IMPORTANT: Per accedir als fitxer de subversion: http://acacha.org/svn (sense password). Poc a poc s'aniran migrant els enllaços. Encara però funciona el subversion de la farga però no se sap fins quan... (usuari: prova i la paraula de pas 123456)

El cablatge estructurat es defineix com el sistema col·lectiu de cables, canalitzacions, connectors, etiquetes, espais i resta de dispositius que han de ser instal·lat per establir una infraestructura de telecomunicacions en un edifici, conjunt d'edificis o campus. Les característiques i instal·lació d'aquests elements s'ha de fer seguint un sèrie d'estàndards per tal que puguin ser qualificats com a cablejat estructurat.

Els avantatges d'utilitzar cablatge estructurat són:

  • Independència de proveïdor i protocols (infraestructura genérica)
  • Flexibilitat d'instal·lació
  • Capacitat de creixement i escalabilitat
  • Facilitat d'administració

El cablatge estructurat consisteix en l'estesa de cables a l'interior d'un edifici amb el propòsit d'instal·lar una o vàries xarxes d'àrea local. Les xarxes solen ser xarxes Ethernet IEE 802.3 (o variants IEE 802.x) però no obstant, també pot tractar-se de xarxes de fibra òptica o coaxial.

Descripció

Al 1991 l'associació d'indústries electròniques van desenvolupar l'estàndard comercial de telecomunicacions EIA/TIA568. Aquest estàndard especifica com ha de ser el:

  • Cablatge horitzontal
  • Cablatge troncal ("backbone")
  • Cablatge d'interiors: rosetes d'estacions de treball, cablatge i connectors.

Al 1991 quan es va desenvolupar aquest estàndard els cables UTP estaven en desenvolupament.

Més tard es van presentar el estandards

  • TSB36 y TSB40A para proveer lo cables UTP y especificaciones para conexiones del hardware, definiendo él número de propiedades físicos y eléctricos particularmente para atenuaciones y crostock, el revisado estandart fue designado "ANSI/TIA/EIA568A", el cual incorpora la forma original de EIA/TIA568 más TSB36 aprobado en TSB40A.

Actualment s'utilitzen sobretot cables UTP pels avantatges que podeu llegir a l'enllaç anterior i la seva facilitat d'instal·lació.

El cablatge estructurat permet les comunicacions de veu i dades, pensat per a la convivència de:

  • Xarxes d'àrea local
  • Xarxa de veu. Centrals Telefòniques
  • Fax
  • Videoconferència
  • Intranet i Internet

El tendido de cable para una red de área local tiene cierta complejidad cuando se trata de cubrir áreas extensas tales como un edificio de varias plantas. En este sentido hay que tener en cuenta las limitaciones de diseño que impone la tecnología de red de área local que se desea implantar:

  • La segmentación del tráfico de red.
  • La longitud máxima de cada segmento de red.
  • La presencia de interferencias electromagnéticas.
  • La necesidad de redes locales virtuales.
  • Etc.

El cablatge estructurat en un edifici és basa en dues parts:

  • L'estesa de cables a cada planta de l'edifici.
  • Interconnectar els cables de cada planta.

Rack2.png

Definició

És un sistema de cablatge dissenyat amb una jerarquia lògica que adapta tot el cablatge existent i el futur en un únic sistema, de manera que, correctament dissenyat i instal·lat en edificis, cobreix totes les necessitats de connectivitat dels seus usuaris durant un llarg període de temps.

El cablatge estructurat està format per un conjunt d’elements i procediments per a la distribució integral de les comunicacions d’empresa, sigui de veu, dades o imatges, basat en la normalització i organització de tots els components de la instal·lació. Fins l’any de publicació de la primera normativa americana, les instal·lacions de veu (telefonia), dades (xarxes d’ordinadors) i imatge (TV, seguretat, etc.) estaven separades, i ara s’integren en un mateix sistema multimèdia.

El sistema de cablatge estructurat (SCE) és independent de les aplicacions de comunicacions que s’hagin de transmetre a través de la xarxa, i és absolutament transparent als protocols.

És un sistema obert i evolutiu que es pot aplicar a qualsevol necessitat de comunicacions actuals o futures.

Entre les característiques generals d’un sistema de cablatge estructurat destaquen les següents:

Flexibilitat. La possibilitat d’ubicar serveis futurs. La configuració de nous llocs de treball es fa cap a l’exterior des d’un node central, sense
necessitat de variar la resta dels llocs. Només es configuren les connexions de l’enllaç particular. Per aconseguir-ho cal:
*Preveure més punts de treball dels necessaris per a l’activitat planificada.
*Preveure la utilització indistinta dels punts de treball: “Puc connectar-me en qualsevol punt de l’estructura de cablatge estructurat per poder dur a terme la mateixa feina... el resultat és indiferent al punt de connexió”.
*Dissenyar l’estructura de manera que pugui suportar fàcilment noves tecnologies.
Modularitat. Disseny independent en allò que sigui possible de la naturalesa i la tecnologia dels sistemes que es volen connectar, així com de la topologia utilitzada en l’estructura: tecnologia de xarxa jerarquitzada. Mitjançant la topologia en estrella, es fa possible la configuració de   ferents topologies lògiques, sigui en bus o en anell, simplement reconfigurant centralitzadament les connexions.
Cost. No instal·lar cablatge estructurat fa que els costos augmentin constantment en el moment de fer actualitzacions:
*Ampliació del cablatge per suportar nous serveis.
*Canvis en l’estructuració existent.
*La localització i correcció d’avaries se simplifica, ja que els problemes es poden detectar de manera centralitzada.
*Temps i recursos humans utilitzats.

Normativa

La normativa aplicable, en el nostre cas, respon a l’estàndard CEN/CENELEC EN50173 transcrit a l’espanyol com a norma UNE-EN50173. Rack1.png

Cablatge horitzontal o "de planta"

  • Punts de connexió terminals o rosetes
  • Estesa de cables per canals o sostres o terres fals
  • Cada planta té un o més armaris de distribució i sempre hi ha com a mínim un armari de distribució de planta
NOTA: Cal fer notar que el cablatge estructurat s'encarrega de les parts fixes de la xarxa i es per aquesta raó que el cablatge estructurat acaba als punts de connexió terminals o rosetes i no inclou els latiguillos que connecten els nodes de xarxa (PC, telèfon, etc.) amb les rosetes.

Cablatge vertical o "troncal"

Els armaris de distribució de planta es connecten entre si mitjançant un altre conjunt de cables que travessen verticalment l'edifici. Tots aquest cables acaben en un sala anomenada Sala de Comunicacions. Aquí sovint és on se situen les infraestructures de telecomunicacions (pasarel·les a xarxes WAW com Internet o a altres xarxes com pot ser la xarxa telefònica). També potser el lloc on se situa el Centre de Processament de Dades o Centre de Càlcul on típicament se situen el servidors i altres màquines de la xarxa.

El cablatge vertical doncs, compleix amb la funció de cablatge troncal. Cal fer notar que en aquest cablatge es concentra tot el tràfic de totes les plantes i per tant és recomanable utilitzar tècniques de major capacitat que les utilitzades en la distribució en planta com pot ser Fibra Òptica (FDDI) o tècnologia Gigabit Ethernet.

Subsistemes de cablatge estructurat

El cablatge estructurat esta format per diversos subsitemes:

  • Sistema de cablatge troncal (vertical)
  • Sistema de cablatge horizontal
  • Salida de área de trabajo.
  • Cuarto o espacio de telecomunicaciones.
  • Cuarto o espacio de equipo.
  • Cuarto o espacio de entrada de servicios.
  • Administració, etiquetat i proves.
  • Sistemes de posta a terra per a telecomunicacions.


Descripció d’un sistema de cablatge estructurat

La descripció que es fa en aquest capítol té el seu origen en la norma europea CEN/CENELEC EN50173, transcrita com a norma UNE EN50173. Aquesta norma es va publicar per primera vegada el 1995. A Espanya es va publicar el 1997, transcrita per l’AENOR com a norma UNEEN50173. Aquesta norma especifica un sistema de cablatge estructurat per al seu ús en un entorn general d’oficina, que pot incloure un o més edificis en un campus. Abasta sistemes de cablatge de parells de coure balancejats, així com de fibra òptica. La norma està optimitzada per una llargada màxima de tram de 3.000 metres, amb una superfície de fins a 1.000.000 de metres quadrats d’espai d’oficines i una població de 50 a 50.000 persones. Perquè un sistema de cablatge sigui conforme a aquesta normativa, ha de contemplar els aspectes següents:

  • La configuració del sistema, respectant la jerarquia i els subsistemes definits a la norma.
  • Les característiques físiques i elèctriques dels connectors i els cables.
  • Les característiques de transmissió dels enllaços sencers. Les prestacions de l’enllaç es deriven de la utilització dels materials adients i de l’aplicació d’uns procediments d’instal·lació correctes.
  • L’administració del sistema (organització i nomenclatura retolada).
  • El compliment de les normatives de seguretat i compatibilitat electromagnètica.

Rack4.png

Elements funcionals

Els elements bàsics d’un sistema de cablatge estructurat, sota el punt de vista funcional, són els següents:

  • Distribuïdor de campus (CD). Element del qual surten els diferents cables que conformen el cablatge del campus.
  • Cable(s) troncal(s) de campus, troncal de campus o backbone de campus. Conjunt de cables que connecten el distribuïdor de campus i els diferents distribuïdors d’edificis. També pot interconnectar distribuïdors d’edifici. Descripció d’un sistema de cablatge estructurat 23
  • Distribuïdor d’edifici (BD) o repartidor principal. Element que serveix per interconnectar el cablatge troncal de campus amb el cablatge troncal d’edifici.
  • Cable(s) troncal(s) de l’edifici, troncal d’edifici o backbone d’edifici. És el conjunt de cables que es fan servir per efectuar la interconnexió entre el distribuïdor d’edifici i els distribuïdors de planta.
  • Distribuïdor de planta (FD) o repartidor secundari. Element que efectua la interconnexió entre el cablatge horitzontal i el cablatge vertical.
  • Cablatge de planta o cable(s) horitzontal(s). Conjunt de cables utilitzats per proporcionar l’enllaç entre els distribuïdors de planta i les preses

d’usuari a cada planta.

  • Punt de transició (opcional) (TP). Aquest punt, opcional, té la funció d’adaptar diferents tipus de cable horitzontal en aquelles instal·lacions on

calgui fer servir diferents suports físics.

  • Punt de connexió d’usuari o roseta (TO). Dispositiu fix de connexió que serveix per interconnectar la terminació del cable horitzontal amb l’equipament d’usuari (PC, terminal de dades, terminal telefònic, etc.).

Els distribuïdors de campus, d’edifici o de planta estan constituïts per un conjunt de repartidors o taulers de distribució o de connexió, també anomenats patch panels. Hi ha dos tipus de taulers de distribució:

  • Taulers de cables balancejats. Formats per un conjunt de connectors de cables balancejats.
  • Taulers de fibra òptica. Formats per un conjunt de connectors de fibra òptica.

Les agrupacions d’aquests elements mitjançant la seva connexió formen els subsistemes de cablatge. Rack3.png

Ethernet

Es la tecnologia mes utilitzada en xarxes LAN.

Ethernet ha anat evolucionant i adaptant-se a les noves tecnologies.


La descripcio abreviada consisteix en:

un numero que eindica la velocitat en mbps
la paraula base


Familia d'estandars ieee802

802.2:capa llc(logical link control). Interficie comuna entre el nivell de xarxa i la familia de protocols.
La resta de protocols definenixen el nivell fisic i el subnivell MAC.
*802.3 ethernet
*802.4 token ring

Nivell LLC (logical link control). Compartir per tots els protocols de la familia.

logica de reenviaments
Control de flux
comprovacio d'errors

Nivell MAC(Medium Access Control)

Control d'acces a medi compartits
No utilitzat en protols punt a punt
Adreça MAC: Sistema adreçament de nivell 2 equivalent a les adreces ip al nivell3.