|
Linux Professional Institute Certificate. LPIC-1  | |
|---|---|
| Certificat | LPIC-1 |
| Examen: | 101 (torneu a la resta de temes) |
| Fitxers: | LPI104.1_104.2_104.3_ParticionsSistemesFitxersIMuntatge.pdf (LPI104.1_104.2_104.3_ParticionsSistemesFitxersIMuntatge.odp)
LPI104.1_104.2_104.3_ParticionsSistemesFitxersIMuntatge.odp |
| Objectius: | http://www.lpi.org/eng/certification/the_lpic_program/lpic_1/exam_101_detailed_objectives |
| Dipòsit SVN: | https://svn.projectes.lafarga.cat/svn/lpi/Materials/Examen_101/104.1 |
| Usuari: | anonymous |
| Paraula de pas: | qualsevol paraula de pas |
| 104.1. Crear particions i sistemes de fitxers | |
|---|---|
|
|
|
Àrees Clau de Coneixement:
|
|
La següent és una llista parcial de fitxers, termes i utilitats utilitzades: |
|
Apunts: LPI 104.1. Crear particions i sistemes de fitxers |
Qualsevol dispositiu de gravació: disc dur, USB, dc, Unitat de xarxa ... per a la seva utilització necessita ser formatjat, és a dir donar format.
El procés de formatar un dispositiu d'emmagatzemament és el que prepara el dispositiu per tal d'emmagatzemar dades.
Alguns dispositius d'emmagatzemament, com els discs durs es poden particionar. Particionar és la operació de dividir el dispositiu en seccions (parts) on cada part és independent de la resta (p. ex. cadascuna pot tenir el seu propi sistema de fitxers).
NOTA: Normalment en aquest tema parlarem de formatació de discs durs. Cal tenir en compte però que actualment tenim la possibilitat de formatar altre tipus de dispositius, com memòries flash, unitats de dics regravable (CD-RW,DVD-RW) o fins i tot fitxers creats amb dd
Hi han dos tipus de formatats a nivell físic:
Més proper al Hardware. (Mai ho farem naltros)
Per exemple al disc dur, també les particions del disc és diu al principi del disc, per això el primer sector del disc no pot suportar els 512 pq ha de guardar un tros per a registra les particions.
L'ordre que ens permet crear particions és fdisk. També ens permet fer particions al disc dur. És un programa executable.
Per veure si tenim el programa instal·lat:
$ sudo apt-get install util-linux
Per vore els paquests que tens instal·lat:
grep bin
i ens surt:
/bin
/bin/dmesg
/bin/more
/bin/tailf
/sbin
/sbin/mkfs
/sbin/mkswap
/sbin/fsck.minix
/sbin/mkfs.minix
/sbin/mkfs.bfs
/sbin/blockdev
/sbin/raw
/sbin/fsck.cramfs
/sbin/mkfs.cramfs
/sbin/fdisk
/sbin/sfdisk
/sbin/cfdisk
/sbin/agetty
/sbin/blkid
/sbin/findfs
/sbin/wipefs
/sbin/ctrlaltdel
/sbin/pivot_root
/sbin/switch_root
/sbin/hwclock
/sbin/isosize
/sbin/getty
/sbin/fsck
/usr/bin
/usr/bin/getopt
/usr/bin/addpart
/usr/bin/ddate
/usr/bin/delpart
/usr/bin/mcookie
/usr/bin/namei
/usr/bin/partx
/usr/bin/whereis
/usr/bin/rename.ul
/usr/bin/setterm
/usr/bin/chkdupexe
/usr/bin/chrt
/usr/bin/ionice
/usr/bin/taskset
/usr/bin/flock
/usr/bin/ipcrm
/usr/bin/ipcs
/usr/bin/ipcmk
/usr/bin/setsid
/usr/bin/setarch
/usr/bin/lscpu
/usr/bin/fallocate
/usr/bin/unshare
/usr/bin/rev
/usr/bin/line
/usr/bin/pg
/usr/sbin
/usr/sbin/fdformat
/usr/sbin/cytune
/usr/sbin/readprofile
/usr/sbin/ldattach
/usr/sbin/tunelp
/usr/sbin/rtcwake
/usr/sbin/rdev
/usr/bin/i386
/usr/bin/linux64
/usr/bin/linux32
/usr/sbin/ramsize
/usr/sbin/vidmode
/usr/sbin/rootflags
Proporcionat pel paquet Util-linux:
$ whereis fdisc
$ dpkg -S
El fdisc consultara la taula de particions del primer sector del disc. Per consultar:
$ sudo fdisc -l
I surt (si tingues connectat altra cosa em sortiria altres coses):
Disc /dev/sda: 1000.2 GB, 1000204886016 octets
255 heads, 63 sectors/track, 121601 cylinders
Units = cilindres of 16065 * 512 = 8225280 bytes
Sector size (logical/physical): 512 bytes / 512 bytes
I/O size (minimum/optimal): 512 bytes / 512 bytes
Disk identifier: 0x000cd992
Dispositiu Arrenc. Inici Final Blocs Id Sistema
/dev/sda1 * 1 121227 973748224 83 Linux
/dev/sda2 121227 121602 3011585 5 Estesa
/dev/sda5 121227 121602 3011584 82 Intercanvi Linux / Solaris
Analitzant surt; el nom del disc, la memòria, la segona línia és la interfase que té el disc dur físicament (els capçals que té, els sectors i els cilindres)
Com es calculen els cilindres:
255(Nº Cabeçals)*63(UNa volta de disc)*512(bytes)*7.200 (voltes per minut)= 59222016000 bytes per minut aprox 59 GB
El que és important és el Disk identifier: 0x000cd992, és un nº q es pot canviar i es genera aleatòriament i esta expressat en hexadecimal i en dos bytes.
Les 3 ultimes línies ens diuen les participacions i els cilindres que ocupen cada una d'elles.
En principi la primera pista de disc es troba buida, es una pista reservada, per poder-se utilitzar en el futur. (windows 7 ha començat a usar-les). el MBR, això es veu millor si en ves de cilindres o fiquem en sectors.
$ sudo fdisk -lu
i surt
Disc /dev/sda: 1000.2 GB, 1000204886016 octets
255 heads, 63 sectors/track, 121601 cylinders, total 1953525168 sectors
Units = sectors of 1 * 512 = 512 bytes
Sector size (logical/physical): 512 bytes / 512 bytes
I/O size (minimum/optimal): 512 bytes / 512 bytes
Disk identifier: 0x000cd992
Dispositiu Arrenc. Inici Final Blocs Id Sistema
/dev/sda1 * 2048 1947498495 973748224 83 Linux
/dev/sda2 1947500542 1953523711 3011585 5 Estesa
/dev/sda5 1947500544 1953523711 3011584 82 Intercanvi Linux / Solaris
Nom del dispositiu: nomenclatura Linux
Inici i Final en les unitats especificades a la capçalera (per defecte cilindres)
Blocs: blocs del nucli Linux (2 sectors= 1024 bytes)
+ indica una partició on no coincideix el nombre de blocs amb l'espai de la partició (arrodoniments)
Per al windows ens ha de marcar el * a l'arrancada, pq si no la marca no ens anirà, no arrancarà.
AL terminal
od -Ax -tx1z -v
Ens dona:
Més proper al Software, el formatat ve de fàbrica. on es defineix el sector, les pistes, ... (Mai ho farem naltros)
El formatat a nivell lògic crea el sistema de fitxers amb el que treballarà el sistema operatiu. Hi han diferents sistemes de fitxers i diferents comandes per crear aquests sistemes de fitxers.
mkfs és un front-end per a crear diferents tipus de sistemes de fitxers.
Cada partició ha de tenir alguna cosa (sistema de fitxers), pq sinó no la podrem usar. Peró no existeix físicament i s'usen coses fàcils d'assimilar.
mkfs és sistema per a crear diferents tipus de sistemes de fitxers.
Executem:
$ palimpsest
Aquí veiem el puntet verd de la dreta ens diu que el disc esta en bon estat.
També veiem les particions que hi ha al nostre disc dur, a la part dreta del rectangle gran.
El Test de referencia mesura la velocitat/rendiment del disc.
Els punts verds es el que tarda en trobar el fitxer al dis o posicionar-se la pestanya. I el blau es el rendiment que treu de mitja de velocitat.
Consulteu l'apartat particions de l'objectiu LPI 102.1. Dissenyar la distribució del disc dur.
Consulteu fdisk.
IDE
Normalment té dos ports on és poden connectar fins a dos dispositius que comparteixen el cable:
Port IDE primari:
Port secundari IDE:
SCSI
En el cas d'SCSI les particions segueixen un ordre marcat pel número de BUS:
Els usb també els detecta com scsi
Més informació sobre noms de dispositius a:
SATA
El funcionament actual dels disc sata és idèntic a SCSI.
En informàtica i concretament en sistemes Unix-Like un inode és una estructura de dades que emmagatzema informació bàsica (també coneguda com a metadades) d'un fitxer o qualsevol altre objecte d'un sistema de fitxers.
L'inode és un component essencial del sistema de fitxers lògic. Cal tenir clara la diferència entre sistema de fitxers lògic, que és el nivell d'abstracció que ens ofereix el sistema operatiu i que ens permet treballar amb els sistemes de fitxers amb independència de les seves característiques físiques i de maquinari, del sistema de fitxers físic.
El sistema de fitxers lògic és un component més del que es coneix com a màquina virtual del sistema operatiu.
Recursos:
Quan es crea un sistema de fitxers es generen també unes estructures de dades per mantenir la informació dels fitxers del sistema. A cada fitxer del sistema li correspon un inode i cada inode s'identifica per un número d'inode (conegut com a i-number o ino). El número d'inode d'un fitxer es pot conèixer amb la comanda:
$ ls -i 6242503 a 6242498 d 6242502 linkdura
La informació que conté un inode esta determinada per l'estàndard POSIX i és:
IMPORTANT: L'inode no conté el nom del fitxer. El nom del fitxer el conté el directori al qual es troba el fitxer
Podeu consultar aquesta informació amb les comandes ls i stat.
$ ls -l
o
$ stat fitxer
Hi ha un nom limitat d'inodes que indica el nombre màxim de fitxer (aquest nombre es diferent en cada sistema de fitxers). Típicament l'espai d'inodes és un 1% del disc dur. Els inodes es guarden en una estructura de dades taula que permet accedir directament a un inode a partir del seu número de inode. A partir del número d'inode el sistema operatiu pot accedir a la metainformació de l'inode i al contingut de l'inode (a través d'uns punters que emmagatzema l'inode)
No tots els sistemes de fitxers proporcionen inodes (per exemple ReiserFS no ho fa) però proporcionen informació equivalent per a la comanda stat (que utilitza la crida de sistema stat)
Implicacions importants:
La estructura de dades en C (struct) de Linux s'anomena struct inode.
Podeu consultar el manual de Linux:
$ man fs FILESYSTEMS(5) Linux Programmer's Manual FILESYSTEMS(5) NAME filesystems - Linux file-system types: minix, ext, ext2, ext3, Reiserfs, XFS, JFS, xia, msdos, umsdos, vfat, proc, nfs, iso9660, hpfs, sysv, smb, ncpfs DESCRIPTION When, as is customary, the proc file system is mounted on /proc, you can find in the file /proc/filesystems which file systems your kernel currently supports. If you need a currently unsupported one, insert the corresponding module or recompile the kernel. In order to use a file system, you have to mount it; see mount(8). Below a short description of a few of the available file systems. minix is the file system used in the Minix operating system, the first to run under Linux. It has a number of shortcomings: a 64MB partition size limit, short filenames, a single timestamp, etc. It remains useful for floppies and RAM disks. ext is an elaborate extension of the minix file system. It has been completely superseded by the second version of the extended file system (ext2) and has been removed from the kernel (in 2.1.21). ext2 is the high performance disk file system used by Linux for fixed disks as well as removable media. The second extended file system was designed as an extension of the extended file system (ext). ext2 offers the best performance (in terms of speed and CPU usage) of the file systems supported under Linux. ext3 is a journaling version of the ext2 file system. It is easy to switch back and forth between ext2 and ext3. Reiserfs is a journaling file system, designed by Hans Reiser, that was integrated into Linux in kernel 2.4.1. XFS is a journaling file system, developed by SGI, that was integrated into Linux in kernel 2.4.20.
ext2:
Ext2 és un sistema de fitxers amb una cache en memòria i s'escriu al disc de forma asíncrona. El problema que té és que una apagada no controlada (reinici del sistema incorrecta, caiguda de tensió, etc.) pot provocar la pèrdua d'informació. El kernel marca el sistema de fitxers com dirty si hi ha dades pendents de gravar o com a clean si no hi ha dades pendents.
Per aquesta raó s'executa un fsck cada cop que s'inicia la màquina. Hi ha dos casos de dirty:
En el primer cas simplement es perden les dades. En el segon cas es pot arreglar amb fsck
Un sistema de fitxers ext2 (i per extensió ext3) té 3 zones:
Al crear un fitxer (per exemple amb la comanda touch) el sistema escull un inode lliure i es guarda totes les metadades del fitxer menys el seu contingut i el seu nom a l'inode. L'inode conté una llista de blocs que no tenen per que ser consecutius on es guarden les dades del fitxer.
Per accedir a la informació d'un fitxer concret, per exemple:
es segueixen les següents passes. S'accedeix al directori arrel que té un número fix d'inode (2). Com que és un directori conté una llista dels inodes dels fitxers (recordeu que les carpetes i de fet tot en Linux és un fitxer) que conté. S'obté l'inode de /home i així successivament fins a obtenir el inode del fitxer prova.
A diferència de FAT no hi ha límit en la mida del fitxer per limitacions en la taula FAT. Quan s'acaben els blocs d'un inode, l'últim bloc conté un punter a un altre bloc amb els continguts o altres punter a blocs de dades (vegeu la gràfica de la dreta).
Al crear un nou sistema de fitxers ext2, el disc s'organitza segons la imatge de la dreta en grups de blocs. El kernel del SO intenta que tots els fitxers tinguin els seus blocs a un mateix grup de blocs.
Cada bloc de grup conté:
Cop podeu veure el superbloc té diferents còpies en tot el sistema de fitxers. El kernel només utilitza el superbloc del primer grup de blocs però la resta es poden utilitzar per restaurar un sistema inconsistent. Vegeu l'apartat Còpia de seguretat i restauració de sistemes de fitxers per conèixer els detalls d'aquesta operació.
Com podem saber quants grups de blocs hi ha i com s'organitza el disc? Això depèn de la mida del sistema de fitxers i d'altres paràmetres. Els podem consultar amb la comanda tune2fs i fsck
La mida típica del bloc és de 4Kbytes (és el valor màxim en CPUs de 32 bits).
Recursos:
ext3:
És el sistema més utilitzat actualment en Linux (tot i que no és el més ràpid). En gran part perquè es possible passar un sistema ext2 a ext3 sense perdre les dades i perquè no consumeix tanta CPU com altres sistemes.
Ext3 és equivalent a un sistema ext2 amb les següents millores:
Tant ext2 com ext3 utilitzant les eines de e2fsprogs
Recursos:
El journaling és un mecanisme pel qual un sistema informàtic pot implementar transaccions. També es conegut com a registre per diari. La base del journaling es mantenir un registre (log) o s'emmagatzema la informació necessària per a restablir les dades afectades per una transacció. El journal es pot utilitzar per restablir el sistema es cas d'un error del sistema
El seu ús més comú és en base de dades però actualment també s'utilitza en els sistemes de fitxers per tal d'evitar la corrupció de les estructures de dades dels sistemes d'arxius.
L'objectiu del journal es evitar tenir que executar un fsck cada cop que la màquina es penja o no s'apaga correctament.
Cal indicar però que el journaling no evita el 100% dels casos de corrupció de dades i es necessari executar de tant en tant un fsck.
Recursos:
El superblock conté dades vitals per al correcte funcionament del sistema de fitxers. Si es perd el superblock aleshores perdrem tot els sistema de fitxers.
Entre d'altres dades al superblock podeu trobar:
Els sistemes ext mantenen còpies de seguretat repartides pel disc dur. Les podeu consultar amb:
# dumpe2fs /dev/sda1 | grep -i superblock Primary superblock at 0, Group descriptors at 1-1 Backup superblock at 32768, Group descriptors at 32769-32769 Backup superblock at 98304, Group descriptors at 98305-98305 Backup superblock at 163840, Group descriptors at 163841-163841 Backup superblock at 229376, Group descriptors at 229377-229377 Backup superblock at 294912, Group descriptors at 294913-294913
Es pot intentar recuperar un sistema a partir d'una còpia del superblock amb fsck:
La mida de bloc en sistemes de fitxers Linux acostuma a ser 4k (4096bytes). Amb aquesta mida trobareu sempre una còpia del superbloc al bloc:
32768
Es poden consultar la resta de còpies de seguretat del superblock amb:
$ mke2fs -n /dev/sda3
Es pot utilitzar fsck de la següent manera:
$ sudo e2fsck -f -b 8193 /dev/sda3
on 8193 és un bloc on hi ha una còpia de seguretat del superbloc.
Recursos:
NOTA: No entra a l'examen LPI
És un sistema que també té journaling i és compatible amb ext3. el 25 de desembre de 2008 es va publicar el kernel Linux 2.6.28, la primera versió estable de ext4.
Les principals millores són:
Recursos:
NOTA: Si esteu cercant el servidor de fonts X (xfs) consulteu LPI_106.1_Instal·lació_i_configuració_de_X11#Servidor_de_fonts
XFS és un sistema d'arxius d'alt rendiment de 64 bits amb journaling. Va ser creat per SGI (antic Silicon Graphics Inc.), per a la seva pròpia implementació de Unix, anomenada IRIX.
Al maig de l'any 2000, el SFI va alliberar XFS sota una llicència lliure.
XFS va ser incorporat a Linux a partir de la versió 2.4.25.
Algunes de les característiques de XFS són:
Consulteu:
LPI_104.2._Mantenir_la_integritat_dels_sistemes_de_fitxers#Creaci.C3.B3_d.27un_sistema_de_fitxers_XFS
Recursos:
ReiserFS és un sistema d'arxius de propòsit general, dissenyat i implementat per un equip de l'empresa Namesys. El projecte està liderat per Hans Reiser (d'aquí l'origen del nom).
ReiserFS és suportat pel nucli Linux a partir de la versió 2.4.1 de Linux.
Actualment s'està treballant en la versió 4 de reiser.
Consulteu també:
LPI_104.2._Mantenir_la_integritat_dels_sistemes_de_fitxers#Creaci.C3.B3_d.27un_sistema_de_fitxers_reiserfs
Segons el manual:
$ man mkfs
Aquesta ordre ens permet crear un sistema de fitxers Linux. La sintaxi de l'ordre és:
$ mkfs [ -V ] [ -c ] [ -t fstype ] [ fs-options ] filesys [ blocks ]
On:
L'ordre mkfs com fdisk és proporcionada pel paquet util-linux:
$ dpkg -S /sbin/mkfs util-linux: /sbin/mkfs
Realment, mkfs és un front-end que apunta cap a les ordres que creen sistemes de fitxers específics (mkfs.fstype). Alguns dels utilitzats més sovint són:
$ mkfs.ext2 // crear sistemes de fitxers ext2 $ mkfs.ext3 // crear sistemes de fitxers ext3 $ mkfs.ext4 // crear sistemes de fitxers ext4 ...
Podeu consultar quins teniu instal·lats al vostre sistema amb:
$ whereis mkfs mkfs: /sbin/mkfs.minix /sbin/mkfs.msdos /sbin/mkfs /sbin/mkfs.bfs /sbin/mkfs.ext4dev /sbin/mkfs.cramfs /sbin/mkfs.ext2 /sbin/mkfs.ext3 /sbin/mkfs.ext4 /sbin/mkfs.vfat /usr/share/man/man8/mkfs.8.gz $ type mkfs mkfs is /sbin/mkfs
Quan indiquem el tipus de sistema de fitxers amb l'opció -t fstype, mkfs busca el constructor de fitxers per aquell tipus de sistema de fitxers a les carpetes habituals com:
/sbin /sbin/fs /sbin/fs.d /etc/fs /etc ...
La llista es defineix al compilar l'ordre, però com a mínia buscarà a /sbin i /sbin/fs.
Els constructors dels sistemes de fitxers tipus ext són proporcionats pel paquet e2fsprogs:
$ dpkg -S /sbin/mkfs.ext2 e2fsprogs: /sbin/mkfs.ext2 $ dpkg -S /sbin/mkfs.ext3 e2fsprogs: /sbin/mkfs.ext3 $ dpkg -S /sbin/mkfs.ext4 e2fsprogs: /sbin/mkfs.ext4
Cal tenir en compte que totes les aplicacions de creació de sistemes de fitxers ext apunten a ext2.
Consulteu e2fsprogs.
Podem utilitzar les ordres mkfs del paquet e2fsprogs:
$ dpkg -L e2fsprogs | grep mkfs /sbin/mkfs.ext2 /sbin/mkfs.ext3 /sbin/mkfs.ext4 /sbin/mkfs.ext4dev
Permet crear un sistema de fitxers ext2. Les comandes mkfs.ext3 i mkfs.ext2 són equivalents (si consulteu els seus manuals veureu que totes utilitzen mkfs.ext2).
També és equivalents l'ordre:
mke2fs
Consulteu el manual:
$ man mkfs.ext2
Veureu que realment tots els mkfs acaben cridant a /sbin/mkfs.ext2
Per exemple, per crear un sistema de fitxers ext2:
IMPORTANT: No executeu les següents comandes al vostre ordinador. Poden esborrar la informació de les vostres particions]
$ sudo mkfs.ext2 dispositiu
On dispositiu és el dispositiu on està la partició a la que li volem posar un sistema de fitxers. Consulteu la nomenclatura de dispositius Linux. Per exemple:
$ sudo mkfs.ext2 /dev/sda1
Dóna format la primera partició del vostre disc.
Per exemple, per crear un sistema de fitxers ext3:
Acacha Wiki$ sudo mkfs.ext3 /dev/sda1
mke2fs 1.40.2 (12-Jul-2007)
Filesystem label=
OS type: Linux
Block size=4096 (log=2)
Fragment size=4096 (log=2)
180864 inodes, 361454 blocks
18072 blocks (5.00%) reserved for the super user
First data block=0
Maximum filesystem blocks=373293056
12 block groups
32768 blocks per group, 32768 fragments per group
15072 inodes per group
Superblock backups stored on blocks:
32768, 98304, 163840, 229376, 294912
Writing inode tables: done
Creating journal (8192 blocks): done
Writing superblocks and filesystem accounting information: done
This filesystem will be automatically checked every 21 mounts or
180 days, whichever comes first. Use tune2fs -c or -i to override.
Podeu fer proves de creació de sistemes de fitxers utilitzant dd per crear una imatge i utilitzant fdisk per particionar aquesta imatge. Consulteu:
Fdisk#Fer_proves_amb_fdisk_sense_modificar_cap_disc
Crear un sistema de fitxer ext3 és equivalent a crear un sistema de fitxers ext2 amb journaling (opció -j):
$ mkfs.ext2 -j /dev/sda1
Les opcions per defecte que s'utilitzen amb l'ordre mkfs les podeu consultar al fitxer de configuració:
$ cat /etc/mke2fs.conf | more
[defaults]
base_features = sparse_super,filetype,resize_inode,dir_index,ext_attr
blocksize = 4096
inode_size = 256
inode_ratio = 16384
[fs_types]
ext3 = {
features = has_journal
}
ext4 = {
features = has_journal,extent,huge_file,flex_bg,uninit_bg,dir_nlink,extra_isize
inode_size = 256
}
ext4dev = {
features = has_journal,extent,huge_file,flex_bg,uninit_bg,dir_nlink,extra_isize
inode_size = 256
options = test_fs=1
}
small = {
blocksize = 1024
inode_size = 128
inode_ratio = 4096
....
La mida per defecte és 4096. Es pot especificar la mida del bloc amb l'opció -b:
IMPORTANT: No executeu la següent ordre en un sistema que no sigui de proves
$ sudo mkfs.ext3 -b 4096 /dev/sda1
Consulteu:
Sistemes_de_fitxers#Com_calcular_blocs.2C_c.C3.B2pies_de_superblocs.2C_n.C2.BA_de_grups_de_bloc.2C_etc.
Per tal d'obtenir més detalls.
Es pot fer amb l'opció -c:
IMPORTANT: No executeu la següent ordre en un sistema que no sigui de proves
$ sudo mkfs.ext3 -c /dev/sda1
$ sudo mkfs.ext3 -L etiqueta_prova /dev/loop0 mke2fs 1.41.9 (22-Aug-2009) Etiqueta del sistema de fitxers=etiqueta_prova Tipus de sistema operatiu: Linux Mida del bloc=4096 (log=2) Mida del fragment=4096 (log=2) 389376 nodes-i, 1556645 blocs 77832 blocs (5.00%) reservats per al superusuari Bloc de dades inicial=0 Màxim de blocs del sistema de fitxers=1598029824 48 grups de blocs 32768 blocs per grup, 32768 fragments per grup 8112 nodes-i per grup Còpies de seguretat del superbloc desades en els blocs: 32768, 98304, 163840, 229376, 294912, 819200, 884736 Escriptura de les taules de nodes-i:fet Creació del registre de transaccions (32768 blocs): fet Escriptura de la informació dels súperblocs i de comptabilitat del sistema de fitxers:fet This filesystem will be automatically checked every 35 mounts or 180 days, whichever comes first. Use tune2fs -c or -i to override.
Podeu comprovar l'etiqueta a l'opció Informació' si premeu el botó dret a sobre la partició amb gparted.
L'etiqueta serveix per a muntar el dispositiu al fitxer /etc/fstab i utilitzar la etiqueta en comptes de el nom del dispositiu. Per exemple, una entrada del fitxer /etc/fstab:
LABEL=etiqueta /mnt ext3 noatime 1 1
Consulteu com canviar l'etiqueta amb e2label i tune2fs.
Vegem un exemple i comentem el resultat de l'ordre:
$ sudo mkfs.ext4 /dev/loop3 mke2fs 1.41.9 (22-Aug-2009) Etiqueta del sistema de fitxers=
Per defecte no s'assigna cap etiqueta al sistema de fitxers. La següent línia mostra el tipus de sistema operatiu:
Tipus de sistema operatiu: Linux
El següent és informació sobre el sistema de fitxers, mida de bloc, mida de fragment, nombre d'inodes del sistema...
Mida del bloc=4096 (log=2) Mida del fragment=4096 (log=2) 61056 nodes-i, 243951 blocs 12197 blocs (5.00%) reservats per al superusuari Bloc de dades inicial=0 Màxim de blocs del sistema de fitxers=251658240 8 grups de blocs 32768 blocs per grup, 32768 fragments per grup 7632 nodes-i per grup
També us mostrarà on estan els superblocs:
Còpies de seguretat del superbloc desades en els blocs:
32768, 98304, 163840, 229376
Escriurà la taula d'inodes:
Escriptura de les taules de nodes-i:fet
I si es tracta d'un sistema amb journaling, com ext3 o ext4 us mostrarà el següent missatge:
Creació del registre de transaccions (4096 blocs): fet Escriptura de la informació dels súperblocs i de comptabilitat del sistema de fitxers:fet
Finalment fixeu-vos que us indica cada quan es tornarà a controlar la consistència del sistema amb fsck:
This filesystem will be automatically checked every 29 mounts or 180 days, whichever comes first. Use tune2fs -c or -i to override.
I us indiquen que amb l'ordre tune2fs podeu modificar aquest valors.
IMPORTANT: Una dada que molts usuaris desconeixen és el fet que el sistema operatiu Linux reserva per defecte un 5% de l'espai als processos que s'executen com a superusuari. Aquesta és una mesura de seguretat que permet que el sistema continuï funcionant en cas que el sistema és quedi sense espai
L'úni inconvenient és que es perd força espai (un 5% per defecte) i possiblement ni cal reservar tan espai per al superusuari ni en alguns casos necessitarem aquest espai (p.ex. discs de copia de seguretat)
Vegeu un exemple amb un disc de 1GB teòric:
$ df -h S. fitxers Mida En ús Lliure %Ús Muntat a /dev/mapper/nas-root 106G 1,5G 99G 2% / none 2,0G 268K 2,0G 1% /dev ... /dev/sde1 917G 200M 871G 1% /backup4
El desmuntem per tornar-lo a formatar:
$ sudo umount /dev/sde1
Ara el formatem indicant que no volem reservar cap espai (opció -m 0)
$ sudo mkfs.ext4 -m 0 /dev/sde1 mke2fs 1.41.11 (14-Mar-2010) Etiqueta del sistema de fitxers= Tipus de sistema operatiu: Linux Mida del bloc=4096 (log=2) Mida del fragment=4096 (log=2) Stride=0 blocks, Stripe width=0 blocks 61054976 nodes-i, 244188000 blocs 0 blocs (0.00%) reservats per al superusuari Bloc de dades inicial=0 Màxim de blocs del sistema de fitxers=4294967296 7453 grups de blocs 32768 blocs per grup, 32768 fragments per grup 8192 nodes-i per grup Còpies de seguretat del superbloc desades en els blocs: 32768, 98304, 163840, 229376, 294912, 819200, 884736, 1605632, 2654208, 4096000, 7962624, 11239424, 20480000, 23887872, 71663616, 78675968, 102400000, 214990848 Escriptura de les taules de nodes-i:fet Creació del registre de transaccions (32768 blocs): fet Escriptura de la informació dels súperblocs i de comptabilitat del sistema de fitxers:fet This filesystem will be automatically checked every 37 mounts or 180 days, whichever comes first. Use tune2fs -c or -i to override.
Ara el tornem a muntar:
$ sudo mount -a
I observeu que heu guanyat 46G!
[email protected]:~$ df -h S. fitxers Mida En ús Lliure %Ús Muntat a /dev/mapper/nas-root 106G 1,5G 99G 2% / none 2,0G 268K 2,0G 1% /dev none 2,0G 0 2,0G 0% /dev/shm none 2,0G 64K 2,0G 1% /var/run none 2,0G 0 2,0G 0% /var/lock none 2,0G 0 2,0G 0% /lib/init/rw /dev/sda1 228M 33M 184M 15% /boot /dev/sdb1 917G 200M 871G 1% /backup1 /dev/sdc1 917G 200M 871G 1% /backup2 /dev/sdd1 917G 200M 871G 1% /backup3 /dev/sde1 917G 200M 917G 1% /backup4
Consulteu:
LPI_102.1_Dissenyar_la_distribució_del_disc_dur#Espai_d.27intercanvi_.28swap.29
L'ordre mkswap permet crear un espai d'intercanvi Linux. Vegem un exemple
$ sudo mkswap /dev/sda4 S'està configurant l'espai d'intercanvi versió 1, mida = 4203110 kB sense etiqueta, UUID=52b2e30a-1451-424f-a66e-beb514e844bf
El UUID és el que es posa al fitxer /etc/fstab:
$ cat /etc/fstab # /etc/fstab: static file system information. # # <file system> <mount point> <type> <options> <dump> <pass> proc /proc proc defaults 0 0 # /dev/sda3 UUID=3c51b532-eeb6-4845-915f-cc3aea3c5c1d / ext3 defaults,errors=remount-ro 0 1 # /dev/sda1 UUID=50B8-ADD2 /media/sda1 vfat defaults,utf8,umask=007,gid=46 0 1 # /dev/sda5 UUID=085A-A394 /media/sda5 vfat defaults,utf8,umask=007,gid=46 0 1 # /dev/sda4 UUID=52b2e30a-1451-424f-a66e-beb514e844bf none swap sw 0 0 /dev/scd0 /media/cdrom0 udf,iso9660 user,noauto,exec 0 0 #/dev/sda6 UUID=05b7912f-81a1-4016-a70c-a292d4eaf09d /linux2 ext3 defaults,errors=remount-ro 0 1
També es pot crear la swap en un fitxer imatge:
$ sudo dd if=/dev/zero of=/swap.img bs=1024k count=512 $ sudo mkswap /swap.img
Es pot activar la swap amb l'ordre swapon:
$ sudo swapon /swap.img
NOTA: Si es munta per línia d'ordres el canvi no es permament, és a dir, no s'aplica al tornar a iniciar l'ordinador
I el fitxer es munta igual que una partició a fstab:
/swap.img none swap sw defaults 0 0
echo " * Restore Linux swap paritions:"; swaps=`fdisk -l | grep swap | cut -d' ' -f1 &>/dev/null`; IFS=' '; for x in $swaps do echo " * Restoring partition: $x"; mkswap $x &>/dev/null done
El problema és que la nova swap no té el mateix UUID! Caldria utilitzar l'opció
-U uuid
de mkswap. I per obtenir el UUID:
$ /sbin/blkid | grep swap | cut -d':' -f1
On:
$ dpkg -S /sbin/blkid util-linux: /sbin/blkid
Consulteu swapon
Consulteu LPI_104.2._Mantenir_la_integritat_dels_sistemes_de_fitxers#Buscant_blocs_incorrectes_.28bad_blocs.29
NOTA: No entra a LPI
NOTA: No entra a LPI
$ sudo e2image /dev/loop0 copia.img
NOTA: No entra a LPI
TODO
Amb aquesta ordre podeu modificar els atributs dels fitxers en un sistema de fitxers ext.
Els atributs disponibles són:
NOTA: No entra a LPI
Modifica els atributs d'un sistema de fitxers.
Vegeu també:
NOTA: No entra a LPI
Mostra els atributs d'un sistema de fitxers:
NOTA: No entra a LPI
$ sudo e2freefrag /dev/loop0
Device: /dev/loop0
Blocksize: 4096 bytes
Total blocks: 256000
Free blocks: 247550 (96.7%)
Min. free extent: 8 KB
Max. free extent: 129064 KB
Avg. free extent: 90016 KB
HISTOGRAM OF FREE EXTENT SIZES:
Extent Size Range : Free extents Free Blocks Percent
8K... 16K- : 1 2 0.00%
4M... 8M- : 1 2047 0.83%
16M... 32M- : 1 8191 3.31%
64M... 128M- : 8 237310 95.86%
$ lsattr LPI104.1_104.2_104.3_ParticionsSistemesFitxersIMuntatge.odp ------------------- LPI104.1_104.2_104.3_ParticionsSistemesFitxersIMuntatge.odp
Consulteu fdisk.
Consulteu mkfs.
Consulteu mkswap