IMPORTANT: Per accedir als fitxer de subversion: http://acacha.org/svn (sense password). Poc a poc s'aniran migrant els enllaços. Encara però funciona el subversion de la farga però no se sap fins quan... (usuari: prova i la paraula de pas 123456)


CABLEJAT

Rafelmelichskullcable.jpg


CAPA FÍSICA

  • La capa física és l'encarregada de les connexions globals de l'ordinador cap a la ret, tant en que es refereix al medi físic com en la forma en que és transmet la informació.
  • Les principals funcions de la capa física les podem resumir com:
    • Definir el medi o medis físics pels quals viatjarà la comunicació: cable de parells trenats, coaxial, aire, fibra òptica, etc..
    • Definir les característiques materials (components i connectors mecànics) i elèctriques (nivell de tensió, etc..) que s'utilitzaran el la transmissió de les dades pels mitjans físics.
    • Definir les característiques funcionals de la interfície (establiment, manteniment i alliberament de l'enllaç físic)
    • Transmetre el Fluxe de bits a través del medi
    • Gestionar les senyals elèctriques del medi, pols d'un endoll, etc..
    • Garantitzar la connexió (encara que no la fiabilitat d'aquesta)
  • El cablejat s'inclou dintre de la capa física' del Model Interconnexió de Sistemes Oberts OSI
  • Durant la transmissió de dades treballarem a nivell de bits: 100100101110101.
  • Posteriorment la capa superior a la que realitza la transmissió (Nivell d'enllaç de Dades) és la que se'n encarrega de verificar si hi ha algun tipus d'error en la transmissió.


MITJANS DE TRANSMISSIÓ

El mitja de transmissió constitueix el soport físic mitjançant el qual l'emissor i el receptor poden comunicar-se en un sistema de transmissió de dades. ës el medi per on circulen les dades. Aquests poden ser l'aire, un cable de fibra òptica, etc...

RafelMelichmitjans de transmissió.jpg

TRANSMISSIÓ

Formes d transmissió de dades entre dispositius electrònics:

  • Analògica
Aquests senyals es caracteritzen pel continu canvi d'amplitud del senyal. A l'enginyeria de control de processos del senyal varia de 4 a 20 mA, i és transmesa en forma purament analògica. En un senyal analògic el contingut de la informació és molt restringit, només el valor del corrent i la presència o no d'aquesta pot ser determinada.
  • Digital
Aquests senyals no canvien de forma contínua, sinó que és transmesa en paquets discrets. No és tampoc interpretada immediatament, sinó que ha de ser primer decodificada pel receptor. El mètode de transmissió també és un altre: com polsos elèctrics que varien entre dos nivells diferents de voltatge. Pel que fa a l'enginyeria de processos, no hi ha limitació quant al contingut del senyal i qualsevol informació addicional.


Modes de Transmissió

  • Serie
És l'enviament de dades de bit a bit sobre una interfície serial. Requereix menys cables que la transmissió paral·lela, però el temps de transmissió s'incrementa com a funció de la grandària de la cadena dels bits en ser transmesa. Per exemple la RS232 i la RS485.
  • Paral·lel
És l'enviament de dades de byte en byte sobre un mínim de vuit línies paral·leles a través d'una interfície paral·lela per exemple la Interfície Paral Centronics per a impressores.


Mitjans de transmissió

  • Cable
    • Cables trenats.(TWISTER CABLE)
    • Cable coaxial.
    • Cable e fibra òptica
  • Ona (normalment electromagnètiques,ràdio)


Segons coordinació de la transmissió

  • Síncrona
Emissor i receptor han establert comunicació (coordinació) prèviament a la transmissió.
La transmissió síncrona és una tècnica que consisteix en l'enviament d'una trama de xarxa (conjunt de caràcters) que configura un bloc d'informació començant amb un conjunt de bits de sincronisme (SYN) i acabant amb un altre conjunt de bits de final de bloc (ETB). En aquest cas, els bits de sincronisme tenen la funció de sincronitzar els rellotges existents tant en l'emissor com en el receptor, de manera que aquests controlen la durada de cada bit i caràcter. Aquesta transmissió es realitza amb un ritme que es genera centralitzadament a la xarxa i és el mateix per l'emissor com per al receptor. La informació es transmet entre dos grups, anomenats delimitadors (8 bits).
  • Asíncrona
Emissor i receptor no han establert comunicació (coordinació) prèviament a la transmissió
Té lloc quan el procés de sincronització entre emissor i receptor es realitza en cada paraula de codi transmès. Aquesta sincronització es porta a terme a través d'uns bits especials que defineixen l'entorn de cada codi.
També es diu que s'estableix una relació asíncrona quan no hi ha cap relació temporal entre l'estació que transmet i la que rep. És a dir, el ritme de presentació de la informació a la destinació no ha de coincidir amb el ritme de presentació de la informació per la font. En aquestes situacions tampoc es necessita garantir un ample de banda determinat, subministrant solament el que estigui en aquell moment disponible. És un tipus de relació típica per a la transmissió de dades.
En aquest tipus de xarxa el receptor no sap amb precisió quan rebrà un missatge. Cada caràcter a ser transmès és delimitat per un bit d'informació anomenat de capçalera o d'arrencada, i un o dos bits denominats de terminació o de parada.

VARACTERÍSTIQUES DEL MEDI

  • Ample de banda: Freqüències que pot transmetre un cable o ona (dependrà del material del cable).És la quantitat de informació o de dades que es pot transmetre per una connexió de xarxa en un període de temps. l'ample de banda s'indica generalment en bits por segons (bps), kilobits per segons (Kbps), o megabits per segons (Mbps)
  • Velocitat de transmissió. Vt=Vmxlog2m (badios). V Transmissió de bits: quantitats de bits que podem transmetre en un instant de temps.
La formula és la següent:
Vt = M / t

O alguna de les seves variants:

M = Vt . t
t = M / Vt
  • Capacitat de transferència de canal
El canal es mesura en bits per segon (bps) i depèn del seu ample de banda i de la relació S / N (Relació senyal / soroll). La capacitat del canal limita la quantitat d'informació (es denomina règim binari i es mesura en bits per segon, bps) que pot transmetre el senyal que s'envia a través d'ell.
La capacitat màxima d'un canal ve donada per la fórmula:
C = B log_2 (1 + S / R) , (bps)


TIPUS DE MEDIS

  • CABLE UTP/STP RJ45
El RJ-45 és una interfície física usualment utilitzada per a connectar xarxes de cablejat estructurat, (categories 4, 5, 5e i 6). RJ és un acrònim anglès de Registered Jack que a l'hora és part del Codi Federal de Regulacions dels Estats Units. Conté vuit 'pins' o connexions elèctriques. És usualment utilitzada en estàndards com EIA/TIA-568B, que defineix la disposició dels pins o wiring pinout. Per a que tots els cables funcionin en qualsevol xarxa, se segueix un estàndard a l'hora de fer les connexions. Els dos extrems del cable porten un connector RJ45 amb els colors en l'ordre indicat en la figura. Una aplicació molt estesa és el seu us en cables de xarxa Ethernet, on s'acostumen a utilitzar 8 pins (4 parells). Altres aplicacions inclouen terminacions de telèfons (4 pins o 2 parells), altres serveis de xarxa com XDSI i T1, RS232, RJ-11.

Rafelmelichrj451.jpg Rafelmelichrj452.png


CABLE DIRECTE DE XARXA
El cable directe de xarxa serveix per connectar dispositius desiguals, com un ordinador amb un hub o un switch. En aquest cas ambdós extrems del cable han de tenir la mateixa distribució. No hi ha cap diferència en la connectivitat entre la distribució 568B i la distribució 568A sempre que en ambdós extrems s'usi la mateixa, en cas contrari parlem d'un cable creuat.
L'esquema més utilitzat en la pràctica és tenir en ambdós extrems la distribució 568B.
Cable directe 568A

Rafelmelichrj453.jpg


Cable directe 568B

Rafelmelichrj454.jpg

Rafelmelichrj455.jpg


CABLE CREUAT
Un cable creuat és un cable que interconnecta tots els senyals de sortida en un connector elèctric amb els senyals d'entrada en l'altre connector, i viceversa; permetent a dos dispositius electrònics connectar entre si amb una comunicació full dúplex. El terme es refereix - comunament - al cable creuat d'ethernet, però altres cables poden seguir el mateix principi. També permet transmissió fiable via una connexió ethernet.
El cable creuat serveix per connectar dos dispositius igualitaris, com dos ordinadors entre si, per al que s'ordenen els colors de manera que no sigui necessària la presència d'un hub. Actualment la majoria de hub sobre commutador de xarxa és suporten cables creuats per connectar entre si. A algunes targetes de xarxa els és indiferent que se'ls connecti un cable creuat o normal, elles mateixes es configuren per poder utilitzar-PC-PC o PC-Hub/switch.
Per crear un cable creuat que funcioni en 10/100baseT, un extrem del cable ha de tenir la distribució 568A i l'altre 568B. Per crear un cable creuat que funcioni en 10/100/1000baseT, un extrem del cable ha de tenir la distribució Gigabit Ethernet (variant A), igual que la 568B, i l'altre Gigabit Ethernet (variant B1). Això es realitza perquè el TX (transmissió) d'un equip estigui connectat amb l'RX (recepció) de l'altre i al revés, així el que "parla" (transmissió) és "escoltat" (recepció).
En el cas que només es vulgui connectar dos ordinadors, existeix la possibilitat de col·locar els colors en un ordre determinat de forma que no sigui necessari la presència d'un hub. Aquest tipus de cable és l'anomenat cable creuat.
L'esquema més utilitzat en la pràctica és tenir en ambdós extrems la distribució 568B.
Cable creuat 568A/568B

Rafelmelichrj456.jpg

Rafelmelichrj457.jpg


CONNECTOR RJ45
Perquè tots els cables funcionin en qualsevol xarxa, se segueix un estàndard a l'hora de fer les connexions. Els dos extrems del cable (UTP CATEGORIA 4 O 5) portaran un connector RJ45 amb els colors en l'ordre indicat en la figura.Existen dues maneres d'unir el cable de xarxa amb el seu respectiu terminal RJ45, el crimpat o escalfat es pot fer de manera manual (encastadora de tenalla) o al buit sense aire mitjançant injectat de manera industrial. La Categoria 5e/TIA-568B recomana sempre utilitzar cable injectat per tenir valors ATT i NEXT fiables. Per usar amb un hub o switch hi ha dues normes, la més usada és la B, en els dos casos els dos costats del cable són iguals:


Norma A
1 blanc blau
2 Verd
3 blanc taronja
4 Blau
5 Blanc blau
6 Taronja
7 Blanc marró
8 Marró
Norma B
1 Blanc taronja
2 Taronja
3 Blanc verd
4 Blau
5 Blanc blau
6 Verd
7 Blanc marró
8 Marró


Connexió commutadors i concentradors
Dispositius diferents, en aquest cas es poden utilitzar normes AA o BB en els extrems dels cables:
Una punta (Norma B) A l'altre costat (Norma B)
Blanc taronja Blanc taronja
Taronja Taronja
Blanc verd Blanc verd
Blau Blau
Blanc blau Blanc blau
Verd Verd
Blanc marró Blanc marró
Marró Marró


Connexió Directa PC/PC 100 Mbps
Si només es volen connectar 2 PC, hi ha la possibilitat de posar l'ordre dels colors de manera que no sigui necessària la presència d'un HUB. :És el que es coneix com un cable creuat de 100. L'estàndard que se segueix és el següent:
Una punta (Norma B) A l'altre costat (Norma A)
Blanc taronja Blanc verd
Taronja Verd
Blanc verd Blanc taronja
Blau Blau
Blanc blau Blanc blau
Verd Taronja
Blanc marró Blanc marró
Marró Marró


Cable creuat automàtic
La configuració Automàtica MDI/MDI-X està especificada com una característica opcional en el 1000BASE-T standard[1], el que significa que directament, les interfícies Gigabit treballaran amb tots dos tipus de cables. Aquesta característica elimina la necessitat d'utilitzar cables creuats, fent obsolets els ports uplink/normal i el selector manual de switchs trobat en molts hubs i switchs vells, reduint significativament els errors d'instal·lació.
Cal notar que encara que la Configuració Automàtica MDI/MDI-X està implementada de forma general, un cable creuat podria fer falta en situacions ocasionals en què cap dels dispositius connectats té la característica implementada i/o habilitada. Previ a l'estàndard 1000BASE-T, usar un cable creuat per connectar un dispositiu a una xarxa accidentalment, usualment significava temps perdut en la resolució de problemes resultat de la incoherència de connexió.
Fins i tot per llegat els dispositius 10/100, molts NICs, switches i hubs automàticament apliquen un cable creuat intern quan és necessari. A més del eventualment acordat Automàtic MDI/MDI-X , aquesta característica pot també ser referida a diversos termes específics al venedor que poden incloure: Auto uplink and trade , Universal Cable Recognition i Auto Sensing entre d'altres.


  • CABLE COAXIAL
El cable coaxial va ser creat a la dècada del 1930, i és un cable utilitzat per transportar senyals elèctrics d'alta freqüència que té dos conductors concèntrics, un central, anomenat viu, encarregat de portar la informació, i un exterior, d'aspecte tubular, anomenat malla o blindatge, que serveix com a referència de terra i retorn dels corrents. Entre tots dos hi ha una capa aïllant anomenada dielèctric, de les característiques del qual dependrà principalment la qualitat del cable. Tot el conjunt sol estar protegit per una coberta aïllant.
El conductor central pot estar constituït per un filferro sòlid o per diversos fils retorçats de coure; mentre que l'exterior pot ser una malla trenada, una làmina enrotllada o un tub corrugat de coure o alumini. En aquest últim cas resultarà un cable semirígid.
A causa de la necessitat d'utilitzar freqüències cada vegada més altes i la digitalització de les transmissions, en anys recents s'ha substituït gradualment l'ús del cable coaxial pel de fibra òptica, en particular per a distàncies superiors a diversos quilòmetres, perquè l'ample de banda d'aquesta última és molt superior.


RafelmelichCOAX2.jpg RafelmelichCOAX1.jpg

Per exemple, és possible trobar un cable coaxial:
  • entre una antena de TV i un receptor de televisió;
  • a la xarxa cablejada urbana;
  • entre un transmissor i antena d'emissió, per exemple, una targeta electrònica Wi-Fi i la seva antena;
  • entre equips de tractament de so (micròfon, amplificador, reproductor de CD etc);
  • a les xarxes de transmissió de dades com Ethernet en les seves antigues versions: 10BASE2 i 10BASE5;
  • per a comunicacions telefòniques interurbanes i en els cables submarins.
El cable coaxial ha estat substituït per la fibra òptica a llarga distància (superiors a alguns quilòmetres).
L'avantatge d'un cable coaxial en una línia bifilar (que consta de dos conductors paral·lels separats per un dielèctric) és que hi ha la creació d'un escut (Gàbia de Faraday) que protegeix el senyal de la interferència electromagnètica, i evita que els conductors produeixin ells mateixos la interferència. Un cable coaxial pot ser col·locat a les parets, canalons o enterrat, perquè la presència d'objectes no afecta la propagació del senyal en la línia. Les pèrdues són constants en el temps, les partícules de pols es dipositen sobre el suport aïllant que no té cap influència en la propagació del senyal.
De vegades cal posar entre la sortida d'antena (balancejada) i la línia coaxial (no balancejada) un simetritzador o balun (BALanced/UNbalanced, convertidor simètric/asimètric) per optimitzar la transferència d'energia entre l'antena i el cable (en recepció com en transmissió).
És preferible no utilitzar un cable danyat ja que les seves característiques i propietats són degradats i les ones es podrien estendre al seu veí.
La connexió amb un cable coaxial s'ha d'aconseguir mitjançant l'ús de connectors coaxials adaptats al cable i muntats d'acord amb les instruccions per conservar totes les característiques desitjades en termes de qualitat de la transmissió (vegeu per exemple, el BNC).

RafelmelichCOAX3.gif


  • FIBRA ÒPTICA
La fibra òptica és un filament flexible de secció circular fet d'algun tipus de vidre o plàstic capaç de transportar feixos de llum en el seu interior. Funciona com a una guia d'ones per al rang de freqüències compreses entre 1014 Hz i 1015 Hz. És molt important generar la freqüència de llum adequada segons el tipus de fibra amb què es treballa.
És necessari també disposar d'una font de llum que emeti un feix molt direccional, de manera que es pugui introduir a la fibra òptica amb la major eficiència possible, ja que aquestes tenen un diàmetre molt petit, una fracció de mil·límetre, aproximadament. Les utilitzades són els LED i els làsers. Es trien en funció de la propagació a través de la fibra òptica.


CARACTERÍSTIQUES
La fibra òptica està formada per tres parts diferenciades:
  • Nuclis: Filament translúcid fet d'algun tipus de pedra o plàstic el diàmetre del qual està comprés entre 69 i 96 micres depenent del tipus de fibra òptica. Té un índex de penetració alt.
  • Revestiment: Permet retenir la llum dins el nucli i provocar la reflexió total d'aquesta. Per a que això sigui possible, l'índex de penetració del revestiment ha de ser inferior al del nucli.
  • Coberta: Protegeix la fibra fent-la més robusta i evitant que es malmeti. Està formada per material plàstic

Rafelmelichfibraopt1.jpg Rafelmelichfibraopt3.jpg Rafelmelichfibraopt2.jpg


    • Monomode
    • Multimode
  • Transissió Inal·lambrica
    • Microones
    • Ones de Radio
    • Infraroig
  • Tipus de propagació
    • En superfície
    • Pel cel
    • línea recta


TASCA DE CADA MEDI

Buscar informació dels medis esmentats anteriorment.

  • descripció
  • Característiques
  • Classificació

Codificació de la senyal

  • En definitiva es com codifiquem la senyal elèctrica o lluminosa per convertirla en bits o senyals inteligibles i que tinguin un sentit per aal receptor .

a) No retornar a zero (NR Z) ||+1 +5v | -0 -5v||

  • Hi havia un problema quan retransmitim el mateix tipus de senyal per aixó va orgir un altre tipus de se

b) Bipolar AMI

c) PSendeterminació

d) Manchester

  • Un 1 serà una transmissió de pujada
  • Un zero serà una transmissió de baixada de la senyal.

e) Monitorització diferencial


f) 4B/5B +NRZ

  • Combinacions 4 bits.
    • 0000
    • 0001
    • 0010
    • 0100
    • 1000
    • 0011
    • 0101
    • 1001
    • 0111
    • 1011
    • 1111
    • 1110
    • 1100
    • 1101
    • 1010
    • 0110


====Multiplexat==== COMPLETAR PER LA WEB

  • Per divisió de freqüencia.
  • Per divisió de temps.
    • Síncrona=Divisió de temps(informa quan comença un i un alte)
    • Asincrona=

NORMATIVA

  • Hi ha una serrie de normes que regulen el cablejat de les intalacions per aconseguir els avantatges que de no ser regulats no aconseguiriem.
  • Principalment els avantatges són
    • Independència se proveidors.
    • Instal·lació flexible
    • Creixement de la xarxa
    • Fàcil administració de la xarxa.

Actualment l'estandar d'estructura de xarxa és l'Ethernet (802) amb cablejat UTP.

A l'hora de dissenyar la xarxa s'haurà de tenir en compte:

  • Segmentar el tràfic o crear xarxes virtuals dintre de la xarxa.
    • Adresses IP
    • Switch (vlans)
  • Longitud del segment de cablejat (distància)
  • Presencia d'interferències (planificar per on passara el cablejat per eviart interferències electromagnètiques)

DISSENY

Dividirem el disseny en 2 parts.

  • Cablejat Horitzontal(un cablejat per cada planta del edifici)
    • Les normes sempre aconsellen passar el cables per el sostre. En cas de no ser possible, fer passar el cable per un tub de plàstic 3 polsades mínim e internar no mesclar amb cablejat elèctric.
    • Tindrem en compte:
      • Roseta de connexió.
      • Cable desde el punt de treball fins a l'habitació de telecomunicacions.
      • Panyell (Patch-pannel)
    • Topologia en Estrella.
    • La norma regula que no s'han de superar mai els 100 metres de segment de cable. Així doncs la distància de llpoc de treball fins al patch pannel no pot superar el noranta metres de cable els 10 m resta ntants es considerà per connectar l'equip fins al parch-pannel.
      • Cable UTD de 100 omhs i 4 parells
      • cable STP de 150 ohms i 4 parells
      • Fibra optica multimodee de 125 wm
  • Cablejat Vertical

El que comunicara els diferenta cuadres de comunicacions o els concentrarà en un sol cuadre de contrl. En el cablatge vertical si separarrem cables de de dades i de comunicacions (teelfonia).

    • INCLOU:
      • BArebourn
        • UTP (5 o superior)
        • Fibra òptica (mínim 2 fibres)
      • Dispositius de connexió
        • Els dispositius de conenxió han d'estar ubicats en el que anomenen un armari de telecomunicaions
        • Ha de tenir 19 d'amplada
        • 50 cm de fons
        • 1,5-2 metres d'latura.
      • Armaris (Rack)
        • Tindrà entrada cable (acometida) dels llocs de treball
        • Patch panel per a telefonia i un altra per a dades.
        • Entrada per fibra òptica,separa els tipus de cablejat.
        • Ha de tenir un espai per situar els dipositius de connexió
        • Una entrad per l'alimentació elèctrica iluminaciì
        • Un sistema de vetilació
        • Una toma de terra per descreegar l'electricitat estàtica.
    • TOPOLOGIA:
      • Estrella


EL MÉS IMPORTANT DE LA NORMA SOBRE CABLEJAT:

  • T568A ús general -> T568B
  • T569A edificis comercials
  • T570 edificis d'ús residencial
  • T606 Administració d'edificis comercials
  • T607 Protecció elèctrica (alimentació elèctrica)

CD -> Campus district -> Fibra (per la llargada) (perque per un edifici a un altre hi han més de 90 metres) -> Components igual que l'inferior BD -> BackBorne distributot -> UTP cat5 o 6 // Fibra (línies separades) -> Segment de cable que va desde el rack horitzontal fina al path pannel vertical, patch pannel, Rack i tirantets FD -> Flor distributor -> UTP-Fibra -> Punts de connexió de l'eusuari el sehgment de cable, patch pannel on arriba el segment de cable, armari o rack i els latiguillos. TP -> Transit Point TO -> comunication ->

CATEGORIES I CLASSES

És pretén classificar la qualitat que és dona per cable. Les categories només s'apliquen als cables balancejats.

Categoria gran de qualitat de senyal d'un cable balancejat. La Norma EN173 és la que estipula la qualitat del cables, i es centra en cables de 100 o 120 ohms d'impedància. La norma només contempla cables de categoria 3 i categoria 5 S'aplica a cables balancejats i el connector.

EN173 CATEGORIA 3: AMPLE DE BANDA DE 16 MHz CATEGORIA 5: AMPLE DE BANDA DE 100 MHz

EN173- Draft Posteriorment és van crear més categories amb la norma EN173 - Draft

CATEGORIA 5: AMPLE DE BANDA DE 100 MHz (ha d'estar garantit l'ample de banda) CATEGORIA 6: 150 ohms impedància ||Ample de Banda 250 MHZ. CATEGORIA 7: 150 ohms impedància ||Ample de Banda 600 MHZ.

La norma també defineix el concepte de classe

CLASSE

Valora la qualitat de comunicació per comunicar-me d'un lloc a un altre. Fa referencia a la qualitat de canal o enllaç de comunicació. CANAL: Tot el que inclou un enllaç més els dispositius actius que utilitzem per interconectar la xarxa ENLLAÇ: Un enllaç permanent més el tirantets que utilitzem dins del Rack per connectar el patch-panel ENLLAÇ PERMANENT: Secció de cable i els terminals d'aquest

La norma defineix 4 tipus de classe:

TIPUS

CLASSE A: Ample de Banda 16 KHz --> transmissió de veu i dades d'alta velocitat CLASSE B: Ample de Banda 1 MHz --> Cable cat 3 Aplicacions de mitjana velocitat CLASSE C: Ample de Banda 16 MHz --> Cable cat 3 Aplicacions de alta velocitat CLASSE D: Ample de Banda 100 KHz --> Cable cat 3

DISTÀNCIES

Posar distancies segons classe i categoria.


ELEMENTS FIXES

CABLES

És el mitja mitjançant el qual establirem la connexió. Passarem el cable per el sostre o per una safata.en el cas de no poder tirarem una canaleta. Evitar passar el cable lluny de fluorescent Evitar fonts de radiació electromagnètica, tal com motors, cablejat de corrent alterna, etc.. CABLE TRENAT UTP: mirar per internet i posar-la -Són balacejats perque consta de os cacbles i aquests estan trenats per eliminar la possible intrferència entre ells desfaçant d'aquesta manera 180º la mona electromagnetica que podria interferir als altres cables. COAXIAL -> Descripció (posar-la) TIPUS DE CABLE COAXIAL: RG-8 RG-58 ËS DIFERENCIEN PEL TAMANY I PEL TIPUS RJ-62 RJ-59 Buscar i posar connectors de cable coaxial. (material característiques eines per a la connexió)

PARELLS TRENNATS: UTP: 4 PARELLS DE FIL DE COURE trenat Categories:

cat 3: xarxes 802.3 Ethernet 10 base T (10 de 10 megabits- bse que transmitim la senyal en banda base i T que transitim el banda base:sense modificar-la)

STP: 4 parels de cable trenat però apantallat (lamina de alumini que blinda contra interferències electromangnetique. dintre portarà un fil que drena la electricitat estàtica) el connector per a un cable apantallat RJ49

SFTP: superior a l'anterior RJ45 mascle i RJ45 femella. (el que vaig connectar).


FIBRA ÒPTICA: UNIMODE:(monomode) Font de lluny raig lasser transmissió línea recta +més ràpida Fins 100 KM sense regenerar la senya podem passar la fibra per llocs amb carrega electromagnètica No ñes tant flecible co el cacke UTP

MULTIMODE Font de llum Led és transmet per reflexió canviant e'angle de reflexió puc transmetre més d'una senyal + ample de banda

Connectrors (comentar connectors en la wiki)

TAULERS DE DISTRIBUCIÓ (Patch Pannel)

basicament per ordenar i distribuïr el cablejat d'una manera adequada. 3 TIPUS

Tauler buit
Tauler Modular

(T lo que sigui)

Tauler Fibra Òptica

Armari de telecomunicacions (RACK)

  • 19" ample i 50 cm de fons

Hi han 2 Tipus:

  • Mural
  • Peu

-Han de tenir il·luminació interna i ventilació

-Els laterals han de ser desmuntables.

-La porta ha de ser transparent i s'ha de poder tancar en clau (pany)

CANALETES

  • Per sota del pis
  • Per sobre del sostre fals
  • Perimetral
  • Safates

Dimensions i fabricants

  • MIRAR LES CANNALETES A LA WIKI DE SERGI I POSAR LES DIFERENTS DIMENSIONS DE LES CANALETES UNNEX I FICAR UN PETIT RESUM DE LES MESURES DE CANNAL I CARACTERÍSTIQUES.


CAIXA DE CONNEXIÓ USUARI (Roseta)

  • Situació
    • A la pared i al terra
    • Normalment a la pared
  • Segons el seu muntatge
    • Interior a la canaleta
    • Exterior a la cannaleta
    • Interior a la pared
    • Superficial

La norma aconsella montar sempre rosetes dobles.

  • Balancejat cable 5 o superior

Balancejat cat 5 o fibra òptica

Totes han d'estar identificades de manera unívoca. Les 2 rosetes han de tenir el mateix tipus de connector. El tirantet no pot ser major de 5 metres.

MECANISMES

  • Endoll
  • RJ45
    • Mascle
    • 110RJ45
  • RJ11
    • Mascle
    • Femella

PROBLEMES TRANSMISSIÓ

  • Problemes en la transmissió de la senyal
    • Atenuació de la senyal
    • Soroll electromagnètic
    • Impedància

ARQUTECTUTA

  • Els dispositius són els que estableixen l'estructura de la xarxa.
  • 10BaseT -> 10 velocitat | Base:banda base (tal qual es transmet) | T cable
  • 100BaseF -> Lo mateix però en fibra o coaxial
  • 1G -> En fibra

A més velocitat meys metres de tram de cables sense repetidor de senyal

bàsicament el cablatge s'implementa normalment en Topologia en estrella. El mètode d'accés a la xarxa és el

CSMA CD

La norma diu que una xarxa ethernet es halfduplex però ultimmnet també es reconneix com a ha full duplex.