La pràctica i l'estudi d'amagar la informació
Paraula derivada del grec κρυπτός/kryptós “amagat” i γράφω/gráfo "escriure"
Actualment es considera una branca tant de les matemàtiques com de la informàtica i està molt relacionada amb la Teoria de la Informació i la seguretat en sistemes informàtics.
Text en clar
Xifratge
Text xifrat o criptograma
Algorisme de xifrat, Xifra o codi
Clau
Desxifrar
Protocol criptogràfic
Criptosistema És el conjunt de protocols, algorismes de xifrat, processos de gestió de claus, etc. amb els quals un usuari interacciona
Tècniques més senzilles de xifrat (criptografia clàssica).
Substitució: modificar elements bàsics del missatge (lletres, dígits, símbols...)
Transposició: reordenar elements bàsics del missatge. La majoria de xifres clàssiques són combinacions de les dues tècniques
Codis preestablerts: "cel blau" -> "atacar pel matí"
És un codi per desplaçament
Exemple: Desplaçament de 3 lletres
Són segurs aquests codis?
Probabilística: En totes les llengües hi ha caràcters que tenen més probabilitats que altres. Els plurals acaben en S. Hi ha parelles i paraules curtes més habituals...
Anàlisi criptogràfic
És el procés de "trencar" codis sense conèixer la clau
Mètodes de criptoanàlisi
Anàlisi diferencial i l'anàlisi lineal
Atac de força bruta
És la branca de la criptologia que tracta sobre l'ocultació de missatges per tal d'evitar que se'n conegui l'existència Del grec "Steganographia": escriptura secreta
És un art i una ciència d'amagar el missatge
Xifratge + esteganografia: Sistema encara més segur
Exemples:
Micropunts (2a guerra mundial)
Marques d'aigua (watermarks)
S'utilitza una sola clau tant per al xifratge com el desxifratge
L'emissor i el receptor utilitzen la mateixa clau.
L'únic sistema públicament conegut fins al 1976
Inconvenient principal
La gestió de la clau: la clau s'ha de protegir i no es pot enviar durant la comunicació (podria ser interceptada). Cal que la clau es faci arribar al destinatari per algun mitjà alternatiu.
Altres termes: clau secreta, clau simple o clau privada.
Dos tipus principals de xifradors simètrics
Algorismes de criptografia simètrica:
Els usuaris tenen un parell de claus criptogràfiques
La clau pública i privada estan matemàticament relacionades però la clau privada no es pot obtenir a partir de la pública
També coneguda com criptografia asimètrica
En termes computacionals és més lenta que la criptografia simètrica
Va ser descoberta el 1970 pel govern anglès però va ser mantinguda en secret fins el 1977.
El 1976 Whitfield Diffie i Martin Hellman publiquen un protocol criptogràfic d'intercanvi de claus anomenat Diffie-Hellman key exchange.
L'algorisme RSA va ser inventat el 1977 per Ron Rivest, Adi Shamir y Len Adleman al MIT.
Per què és tan difícil factoritzar?
A l'escola ens van ensenyar a factoritzar nombres. El 486:
I que tal amb el número 23360947609. El primer nombre primer que el divideix és p = 152041.
No es coneix cap algorisme eficient per resoldre aquest problema.
Fa relativament poc es va factoritzar un nombre de 200 dígits en 18 mesos i utilitzant mig segle de temps de comput.
Actualment s'utilitzen nombres enters que són el resultat de multiplicar dos nombres primers de la mateixa mida aproximada.
Autenticitat
Establir una cosa o persona com l'autèntica. Ens permet confirmar la identitat d'una cosa o persona.
Confidencialitat
Assegurar-se que la informació és només accessible per a les persones amb accés autoritzat.
No repudiació
Permet provar que les dades han estat enviades i que ni emissor ni/o receptor poden negar la emissió i/o recepció.
Integritat
Assegurar-se que la informació no ha estat modificada.
La clau pública s'utilitza per xifrar i la privada per desxifrar
Qualsevol ens pot enviar un missatge xifrat sense necessitat de compartir un secret (clau privada)
Implementa la confidencialitat en un sistema de comunicacions
La clau privada s'utilitza per signar i la pública per verificar la firma
Qualsevol pot verificar que un missatge és nostre (autèntic) utilitzant la nostra clau pública.
Implementa l'autenticació i la no repudiació en un sistema de comunicacions
La criptografia de clau asimètrica també permet combinar claus per tal que un secret sigui accessible per més d'una persona
A la gràfica es mostra com es combina l'ús de claus públiques i privades per crear secrets compartits.