IMPORTANT: Per accedir als fitxer de subversion: http://acacha.org/svn (sense password). Poc a poc s'aniran migrant els enllaços. Encara però funciona el subversion de la farga però no se sap fins quan... (usuari: prova i la paraula de pas 123456)

Arrencar el sistema

Linux Professional Institute Certificate. LPIC-1

Lpic1 large.gif
Certificat LPIC-1
Examen: 101 (torneu a la resta de temes)
Fitxers: LPI101.2_Arrencada_del_sistema.pdf (LPI101.2_Arrencada_del_sistema.odp)
Objectius: http://www.lpi.org/eng/certification/the_lpic_program/lpic_1/exam_101_detailed_objectives
Dipòsit SVN: https://svn.projectes.lafarga.cat/svn/lpi/Materials/Examen_101/101.2
Usuari: anonymous
Paraula de pas: qualsevol paraula de pas

Objectius del tema

101.2. Arrencada del sistema
Objective.jpg
  • Objectiu: Els candidats han de ser capaços de guiar al sistema a través del procés d'engegada.
  • Pes: 3
060317 Icon - Theory of Knowledge v01 pdc.jpg

Àrees Clau de Coneixement:

Icon list.jpg

La següent és una llista parcial de fitxers, termes i utilitats utilitzades:

Text-editor.svg

Apunts: LPI 101.2. Arrencada del sistema

Procés d'arrencada

Jc011120111.png

Tot seguit passem a explicar les diferents fases del procés d'arrencada.

1a Fase la BIOS

  • El primer que necessitem és electricitat que és qui fa funcionar la màquina.
  • El primer que arrenca o s'executa és la BIOS que es troba incorporada a la placa base. És el que s'anomena Firmware
  • Memòries encastades embedded, a la placa base.

NOTA: Podeu consultar Bios a la wikipèdia

  • En un principi, les BIOS no es podien modificar, eren memòria ROM, era aquella BIOS i punt.
  • Actualment són memòries PROM, EPROM o FLASH i per tant són de lectura i escriptura(actualitzables).
  • La BIOS realitza tasques específiques d'arrancada i configuració del maquinari.
  • Qui executa les operacions es la CPU.
  • En PCs, la BIOS disposa d'un programa de configuració
• Accessible per combinació de tecles durant l'arrancada (supr o F2 o F8,depèn de la BIOS)
• Determina configuracions del maquinari del sistema (Chipsets, busos de sistema, gestió del consum energètic, seguretat d'accés al sistema, etc.)
• Ordre d'arrancada dels dispositius del sistema

Té un botó pausa, el qual pausarà les opcions durant l'arrencada de la BIOS,per poder llegir bé les opcions de la pantalla durant l'arrencada.



2a Fase el Gestor d'arrencada o MBR

  • El MBR o Master Boot Record és el Gestor d'arrencada o Boot Loader.
  • L'aplicació que es executada per la BIOS per iniciar la càrrega del sistema.
  • És indiferent el suport d'on arrenquem: CD,USB,xarxa,etc,... mentre tingui el Registre Principal d'Arrencada
  • El gestor d'arrancada es troba al MBR del disc (primer sector), concretament estarà al primer sector de la primera pista del disc dur. . A aquesta part del gestor se l'anomena IPL. Parts d'un Disc Dur:
Jc01112011.png
  • Tenim 2 gestors d'arrancada importants a Linux:
LILO o Linux Loader
GRUB o Grand Unified Boot Loader (GNU GRUB)
  • LILO és més antic que GRUB. Poc a poc està sent reemplaçat per GRUB com al gestor d'arrancada més utilitzat.

NOTA: No podem accedir a MBR!!!

.
  • Altres Gestors d'Arrencada en altres Sistemes Operatius:
!YAboot per a MAC 
NTLDR per a Windows
Windows Boot Manager també per a Windows
  • En Windows encara que no el veiem, existeix, però com només executa el seu,Windows, encara que el podem configurar no el mostra.
  • El gestor d'arrancada es configurable, és a dir, podem fer que arrenquin varis sistemes operatius encara que siguin diferents. Per exemple, tenim una màquina amb dos particions, una per a Ubuntu i l'altra per a Windows.

3a Fase Sector d'arrancada 1a partició

  • El MBR ocupa 512 bytes, dels quals només 446 corresponen al IPL.
  • No hi ha prou espai per oferir un programa amb opcions “avançades” menú, editor d'opcions, etc.
  • Al primer sector de la partició que conté el gestor, es troba la fase 2 del MBR

(Alguns gestors, com GRUB, utilitzant la zona de compatibilitat de DOS (resta d'espai de la pista 0 que no és MBR) per suportar més sistemes de fitxers)

  • La fase 3a només l'executarem en alguns casos, quan el que volem emmagatzemar es més gran de 512 MB
  • Són fases opcionals si no hi ha suficient memòria per executar l'aplicació d'arrancada.
  • Conté la configuració avançada del gestor:
• Menú d'opcions
• Paràmetres d'execució del nucli
• ...
A la fase 1 en prou feines cap el codi per executar la fase 2. 
Si la fase 2 està en sistemes de fitxers que no són els habituals, es requereix d'una fase 1.5 per poder llegir tots aquests sistemes de fitxers. 
  • Es pot a arribar a fer un menú arrencada
  • La primera pista/partició es deixa sense utilitzar----->en Windows,reservada per a altres coses.

3b Fase el nucli

  • S'executa el nucli del sistema operatiu.
  • El nucli o kernel gestiona el hardware. les comandes bàsiques, terminals, aplicacions, aplicacions mínimes,....
  • El nucli o kernel, s'executa a l'inici i mentre s'executa ell, no s'executa res més.
  • El gestor d'arrencada executa el nucli amb paràmetres.
  • Fases
•Execució del nucli: configuració del maquinari. Executar el planificador de processos
• Execució del disc d'inici en RAM (initrd)
• Execució del procés init

4a Fase Kernel en mode sistema o procés scheduler

  • El nucli es queda en execució dormint a l'espera de peticions d'accés a l'espai de sistema.
  • El planificar gestiona els processos.
  • Des de l'espai de sistema s'executa amb un fork el procés init.
  • Procés Scheduler--->es un procés Extra,procés nº 0.
  • És el programa que s'encarrega de gestionar les aplicacions, èr tant se'l coneix com a PLANIFICADOR.
  • Engega, para, congel·la, etc...
  • El procés utilitza la CPU, relacionat en atpi sistema d'interrupcions.

5a Fase Kernel en espai usuari o procés init

  • Es tracta ja d'un programa del Sistema Operatiu.
  • És el primer procés en executar-se.
  • Executa les mínimes "coses" per arrencar.
  • /sbin/init. Primer procés. PID 1
  • S'executa en espai d'usuari.
  • Els processos que s'executen durant l'arrencada del sistema estan controlats pel scripts d'inicialització System V
  • Es pot carregar un altre procés mitjançant l'opció del nucli init.

Procés d'arrancada detallat

  1. S'engega l'ordinador i s'executa la BIOS.
  2. La BIOS realitza tasques específiques d'arrancada i configuració del maquinari.
  3. Un cop el maquinari és reconegut i executat correctament,la BIOS carrega i executa el programa Initial Program Loader (IPL), també conegut com stage1 o fase 1 del gestor d'arrancada). Aquest programa es troba al Master Boot Record (sector 0) del dispositiu seleccionat com a dispositiu d'arrancada.<------- Nomes sexecuta la fase dos si no hi ha prou espai al MBR del dispositiu d'arrancada.
  4. La fase 1 del bootloader s'executa la fase 2. Alguns gestors d'arrancada, entremig d'aquestes fases, executant la fase 1.5, fase opcional i que permet tenir accés a més sistemes de fitxers.
  5. El gestor d'arrancada sovint ofereix al usuari un menú amb diferents opcions de càrrega. Un cop seleccionada una opció, s'executa el sistema operatiu mitjançant la càrrega en memòria del kernel i la seva posterior execució. Les primeres tasques del kernel són configurar funcions bàsiques d'accés al maquinari.
  6. El kernel executa la funció start_kernel() que realitza la majoria de la configuració del sistema (interrupcions, gestió de memòria, inicialització de dispositius, drivers, etc.)
  7. El kernel executa dos processos, l'scheduler i el procés init de forma separada.
  8. El procés scheduler pren el control del sistema i és l'encarregat de gestionar els processos i la multi-tasca del sistema. El kernel queda inactiu (idle) a l'espera de peticions d'accés a l'espai del kernel.
  9. El procés init s'executa en espai d'usuari i executa els scripts d'inicialització del sistema. Aquest scripts configuren serveis que no són del sistema operatiu amb l'objectiu de crear un entorn d'usuari.<----- Procés Init l'últim que sexecuta,sol ser un "login" per començar a treballar.(inici de sessió)
  10. Finalment es proporciona a l'usuari una pàgina de login, que pot ser per línia de comandes o per entorn gràfic. També es possible configurar l'entorn per tal que entri sense necessitat de fer login.

Instal·lació del Qemu

Per a poder instal·lar-lo hem d'escriure al terminal:

~$ sudo apt-get install qemu

Els arxius vmlinuz són els fitxers del nucli.

Jc231020111.png

Tot seguit, per poder executar-lo:

~$ sudo qemu -kernel /vmlinuz
open /dev/kvm: No such file or directory
Could not initialize KVM, will disable KVM support
qemu: pci_add_option_rom: failed to find romfile "pxe-rtl8139.bin"
Jc231020112.png

No és una aplicació que funcioni gaire bé, es penja fàcilment. Amb aquest paràmetre tarda més a penjar-se l'aplicació:

Jc231020113.png

Tot seguit, tornem a executar-lo amb el paràmetre initrd.img.

$ sudo qemu -kernel /vmlinuz -initrd /initrd.img
Jc231020114.png


Vegeu també

Qemu a la wiki del professor

Història d'UNIX

  • En la pel·lícula apareixen la creació de dos futures grans empreses del món de la informàtica com són Apple i Microsoft.
  • Per part d'Apple apareixen:
  • Per part de Microsoft apareixen:

En aquests moments Steve Ballmer és el CEO de Microsoft ja que Bill Gates ha abandonat la direcció de la companyia per dedicar-se a la seva fundació d'ajuda a l'Àfrica.

  • Un dels pares de la intel·Ligència artificial és Alan Turing.
  • La companyia Apple va ser la primera en vendre un ordinador personal, un PC.
  • Qui va crear el primer Sistema Operatiu de la història va ser Tim Paterson.
  • L'informàtic que va crear els conceptes de navegador web, servidors web i llengutge HTML va ser [Tim Berners-Leees.wikipedia.org/wiki/Tim_Berners-Lee Tim Berners-Lee] amb aquesta màquina:
Jc271120111.jpg
  • NeXT Computer és la empresa que va crear Steve Jobs quan va ser acomiadat d'Apple.
  • Ed Roberts va ser el creador de la màquina Altair 8800 i va contarctar a Bill Gates i PAul Allen per a que li fessin l'interpret de BASIC per a la seva màquina.

Finals anys 60

Primer sistema Unix.

Anys 70

Les empreses venien grans màquines i el programari el regalaven.

Anys 80

S'abarateixen les despeses en maquinari i es comença a comercialitzar el programari. Richard Stallman, desenvolupador del MIT va veure que el secretisme en el desenvolupament del programari acabaria perjudicant a tothom i decideix crear el projecte GNU.

XEROX

Xerox és famosa actualment per la seva secció d'impressores. Però anteriorment es van inventar la interfície gràfica per als Sistemes Operatius: També han inventat:

  • Impressores làser.
  • La GUI, icones, el teclat i el ratolí.
  • Gràfics BItmap mapa de bits generats per ordinador.
  • ......

Es pot trobar més informació de Xerox a la wikipèdia o a la seva web Xerox

Primers Ordinadors

La Xerox Alto va sorgir a principis dels anys 70.

Any 1977 AppleII és la primera microcomputadora per què es podia tenir a casa.

Apple Lisa, no va tenir gaire èxit.

UNIX

  • Va ser creat l'any 1969.
  • És un sistema operatiu portable,multitasca i multiusuari desenvolupat a finals del 90 per un grup de treballadors dels laboratoris Bell de AT&T.
  • UNIX es una marca registrada, no es gratuït. era un Sistema Operatiu del qual disposaves el codi font però no era gratuït.
  • Avui en dia Unix s'utilitza per referirse
  • Família UNIX: Sistemes operatius Linux-Like. UNIX és refereix a una família de sistemes operatiu que comparteixen uns criteris de disseny i interoperabilitat comuns.
  • Més de 100 sistemes operatius desenvolupats en 20 anys
UNIX - el sistema operatiu original 
UNIX - la marca registrada per “The Open Group” 

Versions Unix a través del temps

Jc2711201111.png

GNU

  • Pronunciat ñu (Connochaetes) és un antílop de l'Àfrica del Sur.
  • És un acrònim recursiu: GNU is Not Unix.
  • L'objectiu de GNU és crear un sistema operatiu basat completament en programari lliure que permetés als usuaris tornar a ser lliures com en els anys 60 i 70.
Jc2711201112.jpeg
  • Va ser anunciat el 27 de setembre de 1983 per Richard Stallman.
  • El març de 1985 és publica el GNU Manifesto.
  • L'octubre de 1985 es forma la Free Software Foundation (FSF).
  • Paquets GNU: GNU Compiler Collection (GCC), les GNU Binary Utilities(binutils), la shell bash, la llibreria GNU de C library (glibc) i les GNU Core
  • Actualment encara no hi ha una versió completa de GNU (Kernel GNU Hurd)

Coreutils

Hi ha dos parts en un Sistema Operatiu:

  • Kernel o nucli, comunica hardware amb software.
  • Aplicacions bàsiques com ara navegador, eina per navegar pel sistema de fitxers.

Les aplicacions més bàsiques ho porta el paquet coreutils. Per poder veure-ho:

~$ dpkg -L coreutils
/.
/bin
/bin/cat
/bin/chgrp
/bin/chmod
/bin/chown
/bin/cp
/bin/date
/bin/dd
/bin/df
/bin/dir
/bin/echo
/bin/false
/bin/ln
/bin/ls
/bin/mkdir
/bin/mknod
/bin/mv
/bin/pwd
/bin/readlink
/bin/rm
/bin/rmdir
/bin/vdir
/bin/sleep
/bin/stty
/bin/sync
/bin/touch
/bin/true
/bin/uname
/bin/mktemp
/usr
/usr/share
/usr/share/doc
/usr/share/doc/coreutils
/usr/share/doc/coreutils/AUTHORS
/usr/share/doc/coreutils/THANKS.gz
/usr/share/doc/coreutils/TODO.gz
/usr/share/doc/coreutils/NEWS.Debian.gz
/usr/share/doc/coreutils/README.Debian
/usr/share/doc/coreutils/copyright
/usr/share/doc/coreutils/NEWS.gz
/usr/share/doc/coreutils/README.gz
/usr/share/doc/coreutils/changelog.Debian.gz
/usr/share/info
/usr/share/info/coreutils.info.gz
/usr/share/man
/usr/share/man/man1
/usr/share/man/man1/nice.1.gz
/usr/share/man/man1/who.1.gz
/usr/share/man/man1/pinky.1.gz
/usr/share/man/man1/stty.1.gz
/usr/share/man/man1/df.1.gz
/usr/share/man/man1/stdbuf.1.gz
/usr/share/man/man1/base64.1.gz
/usr/share/man/man1/basename.1.gz
/usr/share/man/man1/cat.1.gz
/usr/share/man/man1/chcon.1.gz
/usr/share/man/man1/chgrp.1.gz
/usr/share/man/man1/chown.1.gz
/usr/share/man/man1/cksum.1.gz
/usr/share/man/man1/comm.1.gz
/usr/share/man/man1/cp.1.gz
/usr/share/man/man1/cut.1.gz
/usr/share/man/man1/date.1.gz
/usr/share/man/man1/dd.1.gz
/usr/share/man/man1/dir.1.gz
/usr/share/man/man1/dircolors.1.gz
/usr/share/man/man1/dirname.1.gz
/usr/share/man/man1/du.1.gz
/usr/share/man/man1/env.1.gz
/usr/share/man/man1/expand.1.gz
/usr/share/man/man1/expr.1.gz
/usr/share/man/man1/factor.1.gz
/usr/share/man/man1/false.1.gz
/usr/share/man/man1/fmt.1.gz
/usr/share/man/man1/install.1.gz
/usr/share/man/man1/groups.1.gz
/usr/share/man/man1/head.1.gz
/usr/share/man/man1/id.1.gz
/usr/share/man/man1/join.1.gz
/usr/share/man/man1/link.1.gz
/usr/share/man/man1/ln.1.gz
/usr/share/man/man1/logname.1.gz
/usr/share/man/man1/ls.1.gz
/usr/share/man/man1/md5sum.1.gz
/usr/share/man/man1/mkfifo.1.gz
/usr/share/man/man1/mknod.1.gz
/usr/share/man/man1/mktemp.1.gz
/usr/share/man/man1/mv.1.gz
/usr/share/man/man1/nl.1.gz
/usr/share/man/man1/nohup.1.gz
/usr/share/man/man1/od.1.gz
/usr/share/man/man1/paste.1.gz
/usr/share/man/man1/pr.1.gz
/usr/share/man/man1/printenv.1.gz
/usr/share/man/man1/printf.1.gz
/usr/share/man/man1/ptx.1.gz
/usr/share/man/man1/pwd.1.gz
/usr/share/man/man1/readlink.1.gz
/usr/share/man/man1/rm.1.gz
/usr/share/man/man1/runcon.1.gz
/usr/share/man/man1/seq.1.gz
/usr/share/man/man1/sha1sum.1.gz
/usr/share/man/man1/sha224sum.1.gz
/usr/share/man/man1/sha256sum.1.gz
/usr/share/man/man1/sha512sum.1.gz
/usr/share/man/man1/shred.1.gz
/usr/share/man/man1/shuf.1.gz
/usr/share/man/man1/sleep.1.gz
/usr/share/man/man1/sort.1.gz
/usr/share/man/man1/split.1.gz
/usr/share/man/man1/sum.1.gz
/usr/share/man/man1/sync.1.gz
/usr/share/man/man1/tac.1.gz
/usr/share/man/man1/tail.1.gz
/usr/share/man/man1/tee.1.gz
/usr/share/man/man1/test.1.gz
/usr/share/man/man1/timeout.1.gz
/usr/share/man/man1/touch.1.gz
/usr/share/man/man1/tr.1.gz
/usr/share/man/man1/truncate.1.gz
/usr/share/man/man1/tsort.1.gz
/usr/share/man/man1/tty.1.gz
/usr/share/man/man1/uname.1.gz
/usr/share/man/man1/uniq.1.gz
/usr/share/man/man1/unlink.1.gz
/usr/share/man/man1/vdir.1.gz
/usr/share/man/man1/wc.1.gz
/usr/share/man/man1/whoami.1.gz
/usr/share/man/man1/yes.1.gz
/usr/share/man/man1/hostid.1.gz
/usr/share/man/man1/users.1.gz
/usr/share/man/man1/chmod.1.gz
/usr/share/man/man1/csplit.1.gz
/usr/share/man/man1/echo.1.gz
/usr/share/man/man1/fold.1.gz
/usr/share/man/man1/mkdir.1.gz
/usr/share/man/man1/nproc.1.gz
/usr/share/man/man1/pathchk.1.gz
/usr/share/man/man1/rmdir.1.gz
/usr/share/man/man1/sha384sum.1.gz
/usr/share/man/man1/stat.1.gz
/usr/share/man/man1/true.1.gz
/usr/share/man/man1/unexpand.1.gz
/usr/share/man/man1/arch.1.gz
/usr/share/man/man8
/usr/share/man/man8/chroot.8.gz
/usr/bin
/usr/bin/install
/usr/bin/hostid
/usr/bin/nice
/usr/bin/who
/usr/bin/users
/usr/bin/pinky
/usr/bin/stdbuf
/usr/bin/[
/usr/bin/base64
/usr/bin/basename
/usr/bin/chcon
/usr/bin/cksum
/usr/bin/comm
/usr/bin/csplit
/usr/bin/cut
/usr/bin/dircolors
/usr/bin/dirname
/usr/bin/du
/usr/bin/env
/usr/bin/expand
/usr/bin/expr
/usr/bin/factor
/usr/bin/fmt
/usr/bin/fold
/usr/bin/groups
/usr/bin/head
/usr/bin/id
/usr/bin/join
/usr/bin/link
/usr/bin/logname
/usr/bin/md5sum
/usr/bin/mkfifo
/usr/bin/nl
/usr/bin/nproc
/usr/bin/nohup
/usr/bin/od
/usr/bin/paste
/usr/bin/pathchk
/usr/bin/pr
/usr/bin/printenv
/usr/bin/printf
/usr/bin/ptx
/usr/bin/runcon
/usr/bin/seq
/usr/bin/sha1sum
/usr/bin/sha224sum
/usr/bin/sha256sum
/usr/bin/sha384sum
/usr/bin/sha512sum
/usr/bin/shred
/usr/bin/shuf
/usr/bin/sort
/usr/bin/split
/usr/bin/stat
/usr/bin/sum
/usr/bin/tac
/usr/bin/tail
/usr/bin/tee
/usr/bin/test
/usr/bin/timeout
/usr/bin/tr
/usr/bin/truncate
/usr/bin/tsort
/usr/bin/tty
/usr/bin/unexpand
/usr/bin/uniq
/usr/bin/unlink
/usr/bin/wc
/usr/bin/whoami
/usr/bin/yes
/usr/bin/arch
/usr/lib
/usr/lib/coreutils
/usr/lib/coreutils/libstdbuf.so
/usr/sbin
/usr/sbin/chroot
/usr/share/man/man1/[.1.gz
/usr/share/man/man1/md5sum.textutils.1.gz
/usr/bin/touch
/usr/bin/md5sum.textutils

Richard Stallman

  • És el fundador del projecte GNU i de la societat FSF.
Jc2711201112.jpg
  • Creador de l'editor Emacs, el compilador GCC i el depurador GDB.
  • Va inventar-se el concepte Copyleft en contraposició Copyright.
  • Més informació sobre Richard Stallman a la wikipèdia.

Linus Torvalds

  • Creador del kernel tal i com el coneixem avui en dia. El kernel és la part principal del Sistema Operatiu encarregada d'establir la comunicació entre el Sistema Operatiu i el maquinari.
  • En Linus Benedict Torvaldsés un desenvolupador finlandès que va iniciar la creació del Kernel a l'abril de 1991 amb 21 anys d'edat.
  • Actualment és el coordinador del projecte Linux Kernel.
  • En Linus es va inspirar en el Sistema Operatiu Minix per desenvolupar un sistema operatiu Unix-Like que pugues ser executat en un PC.
  • Actualment Linux també funciona en altres arquitectures.

Kernel + GNU = Sistema Operatiu

  • El kernel Linux va proporcionar al`o que li feia falta a GNU per poder crear un Sistema Operatiu complet.
  • La FSF i el seu lider Richard Stallman reivindiquen l'ús del terme GNU/Linux coma a terme més just a l'hora de parlar de Sistemes Operatius basats en kernel + GNU.

Interfície Gràfica

  • La interfície gràfica es coneix més popularment com a GUI, Grafical User Interface.
  • La GUI és un sistema que possibilita una interacció entre els usuaris i la màquina. Fa possible la comunicació entre l'usuari i les aplicacions.
  • Utilitzen mapes de bits i altres com WIMP per tal de representar la informació que s'intercanvia entre l'usuari i el SO.WIMP (Window Icon Menu Pointing device) va ser desenvolupat per Xerox PARC al 1973. És l'antic terme per tal de referir-se a les GUI.
  • Podeu trobar més informació sobre GUI
  • El Xerox Alto va ser el primer ordinador amb interfície gràfica.

Exemples de GUI

Xerox Star

  • Creat al 1981, és el primer sistema comercial amb GUI basat en finestres.
Xerox Star
  • També és el primer sistema en comecialitzar el ratolí, teclat, Ethernet, servidor de fitxers, impressores i correu electrònic.
  • Apple va ajudar a popularitzar els sistemes WIMP amb el seu Sistema Operaitu MAC OS. Steve Jobs, va treballar abans a Xerox de fundar Apple.
MAC OS












NeXT

  • Va ser una empresa creada per Steve Jobs l'any 1985 quan es cessat d'Apple.
NeXT
  • Va crear ordinadors com ara:
  • NeXTCube
  • NeXTStation, amb una màquina d'aquestes es va crear el primer servidor web per part de Tim Berners Lee





Amiga i Atari

AMIGA:

  • Surt al mercat l'any 1985.
AmigaOS
  • Van ser els últims ordinadors de Commodore.
  • Sistema operatiu AmigaOS i Amiga workbench.



ATARI:

  • També surt l'any 1985.
Atari

Aquests dos ordinadors tenien les millors GUI del moment.







La GUI a Windows

  • La primera versió va ser la 1.0 a l'any 1985.
  • Era una aplicació DOS, , el Sistema Operatiu que va utilitzar IBM fins l'any 1981.
Jc2711201118.png
  • No va tenir gaire èxit fins que va arribar la seva versió 3.1
  • Windows 3.1:
WIndows3.1
Aquesta versió té èxit gràcies a que la indústria del hardware fa compatible els seus productes amb el sistema de Windows.







  • Windows Vista:
Escriptori en 3D i transparències, el què es coneix com AERO.
WIndows Vista







  • Windows 7:
És la versió que actualment utlitza Microsoft per als seus Sistemes Operatius.
WIndows 7