|
Linux Professional Institute Certificate. LPIC-1  | |
|---|---|
| Certificat | LPIC-1 |
| Examen: | 101 (torneu a la resta de temes) |
| Fitxers: | LPI102.1_DissenyarDistribucioDiscDur.pdf (LPI102.1_DissenyarDistribucioDiscDur.odp) |
| Objectius: | http://www.lpi.org/eng/certification/the_lpic_program/lpic_1/exam_101_detailed_objectives |
| Dipòsit SVN: | https://svn.projectes.lafarga.cat/svn/lpi/Materials/Examen_101/102.1 |
| Usuari: | anonymous |
| Paraula de pas: | qualsevol paraula de pas |
| 102.1. Dissenyar la distribució del disc dur | |
|---|---|
|
|
|
Àrees Clau de Coneixement: |
|
La següent és una llista parcial de fitxers, termes i utilitats utilitzades: La següent és una llista parcial de fitxers, termes i utilitats utilitzades:
|
|
Apunts: LPI 102.1. Dissenyar la distribució del disc dur |
Front side bus(FSB) bus principal de la connexió amb la CPU
Chipsets
Característiques
Memòria no volàtil
Memòria de lectura i escriptura
Memòria d'accés no seqüencial
Efecte magnètic resistiu és molt fàcil que es poden esborrar al passar per un camp magnètic
Primers models
Winchester
Parametres
Temps d'accés és medeix amb milisegons
Throughput/transfer rate
Directament relacionat amb la velocitat de rotació, és medeix amb MB/s
la velocitat del disc està directament lligada a la velocitat del bus
IDE
Creats el 1986 per western digital
Els més utilitzats fins a l'aparició dels SATA
També conegut com ATAPI o PATA
Protocol paral·lel de 40 pins en principi és més ràpid
Bits ample de banda 16 bits, només són els que serveixen per a enviar dades
Número de màxim és de quatre dispositiu en una sola placa mare
Dispositius configurats per jumpers, un serà el master i l'altre slave
La controladora va incorporada en la placa mare
SATA
Estàndard creat el 2003 per substituir l'IDE
Es connecta en serie a la placa mare
És hotpuggable
És poden connectar de manera externa
Ample de banda 1.5 GB/s
Número de dispositius per canal 1
La controladora va incorporada en la placa mare
SCSI
És dificil de trobar en ordinadors domestics
És més sofisticat que l'IDE
S'utilitza sobretot en servidors
És hotpluglabble
Protocol paral·lel
Plats material rígid 2-4 plats
Capçal 1 capçal per cada cara dels plats el suport és mou per un electroimant
El motor fa gira els plats quan més ràpid el motor el temps d'accés és més ràpid
Circuit electrònic de control fora de la part hermètica del disc dur és la interfície de comunicació amb l'ordinador
La caixa metàl·lica protegeix els plats i els capçals de la brutícia
Composoció dels disc durs
Cares cada plat té dos cares, format per una pel·lícula magnètica
Pistes és on és guarden les dades del disc, estan numerades i és començar a compta des de la pista exterior Pista 0, no són pistes seqüencials
Sectors les pistes estan dividides en arcs anomenats sectors, totes les pistes tenen el mateix numero de sectors, la mida habitual és de 512 bytes
Capçals són els transductors (tradueixen tipus de senyal) que llegeixen i escriuen al disc
Cilindres és el conjunt de pistes de tots els plats del disc que és llegeixen simultàniament en una volta de disc
CHS (cilinder Head sector) és el sistema antic per localitzar una cel·la de memoria
LBA (logical block addressing) és un sistema d'adreçament seqüencial dels blocs de dades assignant un número a cada bloc (LBA=0 ...)
Primera pista
Master Boot Record (MBR) primer sector
Regió de comptabilitat de DOS
Existeix per raons històriques, buida o amb l'stage 2 del bootloader
Resta de pistes
Són divisions físques del disc dur
Definició
Avantatges
Per solucionar el problema és va inventar el concepte de particions ampliades o esteses
Cada sistema pot tenir com a màxim una partició ampliada (1 ampliada i 3 primaries)
Les particions ampliades poden contenir un nombre lliure de particions lògiques
Les particions lògiques es troben dins d'una partició ampliada
Propietats
Es poden formatar
Les unitats lògiques comencen a contar a partir de 5
No es poden marcar com arrancables
els sistemes linux requereixen d'un mínim de dos particions
| Partició(punt de muntatge) | Mida típica | Descripció |
|---|---|---|
| swap (no es munta) | 1,5 a 2 vegades la RAM o un màxim de 4 GB | És una memòria secundari a la RAM. Però necessària si s'acaba. Es pot treballar sense swap, però quan s'acaba la RAM no paginarà correctament (error que és difícil de detectar ja que sembla que l'ordinador és penja) |
| /home | mínim 200 mb | En distribucions modernes un mínim de 200 MB per a guardar els fitxers de configuració d'usuari de les aplicacions és necessari. A partir d'aquí el valor màxim depèn de l'ús que faci de l'ordinador cada usuari |
| /boot | 20 - 200 MB | Guarda els fitxers d'arrancada del Sistema(el nucli de sistema i els seus fitxers de suport). Compte! Les distribucions modernes van guardant els diferents nuclis que s'instal·len, fet que fa que l'espai boot augmenti |
| /usr | 500 MB - 2G (?) | Conté la majoria de fitxers d'aplicacions linux |
| /opt | 100MB - ? | Carpeta "calaix de sastre" on es col·loquen totes aquelles aplicacions de tercers (no incloses a la distribució). S'acostumen a posar aquí els paquets comercials. |
| /var | 100MB - ? | Conté les dades variables del sistema (bases de dades, cues, fitxers d'aplicacions, etc.). Depèn molt de tipus de sistema, però en entorn servidor pot ser la partició més gran ( i la que té la informació més rellevant), Important fer copia. |
| /tmp | 100MB - ? | Conté els fitxers temporals dels usuaris ordinaris. En sistemes en molts d'usuaris pot ser una carpeta força gran. |
| /mmt | ... | No té una partició separada. S'utilitza com a lloc in crear els punts de muntatge de dispositius removibles com CD/DVD-ROM, memòries FLASH, etc. |
| /media | ... | Equivalent a /mmt. Normalment el dispositius que és monten en calent |
Tots els fitxers es troba en una sola jerarquia Sistema virtual de fitxers
en linux tot són fitxers
l'arrel del sistema es representa /
els fitxers no tenen que està a la maquina local, pot estar en una maquina remota
per accedir a un dispositiu s'informa del camí on accedir a al fitxers d'on accedir al dispositiu
Acacha Wiki