IMPORTANT: Per accedir als fitxer de subversion: http://acacha.org/svn (sense password). Poc a poc s'aniran migrant els enllaços. Encara però funciona el subversion de la farga però no se sap fins quan... (usuari: prova i la paraula de pas 123456)

http://acacha.org/moodle/file.php/19/ud1/fitxers_alumnes/transparencies/UD1_Introduccio_a_les_comunicacions.pdf

Contingut

Telemàtica

Julià Adell Girbes (338)

Definició:La telemàtica és la tècnica que tracta la comunicació remota entre processos (TELEMÀTICA = TELEcomunicacions + inforMÀTICA) . 
  • Societat de la informació

La nostra societat ha experimentat un canvi per la incorporació dels ordinadors i l'expansió de les xarxes de comunicacions a tots els àmbits de la vida. Les TIC (Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions) constitueixen avui el mateix factor de transformació que en el seu moment van tenir la impremta o la màquina de vapor durant la Revolució Industrial.

  • Les TIC (Tecnologies de la informació i les comunicacions)

(TIC o NTIC per a Noves Tecnologies de la Informació i de la Comunicació o IT per a «Information Technology») agrupen els elements i les tècniques utilitzades en el tractament i la transmissió de les informacions, principalment d'informàtica, internet i telecomunicacions.

Concepte de transmissió

Procés pel qual es transporten senyals d'un lloc a un altre.

Concepte de senyal

La senyal és la variació d'un corrent elèctric o una altra magnitud física que s'utilitza per transmetre informació.

Concepte de línia de transmissió

La linia de transmissió són aquells medis físics (canals) que transporten les senyals.

Concepte de comunicació

Procés pel qual es transporta informació.

La comunicació implica transmissió de senyals, però la transmissió de senyals no implica necessàriament comunicació.

Concepte d'informació

La informació només apareix quan es produeix una comunicació.

Etimologia:Informació prové del mot llatí informare que significa "donar forma a".

Concepte de circuit de dades

És aquell conjunt d'elements de comunicació encarregat de transportar informació.

Les Senyals

Jordi Baucells Rodríguez

  • Definició de senyal: És la variació d'un corrent elèctric o una altra magnitud física que s'utilitza per transmetre informació. També podem definir una senyal com a una informació que ens dona un determinat element. Aquest element pot ser una magnitud (llum, tensió, freqüència, ...), un objecte (disc de trànsit, un nivell, ...), una situació, etc. A partir d'aquest moment podrem actuar en conseqüència en un sentit o un altre.
  • Tipus de senyals:
    • Moviment
    • So
    • Imatges o vídeos
    • Símbols
  • Mesurades per magnituds físiques:
    • Tensió i intensitat de corrent...
    • Freqüència i amplitud...
  • Senyals:
    • Electromagnètiques
    • Mecàniques
    • Lluminoses
    • Acústiques
Senyals baucells jordi.jpg

Senyal sinusoïdal

  • Es tracta d'un senyal analògic, ja que els seus valors oscil·len en una branca d'opcions pràcticament infinita, així doncs, podem veure en la imatge que l'ona descriu una corba contínua. De fet, aquesta ona és la gràfica d'una funció matemàtica.
  • Ens podem fixar amb les següents característiques:
    • Amplitud (volum)
      • Valor màxim que adquireix l'ona
    • Freqüència (to, agut/greu)
      • Indica el nombre de repeticions o cicles de l'ona per unitat de temps (Hz=1/s)
    • Fase (desfase)
      • Indica la situació instantània en el cicle
    • Longitud d'ona
      • Distància entre dos punts iguals del cicle

Freqüència

  • Definició: La freqüència es la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.
  • Com es calcula: Per calcular la freqüència, es fixa un interval de temps, es compta el nombre de vegades que ocorre l'esdeveniment en eixe interval i aleshores es divideix aquesta quantitat per la llargària de l'interval de temps.
  • Algunes característiques de les freqüències:
    • L'oïda humana només percep freqüències entre 20Hz i 20Khz.
      • Molts animals i la gent jove poden percebre encara més tons.
      • L'electricitat és una ona a 50Hz a Europa però de 60Hz a Amèrica.
      • Totes les senyals tenen freqüència, no només el so --> Espectre Electromagnètic.
  • Exemples:
    • Radiació electromagnètica
    • So
    • Electricitat
Taula freq baucells.png

Espectre Electromagnètic

3. Christian Carranza Espuny (921)

L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.

A la taula següent mostrem esquemàticament l'espectre electromagnètic, dividit en els intervals (anomenats bandes espectrals) més habituals. Les fronteres entre denominacions són convencionals i l'única diferència entre elles és la freqüència (o equivalentment, la longitud d'ona).

Bandes espectrals.jpeg


Radiofreqüència

En radiocomunicacions, els rangs s'abreugen amb les seves sigles en anglès. Els rangs són:

Radiofrequencia.jpeg

  • Freqüències extremadament baixes: Cridades ELF (Extremely Low Frequencies), són aquelles que es troben en l'interval de 3 a 30 Hz. Aquest rang és equivalent a aquelles freqüències del so en la part més baixa (greu) de l'interval de percepció de l'oïda humana. cal destacar aquí que l'oïda humana percep ones sonores, no electromagnètiques, no obstant això s'estableix l'analogia per poder fer una millor comparació.
  • Freqüències super baixes: SLF (Super Low Frequencies), són aquelles que es troben en l'interval de 30 a 300 Hz. En aquest rang s'inclouen les ones electromagnètiques de freqüència equivalent als sons greus que percep l'oïda humana típica.
  • Freqüències ultra baixes: ULF (Ultra Low Frequencies), són aquelles en l'interval de 300 a 3000 Hz. Est és l'interval equivalent a la freqüència sonora normal per a la major part de la veu humana.
  • Freqüències molt baixes: VLF, Very Low Frequencies. Es poden incloure aquí les freqüències de 3 a 30 kHz. L'interval de *VLF és usat típicament en comunicacions governamentals i militars.
  • Freqüències baixes: LF, (Low Frequencies), són aquelles en l'interval de 30 a 300 kHz. Els principals serveis de comunicacions que treballen en aquest rang estan la navegació aeronàutica i marina.
  • Freqüències mitjanes: MF, Medium Frequencies, estan en l'interval de 300 a 3000 kHz. Les ones més importants en aquest rang són les de radiodifusió d'AM (530 a 1605 kHz).
  • Freqüències altes: HF, High Frequencies, són aquelles contingudes en el rang de 3 a 30 MHz. A aquestes se'ls coneix també com a "ona curta". És en aquest interval que es té una àmplia gamma de tipus de radiocomunicacions com a radiodifusió, comunicacions governamentals i militars. Les comunicacions en banda de radioaficionats i banda civil també ocorren en aquesta part de l'espectre.
  • Freqüències molt altes: VHF, Very High Frequencies, van de 30 a 300 MHz. És un rang popular usat per a molts serveis, com la ràdio mòbil, comunicacions marines i aeronàutiques, transmissió de radi en FM (88 a 108 MHz) i els canals de televisió del 2 al 12 [segons norma CCIR (Estàndard B+G Europa)]. També hi ha diverses bandes de radioaficionats en aquest rang.
  • Freqüències ultra altes: UHF, Ultra High Frequencies, abasten de 300 a 3000 MHz, inclou els canals de televisió d'UHF, és a dir, del 21 al 69 [segons norma CCIR (Estàndard B+G Europa)] i s'usen també en serveis mòbils de comunicació en terra, en serveis de telefonia cel·lular i en comunicacions militars.
  • Freqüències super altes: SHF, Super High Frequencies, són aquelles entre 3 i 30 GHz i són àmpliament utilitzades per a comunicacions via satèl·lit i radioenlaces terrestres. A més, pretenen utilitzar-se en comunicacions d'alta taxa de transmissió de dades a molt curt abast mitjançant UWB. També són utilitzades amb finalitats militars, per exemple en radars basats en UWB.
  • Freqüències extremadament altes: EHF, Extrematedly High Frequencies, s'estenen de 30 a 300 GHz. Els equips usats per transmetre i rebre aquests senyals són més complexos i costosos, per la qual cosa no estan molt difosos encara.


Llum visible per a l'ésser humà

Cal tenir present que la llum visible és una petita part de l'espectre electromagnètic, concretament entre les freqüències 400 i 800 THz, amb la particularitat que l'ull humà és capaç de detectar i analitzar amb força precisió la radiació electromagnètica que cau dins d'aquest interval. Les seves diferents freqüències corresponen als diferents colors, tal com s'esquematitza a continuació.

Llumvisible.jpeg Llumvisible2.jpeg


Diagrama de l'espectre electromagnètic, mostrant el tipus, longitud d'ona amb exemples, freqüència i temperatura d'emissió de cos negre.

Spectrum.jpeg

Ample de banda

Alex Castellà Prades (538)


  • És el conjunt de freqüències que ocupa un senyal.
  • Sovint quan més ampla debanda tenim més capacitatde transmissió (més senyals caben).
  • És com una “canonada”.
Alexcastella-ample.png

Domini Públic radioelèctric

Genís Colomé Anguera (1154)

  • Es el conjunt de radiacions electromagnètiques fixades entre 90 KHz i els 3000 GHz, destinats a un ús públic (TV, radio digital i analogica etc.)
  • CNAF (Cuadro Nacional de Asignación de Frequencia):

Sistemes de comunicacions

Andrés Corazon de Jesus Domenech
Marc Grau Benaiges (1331) 

Emissor, Receptor i canal

  • Emissor: dispositiu que genera el missatge. També anomenat transmissor o font.
  • Receptor: és el destinatari del missatge.
  • Canal: és la via de transmissió del missatge. Adequació del canal al senyal: no tots els canals són igual d'adequats per a tots els senyals. Exemples de canals: aire, cables de coure, fibra òptica, canal IDE, canal SATA, buffer de memòria, canal de radiofreqüència, etc...
Andrescorazonsistemescomunicacio.png

Soroll i interferències

Soroll

  • Soroll intrínsec: El seu origen està en el propi sistema de comunicació (introduït pel canal).

Soroll blanc: Andrescorazonsorrollblanc.png

  • Soroll extrínsec: El seu origen està de fora del sistema de comunicació.
Exemple:
  • Notícies Catalunya Ràdio
  • Fitxers d'àudio de soroll
  • Interferència del mòbil amb els altaveus

Interferències: Soroll extrínsec.

Andrescorazoninterferenciesse.png

Circuit de dades. ETDs i ECDs

  • ETD (Equip Terminal de Dades): És el component del circuit de dades que fa de font o de destinació de la informació. Pot ser un terminal, un ordinador potent o una impressora de moderada intel·ligència. El que distingeix a un ETD no és la intel·ligència ni la potència de càlcul, sinó la funció que realitza: ser origen o destinació en una comunicació. Exemples ETDS:
  • Persona parlant
  • Ordinador enviant dades
  • CD, DVD, radiocasset
  • Llanterna
  • Moviment
  • ECD (Equip de Comunicació de Dades): És el component d'un circuit de dades que adequa els senyals que viatgen pel canal de comunicacions convertint-les a un format assequible per a l'ETD. Exemples ECDs:
  • Micròfon, altaveus
  • Dispositius de comunicacions: commutadors, routers, mòdems, etc.
  • Antena
  • Sensor de moviment
  • Circuit de dades: És el conjunt d’ECDs i línies de transmissió encarregat de la comunicació entre l'ETD transmissor i l'ETD receptor, de manera que tant els senyals com les informacions que viatgen en ells siguin entregats amb seguretat.


Etd ecd.png
Andrescorazonetdecdcircuitdatos.png

Exemple Línia telefònica

ETD ECD CANAL LiniaTelefonica.png ETD ECD CANAL TRANSDUCTOR LINIA TELEFONICA.png

Tipus de terminals

Simple

Capaç de transmití i rebre informació sense pendre decisions per si mateix.

Autònom

Tenen un processador i memòria que els permiten realitzar diverses tasques sense necesitat de ser atesos per dispositius externs.

Programable

Tipus de terminals autònoms en que les tasques estàn asignades a través de la carga d'un programa desde l'exterior.

Transductor

Són dispositius encarregats de transformar la naturalesa de les senyals.

Andrescorazontransductors.png

Còdec

Amplificadors

Repetidors

Distribuïdors i concentradors

Commutadors

Antenes

Codis i alfabets

Alfabet01.jpg

Borja Medina Rodrigo

  • Alfabet origen: conjunt de símbols de la font d'informació que s'ha de codificar.
  • Alfabet imatge (paraules codi): conjunt de símbols utilitzats per representar l'alfabet origen.
  • Codi: relació normalitzada entre l'alfabet origen i l'alfabet imatge


Codi ASCII

  • ASCII (American Standard Code for Information Interchange)
  • Transforma caràcters anglesos a codi binari.
  • 8 bits: 256 caràcters
  • Els dígits del 0 al 9 es representen amb els seus valors prefixats amb el valor 0011 en binari (això significa que la conversió BCD-ASCII és una simple qüestió de prendre cada unitat bcd i prefixar-la amb 0011).
  • Les cadenes de bits de les lletres minúscules i majúscules només difereixen en un bit, simplificant d'aquesta forma la conversió d'un a un altre grup.


Xarxes2.png


ASCII art ;-)


Unicode

  • És un codi per representar (gairebé) tots els caràcters possibles en els diferents alfabets del món
  • És un estàndard industrial
  • Més de 90.000 caràcters codificats
  • Alfabet ciríl·lic (rus)


Codi01.png


Els codis de desplaçament. El codi del Cesar

La transformació es pot representar a base d'alinear dos alfabets; l'alfabet xifrat és l'alfabet clar després d'aplicar-li una rotació cap a l'esquerra o cap a la dreta un determinat nombre de posicions

  • Exemple: Desplaçament de 3 lletres
  • “Estan bojos estos romans”
  • “Hvwçq drmrv hvwrv urpeqv”


Codi02.png


Desxifratge

  • En el primer cas, el xifratge es pot trencar fent servir les mateixes tècniques que per qualsevol xifratge general per substitució, com ara l'anàlisi freqüencial


Codi03.png


  • En el segon exemple, trencar el xifratge és encara més directe. Com que només hi ha un nombre limitat de possibles decalatges (27 en català), es poden provar tots per ordre en un atac per la força bruta


Codi04.png

Explotació de circuits de dades. Classificació

Fausto Andrés Mendoza Torres (567) Ramon Pinyol Cid (554)

  • Porta l'informació entre l'ETD transmissor i l'ETD receptor
  • ETD: És la persona parlant
  • ECD: És el dispositiu el qual transforma senyals electrics amb sò

Difinició més tècnica

  • ETD (Equip Terminal de Dades): És el component del circuit de dades que fa de font o de destinació de la informació. Terminal.
  • ECD (Equip de Comunicació de Dades): És el component d'un circuit de dades que adequa els senyals que viatgen pel canal de comunicacions convertint-les a un format assequible per a l'ETD

Tipus de comunicacions.

Simplex, semi-duplex i duplex

  • Simplex: És aquell en què una estació sempre actua com a font i l'altra sempre com col lector. aquest mètode permet la transmissió d'informació en un únic sentit.
  • En la comunicació símplex es diu que hi ha un únic canal físic i un canal lògic unidireccional.
  • EMISSOR unidireccional RECEPTOR Simplex (ràdio, televisió)
  • Semi-Duplex: És aquell en el qual una estació A en un moment de temps, actua com a font i una altra estació corresponsal B actua com col lector, i en el moment següent, l'estació B actuarà com a font i la A com col.lector. Permet la transmissió en ambdues direccions, encara que en moments diferents. Un exemple és la conversa entre dos radioaficionats, però on un espera que l'altre acabi de parlar per continuar el diàleg.
  • En les comunicacions semidúplex hi ha un únic canal físic i un canal lògic bidireccional.
  • EMISSOR bidireccional RECEPTOR HALF DUPLEX
  • RECEPTOR no simultani EMISSOR semidúplex (walkie talkie)
  • Duplex: En el qual dues estacions A i B, actuen com a font i col lector, transmetent i rebent informació simultàniament. permet la transmissió en ambdues direccions i de manera simultània. Per exemple una conversa telefònica.
  • EMISSOR simultani RECEPTOR DUPLEX (telèfon)
  • RECEPTOR EMISSOR

Simplex HalfDuplex FullDuplex.png

Tipus de transmissions

Síncrones i asíncrones

Síncrones és un procediment mitjançant el qual un emissor i un receptor es posen d’acord sobre l’instant precís en què comença o acaba una informació que s’ha posat en el mitjà de transmissió emprat.

SenyalSincrona.png
  • Els bits s'envien en una cadència constant, sense discriminar els caràcters que compon.
  • Els rellotges de l'emissor i del receptor han i estar sincronitzats.
  • Les dades a transmetre es componen de blocs complets de dades, és a dir, que contenen més d'1 BYTE.
  • En les transmissions síncrones se solen utilitzar caràcters especials per evitar els problemes de pèrdues de sincronia en els caràcters informatius transmesos.

Asincrones és aquella que es transmet o es rep un caràcter, bit per bit afegint bits d'inici, i bits que indiquen el termini d'un paquet de dades, per separar així els paquets que es van enviant/rebent per sincronitzar el receptor amb el transmissor. El bit d'inici indica al dispositiu receptor que segueix un caràcter de dades; similarment el bit de témino indica que el caràcter o paquet ha estat completat.

SenyalAsincrona.png
  • Aquest tipus de transmissió és utilitzada quan no es necessita molta velocitat, ja que cada caràcter és transmès d'un en un i per tant pot ser una mica lent, d'altra banda, els equips que s'utilitzen són econòmics.

Serie i paral·lel

  • Sèrie: És quan tots els senyals es transmeten per una sola línia de dades seqüencialment. Els bits es transmeten en cadena per la línia de dades a una velocitat constant negociada pel transmissor i pel receptor
Exemples Sèrie: USB,SATA,Port sèrie (teclat,ratolí...)



  • Paral·lel: És quan es transmeten simultàniament un grup de bits, un per cada línia del mateix canal. Els agrupaments de bits poden ser caràcters o altres associacions, en funció del tipus de canal
Exemples Paral·lel: Connexió Paral·lel impressora,PATA(IDE)



SerieParalel.png



  • Comparativa entre Sèrie i Paral·lel


Comparativaserieparalel.png


Analògiques i digitals

  • Analògiques: Quan el senyal és analògic és capaç de prendre tots els valors possibles en un rang (línia continua)
Exemples: Rellotge analògic,ràdio


SenyalsAnalogiques.png



  • Digitals: Quan el senyal és digital és capaç de prendre un conjunt finit de valors
Exemples: Rellotge digital,Codi Morse


SenyalsDigitals.png

Unicast, multicast i broadcast

  • Unicast: Enviament d'informació des d'un únic emissor fins a un únic receptor
Exemples: Telefonia,visita d'una pàgina web


Unicast1.png


  • Multicast: Un node emissor envia informació a una multitud de nodes receptors escollit prèviament i que formen un grup
Exemples:

Multicast1.png



  • Broadcast: Un node emissor envia informació a una multitud de nodes receptors de forma indiscriminada
Exemples: TV,ràdio


Broadcast1.png

Modulació de senyals

Miquel Piñana Cantador (816)

Definició: És la técnica per transportar informació a través d'una ona (tipicament una ona sinuosoïdal). Com en el cas de la codificació, és la tècnica per acomodar el senyal al canal, poder transmetre més informació de forma simultània i protegir el senyal d'interferències i sorolls.


  • Transmissió en Banda Base: Quan una transmissió s'efectua sense passar per un procés de modulació.


  • Transmissió en Banda Ampla: Quan s'utilitza modulació en una transmissió.


  • Facilitat de radiació: Cada antena té unes característiques pròpies que la fan més

adequada a certes senyals (p.ex. diferents freqüències).


  • Reducció del soroll i de les interferències: Determinats marges/bandes de freqüència tenen més soroll

i/o més interferències que altres. Els podem evitar modulant.


  • Assignació de freqüències:La freqüència de les transmissions està regulada per lleis i per

entitats (CNMT). Legalment no podem enviar un senyal per qualsevol freqüència. Això és fa per evitar interferències.


  • Permet multiplexar en freqüències: (Apartat de més endavant)


Tècniques de modulació. AM, FM i PM

NOTA: Informació és igual a variació

  • Al modular el que fem és variar alguns dels paràmetres de l'ona sinusoïdal (amplitud, freqüència o fase).

IMPORTANT: El senyal sinusoïdal no ens interessa, és el missatger, no el missatge!


Ondamodulada.png


Senyal modulada

  • El receptor es fixarà en les variacions per determinar el missatge que porta el senyal sinusoïdal.

AM (amplitud modulada) FM (freqüència modulada) PM (modulació de fase)


Totes les 3 tècniques de modulació d'emprar un senyal portadora. Un senyal portadora és una sola freqüència que s'utilitza per portar a la intel.ligència (de dades).


AM - Amplitud Modulada

  • Modulació d'amplitud que modifica l'amplitud de la portadora per representar 1s o 0s.

Avantatges:

  • Simplicitat en el diseny.


Desavantatges:

  • Pics de soroll en el mitjà de transmissió que interfereixen amb la senyal portadora.
  • Pèrdua de connexió, es llegeix com 0.


FM - Freqüència Modulada

  • Freqüència Modulada que modifica la freqüència de la portadora per representar els 1s i 0s.

Avantatges:

  • Immunitat al soroll en el medi de transmissió.
  • Sempre hi ha un senyal present.
  • Pèrdua de senyal fàcilment detectables.


Desavantatges:

  • Requereix 2 freqüències
  • Circuit de detecció de necessitats per reconèixer les freqüències quan es perd el senyal.


PM - Modulació de fase

  • Modulació de fase que modifica la fase de la portadora per representar un 1 o un 0.
  • La fase de la portadora es canvia en cada aparició d'un bit 1, però no es veu afectat per un bit 0.
  • La fase del senyal es mesura en relació a la fase del bit anterior.
  • Els bits estan programats per coincidir amb un nombre determinat de cicles de la portadora

Avantatges:

  • Només utilitza una freqüència.
  • Fàcil de detectar la pèrdua de la companyia.


Desavantatges:

  • El complex circuit que es requereix per generar i detectar els canvis de fase.


AM FM PM.png

Exemple AM

  • grafico1.gif
  • grafico2.gif
  • grafico3.gif

Mòdem

Multiplexació de senyals

Foto Perfil 12. Carles Risa Montserrat (414)

La multiplexació és la tècnica que permet compartir en un mateix canal senyals provinents de diferents emissors que tenen com a destinació diferents receptors. És compartir un mateix canal físic entre diferents senyals lògics.

  • Canal Físic: Medi físic (cable, fibra òptica, aire, etc.) pel qual es transmet una o més senyals.
  • Canal Lògic: És el concepte utilitzat per parlar d'un canal que no existeix físicament.

Multiplexació en freqüència

A cada canal lògic se li assigna una banda de freqüència centrada en un senyal portador sobre el qual es modula el missatge de cada canal lògic.

Entre dos bandes consecutives s'estableix un marge de seguretat per evitar interferències.

Totes les senyals s'emeten al mateix temps però l'ample de banda es comparteix.

  • Exemples: Emissores de ràdio.

FDM.png

Multiplexació en temps

Els canals lògics s'assignen repartint el temps d'ús del canal físic entre els diferents emissors.

El temps en que pot transmetre un emissor concret s'anomena slot o ranura temporal.

La velocitat de transmissió es reparteix però cada emissor utilitza en el seu temps tot l'ample de banda disponible.

  • Exemples: Bus de comunicacions, temps de CPU.



Tdm.png

Línies de comunicacions

  • Concepte: Són les vies a través de les quals els circuits de dades poden intercanviar informació.
  • Les línies de comunicació es poden classificar de diferents maneres:
  • Segons la topologia de la connexió (punt/multipunt)
  • Segons el seu propietari (públiques, privades i dedicades)


Punt a punt (peer to peer)

Dos equips connectats mitjançant una línia física que no comparteixen amb cap altre equip.

Multipunt

Topologia en forma de xarxa troncal constituïda per un bus de comunicacions comú a tots els equips que es connecten a la xarxa.

Línies privades, públiques i dedicades

  • Línies privades: Són les línies que tenen un propietari definit (Xarxes LAN).
  • Línies públiques: L’usuari contracta la línia en règim de lloguer (Xarxes WAN).
  • Línies dedicades: Línia pública o privada reservada de forma exclusiva per a qui la lloga.

Xarxes

Definició: Una xarxa informàtica és un grup interconnectat de computadors. La finalitat principal per la creació de una xarxa és compartir els recursos i la informació, assegurar la confiabilitat i la disponibilitat de la informació, augmentar la velocitat de transmissió de les dades i reduir el cost general d'aquestes accions.	


LAN. Local Area Network

Una xarxa LAN, permet la connexió i/o comunicació de dues o més màquines per mitjà d'Ethernet i sense tenir accés a Internet.

Característiques:

  • La seva extensió està limitada a uns 200 metres.
  • Les tecnologies més utilitzades són Ethernet i Wi-Fi.
  • Fiabilitat: Aquest tipus de xarxes ofereixen una gran qualitat de servei i solen tenir tasses d'error molt baixes.
  • Privadesa: Generalment l'organització és la propietària de la xarxa i de totes les seves funcionalitats.
  • Velocitat de Transmissió: Al ser les dimensions de la xarxa reduïdes, les velocitats de transmissió de dades són altes, normalment entre 10 i 1000 Mbps.
Usuari-Gerardsese Imatges 11.png


WAN.Wide area network

Les WAN són formades per conjunts de LAN (xarxes petites). Una WAN és una xarxa punt a punt, és a dir, una xarxa de paquet commutat. Destaquen per la seva grandària, capaç de cobrir distàncies des de 100 Quilòmetres a 1000, així acostumen a ser WANs aquelles xarxes que traspassen límits municipals, regionals o estatals.

Característiques:

  • Posseïx màquines dedicades a l'execució de programes d'usuari.
  • Una subxarxa, on connecten diversos hosts (usuaris).
  • Divisió entre línies de transmissió i elements de commutació (Enrutadors).
  • Usualment els enrutadors són computadors de les subxarxes que componen la WAN.
Usuari-Gerardsese Imatges 12.gif

MAN. Metropolitan Area network

És una xarxa d'alta velocitat que dóna cobertura en un àrea geogràfica extensa, proporciona capacitat d'integració de múltiples serveis mitjançant la transmissió de dades, veu i vídeo, sobre mitjans de transmissió tals com fibra òptica i parell trenat.
  • Una xarxa d'àrea metropolitana pot ser pública o privada. Un exemple de MAN privada seria un gran departament o administració amb edificis distribuïts per la ciutat, transportant tot el tràfic de veu i dades entre edificis per mitjà del seu pròpia MAN i encaminant la informació externa per mitjà dels operadors públics.
-Les dades podrien ser transportats entre els diferents edificis, bé en forma de paquets o sobre canals d'ample de banda fixos.
-Aplicacions de vídeo poden enllaçar els edificis per a reunions, simulacions o col·laboració de projectes.


  • Una MAN pública és la infraestructura que un operador de telecomunicacions instal·la en una ciutat amb la finalitat d'oferir serveis de banda ampla als seus clients localitzats en aquesta àrea geogràfica.

Característiques:

  • Les xarxes MAN permeten arribar a un diàmetre entorn dels 500 km, depenent l'abast entre nodes de xarxa del tipus de cable utilitzat, així com de la tecnologia emprada.
  • Les xarxes d'àrea metropolitana garanteixen uns temps d'accés a la xarxa mínims, la qual cosa permet la inclusió de serveis síncrons necessaris per a aplicacions en temps real, on és important que certs missatges travessin la xarxa sense retard fins i tot quan la càrrega de xarxa és elevada.
  • Les xarxes d'àrea metropolitana són xarxes òptimes per a entorns de tràfic multimèdia.
Usuari-Gerardsese Imatges 13.jpg

PAN. Personal Area Network

És una xarxa de computadores per a la comunicació entre els diferents dispositius (tant computadores, dispositius d'àudio, impressores) propers al punt d'accés que no tenen perquè ser necessàriament propietat del usuari. També és coneguda com WPAN(Wireless Peronal Area Network).

Tecnologies:

Cracterístiques:

  • Abarquen pocs metres de distància entre connexions.
  • S'utilitzen principalment per a connectar perifèrics
Usuari-Gerardsese Imatges 14.jpg

Estàndards i associacions d'estàndards

Jaume Sole Garcia (286)

Estàndard

És un tipus, model i/o norma determinat que concreta el funcionament i les característiques d'alguna cosa. Hi ha de 2 tipus:

  • Estàndards de facto (de fet): acceptat en el mercat per la seva utilització generalitzada.
  • Estàndards de iure (de dret): estàndard proposat per una associació d’estàndards o entitat legal similar .

Estàndards oberts

Són aquelles especificacions disponibles públicament que permeten assolir una tasca específica. En permetre's a qualsevol obtenir i implementar l'estàndard, es pot augmentar la compatibilitat entre diferents components de maquinari i programari. Per exemple:

  • GSM: Sistema Global per a Comunicacions Mòbils
  • Maquinari: ISA o PCI o AGP
  • Programari: HTML/XHTML, SQL, TCP/IP, PDF/X, OpenDocument

Estàndards tancats

Aquells estàndards que són propietat d'alguna companyia i les seves especificacions no són lliures.

Associacions

Història de la telemàtica

Comunicacio 35.png

Sergi Subirats Cugat (1144)

Gràfica d'un sistema de comunicacions. Conversació telefònica mitjançant veu IP

La telefonia IP conjuga dos mons històricament separats: la transmissió de veu i la de dades. Es tracta de transportar la veu, prèviament convertida a dades, entre dos punts distants. Això possibilitaria utilitzar les xarxes de dades per a efectuar les trucades telefòniques, i anant una mica més enllà, desenvolupar una única xarxa que s'encarregui de cursar tot tipus de comunicació, ja sigui vocal o de dades.

Veuip jzaragoza.jpg

Aquest sistema redueix els costos de les trucades (fins a un 74%), el preu del qual depèn del mercat però no del temps de connexió, com succeeix en la telefonia tradicional; així, on abans "cabia" una conversa ara "caben" 10, la qual cosa reduirà les tarifes per a l'usuari final. A més, es pot trucar a un telèfon fix o mòbil, en qualsevol lloc del món, per a transmetre fax, veu, vídeo, correu electrònic per telèfon, missatgeria i comerç electrònic.


Joan Baptiste Zaragoza Gisbert (48) 
Jaume Solé 

Wikis dels alumnes

Materials

Transparències

Plantilla

Vegeu també

Enllaços externs