IMPORTANT: Per accedir als fitxer de subversion: http://acacha.org/svn (sense password). Poc a poc s'aniran migrant els enllaços. Encara però funciona el subversion de la farga però no se sap fins quan... (usuari: prova i la paraula de pas 123456)

Models de xarxa d'àrea local.Famílies de protocols


Contingut

Definició de xarxa local segons l'IEEE

  • La definició segons el IEEE és:
    • Xarxa de dades on les comunicacions estan confinades a una àrea geogràfica limitada com per exemple un edifici o oficina i que utilitzen un canal de comunicació de velocitat moderada/alta i una tassa d'error baixa
  • Té tres característiques importants:
  • Àmbit geogràfic
  • Seguretat: Tassa d'error baixa
  • Velocitat: Moderadament alta


Xarxes LAN vs Xarxes WAN

Línies de comunicació

  • LAN: Xarxes multipunt.Xarxes de difusió
  • WAN: Xarxes punt a punt.Xarxes commutades


Tipus de cable

  • LAN: Velocitats altes. Cables específics (coaxial, Ethernet de par trenat)
  • WAN: Velocitats més limitades. Cable telefònic Topologia

Factors que fan necessària una LAN

  • Raons econòmiques: Compartir recursos (p. ex. un perifèric) evita la necessitat de comprar el mateix perifèric per a totes les màquines de la xarxa
  • Compartició de dades: Permet als usuaris compartir dades i treballar en grup
  • Creació de sistemes d'informació distribuïda: Sistemes d'informació distribuïda. Bases de dades
  • Evitar redundància de dades:Al compartir la informació no es fa necessari s'evita que els nodes de la xarxa tinguin informació duplicada
  • Processos distribuïts: Permet distribuir la carrega d'un procés o aplicació entre les màquines de la xarxa
  • Recursos compartits: Es poden compartir dades, màquines, perifèrics
  • Simplificació de la gestió dels sistemes: Normalment els processos de centralització faciliten la gestió
  • Treball Col·laboratiu: La xarxa permet treballar de forma col·laborativa i seguir un Flux de treball
  • Centralització de la gestió de l'emmagatzematge i backup: Les dades s'emmagatzemen en servidors on la seguretat i la disponibilitat de les dades és més alta,aquests servidors incorporen mecanismes de còpia de seguretat

Topologies de xarxa

Topología de red1111.png

Topologia en estrella

  • Tots els nodes es connecten a un node concentrador

Avantatges

  • Fàcil d'implementar i d'ampliar
  • Instal·lació ràpida
  • Un error en un node o segment de xarxa no influeix a la resta de la xarxa
  • No hi ha problemes de col·lisió de dades
  • Més seguretat

Desavantages

  • Longitud del cable
  • Si cau el switch no hi ha xarxa,es el punt feble

Topologia en anell

Cada node esta connectat al següent i l'últim al primer

Avantatges

  • Amb menys cables es conecta més gent
  • Cada node té un receptor i un transmissor i fa la funció de repetidor

Inconvenients

  • Si un node falla la xarxa sencera falla.
  • No totes les comunicacions són igual de ràpides
  • La Seguretat no és segura Els nodes poden interceptar comunicacions


Topologia en bus

Tots els nodes es connecten a la mateixa línia

Avantatges

  • Fàcil d'instal·lar i requereix de poc cable

Inconvenients

  • El medi de transmissió es compartit. Poden succeir col·lisions i lluites per la utilització del canal de comunicacions
  • La Seguretat.Tots els nodes poden accedir a la informació de la resta


Altres topologies

Topologia en malla

  • Entre els nodes s'estableixen enllaços punt a punt.
Exemple: Xarxes WAN

Topologia en interconnexió total

  • És una topologia en malla on tots els nodes estan connectats entre si

Topologia en arbre

  • És una extensió de la topologia en bus. Exemple:Xarxes de televisió per cable,troncals fibra òptica i branques amb coaxial

Topologies mixtes

  • Xarxes amb combinacions de les topologies anteriors

Topologia física vs Topologia lògica

  • Físicament podem tenir una topologia concreta però realment esta utilitzant un altre topologia
  • Per exemple una topologia en estrella
  • HUB: És un simple repetidor. La senyal que arribar a un port es torna a enviar a tots els ports del HUB
  • SWITCH: Els commutadors només connecten el port emissor amb el port receptor

Components d'una xarxa LAN

  • Estació de treball(clients):
  • Màquines (ordinadors) de treball
  • Aprofiten els recursos/serveis de la xarxa
  • Són clients dels servidors i dels recursos/serveis de la xarxa
  • Servidor: Nodes de la xarxa que comparteixen els seus recursos de maquinari o programari amb la resta de nodes a través del que s'anomenen serveis de xarxa
  • Perifèrics de xarxa: La resta de dispositius,impressores, discs durs de xarxa


Cablejat i medis de comunicació

  • Esta format pel conjunt de elements de comunicació de la xarxa, com els cables o medis de comunicació que enllacen els nodes de la xarxa

Targeta de xarxa

  • També anomenades NIC's(Network Interface Card)
  • Maquinari que fa d'intermediari entre els dispositius i la xarxa de comunicacions
Exemples: Targetes de xarxa Pci, integrades en la placa mare, targetes sense fils, integrades en els dispositius (encaminadors, commutadors, impressores, etc)

Concentradors de cables

  • Dispositiu utilitzat en topologies de xarxa en estrella per a realitzar la connexió entre nodes de la xarxa
  • Hi ha xarxes que no utilitzen concentradors (Ethernet coaxial en bus)
  • Amb aquest sistema si falla un node la xarxa continua funcionant però a canvi si falla el concentrador tota la xarxa falla


  • N'hi ha de dos classes de concentradors:
  • Concentradors passius: Només concentren les senyals
  • Concentradores actius: Concentren les senyals i les amplifiquen i/o regeneren funcionant com a elements amplificadors i/o repetidors

Bridges o ponts

  • Són dispositius de comunicacions (ECD) formats per un maquinari i un programari que permeten a dues xarxes locals connectar-se entre si Les dues xarxes unides per un bridge equivalen a una sola xarxa
Exemples: Encaminador en mode bridge, bridges acobladors de xarxes diferents (p. ex. coaxial a parell trenat)

Pasarel·las, Gateways o encaminadors

  • Són dispositius de comunicacions (ECD) formats per un maquinari i un programari que permeten la connexió de la xarxa LAN a xarxes externes (típicament xarxes WAN com Internet)
Exemples: Encaminadors, encaminadors ADSL, Mòdems ADSL, ordinadors amb programari especific (p. ex. IPCOP)

Conceptes previs de xarxa

Protocol de comunicacions

  • És un conjunt de regles,perfectament definides,les regles han de estar perfectament organitzades i convingudes que defineixen com comunicar informació
  • Els protocols sovint són públics i són normatives o recomanacions de les associacions d'estàndards
Exemples de protocols: IP,HTTP,TCP,FTP,Telnet,DNS,SSL,NTP,etc

IMPORTANT: En la vida real els protocols no són obligatoris però en les comunicacions són IMPRESCINDIBLES

DHCP Exemple de protocol

DHCP1.png
  • El servidor DHCP utilitza el port 67
  • El client DHCP utilitza el port 68
  • Exemple de captura de paquets DHCP


Dhcp1.png


  • Diagrama del funcionament de DHCP
Dhcpfsm.png

Funcions d'un protocol

  • De protocols n'hi ha de molt variats (dels més simples als més sofisticats)
  • Alguns exemples de funcions poden ser:
    • Detectar la connexió física existent
    • Establir una connexió (handshake)
    • Negociació de les característiques de la comunicació(velocitat, tassa d'error mínima, etc.)
    • Quan s'inicia o acaba un missatge i quin format té.
    • Que fer amb els missatges incorrectes o mal formats
    • Com acabar una connexió
    • Com detectar un final inesperat d'una connexió
  • Els protocols determinen:
    • El format de les dades
    • La seva temporització
    • La seva seqüènciació
    • Com es dura a terme el control d'errors

Associacions que determinen els protocols

  • IEEE (Institute of Electrical and Electronic Engineering)
  • ANSI (American National Standards Institute)
  • TIA (Telecommunications Industry Association)
  • EIA (Electronic Industries Alliance)
  • ITU (International Communications Union)


Model arquitectònic de xarxa

  • És el conjunt organitzat de capes i protocols d'una xarxa

Concepte d'interfície

  • Interfície: Són les normes de comunicació entre dues capes consecutives
  • La interfície és el conjunt de serveis i operacions que una capa inferior ofereix a una capa superior
  • L'objectiu d'aquesta organització de la xarxa és facilitar la tasca dels creadors de maquinari i programari per tal que puguin crear productes amb garanties de funcionament entre equips que segueixin les mateixes normes


CapesInivells.png


Tcpip.png


Concepte de capa o nivell

  • En el disseny de xarxes s'utilitza sovint el concepte de capa o nivell com una forma d'estructurar les funcions i serveis que les xarxes proveeixen
  • Màxima: “divideix i guanyaràs”. Per resoldre problemes grans sovint cal dividir el problema en parts petites
  • Els problemes petits són les capes del mòdel OSI
  • La capa n ofereix una sèrie de serveis a la capa n+1 a través de la seva interfície
  • Les entitats d'una capa n d'un sistema es comuniquen amb les entitats de la capa n d'un altre sistema conforme a una sèrie de regles preestablertes anomenades protocol de capa n
  • En un mateix sistema la comunicació entre dos capes es duu a terme a través d'una interfície
  • La implementació interna de cada capa depèn dels fabricants o desenvolupadors però sempre s'ha de respectar la interfície i el protocol de capa. A aquesta capacitat se l'anomena encapsulament (Caixa Negra==Sistema Operatiu)

Serveis, Primitives, Interfícies i Entitats

  • La comunicació entre capes es fa a través de la interfície
  • Les interfícies estan perfectament definides mitjançant un sistema un sistema de crides i respostes anomenades PRIMITIVES
  • El nom de cada primitiva es compon es compon de dos parts:
  • Nom del servei o funció en majúscules
  • Nom de la primitiva fonamental OSI
Exemple: CONNECT.request

Arquitectura de xarxa

Família de protocols

Tipus de serveis

  • Sol·licitud (.request): Una entitat sol·licita un servei
  • Indicació (.indication): Un entitat és informada que ha succeït un esdeveniment
  • Resposta (.response): Un entitat respon a un esdeveniment
  • Confirmació (.confirm): Una entitat és informada sobre una sol·licitud efectuada anteriorment

IMPORTANT: No tots els serveis necessiten de totes les primitives


Exemple de protocol. Telèfon


Protocoltelefon.png


Comunicació de missatges

Intercanvitelefon.png


Servei no confirmat

Serveinoconfirmat.png

Connexió no acceptada per l'usuari remot

No acceptadaperlusuari.png

Servei qualsevol NO CONFIRMAT

Noconfirmat.png


Desconnexió iniciada per l'emissor

Desconexioemisor.png


Desconnexió iniciada per emissor i receptor

Emisorreceptor.png

Desconnexió iniciada pel proveïdor

Proveidor1.png

Transferència de dades no confirmades

Noconfirmades1.png


Serveis, Primitives, Interfícies i Entitats

  • Entitats: Són els elements actius que hi ha a cadascuna de les capes
  • Punt d’accés al servei (SAP): Els SAP són els punts d'entrada (“portes”) en els que una capa pot trobar disponibles els serveis de la capa immediatament inferior
  • Unitat de dades de la interfície IDU: És el bloc informatiu que l’entitat de capa N passa a l’entitat de capa N -1 a través de la interfície N/N-1.
  • Unitat de dades del servei SDU: Cada IDU està composat per un camp amb informació per al control de la interfície (camp ICI) i de un segon camp anomenat SDU, que és la informació que es passa a través de la xarxa a l’entitat parella, és a dir, al seu equivalent en el host destinatari.
  • Unitat de dades del protocol PDU: La informació del SDU no sempre es pot transmetre en directe. De vegades cal fraccionar-la ja que la seva mida és massa gran i sempre s'ha d'afegir informació de control

Sistemes oberts. ISO

  • Son aquells sistemes capaços d'interconnectar-se amb altres sistemes d'acord amb unes normes preestablertes
  • El concepte de sistema obert va ser proposat inicialment per la ISO (International Organization for Standardization)
Iso1.png


  • Serveis orientats a connexió o no orientats a connexió
  • Serveis confirmats o no confirmats

Orientats a connexió

  • Propietats
  • Requereixen el establiment inicial de una connexió i la ruptura o alliberament final de la mateixa
  • Entre la connexió i l’alliberament es produeix l’intercanvi de dades d’usuari
  • Els blocs de dades es reben en el destí en el mateix ordre en que s’emeten a l’origen,un cop s'ha establert la connexió tothom segueix el mateix camí
  • Tots els paquets segueixen la mateixa ruta,aconseguida en l’establiment de la connexió
  • Com que la ruta es coneguda, els paquets de dades no precisen indicar l’adreça de destinació

No orientats a connexió

  • Propietats
  • Ofereixen la capacitat de comunicació sense necessitat de realitzar una connexió amb el destinatari
  • L’emissor envia paquets de dades al receptor confiant en que la xarxa tindrà prou intel·ligència com per a conduir les dades per rutes adequades
  • Els paquets poden seguir rutes diferents durant la comunicació
  • Els blocs de dades es poden rebrà desordenats
  • Cada paquet ha de portar l’adreça de destinació i, en alguns casos, el receptor ha d’enviar un acusament de rebuda per confirmar l’èxit de la comunicació

Mòdel de referència OSI

  • El model de referència també defineix l'arquitectura de capes. Hi ha 7 nivells
  • Nivells o capes orientats a xarxa 3 nivells:
    Referenciaosi.png
  • Nivell 1. Nivell Físic
  • Nivell 2. Nivell d'enllaç
  • Nivell 3. Nivell de xarxa
  • Nivell de transport
  • Nivell 4. Nivell de transport
  • Nivells orientats a aplicació/usuari
  • Nivell 5. Nivell de sessió
  • Nivell 6. Nivell de presentació
  • Nivell 7. Nivell d'aplicació

Nivell 1. Nivell Físic

  • És la capa de més baix nivell i s’ocupa de la transmissió dels bits
  • Característiques mecàniques (connectors, nombre de pins, tipus de cables...)
  • Característiques elèctriques/electromàgnetiques (senyals elèctriques a utilitzar, duració i voltatge de les senyals...)
  • Característiques funcionals (interfícies de connexió al medi i funcions) i de procediment (fases i estats)
  • Característiques per a poder establir i destruir connexions entre dos equips de la xarxa
  • Estàndards i protocols: RS-232, xarxes Ethernet


Nivell 2. Nivell d'enllaç

  • Controla l'intercanvi de dades entre dues màquines connectades directament per un medi físic
  • Encarregat d’establir una línia de comunicació lliure d’errors que pugui ser utilitzada per la capa immediatament superior (capa de xarxa)
  • No treballa amb bits directament. Treballa amb blocs de dades de nivell 2 (2-PDU) anomenats trames. Els missatges es formes per una o més trames
  • Les trames s'envien seqüèncialment per la línia de transmissió utilitzant els serveis de la capa capa física
  • La gestió de les trames (tractament d’errors, eliminar errors, retransmetre, descartar trames duplicades, etc.) és l'objectiu d'aquest nivell

Funcions

  • Sincronització de les trames (identificar inici i final de trames)
  • Control de flux: Estableix el ritme de transmissió de dades per evitar sobrecàrregues.
  • Control d'errors: Permet comprovar que les dades que arriben al receptor són idèntiques a les que ha enviat l'emissor
  • Direccionament: En medis de difusió (que no són punt a punt) és necessari identificar els components
  • Gestió de l'enllaç: Per controlar la transmissió cal enviar dades “pures” i dades de control de l'enllaç


Nivell 3. Nivell de xarxa

  • Treballa amb blocs de dades de xarxa (3-PDU) anomenats paquets

Funcions

  • Encaminament: Determinar la ruta (nodes de xarxa pels quals circular) més adequada per als paquets
  • Identificació: Els nodes han de tenir una identificació única que els permeti distingir dels altres nodes i localitzar-los a la xarxa
  • Control de la congestió: Determina quins són els camins menys congestionats (similar al trànsit rodat)
  • Interconnexió de xarxes
  • Protocol: IP (Internet Protocol)


Nivell 4. Nivell de transport

  • Capa de transició que connecta les aplicacions i/o usuaris amb la xarxa
  • És una capa de transició entre els nivells orientats a la xarxa i els orientats a les aplicacions
  • Treballa amb unitats de dades 4-PDU també anomenades TPDU o segments
  • Té funcions similars al nivell d'enllaç (salt a salt) però entre dues màquines que no estan connectades directament (extrem a extrem)
  • S'encarrega de preparar les dades de les aplicacions per a la xarxa i assegurar-se que arribaran correctament al nivell de transport del destinatari
  • Protocols: TCP (Transport Control Protocol) i UDP (User Datagram Protocol)

Funcions

  • Ofereix els serveis que no ofereix el nivell de xarxa
  • Establiment de connexió: en serveis orientats a connexió
  • Reoordenació de paquets: serveis no orientats a connexió
  • Control d'errors: recuperació de caigudes de xarxa, reenviament de paquets, etc
  • Control de flux: Implementació de buffers.
  • QoS (Quality of Service): Garanteix la fiabilitat i la qualitat del servei
  • Multiplexació de connexions: Permet tenir més d'una connexió oberta a través d'un mateix medi físic
  • S'utilitzen ports i el concepte de sockets


Nivell 5. Nivell de sessió

  • Permet el diàleg entre emissor i receptor establint una sessió
  • A través d’una sessió es pot portar a terme un transport de dades ordinari (nivell de transport).
  • Millora els serveis de la capa de transport:
  • Transmetre un fitxer gran per una línia telefònica que té caigudes cada 15 minuts. La capa de sessió es pot encarregar de la resincronització de la transferència, de manera que a la següent connexió es transmetin dades a partir de l’últim bloc tramés sense error.
  • Restauració d'un estat anterior (sessió).
  • Aquest nivell sovint es dilueix dins del nivell d'aplicació


Nivell 6. Nivell de presentació

  • S’ocupa de la sintaxi i de la semàntica de la informació que es desitja transmetre
  • Coordina la representació de dades entre emissor i receptor
  • Sovint es tracta més de llenguatges (XML, HTML) o protocols d'interpretació de dades o formats (MIME)
  • Altres serveis:
  • Compressió de dades
  • Xifratge de dades (Protocol SSL)


Nivell 7. Nivell d'aplicació

  • És la capa superior de la jerarquia OSI i on es defineixen els protocols que utilitzaran les aplicacions i processos dels usuaris
  • Quan dos processos es volen comunicar i resideixen en el mateix ordinador, utilitzen el sistema operatiu per comunicar-se (Linux utilitza dispositius especials de xarxa – loopback – per comunicar processos)
  • Si resideixen en ordinadors diferents, la capa d’aplicació dispararà els mecanismes adequats per produir la connexió entre els processos, servint-se dels serveis de les capes inferiors

POP3, SMB/CIFS, SMTP, SNMP, SSH, Telnet, SIP

  • 5 grups de protocols definits per la ISO
  • Grup 1: Protocols de gestió del sistema. Orientats a la gestió del propi sistema de interconnexió dels ordinadors a la xarxa
  • Grup 2: Protocols de gestió de l’aplicació. Porten el control de la gestió d’execució de processos: bloquejos, accessos indeguts, assignació i còmput de recursos
  • Grup 3: Protocols de sistema,gestionen les tasques del sistema operatiu com el accés a fitxers, la comunicació entre tasques o processos, l’execució de tasques remotes
  • Grups 4 i 5: Protocols específics per aplicacions depenen absolutament de les aplicacions que els utilitzen


Modelosi112.png

Protocols

Protocols1.png
Protocols12.png

La familia de protocols TCP-IP

  • El model de referència OSI és un MODEL TEÒRIC. No hi ha ninguna arquitectura de xarxa que sigui 100% OSI
  • També anomenada la família de protocols d'Internet
  • Hi han més de 100 protocols diferents en aquesta família (HTTP, ARP, FTP, SMTP, POP, IMAP, TELNET, SSH, etc.)


OSIvsTCPIP.jpg


Nivell interfície de xarxa

  • Adreça MAC (Medium Acces Control): Identifica una interfície de xarxa dins d'una xarxa de difusió (xarxa local Ethernet)


Nivell d'Internet

  • Adreça IP: Identifica una màquina a la xarxa Internet


Protocol IP

  • Protocol no orientat a conexió,el qual no garanteix la seva entrega,l’emissor no necessita confirmació per part del receptor de que els paquets de dades li arriben correctament


Adreçes IP

  • Adreça lògica que identifica un host dintre una xarxa,n'hi ha de publiques i de lògiques

Protocol ARP

  • ARP(protocol de resolució d'adreces): Per a la resolució d'adreces en informàtica, és el responsable de trobar l'adreça màquina que correspon a una determinada adreça IP
$ sudo arp -n


Arp-n.png


Adreces MAC

Comanda ifconfig

$ sudo ifconfig ethx
Ifconfig11.png

Protocol ICMP

  • ICMP(Internet Control Message Protocol):És el sub protocol de control i notificació d'errors del Protocol d'Internet (IP)
  • Comanda ping: La comanda Ping s'utilitza com a eina de diagnostic per tal de saber quan un host és accessible o no des de la nostra màquina. La comanda ping utilitza el protocol ICMP enviant un paquet Echo Request ICMP i esperant una resposta Echo Response ICMP
$ sudo ping 192.168.1.33


Comandaping.png

Nivell de transport

  • Port: Una màquina pot tenir múltiples connexions establertes al mateix temps. Cada connexió esta controlada per un port


Protocol TCP

  • El protocol TCP és orientat a connexió. El següent diagrama mostra el protocol d'establiment d'una connexió
Tcp112.png


Ports i sockets

  • Socket: És una combinació entre un port i una IP on dos programes (possiblement situats en ordinadors diferents) poden intercanviar qualsevol flux de dades, generalment de manera fiable i ordenada

Escànner de ports nmap:

  • Amb la comanda nmap podem saber quins ports tenim oberts i tancats

Exemple

$ sudo nmap 192.168.1.33


Nmap112.png


Estat de les connexions del sistema. Comanda netstat:

  • És una comanda que ens mostra les connexions de xarxa, les taules de rutes i altres estadístiques de la xarxa

Exemple

$ sudo netstat | more
Ntstat.png

Protocol UDP

  • UDP: És un protocol de nivell 4 OSI (Nivell 3) que ofereix serveis no orientats a connexió
  • Utilitzat en serveis on la velocitat és important i ens podem permetre perdre part de la informació

Nivell aplicació

Protocols

  • FTP: És un protocol dissenyat per que els usuaris puguin copiar fitxers entre dos computadors via internet, els fitxers poden estar en sistemes d’emmagatzemament diferents també utilitza diferents codis de caràcters
  • DHCP: És un protocol de xarxa que permet als nodes d'una xarxa IP obtenir els seus paràmetres de configuració automàticament. Es tracta d'un protocol de tipus client/servidor en el que generalment un servidor posseeix una llista d'adreces IP dinàmiques i les va assignant als clients a mesura que aquestes van estant lliures, sabent en tot moment qui ha estat en possessió d'aquella IP, quant temps l'ha tinguda o a qui se li ha assignat després
  • DNS: És un protocol basat en un sistema de noms jeràrquic que funciona sobre una base de dades distribuïda, permet que qualsevol sistema connectat a Internet o a una xarxa informàtica privada obtingui informació associada als noms de domini. En concret, l'ús més freqüent (tot i que no l'únic) és la traducció global dels noms de domini
  • TELNET: És un protocol que emula un terminal remot per a connectar-se a una màquina multiusuari. Igual que amb el protocol FTP, cal el programari necessari i un protocol específic per aquest servei
  • SSH: És un protocol per a la transferència d'arxius i gestió de maquines remotes amb connexió segura. En base a aquest protocol hi han diferents programes per a la realitzar aquest tipus de tasques. Només serveix per accedir-hi en mode terminal, és a dir, sense gràfics
  • HTTP: HyperText Transfer Protocol estableix el protocol per a l'intercanvi de documents d'hipertext i multimèdia al web, segueix un model client-servidor on el client (generalment un navegador) inicia la petició d'informació establint una connexió TCP/IP al port 80 d'una màquina remota
  • SMTP: És un protocol simple de transferència de correu, també de xarxa, basat en text utilitzat per a l'intercanvi de missatges de correu electrònic entre ordinador i/o diversos dispositius
  • POP3: És un protocol que s'utilitza per recollir el correu electrònic. Es tracta d'un protocol força senzill que permet poques interaccions amb el servidor de correu, normalment el correu és recuperat i esborrat del servidor. La majoria dels clients de correu (el programari que utilitzem per enviar i rebre el correu) utilitzen aquest protocol, avui dia, però, la majoria també poden utilitzar el protocol IMAP, força més potent
  • IMAP: És un protocol basat en TCP/IP, que permet als usuaris llegir els seus correus electrònics en el servidor i tan sols descarregar missatges i fitxers adjunts en la màquina local quan sigui necessari. El seu principal avantatge, és que l'usuari pot veure l'encapçalament dels missatges i descarregar tan sols els que li interessen. Açò estalvia temps de descàrrega, especialment si els usuaris normalment esborren o reenvien missatges sense llegir-los

Altres famílies de protocols

Família SNA IBM

  • És una arquitectura de red disenyada i utilitzada per IBM,per a la conectivitat entre el seus hosts o mainframe, on soporten millons de transaccions, per norma utilitzats en bancs

Família Novell Netware

  • Protocol IPX (IP xerox)

Família AppleTalk

  • És un conjunt de protocols desarrollats per Apple per a la connexió de xarxes

Família NetBeui

  • És un protocol de xarxa que utilitzava Windows, i també utilitzat per altres S.O. No s'ha de confondre amb NetBIOS


Arquitectura Client-Servidor (C/S)

  • Relació establerta entre dues entitats, el servidor que ofereix un recurs de qualsevol tipus (físic, de programació, de dades, etc.) i el client, entitat que en treu un profit o avantatge
  • Normalment un servidor és utilitzat per múltiples clients
Client: Navegador o Browser (Mozilla Firefox)
Server: Servidor Web (Apache Server)
Topologiaestrella112.png

Arquitectura Peer to Peer

  • Arquitectura que defineix un sistema de comunicació que no té clients ni servidors fixes. Els nodes es comporten alhora com clients i com servidors dels altres nodes de la xarxa
  • En una xarxa P2P pura no existeix diferenciació entre clients i servidors
  • Exemples
  • Compartició de fitxers (File Sharing)
  • Aplicacions P2P com Napster, Emule, Torrents, Kazaa
  • Dades en temps real:
  • Veu IP, televisió IP, vídeo streaming


Topologiamallaestendida.png


Exercicis

Exercici captura de Paquets

  • Amb la següent comanda obrim un socket:
$ sudo nc -l -p 4500

NOTA: Un socket és un port i una IP


Nccapture.png


Exercicitcp.png


Exercici php

  • Instal·lem el php
$ sudo apt-get install php5-cli
  • Creem un fitxer amb el següent codi php
#!/usr/bin/php
<?php

$ip = "192.168.1.33";
$port = 80;

$socket = socket_create(AF_INET, SOCK_STREAM, SOL_TCP); 

if (!$socket) {
    echo "Error creando el socket\n";
    die();
}

$result = socket_connect($socket, $ip, $port);

if (!$socket) {
    echo "Error connectando\n";
    die();
}

?>
  • Amb la següent comanda li donem permisos d'execució per poder executar-lo
$ sudo chmod +x holamon
  • Sniffem els paquets amb Wireshark
Captura50.png

Iperf

  • Iperf: És una eina que ens permet fer tests de velocitat entre un client i un servidor
  • Instal·lació
$ sudo apt-get install iperf
  • Creació del fitxer iperf
$ sudo cp /etc/init.d/skeleton /etc/init.d/iperf
  • Modificació del fitxer iperf
$ sudo nano /etc/init.d/iperf
  • Afegim el següent codi
# PATH should only include /usr/* if it runs after the mountnfs.sh script
PATH=/sbin:/usr/sbin:/bin:/usr/bin
DESC="Servidor Iperf"
NAME=iperf
DAEMON=/usr/bin/$NAME
DAEMON_ARGS="-s -D"
PIDFILE=/var/run/$NAME.pid
SCRIPTNAME=/etc/init.d/$NAME
  • Guardem i sortim
  • Li donem permisos d'execució
$ sudo chmod +x /etc/init.d/iperf
  • Comprovem l'estat del servei iperf
$ sudo /etc/init.d/iperf status
  • Arranquem iperf
$ sudo /etc/init.d/iperf start
  • Afegim la següent comanda
$ sudo update-rc.d iperf defaults
  • Mirem que el port que utilitza iperf estigui obert


Iperf1.png


  • Comprovem la velocitat en la nostra màquina
Iperf2.png

Vegeu També