IMPORTANT: Per accedir als fitxer de subversion: http://acacha.org/svn (sense password). Poc a poc s'aniran migrant els enllaços. Encara però funciona el subversion de la farga però no se sap fins quan... (usuari: prova i la paraula de pas 123456)

Linux Professional Institute Certificate. LPIC-1

Lpic1 large.gif
Certificat LPIC-1
Examen: 101 (torneu a la resta de temes)
Fitxers: LPI102.1_DissenyarDistribucioDiscDur.pdf (LPI102.1_DissenyarDistribucioDiscDur.odp)
Objectius: http://www.lpi.org/eng/certification/the_lpic_program/lpic_1/exam_101_detailed_objectives
Dipòsit SVN: https://svn.projectes.lafarga.cat/svn/lpi/Materials/Examen_101/102.1
Usuari: anonymous
Paraula de pas: qualsevol paraula de pas

Objectius del tema

102.1. Dissenyar la distribució del disc dur
Objective.jpg
  • Objectiu: Els candidats han de ser capaços de dissenyar un esquema de particions per a sistemes Linux.
  • Pes: 2
060317 Icon - Theory of Knowledge v01 pdc.jpg

Àrees Clau de Coneixement:

Icon list.jpg

La següent és una llista parcial de fitxers, termes i utilitats utilitzades: La següent és una llista parcial de fitxers, termes i utilitats utilitzades:

Text-editor.svg

Apunts: LPI 102.1. Dissenyar la distribució del disc dur

Busos de comunicació

La CPU i el Chipsets estan connectats per busos.

El Southbridge es el bus lent i el Northbridge es el ràpid.

Un bus de comunicació es un canal de comunicació, el bus principal es el que va directe a la CPU on fan cap totes les coses.

Gràficabusos.png

Dissenyar l'esquema del disc dur

Discs durs

Els disc durs no son volàtils, és a dir, son aparells que no necessiten llum per poder guardar dades. Els discs durs també son memòries RAM perquè l'accés no es seqüencial això vol dir que la seva busqueda és més ràpida perquè es pot accedir per parts. La seva memòria es de lectura/escriptura.

El que més ens interessa a l'hora de comprar un disc dur es:

El temps d'accés: És el temps que tarda el disc dur en col·locar la capçalera al lloc necessari.

Estructura física i components:

Els plats son de material rígid.

Tenen 1 capçal per cada cara dels plats, tots es desplacen al mateix temps.

Tenen 1 motor que fa girar els plats, quan més alta es la velocitat de rotació més petit es el temps d'accés.

El circuit electrònic de control que es l'interficie amb la resta d'ordinador, està completament incrustat. S'encarrega de moure el suport per als capçals segons l'adreça de memòria que es vulgui llegir o escriure.

Hi ha una bossa petita dessecant que es fa servir per evitar l'humitat.

Caixa metàl.lica i hermètica: es per on respira, protegeix els plats i els capçals de la brutícia

Estructura d'un plat

Cada plat té dos cares i cada cara té una pel.lícula magnètica.

Té unes circumferències concèntriques on es guarden les dades del disc que s'anomenen pistes.

Té sectors que es on es divideixen les pistes en arcs.

Els capçals són els transductors que llegeixen o escriuen l'informació del disc.

Els cilindres fan que els capçals puguin llegir més d'un sector.

Sistemes d'adreçament

CHS va ser el primer sistema utilitzat per localitzar una cela de memòria de disc dur, ara ja no s'utilitzen.

LBA, es un sistema d'adreçament molt simple, ordena seqüencialment els blocs de dades.

Pistes del disc dur

La primera pista es el Master Boot Record (MBR) 512 bytes, té 446 bytes per al gestor d'arrancada., 64 bytes per a la taula de particions i 2 bytes per al codi.Regió de comptabilitat de DOS,

Sectorsjordi.png

Mbrjordi.png


Tipus de discs durs:

  • IDE
  • SCSI
  • SATA

IDE

El va crear Western Digital l'any 1986, s'utilitza en dispositius òptics.

Al Southbridge gairebé totes les plaques tenien un controlador IDE.

Dels 40 pins que té només se'n utilitzen 13 per enviar dades.

Només es poden conectar 2 per canal, el master i l'esclau. Hi ha poques plaques que tinguin més de 2 canals.

SATA

Es va crear el 2003 per a substituir l'IDE.

Son externs. el seu ample de banda es de 1.5 Gbit/s, 3.0 Gbit/s.

Els connectors no són massa bons, i en qualsevol moment es poden soltar.

Ja porta els controladors al Southbridge.

SCSI

És un estàndars més sostificat que l'IDE pero a tingut menys èxit en el mercat.

Ha estat molt utilitzat en servidors o estacions treball d'alt rendiment.

Particions

Serveix per convertir un disc físic en varis discs lògics.

Cada partició té els seu propi sistema de fitxers independent, un sol dispositiu físic pot tenir múltiples dispositius independents a nivell lògic.

Suport de múltiples sistemes operatius: Podem tenir múltiples sistemes operatius en una mateixa partició.

Múltiples sistemes de fitxers:

Gestió de l'espai de disc: Permet organitzar com es guarden les dades de disc.

Protecció enfront errors de disc: Si hi han error a una partició no afecta a les altres particions.

Seguretat: Cada partició té una seguretat diferent.

Còpia de seguretat: algunes particions es poden utilitzar per dur a terme còpies de seguretat.


Tipus de particions

  • Sistema de particions x86

És el mes utilitzat, es va crear a principis dels anys 80 i llavors el disc dur gran tenia uns 10Mb. El sistema de 4 particions que van fer encara l'utilitzem ara.

Cada sistema pot tenir una sola partició ampliada i 3 de primàries, les ampliades poden tindre un nombre arbitrariu de particions addicionals de disc. Les particions que estan dins de la partició ampliada s'anomenen particions lògiques.

Particions primàries

Es poden formatar lògicament.

Es poden marcar com arrancables.

Entre les primàries i las ampliades es poden crear un màxim de 4.

A Linux es numeren del 1 al 4.

Alguns sistemes operatius com DOS o Windows necessiten carregar el sistema des d'una partició primària. A Linux aquesta restricció no existeix.

Particions ampliades

No es poden formatar.

No es poden marcar com arrancables.

Són contenidors d'altres particions.

Màxim 1 partició.

Numerades del 1 al 4.

Entre les primàries i les ampliades es poden crear un màxim de 4.

Particions lògiques

Es poden formatar.

No es poden marcar com arrancables.Linux pot arrancar des qualsevol tipus de partició.

Comencen sempre a comptar a partir de 5. Màxim de particions:

  • IDE: 63 (4 primàries/ampliades i 59 logiques)
  • SCSI: 11 o 27...
  • Limitació del nucli del sistema operatiu

Noms de les particions en Linux

  • hda: dispositiu master del primer bus IDE
  • hdb: dispositiu esclau del primer bus IDE
  • hdc: dispositiu master del primer bus IDE
  • hdd: dispositiu esclau del primer bus IDE


Particions a Linux

La majoria de sistemes Linux requereixen un mínim de dos particions:

Sistema de fitxers arrel (/): Té el sistema arrel i si no hi ha cap altre punt de muntatge, té tot el sistema.

swap: Partició necessària per a coordinar la RAM i el disc dur quan la RAM s'acaba. En Windows s'anomena memòria virtual, en Windows aquest fitxer es diu pagefile.sys


Codis de tipus de particions x86

Taula de particions

Esquemes típics de particionament de disc

Els sistemes linux necessiten un mínim de dos particions.

Sistema de fitxers: es on es troba el sistema arrel.

Partició(punt de muntatge) Mida típica Descripció
swap (no es munta) 1,5 a 2 vegades la RAM Serveix per paginar la memòria RAM al disc dur en cas de que la memòria RAM disponible s'agoti. El SWAP en el Windows s'anomena Pagefile
/home mínim 200 mb En distribucions modernes un mínim de 200 MB per a guardar els fitxers de configuració d'usuari de les aplicacions és necesari. A partir d'aquí el valor màxim depèn de l'ús que faci de l'ordinador cada usuari
boot 20 - 200 MB Guarda els fitxers d'arrancada del Sistema(el nucli de sistema i els seus fitxers de suport). Compte! Les distribucions modernes van guardant els diferents nuclis que s'instal·len, fet que fa que l'espai boot aumenti
/usr 500 MB - 2G (?) Conté la majoria de les aplicacions. En Windows seria Archivos de programa.
/opt 100MB - ? Carpeta "calaix de sastre" on es col·loquen totes aquelles aplicacions de tercers (no incloses a la distribució). S'acostumen a posar aquí els paquets comercials. "Opcional"
/var 100MB - ? Les variables del sistema, les coses que canvien sovint com ara bases de dades, fitxers de log (successos). Es una carpeta que es molt important fer una còpia de seguretat.
/tmp 100MB - ? Conté els fitxers temporals dels usuaris ordinaris. En sistemes en molts d'usuaris pot ser una carpeta força gran
/mmt ... No té una partició separada. S'utilitza com a lloc in crear els punts de montatge de dispositius removibles com CD/DVD-ROM, memòries FLASH, etc.
/media ... Equivalent a /mmt

Etiquetes

UUID (Universally Unique Identifier)

Punts de muntatge

Sistema de fitxers arrel (/)

  • Sistemes de fitxers Unix/Linux

Els fitxers dels dispositius es troben en el Sistema Virtual dels Fitxers.

L'arrel s'anomena root i es representa amb el caràcter /.

En Linux qualsevol cosa acabarà sent un tipus de fitxer.

Sistema de fitxers var (/var)

Sistema de fitxer home (/home)

Sistema de fitxer /boot

Limitacions de les BIOS. Accés només als primers 1024 cilindres

Espai d'intercanvi (swap)