En les unitats didàctiques precedents heu treballat amb aplicacions ofimàtiques de gestió que són útils per al treball diari en d'oficines o per a treballar a un nivell que podríem anomenar domèstic. Però aquest tipus d'aplicacions ofimàtiques no són sistemes adequats quan es tracta de gestionar grans volums d’informació a la qual han de poder accedir molts usuaris simultàniament mitjançant una xarxa informàtica. A més, el caràcter general d'aquest tipus d'aplicacions no les fa adequades per a gestionar els processos específics de les empreses.
En la unitat didàctica anterior heu treballat amb aplicacions específiques de gestió per a l'empresa, les quals sí que permeten treballar aspectes més específics de l'empresa com la gestió financera i comptable. El problema d'aquestes eines és que no són solucions integrals que incloguin o permetin incloure tots els aspectes organitzatius d'una empresa en un únic sistema d'informació i el resultat no desitjat acostuma a ser una empresa amb múltiples sistemes d'informació independents per a cada departament amb importants problemes per a la coordinació entre departament i la presa de decisions gerencials.
Els sistemes de planificació de recursos de la empresa són un tipus d'aplicació específica de gestió que permet gestionar el conjunt de processos d'una empresa utilitzant un únic sistema d'informació integral. Aquests sistemes també són coneguts per les sigles angleses ERP (Enterprise Resource Planning). Al nucli d'activitat Implantació de sistemes de planificació de recursos de la empresa ens introduirem en el coneixement dels sistemes ERP i veurem quines són les seves principals característiques tant a nivell funcional com a nivell tècnic. En aquest nucli d'activitat també analitzarem en detall quin ha de ser el procés a seguir a l'hora d'implantar un sistema ERP en una empresa.
El nucli d'activitat Instal·lació, configuració i manteniment de sistemes de planificació de recursos de la empresa ...
El nucli d'activitat Procés de migració de dades en sistemes de planificació de recursos de la empresa...
En acabar la unitat didàctica heu de ser capaços del següent:
Dubtes
Abans que us introduïu de ple en la implantació d'aplicacions específiques de gestió per a l'empresa és necessari plantejar un seguit de conceptes bàsics relacionats amb el món de l'empresa i, més concretament, en l'ús de les tecnologies de la informació (les TIC) en entorns empresarials.
El "nou" escenari que suposa la Societat de la Informació té importants conseqüències en la forma de treballar de les empreses: la informàtica, les xarxes de comunicacions i el conjunt de noves tecnologies basades en la microelectrònica són els instruments que permeten transformar la informació en coneixements, i aquests coneixements en beneficis per a l'empresa.
Per tant, sembla lògic introduir conceptes previs importants abans d'iniciar-vos en qüestions purament tècniques.
Quadre sobre les TIC:
TIC és l'acrònim de Tecnologies de la Informació i la Comunicació.
Societat de la informació:
La societat de la informació constitueix el canvi més important que estan experimentant les societats occidentals des de la Revolució Industrial. Els canvis afecten la manera de treballar, els costums, l'aprenentatge, la manera com accedim a la cultura i, fins i tot, la manera com ens relacionem entre nosaltres. En aquest sentit és obvi que les empreses no són impermeables a aquesta revolució i, de fet, hi juguen un rol molt important. La matèria prima és la informació i la gestió que en fa una empresa d'aquesta informació té importants repercussions en el seu correcte funcionament.
Una de les branques més importants de la informàtica és la coneguda com a Informàtica de Gestió. Per aquesta raó, els estudis universitaris de tot el món tenen una especialitat dedicada a aquesta branca (en el nostre país s'anomena Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió). Així mateix, el crèdit 3 d'implantació d'aplicacions informàtiques i de gestió del estudis de Formació Professional del qual forma part aquest nucli d'activitat també està dedicat a aquesta branca de la informàtica. Els tècnics en informàtica de gestió s'especialitzen en sistemes d'informació orientats a la gestió de petites i mitjanes empreses on desenvoluparan les seves tasques professionals com a especialistes en el món empresarial.
L'obertura dels mercats obliga a les empreses a assumir nous reptes. Un dels reptes més importants és la necessitat d'incrementar la productivitat, fet que exigeix l'ús d'aplicacions informàtiques de gestió que permetin la mecanització i automatització de les activitats empresarials.
Podem distingir dos tipus d'aplicacions relacionades amb la gestió de l'empresa:
Aquesta unitat didàctica tractarà sobre les aplicacions específiques de gestió d'una empresa i, sobretot, ens centrarem en solucions horitzontals i integrals com els sistemes ERP. El caràcter més general d'aquest tipus d'aplicacions les fa més factibles de ser utilitzades en el vostre futur professional.
Quadre PyMES?
Quadre explicant la no confusió horitzontal/vertical???
Els sistemes de planificació de recursos de la empresa són sistemes d'informació gerencials que permeten a un negoci gestionar les parts importants de la seva empresa, incloent la planificació de la producció, l’aprovisionament de material, la gestió d’inventari, la gestió de comandes, la gestió dels recursos humans, la gestió financera i comptable, etc.
Quadre SI
El terme Sistema d'Informació (SI) sovint s'utilitza per a referir-se a un sistema format per persones, dades, activitats i, en definitiva, el conjunt de recursos que processen la informació d'una organització. Els Sistemes d'Informació informàtics són el camp d'estudi de les TIC (tecnologies de la Informació i Telecomunicacions)
Les sigles ERP provenen de l’anglès (Enterprise Resource Planning) i poden traduir-se com “sistemes de planificació de l’empresa” o “programari de gestió integrada”.
Un sistema ERP és el conjunt d’activitats suportades per un programari integral i modular. Això vol dir que en comptes d’utilitzar bases de dades departamentals independents per guardar informació com ara registres de treballadors, dades de clients, ordres de compra o l’inventari, tothom a l’organització treballa amb la mateixa base de dades. Aquest fet permet als treballadors de diferents departaments poder accedir a la mateixa informació.
Un sistema ERP integra tota la informació de l’empresa que es fa servir per a diferents funcions i departaments en un mateix sistema informàtic.
Els sistemes ERP van sorgir de la necessitat d'aglutinar les diferents aplicacions de gestió d'una empresa en un sistema únic integral. El terme ERP va ser creat per la consultora Gartner i té el seu origen en la planificació de necessitats de material (en anglès MRP, manufacturing resource planning). Cal destacar, però, que actualment els ERP no s'utilitzen només en empreses manufactureres sinó que són utilitzats en empreses de tots els sectors i fins i tot en governs, associacions o organitzacions sense ànim de lucre.
Els sistemes de planificació de recursos d'empresa (de l'anglès ERP) són sistemes de gestió d'informació que integren i automatitzen gran part de les activitats de negoci associades als aspectes operatius i productius d'una empresa.
Els objectius principals dels sistemes ERP són:
Actualment, els sistemes ERP són la base de gairebé totes les empreses grans i mitjanes-grans del món. Es configuren com una eina de gestió i donen un gran avantatge competitiu a les organitzacions.
Normalment, per tal de considerar un sistema com un ERP és necessari que disposi almenys de dos components: nòmines i comptabilitat. De totes maneres el terme ERP normalment es reserva per aquelles aplicacions que integren totes les funcionalitats necessàries per a una empresa, ja sigui integrades en l'aplicació o mitjançant l'ús de mòduls o ampliacions del sistema base.
Nota
Si busqueu més informació sobre els ERP trobareu que sovint s'anomenen Suites de gestió a aquelles aplicacions que només tenen en compte alguns aspectes del negoci (per exemple una aplicació de nòmines) i en canvi es reserva el terme de ERP per aquelles aplicacions que engloben tots els processos del negoci.
Els sistemes de planificació de recursos d'una empresa intenten cobrir tots els aspectes bàsics d'una empresa amb independència del tipus d'empresa que sigui. Són per tant aplicacions horitzontals.
Idea: comparar un ERP amb el cervell humà
L'òrgan que gestiona i integra tota la resta d'òrgans del cos humà és el cervell del mateix mode que un un sistema ERP en una empresa és capaç de gestionar tot el conjunt d'àrees o departaments d'una empresa. En certa forma, igual que el cervell manté les constants vitals del cos humà, el sistema ERP manté en vida la empresa de la qual en forma part.
Les propietats principals dels ERP són:
Integritat:
Permet aglutinar tots els processos d'una empresa considerant que els resultats de les activitats dels diferents departaments de la empresa són un subconjunt del procés global. El resultat d'aquesta filosofia és el que és coneix com a flux de treball (de l'anglès workflow'). Els diferents processos de l'empresa es relacionen entre si formant un flux on el resultat d'un procés és l'inici d'un altre procés.
Considerem el següent exemple de flux de treball on es representen els diferents departaments d'una empresa que intervenen en el procés de gestió d'una comanda formulada per un client:
Si una empresa no disposa d'un sistema integrat necessitarà de diferents programes per gestionar tot el flux de treball desencadenat per la comanda del client. El principal inconvenient de tenir diferents aplicacions és la redundància de les dades, que desencadena en duplicacions, errors d'integritat de les dades i en definitiva en una disminució de la productivitat de l'empresa.
Flexibilitat:
Els ERP han de ser dissenyats per tal d'adaptar-se a la idiosincràsia de cada empresa. Normalment aquest objectiu s'assoleix mitjançant un complex sistema de configuració i parametrització dels processos als quals dóna suport l'ERP. Si es pensa bé, és obvi concloure que seria una feina impossible dissenyar un ERP que s'adaptés a les necessitats de qualsevol empresa. La parametrització i les possibilitats de configuració d'un ERP són el valor afegit fonamental d'un ERP. Els ERP més avançats solen incorporar eines de programació de 4a generació que permeten afegir o adaptar nous processos.
Quadre. Programari lliure i accés al codi font Explicar els avantatges de disposar d'un codi font. Model de negoci del programari lliure no implica gratuïtat. Free no és Gratis és LLIURE
Quadre explicació eines de 4a generació Les eines de programació de 4a generació utilitzen un llenguatge de programació i/o un entorn de desenvolupament dissenyat per a un propòsit específic com per exemple el desenvolupament ràpid d'aplicacions. Sovint, a aquest tipus d'eines també s'anomenen RAD (Ràpid Application Development). Alguns sistemes ERP proporcionen eines de 4a generació per tal de facilitar la tasca de disseny de nous mòduls o l'adaptació dels existents.
Modularitat:
Els ERP estan desenvolupats tenint en compte que una empresa és un conjunt de departaments que es troben relacionats entre si per la informació que comparteixen i que és generada a partir dels seus processos. La funcionalitat d'un ERP es troba dividida en mòduls els quals poden instal·lar-se d'acord amb els requeriments del client, fet que representa un avantatge tant econòmic com tècnic. Exemples de mòduls habitual són vendes, finances, gestió de magatzem, recursos humans, comptabilitat, terminal punt de venta, gestió de clients, etc. Els components d'un ERP interaccionen entre si consolidant tots els processos de l'empresa.
Típicament els ERP es basen en un "mòdul" bàsic o nucli de l'ERP a partir del qual s'hi van afegint altres mòduls fins a aconseguir la funcionalitat completa necessària per a una empresa. Podem classificar els mòduls en dos tipus:
NOTA: cal tenir en compte que fins i tot els mòduls horitzontals han de ser molt flexibles i altament configurables. És el cas de mòduls com Nòmines o Comptabilitat, on cal prendre en compte factors com el país on es desenvolupa el negoci, els canvis de normativa (com nous plans comptables), etc.
Altres característiques a destacar dels ERP són:
Reenginyeria de processos
La reenginyeria de processos és una tècnica molt utilitzada actualment en les empreses que permet tornar a dissenyar els passos que es segueixen per a dur a terme una activitat. El fet d'implementar un sistema ERP implica haver de tornar a dissenyar parcial o completament els processos d'una empresa. Sovint s'utilitzen diagrames de flux per tal de representar els processos d'una empresa.
Avantatges:
B2B (Bussiness To Bussiness): B2B són les sigles de la expressió anglesa Business to (2) Business. Aquest terme s'utilitza per referir-se a les comunicacions de comerç electrònic d'empresa a empresa. També s'utilitzen altres sigles com B2C (Bussiness To Consumer) o algunes de menys utilitzades com B2G (Business To Government) i B2E (Business To Employers).
Inconvenients:
La implantació d'un sistema ERP implica no només enormes canvis en la infraestructura tecnològica de la organització sinó que també implica canvis dramàtics en els processos de negoci, en la forma de treballar i en la cultura de la empresa. Les organitzacions que no entenguin i planifiquin que aquests canvis tindran problemes en la implantació d'un ERP.
Acacha WikiQuadre ROI
En concepte Return Of Investment (retorn de la inversió) és utilitzat en el món empresarial com una formula per mirar de valorar la eficiència d'una
inversió. La formula per calcular el ROI és:
Calcular aquest valor a priori no és una tasca senzilla ja que requereix de certa capacitat per preveure els beneficis i els costos d'una inversió.
De fet, múltiples estudis han demostrat que per a certes organitzacions el model centralitzat dels ERP pot no ser la millor forma d'operar. Certes empreses no necessiten del nivell d'integració que proporcionen els ERP.
La clau de l'èxit en la implantació d'un ERP sol ser el compromís i la dedicació de l'organització en la inversió de futur que suposa implantar un ERP. Es tracta doncs d'un procediment molt important, la correcta o incorrecta implantació del qual pot arribar a marcar la diferència entre una empresa operativa i eficaç o una empresa en fallida. L'empresari ha de valorar, doncs, les oportunitats i els riscos de la decisió d'implantar un ERP.
Els sistemes ERP són sistemes integrals de gestió d'una empresa i es caracteritzen per estar compostos per diferents parts (mòduls) integrades en una sola aplicació. Els mòduls responen a diferents necessitats de l'empresa i sovint coincideixen completament o parcialment amb els departaments organitzatius de la mateixa. En aquesta secció explicarem quins són els mòduls més comuns d'un sistema ERP amb l'objectiu que sapigueu relacionar l'estructura organitzativa d'una empresa tipus amb el programari de gestió existent al mercat.
Un dels mòduls que tot sistema ERP conté (sovint formant part del nucli del sistema) és l'encarregat de gestionar les finances i la comptabilitat d'una empresa.
La comptabilitat és la disciplina que serveix per proporcionar informació útil en la presa de decisions econòmiques. L'objectiu de la comptabilitat és l'estudi i la representació del patrimoni d'una empresa, tant des d'un punt de vista estàtic com dinàmic. Per aquesta raó, la comptabilitat sovint també és anomenada Ciència del Patrimoni.
Les finances estudien el flux de diners entre individus, empreses, organitzacions, estats, etc. Les finances són una branca de l'economia que estudia les fonts per obtenir i gestionar el fons necessaris i els actius que necessita una empresa per tal de complir amb els seus objectius.
Com podeu veure, finances i comptabilitats són dos conceptes que estan íntimament lligats. El producte final de la comptabilitat i les finances són tots els estats comptables i financers que resumeixen la situació econòmica i financera de l'empresa. Aquesta informació resulta útils per als gestors de l'empresa i per a la presa de decisions gerencials. A més, cal tenir en compte que cada país imposa una sèrie de lleis que regulen la comptabilitat que ha de dur una empresa.
Entre d'altres, les funcionalitats més importants que ofereix un model de comptabilitat i gestió financera són:
Cal diferenciar entre un programari de gestió comptable i un mòdul de gestió comptable i financera d'un ERP. Al mercat existeixen múltiples aplicacions de gestió comptable (tant lliures com privatives) que permeten gestionar les finances d'una empresa. Tot i que algunes d'aquestes eines han evolucionat tant com per a tenir en compte aspectes propis d'un sistema ERP, el seu mercat potencial és el mercat personal o domèstic i/o el mercat low-end (aplicacions que permeten gestionar la comptabilitat de petits negocis).
Classificació dels programaris comptables segons el mercat al qual està dirigit
La competència per a establir la legislació comptable correspon a cada estat. Cal destacar, però, que existeixen certs estàndards internacionals i que la Unió Europea ha marcat algunes pautes de convergència a nivell europeu. L'organisme que regula la normativa comptable a Espanya és l'Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) que depèn del Ministeri d'Economia i Hisenda. La comptabilitat espanyola es regulada en el Pla General de Comptabilitat, aprovat pel Reial Decret 743/1990 de 20 de desembre.
Termes anglesos: Accountings, Financials: General Ledger, Cash Management, Accounts Payable, Accounts Receivable, Fixed Assets.
Recursos:
L'objectiu del mòdul de gestió de magatzem es proporcionar una sèrie de procediments automatitzats per ordinador per tal de gestionar la gestió de l'entrada i sortida d'estocs en un magatzem. Tot i que l'objectiu principal és controlar les entrades i sortides d'un magatzem, els sistemes més moderns poden proporcionar eines per tal de modelar el millor sistema per emmagatzemar físicament els estocs, millorar la logística del magatzem, els sistemes d'empaquetament, etc.
Els avantatges d'automatitzar al màxim el procés de gestió de magatzem tenen implicacions òbvies en la reducció de temps i costos per a l'empresa.
Entre d'altres, les funcionalitats que ofereixen els sistemes de gestió de magatzem són:
Quadre.Actualització per lots vs Actualització en temps real Si el maquinari que recull la informació del magatzem (lectors de codi de barres, dispositius mòbils, etc.) disposa de la tecnologia necessària (per exemple WI-FI) per tal de connectar-se directament al sistema ERP l'actualització de les dades és en temps real. En cas que això no sigui possible la solució és actualitzar les dades per lots (el dispositiu emmagatzema temporalment tots els canvis del magatzem fins que pot descarregar aquestes dades al sistema ERP).
Quadre Estàndards de comunicació B2B Els estàndards de comunicació entre empreses permeten automatitzar tasques de la cadena de subministrament com la petició de noves comandes entre una empresa i el seu proveïdor. Sistemes com Electronic Data Interchange (EDI) són molt utilitzats en sectors com l'automobilístic. La tendència actual en B2B és l'ús de Serveis Web que mitjançant Internet estandarditzen l'intercanvi de missatges entre negocis utilitzant XML.
Recursos:
Aquest mòdul tracta de donar suport al departament de vendes d'una empresa. L'organització típica d'una empresa té dues vessants:
Entre d'altres, les funcionalitats que ofereixen els sistemes de gestió de magatzem són:
Un altre component important del departament de vendes i que solen proporcionar les solucions ERP són el Terminal Punt de Venda del qual en parlem al següent apartat.
Recursos:
TPV són les sigles de Terminal Punt de Venda (en anglès Point Of Sale -POS- ) i s'utilitza per referir-se tant al programari com al maquinari que s'utilitza en els caixers de les empreses. Un TPV és un sistema informàtic que gestiona el procés de venda mitjançant una interfície que sigui la més ràpida i fàcil d'utilitzar possible per als venedors. Els TPV permeten la creació i impressió del tiquet de venda, proporcionen una referència als productes de l'empresa i estan connectats a la base de dades de productes del negoci.
El sistema té dues parts:
Recursos:
El departament de gestió comercial és un dels departaments del front-office d'una empresa. L'objectiu d'aquest departament és trobar clients per al negoci i tractar de convèncer-los de la necessitat de comprar els productes o serveis de l'empresa. Entre d'altres, aquest departament s'encarrega de les relacions amb els clients, d'elaborar estudis sobre el mercat potencial de l'empresa, de decidir els preus dels productes o serveis i, en definitiva, de molts dels aspectes que actualment s'associen al Màrqueting.
Existeixen múltiples definicions del Màrqueting però potser una de les més clares és la que el defineix de la següent forma:
El Màrqueting és l'art o la ciència de satisfer les necessitats dels clients i obtenir-ne beneficis al mateix temps.
Entre d'altres, les funcionalitats que ofereixen els sistemes de gestió comercial són:
Els detalls sobre els clients que conté un mòdul de gestió comercial, poden ser consultats per qualsevol departament de la empresa com vendes, recursos humans, gestió de magatzem, etc.
Les empreses que organitzen la seva gestió al voltant de la seva relació amb el client s'anomenen empreses orientades al client.
Sabíeu que... El terme anglès CRM (Customer Relationship Managment) és un terme que s'utilitza per referir-se al conjunt de processos implementats per una empresa o organització per tal de gestionar la relació amb els seus clients. El programari que dona suport a aquests processos també és conegut com a CRM.
Recursos:
L'objectiu del departament de recursos humans, és gestionar tot lo referents als treballadors d'una empresa. Típicament, d'entre altres feines, aquest departament s'encarrega de gestionar les dades dels treballadors, els seus contractes, les nòmines, la gestió de les vacances i permissos, la selecció de personal, formació, etc.
Entre d'altres, les funcionalitats que ofereixen els sistemes de gestió comercial són:
Termes anglesos:
Evolució històrica
Els sistemes ERP moderns provenen dels primers sistemes de planificació de requeriments (MRP, Material Requirements Planning) utilitzats en grans empreses manufactureres (p. ex. el sector de l'automòbil). L'arquitectura d'aquests sistemes es basava en l'ús de grans grans computadores o mainframes, a les quals els treballadors de l'empresa podien accedir utilitzant minicomputadors. Aquests minicomputadors també eren coneguts com a "terminals ximples" (de l'anglès dump terminals) perquè es caracteritzaven per ser utilitzats simplement per a l'entrada i sortida de dades, deixant les tasques més complexes al mainframe al qual estaven connectats.
L'aparició dels primers ordinadors personals o PC (Personal Computers) i la ràpida evolució del maquinari va provocar un canvi radical en l'arquitectura dels sistemes informàtics. Els ordinadors personals van substituir les minicomputadores, i gran part de la "intel·ligència" dels processos es va desplaçar dels mainframes cap als ordinadors personals, donant pas a una arquitectura més descentralitzada. Tot i aquesta descentralització, un dels principals objectius dels ERP continuava sent la integritat de les dades, objectiu que s'assoleix utilitzant una base de dades centralitzada. Aquest nou model arquitectònic és el conegut com a Client-Servidor on múltiples clients es connecten a un servidor comú utilitzant la xarxa.
Abans de l'esclat d'Internet, els clients eren aplicacions específiques que calia instal·lar, mantenir i configurar dins dels sistemes operatius de cada client. Actualment, però, la majoria de sistemes ERP ofereixen l'opció d'accedir al sistema utilitzant com a client un simple navegador web que sovint ja es troba instal·lat amb el sistema operatiu de forma que es redueixen molt els costos de manteniment dels clients.
Des d'una perspectiva tècnica els sistemes ERP actuals són dissenyats utilitzant dos elements:
En els següents apartats parlarem amb més detall d'aquests dos elements.
Quadre mainframes
http://en.wikipedia.org/wiki/Mainframes http://en.wikipedia.org/wiki/Computer_terminal#Dumb_terminal
Quadre VPN:
VPN són les inicials de Virtual Private Network. VPN és una tecnologia de xarxa que permet incrementar l'extensió d'una xarxa d'àrea local (LAN) utilitzant una xarxa pública com Internet. Els nodes "externs" a la xarxa local poden accedir a aquesta última com si es tractessin de nodes interns. Aquesta tecnologia és sovint utilitzada en les empreses per tal de permetre l'accés a la xarxa local a aquells treballadors que requereixen de mobilitat i també dóna suport al teletreball.
El model arquitectònic client-servidor defineix la relació que s'estableix entre dues entitats, el servidor que ofereix un recurs de qualsevol tipus (físic, de programació, de dades...) i el client com a entitat que en treu un profit o avantatge. Les entitats client-servidor també són conegudes com a nodes i es comuniquen a través d'una xarxa informàtica.
Aquest model arquitectònic s'ha utilitzat reiteradament en múltiples disciplines informàtiques com les xarxes, les bases de dades o el disseny de maquinari; però pel que fa a l'enginyeria del programari una aplicació client-servidor és un sistema distribuït amb dos components: el programa client i el programa servidor. Les principals característiques d'aquest sistema són:
Els múltiples avantatges d'aquest model fan que actualment sigui un dels més utilitzats en l'enginyeria del programari. Concretament, pel fet de ser un model clarament centralitzat i pels avantatges que se'n deriven, és el model més habitual en sistemes ERP moderns ja que proporciona:
L'inconvenient principal d'aquest model es troba precisament en la font principal dels seus avantatges: la centralització. Els sistemes centralitzats són molt susceptibles a la congestió del tràfic de xarxa ja que a mesura que augmenta el nombre de clients que accedeixen de forma simultània al servidor també augmenta de forma exponencial les possibilitats de sobrecarregar el servidor disminuint les capacitat d'escal·labilitat d'aquests sistemes. L'altre principal inconvenient és la robustesa del sistema. En una arquitectura client-servidor tot el sistema depèn del correcte funcionament del servidor. Si el servidor falla tot el sistema es veu compromès.
Quadre Client-servidor vs Peer To Peer
En contrast amb els sistemes client-servidor, actualment, cada cop trobem més aplicacions que utilitzen un model descentralitzat anomenat Peer To Peer (P2P). Com el seu propi nom indica (la traducció podria ser d'Igual a Igual) es tracta d'un model on no hi ha diferències entre els diferents nodes de la xarxa; tots compleixen el mateix rol sense distincions entre clients i servidors. Tot i tractar-se d'un model més complex d'implementar, el seu principal avantatge rau en el fet que l'ample de banda d'aquest tipus de sistemes augmenta proporcionalment amb el nombre de nodes de la xarxa, tot el contrari del que succeïx amb els sistemes client-servidor. Per aquesta raó, els sistemes P2P s'estan utilitzant en sistemes amb grans requeriments d'escalabilitat com són la compartició de fitxers per Internet.
Una arquitectura molt comuna, evolució dels sistemes client-servidor simples, són els sistemes multicapa. En el sistemes multicapa, client i/o servidor es descomponen en diferents capes que s'executen de forma independent. El model multicapa més conegut, i el més utilitzat en sistemes ERP, és el model de 3 capes representat en el següent gràfic:
En aquest model el servidor es descompon en dues capes: el servidor d'aplicacions i la base de dades. Podeu observar que es tracta d'un sistema client-servidor en cadena on els clients es connecten a un servidor d'aplicacions i aquest, al seu torn, es connecta a un servidor de base de dades. En certa manera podem dir que el servidor d'aplicacions té dos rols: el rol de propi de servidor d'aplicacions i el rol de client de la base de dades.
Actualment existeix al mercat del programari una tendència clara cap a l'ús d'aplicacions web que aprofitin els avantatges de les xarxes informàtiques tant públiques (Internet) com privades (xarxes LAN). Arquitectònicament parlant, les aplicacions web segueixen sent un model de 3 capes però amb algunes diferències que podeu observar en el següent gràfic:
Com podeu observar, el fet d'utilitzar un model web no implica cap canvi en la capa de base de dades però sí en les altres dues capes:
Però quan utilitzem una arquitectura web, no tot són avantatges, entre els inconvenients podem destacar-ne dos:
Sabíeu que...
El World Wide Web Consortium (W3C) és un consorci internacional que produeix estàndards per a la web. Esta dirigit per Tim Berners-Lee (creador de molts dels estàndards inicials de la web). Entre d'altres, el W3C s'encarrega de definir els estàndards HTTP (Hyper Text Transfer Protocol), HTML (Hyper Text Markup Language ) i XML (eXtensible Markup Language).
Sabíeu que...
1. Adoptar: La empresa anuncia públicament que dona suport fins i tot assignant recursos i especialistes a organitzacions com el W3C o la IETF. 2. Estendre: Els productes de l'empresa implementen l'estàndard, al menys parcialment, però afegeixen extensions pròpies que només funcionen amb els seus productes. Aquest pas és justifica dient que és un valor afegit que estan demanant els seus clients. 3. Extingir: Aprofitant el domini del mercat, s'imposa l'ús de les extensions no estàndards, fins al punt que els competidors que no implementen aquestes extensions no poden competir-hi i desapareixen. El "nou estàndard" es converteix aleshores en l'únic rellevant a la pràctica (estandard de facto) i permet a la companyia controlar el mercat gracies al control de l'estàndard.
http://es.wikipedia.org/wiki/Adoptar,_extender_y_extinguir
A partir del model client-servidor bàsic de 2 capes obtenim un model de 3 capes més complex però més flexible del qual destacarem 3 dels seus principals avantatges:
En els següents apartats parlarem amb més detall de les característiques i possibilitats que ens ofereixen els sistemes gestors de bases de dades i de les plataformes informàtiques més utilitzades en sistemes ERP.
El principal producte de la companyia és el software SAP ERP, llamado hasta mediados de 2007 como SAP R/3, en el que la R significa procesamiento en tiempo real y el número 3 se refiere a las tres capas de la arquitectura de proceso: bases de datos, servidor de aplicaciones y cliente. El predecesor de R/3 fue R/2.
Recursos
La forma de treballar que tenen els usuaris finals en una aplicació client-servidor no és gaire diferent de la forma en que es treballa amb aplicacions ordinàries. De totes maneres cal observar algunes diferències en el cicle d'una d'una sessió de treball client-servidor:
Fitxer:SessioTreballClientServidor.png
Quadre enginyeria del programari
Definició. Patrons de disseny.
Quadre
Sistemes distribuïts?
Quadre Model-Vista-Controlador
Tal com hem vist, el model de 3 capes ens permet separar tot allò referent a les dades en una capa dedicada a tal efecte. El programari encarregat de gestionar aquesta capa és conegut com a Sistema Gestor de Base de Dades (SGBD), en anglès Database management system (DBMS). Existeixen diferents models de bases de dades però, en l'actualitat, el model més utilitzat tant per ERPs com per la resta de programari és el model relacional, i el programari encarregat de gestionar aquest tipus de bases de dades s'anomena Sistema Gestor de Base de Dades Relacional (SGBDR).
Quadre Models de bases de dades
A part de model relacional, existeixen altres models menys utilitzats com el model de xarxa, el model jeràrquic, el multidimensional o el orientat a objectes.
Les bases de dades, i en conseqüència els SGBDR, juguen un important paper en l'arquitectura dels sistemes ERP. Cal distingir entre dos tipus de sistemes gestors de bases de dades:
Tal com succeïx amb la resta de programari, els SGBD es poden classificar en lliures i propietaris. Els SGBD més importants de programari lliure són:
Pel que fa a les solucions propietàries només destacar que les més utilitzades per sistemes ERP propietaris són Oracle Database, Microsoft SQL Server i d'altres com el SGBDR DB2 d'IBM.
És possible que un sistema ERP suporti treballar amb diferents sistemes gestors de base de dades o, en tot cas, que si pugui adaptar fent-hi modificacions relativament senzilles. Això és possible gràcies a que tots els SGBDR utilitzen un mateix llenguatge, el Standard Query Language (SQL), i a l'ús de llibreries de programació (Application Programming Interface) estàndards que permeten canviar fàcilment la connexió a una base de dades sense haver de canviar al codi font del programa ERP.
Però és de justícia comentar que el nivell d'independència entre els diferents SGBDR no és perfecte i que sovint els ERP estan dissenyats per funcionar només amb un SGBDR o, com a màxim, amb un conjunt limitat de SGBDR.
L'arquitectura de 3 capes permet que el servidor de base de dades es localitzi en la mateixa màquina que el servidor d'aplicacions o en un servidor independent. Decidir la localització del servidor de base de dades és una de les responsabilitats dels administradors del sistema. Per prendre aquesta decisió cal tenir en compte el següent:
Com administradors d'un sistema ERP heu de tenir en compte que la base de dades conté la informació de l'empresa i que per tant és la part més sensible del sistema. Múltiples empreses poden utilitzar el mateix sistema ERP, però el fet que la diferencia és la informació que aquest sistema emmagatzema en una base de dades. Una empresa pot tornar a instal·lar o recuperar un programari ERP que deixi de funcionar però no pot recuperar la informació de la base de dades si no disposava d'una còpia de seguretat. Per tant, una de les activitats més importants de l'administrador de base de dades és assegurar la continuïtat de la base de dades utilitzant tots els mitjans que es creguin necessaris (còpies de seguretat, sistemes redundants, control d'accés al sistema, etc.).
Finalment, també cal tenir en compte que l'empresa té certes responsabilitats civils i que ha de complir amb les lleis específiques de cada país. A Espanya, pel que fa al tractament de la informació que conté la base de dades d'un sistema ERP, cal tenir en compte les següents lleis:
Les agències governamentals que regulen el compliment d'aquestes lleis són l'Agència Espanyola de Protecció de Dades pel que fa a Espanya i l'Agència de Protecció de dades de Catalunya respecte a Catalunya.
Quadre
http://es.wikipedia.org/wiki/Plan_de_continuidad_del_negocio
Recursos
Quadre amb el concepte de plataforma de programari
*http://en.wikipedia.org/wiki/Software_platform. *Concepte de plataforma en informàtica. NOTA IMPORTANT. Quan parlem d'interoperabilitat no parlem només de diferents tipus de sistemes operatius (per exemple GNU/Linux vs Windows) sinó que també parlem de les possibles diferències que hi ha entre versions d'un mateix S.O (p.ex. les diferents versions de Windows o les diferents distribucions GNU/Linux).
Interoperabilitat: d'aquesta forma és perfectament plausible utilitzar un servidor d'aplicacions amb sistema operatiu GNU/Linux, corrent sobre una plataforma de maquinari Sun, i utilitzant Java com a servidor que accedeixi a una base de dades Oracle situada permet utilitzar diferents plataformes
Es podria dir que actualment existeixen gairebé tantes plataformes de programari diferents com solucions ERP podeu trobar al mercat. Aquest fet té tant una vessant positiva com negativa. La vessant positiva és que s'estimula la competència i la llibertat a l'hora d'escollir i/o trobar una solució per a cada tipus d'empresa. La vessant negativa és que aquesta diversitat d'oferta pot esdevenir fàcilment en un excés que faci molt complicat l'elecció d'una solució concreta i, a més, pot augmentar la percepció de complexitat que ja de per si tenen els sistemes ERP. En aquest apartat, intentarem posar una mica d'ordre en aquest maremàgnum d'opcions per tal de proporcionar-vos un coneixement més profund sobre el tema que us permeti poder decidir quina és l'opció que s'adapta millor a les necessitats específiques d'una empresa.
Cal tenir en compte que quan parlem de plataforma informàtica no només ens referim al programari. En la actual conjuntura del mercat, cada cop s'està fent més clar per a les empreses la necessitat de poder accedir a la informació des de qualsevol lloc (ubiqüitat), en qualsevol moment (disponibilitat) i des de qualsevol tipus de dispositiu (interoperabilitat), ja sigui un ordinador personal, un dispositiu mòbil com una PDA, un telèfon mòbil, un ordinador portàtil o, fins i tot, un electrodomèstic.
Actualment les solucions ERP tendeixen a oferir tot tipus de facilitats per tal de garantir la interoperabilitat del sistema. En els següents subapartats analitzarem quins són els ítems que cal considerar a l'hora d'avaluar la interoperabilitat d'un sistema ERP.
Sistemes operatius
Quants més sistemes operatius suporti un sistema ERP més gran és la seva potencial interoperabilitat. Els sistemes ERP que es poden executar en múltiples sistemes operatius són anomenats multiplataforma. Un dels inconvenients dels sistemes ERP privatius és que sovint es troben lligats als interessos comercials de les empreses que els desenvolupen i per aquesta raó només ofereixen suport a sistemes operatius afins a aquests interessos comercials. D'aquesta manera, disminueix considerablement la interoperabilitat del sistema i l'empresa que contracta aquests sistemes ERP es veu exposada a una força dependència envers al proveïdor. Hi ha diferents graus i formes d'implementar un sistema multiplataforma:
Plataformes de maquinari
El domini del mercat durant molts anys de l'arquitectura Intel x86 en el món dels ordinadors personals ha dut a segon terme altres plataformes de maquinari com Sun Sparc, Alpha Alpha, ARM, MIPS, etc. En certa forma, l'adveniment de l'arquitectura de 64 bits i d'arquitectures específiques per a sistemes mòbils ha tornat a ressorgir el tema de la compatibilitat del programari amb múltiples plataformes de maquinari. Que un programari suporti o no una plataforma de maquinari específica depèn en gran manera del sistema operatiu en que és pugi executar. Els sistemes operatius són els responsables d'adaptar-se a diferents plataformes de maquinari.
Llenguatge de programació
Com ja hem comentat amb el cas de Java, el llenguatge de programació pot tenir molt a veure amb la potencial interoperabilitat del sistema. Hi ha llenguatges de programació que estan més lligats a certes plataformes que a d'altres. A més, cal tenir molt en compte que en el cas dels sistemes ERP és molt possible que calgui modificar el codi del sistema per adaptar-lo a les especificitats de l'empresa. Per aquesta raó, molts sistemes ERP faciliten aquesta adaptació i proporcionen eines de programació de 4a generació que permeten desenvolupar mòduls propis o adaptar mòduls existents. En aquest sentit, un dels avantatges més importants del programari lliure és el fet de disposar del codi font de l'aplicació i de la llibertat que tenim a l'hora de modificar-lo. Aquesta llibertat ens permet disminuir la dependència del proveïdor ja que la pròpia empresa pot modificar el programari o contractar a tercers per a que ho facin.
Quadre llenguatges 4a generació
???
Gestors de bases de dades suportats
A l'hora de decidir quin sistema gestor de base de dades escollir, cal tenir en compte múltiples consideracions que depenen de cada cas especific. Algunes de les més importants són:
Quadre know-how
http://es.wikipedia.org/wiki/Know_how
Llibreria gràfica per a la creació d'Interfícies Gràfiques d'Usuari
Com hem comentat anteriorment l'única opció multiplataforma 100% és crear versions específiques d'un mateix programa per a diferents sistemes operatius. Aquesta tasca pot ser més o menys costosa depenent del llenguatge de programació que s'utilitzi però també depenen de les llibreries que s'utilitzin per a crear les Interfícies Gràfiques d'Usuari (GUI). Alguns sistemes ERP moderns, i múltiples aplicacions de programari lliure multiplataforma, comencen a utilitzar llibreries multiplataforma com GTK+ o Qt per a la creació d'aquestes interfícies. Aquestes llibreries estan creades en llenguatges de programació específics com C o C++ però disposen de bindings que permeten utilitzar aquestes llibreries en altres llenguatges de programació.
Arquitectura web
Una de les solucions més utilitzades en la actualitat per millorar la interoperabilitat dels sistemes és adoptar una arquitectura web de 3 capes. Però cal prendre en compte les diferències entre les diverses arquitectures web existents. Actualment al mercat hi ha dues tendències:
NOTA sobre Java
????
Inconvenients de web vs aplicacions simples.
Anem a analitzar amb més detall dues de les arquitectures lliures més utilitzades i que trobarem en alguns dels productes ERP lliures amb els quals treballarem en aquesta unitat didàctica:
Sistemes LAMP
L' acrònim LAMP fa referència a un conjunt de subsistemes de programari necessaris per a crear un servidor d'aplicacions web dinàmiques. El conjunt de subsistemes que formen un servidor d'aplicacions web LAMP són:
Aquesta combinació és molt popular degut al seu baix cost d'adquisició i a la ubiqüitat del seus components que sovint, venen preinstal·lats en la majoria de distribucions Linux.
Sistemes Java
Una de les plataformes més utilitzades per al desenvolupament d'aplicacions web dinàmiques és la plataforma Java. Java és un llenguatge de programació multi-plataforma que a més proporciona una sèrie de tecnologies orientades al desenvolupament d'aplicacions web. Java pot treballar amb diferents gestors de bases de dades i disposem de múltiples mplementacions de servidors d'aplicacions Java, entre les quals podem destacar Tomcat, JBoss o Glassfish.
Maquinari
El procés d'implantació d'un sistema ERP en una empresa és un procés complex que es realitza per fases. Com a responsables d'aquest procés heu de ser capaços de dissenyar tant el procediment d'instal·lació com la configuració, el manteniment, la formació dels usuaris i, en general, tot el procés complet d'implantació. En aquest apartat veurem quines qüestions heu de considerar durant aquest procés i n'analitzarem les fases més comunes.
Objectius:
La fase d'anàlisi és una de les fases crítiques del procés d'implantació. D'aquesta fase en depèn tota la resta de procés i és on hem de d'intentar obtenir la major quantitat possible d'informació per tal de prendre una decisió correcta sobre el sistema ERP a implantar. Per tal d'obtenir aquesta informació podem recórrer a diferents fonts:
Com no podia ser d'una altra manera, en la Societat de la Informació en la que ens veiem submergits en l'actualitat, una formació adequada que ens proporcioni els coneixements base sobre els sistemes ERP és la clau per garantir l'accés a la informació. És primordial que coneguem els aspectes principals dels ERP i que coneguem els termes claus (en el nostre idioma i en altres idiomes, com l'anglès).
Durant la fase d'anàlisi cal tenir en compte les següents qüestions:
Definició del projecte
Posar en marxa un sistema ERP representa, en general, una substitució total de la columna vertebral de la companyia. Es tracta per tant d'una decisió estratègica i, per aquest motiu, l’estratègia que s’ha de seguir ha de mirar més enllà de les necessitats actuals i ser prou flexible per poder incorporar altres mòduls en el futur proper, no solament com a necessitats pròpies sinó també com a exigències del mercat per poder continuar sent competitiu.
Implantar un ERP no consisteix només a automatitzar una sèrie de tasques i integrar totes les bases de dades en una de sola. Si l’empresa es limita a això es pot trobar que ha automatitzat una sèrie de processos que no aporten cap valor, i la millora de la productivitat serà inapreciable.
S’ha de començar per concretar l’equip de persones que tindran la responsabilitat de gestionar la implantació, amb una assignació de recursos suficients i amb un calendari d’execució definit. A continuació s’iniciarà el que potser és la tasca més important de totes, que és la descripció de la situació actual de l’organització i, en especial, de les àrees en les quals s’han identificat oportunitats de millores o canvis que es volen aconseguir amb el nou sistema.
Cal fer una anàlisi conceptual de com quedarà l’organització després de la implantació i especificar-hi les noves tasques, les funcionalitats, els processos i les responsabilitats. Això implica definir, racionalitzar i simplificar els circuits actuals i futurs, per poder fer-ne l’automatització en un pas posterior.
A aquesta fase del projecte normalment no se li dedica el temps que seria desitjable, tot i que d’ella en depèn en bona part el resultat final.
Quadre. Estratègia vs tàctica
Quadre DAFO http://es.wikipedia.org/wiki/An%C3%A1lisis_DAFO
Càlcul dels costos d'implantació d'un sistema ERP
Quan ens decidim a implantar un sistema ERP a la nostra organització hem de tenir en compte tots els costos que ens podem trobar. Generalment, només es pensa en les factures que es paguen, però s’han de considerar altres costos igualment importants. Els costos es poden classificar en:
Com a regla general i amb caràcter orientatiu, el cost de la implantació sol ser de magnitud similar al cost de les llicències. Al mercat es poden trobar productes entre una gamma molt àmplia de preus que poden anar des dels 25.000 euros fins a altres preus que, amb llicències i implantació, poden superar els 400.000 euros. També podem trobar al mercat proveïdors que ofereixen un sistema preconfigurat ja parametritzat, de manera que no s’han de realitzar canvis, amb una implantació amb un cost zero per al client. Aquestes solucions, però, només són possibles en sectors on ja existeixen solucions ja implementades i que s'adapten a les necessitats de la nova empresa (cas que només es dóna de forma molt excepcional).
En el cas de les solucions de programari lliure sovint es poden eliminar els costos per llicències, o aquests costos són més reduïts que els costos dels productes privatius. Però cal saber que continua sent necessari tenir en compte els costos d'implantació.
Paquet estàndard o un desenvolupament a mida
Una de les primeres decisions que cal prendre en el moment de triar un sistema d’informació que integri tots els departaments i les funcions d’una empresa és l’elecció entre un paquet estàndard dissenyat per ser més adaptable a l’entorn i amb un preu i temps d’implantació menors, o bé un desenvolupament a mida que s’ajusti als requisits específics de l’organització. Cal tenir molt en compte la dimensió de la nostra empresa per tal d'evitar un sobredimensionament de la solució adquirida. Sovint petites o mitjanes empreses, després d'adquirir solucions cares que han estat pensades per a grans empreses, se n'adonen que no treuen prou profit del sistema.
El fet d’optar per un programari fet a mida o un paquet estàndard ERP porta lligades certes implicacions. A la taula següent podem veure les principals diferències entre cada opció:
Inserir aquí el quadre comparatiu!!
Cal prendre en compte, que en el cas que s'esculli una solució ERP lliure, com que disposem del codi font de l'aplicació i de la llibertat per a modificar-lo, podem adaptar aquesta aplicació a les necessitats de l'empresa. Aquesta és una solució intermèdia entre escollir una solució desenvolupada a mida de zero i una solució privativa que elimina molts dels inconvenients de les solucions a mida:
Quadre: Les quatre llibertats del programari lliure
Actualment, cada cop és més freqüent trobar solucions intermèdies entre el desenvolupament a mida i la solució del paquet estàndard ERP mitjançant l’adaptació d’un sistema ERP del mercat a les necessitats concretes de la PIME.
Integració del sistema ERP amb altres mòduls
El sistema ERP constitueix el cor del sistema d’informació d’una empresa atès que incorpora aspectes clau com ara la gestió de la producció, la facturació i la comptabilitat. Al voltant del sistema ERP s’hi incorporen altres mòduls que poden ser del mateix proveïdor o bé fets a mida. Aquests mòduls donen suport a la cadena de subministrament (SCM), a la gestió de clients (CRM), a projectes de negoci electrònic (e-business) i a eines per a la gestió d’informes, explotació de dades i quadres de comandament (Business Intelligence).
Aquest sol ser un factor molt més important del que pot semblar inicialment i, de fet, sovint sol ser un dels factors que decanta la balança cap a una solució o una altra. El nivell de maduresa de l'empresa on es vol implementar el sistema ERP i les aplicacions de les que ja disposa poden acabar provocant l'elecció d'un sistema ERP que en sigui compatible. Les empreses noves o les que porten poc temps en funcionament encara no estan lligades a cap producte concret i poden escollir entre un ventall més ampli de sistemes ERP.
Tipologia del sistema ERP
Un dels aspectes que cal tenir en compte a l’hora de triar un ERP és el tipus d’indústria on s’ha d’implementar, ja que existeixen funcionalitats específiques per cada tipus de negoci. Per exemple, les necessitats d’una empresa distribuïdora difereixen força de les d’una empresa productora, i dins de les productores podem trobar tipologies força diferents entre si.
El sistema ERP ha de tenir una arquitectura de sistema obert, on qualsevol mòdul es pot adequar o afegir al sistema sense afectar els altres.
Metodologia de selecció
La selecció d’un sistema ERP s’ha de fer amb molta cura. L’anàlisi conceptual, feta en la fase de definició del projecte, serà la base sobre la qual es compararan els diferents ERP i es farà la tria final.
S’han de prioritzar les funcionalitats que l’ERP ha de suportar, tenint en compte quines són realment irrenunciables i quines, simplement, serien desitjables. I tot això, prendre en compte la plataforma tecnològica que ho haurà de suportar.
A continuació s’estudiaran diverses solucions ERP existents al mercat per escollir; i, finalment, la solució que s’adapti millor a les necessitats i les prioritats definides.
Però, a més del producte ERP, s'haurà d’escollir el responsable de la implantació, tot i que en alguns casos el mateix proveïdor ofereix també aquest servei.
Les PIME, en certs casos, s’estimen més treballar amb empreses del seu mateix nivell i amb proximitat territorial que no pas amb empreses molt més grans. Però també s’haurien de tenir en compte alguns altres criteris a l’hora d’escollir el proveïdor implantador, com per exemple:
Selecció del contracte
Normalment, un sistema ERP implica la signatura de dos contractes, un de llicència i un de serveis que és el relatiu a les tasques d’implantació, parametrització i, en alguns casos (és recomanable limitar aquests casos al mínim), la modificació del mateix ERP per adaptar-se als requeriments de l’empresa.
La majoria de contractes d’adaptació del sistema ERP o contractes d’integració es redacten sota la fórmula de contracte de prestació de serveis, quan allò que realment haurien de demanar les empreses és un contracte d’obra o contracte de producte acabat. Això passa perquè normalment se signa el contracte abans d’haver desenvolupat una fase completa de requeriments funcionals on l’empresa ha de deixar per escrit què és el que demana pel que fa al projecte d’implantació. Aquests contractes de prestació de serveis s’orienten més a una prestació de serveis per un temps pactat que no pas a un resultat, que és el que realment vol l’empresari quan fa una inversió d'aquest estil.
Per tant, la millor solució és desenvolupar una fase funcional profunda i robusta que doni com a fruit la redacció d’unes especificacions funcionals i acords d’implantació (especialment dates i compromisos tant del client com de l’empresa proveïdora del sistema ERP) que s’afegeixin al contracte legal signat per ambdues parts.
Els aspectes relatius a les reunions de progrés del projecte, gestió de les modificacions, processos de conversió, involucració del personal de la mateixa empresa, etc. són menys crítics, però també necessaris a l’hora d’evitar problemes en les instal·lacions de sistemes ERP.
Un contracte entre l’empresa i el proveïdor descriu les responsabilitats d’ambdues parts, millora la confiança, facilita el repartiment de tasques i evita riscos de fracàs durant la implantació dels sistemes ERP.
Per tal d'avaluar el potencial d'un sistema ERP sovint se'ns ofereix la possibilitat d'accedir a una demostració de les capacitats del programa. Els sistemes de demostració més utilitzats són:
Cal tenir en compte que sigui quina sigui la solució utilitzada ha de ser atractiva i fàcil d'usar. No s'ha d'oblidar que l'objectiu d'aquestes demostracions és convèncer a possibles clients del potencial del sistema.
La documentació d'un projecte és sempre un indicador important de la maduresa d'un producte de programari. En el cas d'un sistema ERP, tant si es delega la implantació del sistema a un empresa externa, com si aquesta és realitzada pel propi departament d'informàtica de l'empresa, és transcendental disposar d'una correcte documentació i d'un servei de suport que us permeti desenvolupar en èxit el procés d'implantació
Un dels avantatges del projectes ERP basats en programari lliure és que la seva documentació també és lliure i de fàcil accés. En el cas de les solucions ERP privatives, normalment no es pot accedir a la documentació fins que no es compra el producte. També es força comú haver de realitzar cursos de formació de pagament que només us pot oferir l'empresa proveïdora del producte, o empreses delegades.
!! És molt important, que abans de decantar-vos per un programari concret, conegueu quines eines de suport us proporciona i valoreu la qualitat de la seva documentació
Actualment hi ha dos tendències a l'hora de realitzar la documentació d'un projecte:
Vegem doncs, quines són les eines de suport i documentació més utilitzades actualment:
The Revision Control System (RCS) is a software implementation of revision control that automates the storing, retrieval, logging, identification, and merging of revisions. RCS is useful for text that is revised frequently, for example programs, documentation, procedural graphics, papers, and form letters. RCS is also capable of handling binary files, though with reduced efficiency and efficacy. Revisions are stored with the aid of the diff utility.
En informática, se emplea el término planeta para referirse a un sitio web cuyo contenido está exclusivamente compuesto por los mensajes de un conjunto de bitácoras o blogs que normalmente comparten una temática común. Los blogs agregados en un planeta pueden pertenecer a una comunidad de usuarios que comparten algún interés, pertenecer a un mismo ámbito regional, etc.
Un planeta es un caso particular de agregador.
Wiki vs HTML Els llenguatges de marques de les wikis són més fàcils i ràpids d'utilitzar que no pas HTML. Per exemple...
Sabíeu que... Concepte de comunitat...
Sabíeu que... Wiki és una paraula hawaiana que significa ràpid.
NOTA: Les forges són aplicacions web que es poden descarregar. Programari lliure
Sabíeu que...
Sourceforge.net allotja projectes de programari tan importants i coneguts com Azureus,Emule, Ares, 7-zip, Azureus o Gimp http://sourceforge.net/top/toplist.php?type=downloads
Sabíeu que...
La paraula bug vol dir bitxo ... Dibuix
La manera d'implantar un sistema ERP és tan important com la qualitat de la solució obtinguda. Una implantació ajustada a les necessitats reals del negoci hauria de permetre un futur creixement i convertir el sistema ERP en la millor eina per gestionar l’empresa i en una «primera pedra» per a posteriors desenvolupaments que el mercat vagi demanant progressivament.
El procés d’implantació comença per l’anàlisi dels components que cal instal·lar en una primera fase, partint dels mòduls base, per després anar perfilant les adaptacions necessàries d’acord amb els requeriments prèviament acordats. Paral·lelament es formarà l’equip informàtic sobre el nou entorn i l’administració del nou sistema. Mentre s’implanten la resta de components es contrasta la feina ja realitzada amb les funcionalitats acordades i les expectatives generades. Aquesta avaluació l’han de portar a terme usuaris clau de cada àrea afectada, usuaris capacitats per prendre decisions.
Un cop implantats tots els components, el que es té és el prototipus amb la personalització feta especialment per a aquesta empresa, amb les seves dades, i preparat per fer simulacions de funcionament i una primera validació. Del resultat d’aquesta validació s’obtindrà la llista d’ajustaments que cal fer al sistema.
Quan ja es té l’aplicació funcionant en un entorn de proves sense problemes arriba el moment de fer les proves finals. En aquestes proves es posen en marxa tots els sistemes de manera definitiva i es treballa amb dades reals. Sempre és recomanable (tot i que no sempre és factible) fer un paral·lelisme amb el sistema antic per veure possibles desviacions i corregir-les al més aviat possible.
Passat un temps prudencial, s’ha de decidir d’abandonar definitivament l’antic sistema i passar el nou ERP a l’entorn real.
Periòdicament arribaran actualitzacions de programari bé sigui per adaptacions a la legislació vigent o bé per noves funcionalitats o adaptacions a diferents entorns tecnològics que s’hauran de valorar i planificar-ne la integració.
Finalment, però no per això menys important, cal determinar els plans de proves i els jocs de dades que utilitzarem per tal de verificar la instal·lació de l'aplicació en una configuració determinada. És molt important que aquesta fase és planifiqui en cura i que involucrem als usuaris finals de l'aplicació. Cal que la fase de proves simuli en la mesura del possible les condicions reals de treball.
Un cop superada la fase d'anàlisi i seleccionada una eina ERP per a la nostra empresa, ja ens trobem en disposició d'iniciar el procés d'instal·lació i configuració de l'eina escollida. Aquest procés normalment es pot subdividir en les següents fases:
Un cop tenim l'aplicació instal·lada i correctament configurada, també caldrà planificar el servei de manteniment. Haurem de tenir en compte qüestions com el suport tècnic als usuaris finals i la gestió d'incidències, la formació permanent dels usuaris finals i la gestió de les actualitzacions i el manteniment del sistema.
L'arquitectura més utilitzada en aplicacions ERP és l'arquitectura client-servidor. A diferència de les típiques aplicacions d'escriptori on només heu de tenir en compte els requeriments de la màquina de treball on s'instal·larà la aplicació, en sistemes client-servidor heu de tenir en compte els:
No totes les aplicacions client-servidor són iguals. Depenen de les tasques que realitza el client podem classificar les aplicacions client-servidor en:
Els inconvenients d'un client lleuger són els inconvenients relacionats amb els sistema de comunicació entre client i servidor. La velocitat, el rendiment de l'aplicació, la estabilitat i el cost de l'aplicació depenen del sistema de comunicacions. En canvi, el gran avantatge dels clients lleugers, és que al tractar-se de sistemes centralitzats, són molt més fàcils de mantenir.
Com podeu observar, depenent del tipus de client, desplaçarem les necessitats de processador i d'espai d'emmagatzemament de dades cap al servidor (clients lleugers) o cap al client (clients pesats).
El servidor és un component crític de l'arquitectura del nostre sistema ERP. Normalment podem identificar 2 tipus de servidors:
Cal tenir en compte que quan parlem de servidor d'aplicacions o de servidors de base de dades ens referim a components de programari. De fet, sovint és habitual tenir instal·lats en un mateix servidor físic (a la mateixa màquina), tant el servidor de base de dades com el servidor d'aplicacions web. De totes maneres, també és possible distribuir la càrrega de feina dels components del servidor i tenir en màquines separades servidor d'aplicacions i servidor de base de dades.
Servidor de base de dades i servidor d'aplicacions. Quan és millor tenir els servidors de base de dades i d'aplicacions en màquines diferents o en una mateixa màquina? Doncs cal arribar a un compromís entre el nivell d'ús de recursos de sistema (ús de la CPU, espai en disc, etc.) i l'ús del sistema de comunicacions. Si tenim en màquines diferents el servidor de bases de dades i el servidor d'aplicacions tindrem un millor rendiment dels sistemes però a canvi tindrem la penalització d'haver de transportar les dades del servidor de base de dades al servidor d'aplicacions.
Els servidors s'han d'allotjar en màquines amb una sèrie de requisits i en un entorn especial que normalment anomenem centre de processament de dades o CPD. Les empreses tenen dues opcions:
Amb independència de si el CPD està a la pròpia empresa o en una empresa externa, els serveis de manteniment del CPD els poden dur a terme el propi equip informàtic de la empresa o es poden externalitzar. De qualsevol de les maneres, cal encabir els costos de manteniment del CPD dins del cos global d'implantació i manteniment del sistema ERP.
A l'hora d'escollir un servidor cal tenir en compte els següents factors:
RAID i LVM
Virtualització:
Foto d'un servidor en rack! http://en.wikipedia.org/wiki/Data_center
business continuity:
La implementació d'un sistema complex com un ERP, pot requerir de diferents subsistemes que donin suport a les diferents fases del procés d'implantació del ERP:
Abans d'implantar el nou sistema ERP a l'empresa cal avaluar si el parc d'estacions de treball existent a l'empresa compleix amb els requeriments necessaris per al correcte funcionament del ERP.
Sovint només pensem ens els requeriment necessaris de servidors i estacions de treball i ens oblidem d'un component crític com és el sistema de comunicacions que comunica tots dos components.
En alguns casos, els sistemes de comunicacions dels qual disposi l'empresa poden ser determinants en el correcte funcionament del sistema. Una empresa que no tingui un serveis de connexió exteriors ràpids i fiables, pot haver de decantar-se per tenir els servidors en una data centre propi que formi part de la xarxa interna de l'empresa.
Un altre cop, el tipus de client escollit influirà molt en l'ús que es faran de les comunicacions en el sistema ERP. Cal tenir en compte que els clients lleugers basats en aplicacions web fan un ús intensiu de la xarxa.
.
