Telemàtica = TELEcomunicacions + inforMÀTICA. La telemàtica és la tècnica que tracta la comunicació remota entre processos.
No és el mateix transmetre informació que fer comunicació.
Procés pel qual es transporten senyals d'un lloc a un altre.
És la variació d'un corrent elèctric o una altra magnitud física que s'utilitza per transmetre informació.
Són aquells medis físics (canals) que transporten les senyals.
Procés pel qual es transporta informació.
La informació només apareix quan es produeix una comunicació.
És aquell conjunt d'elements de comunicació encarregat de transportar informació.
Propietats de les senyals relacionades amb la freqüència:
Conjunt de possibles radiacions electromagnètiques. La senyal lumínica també és una senyal electromagnètica.
Depenent de la longitud d'ona, aquesta pot traspassar uns objectes o uns altres.
És el conjunt de freqüències que ocupa una senyal. Sovint, quan més ampla de banda tenim, més capacitat de transmissió (més senyals caben).
És el conjunt de radiacions electromagnètiques fixades entre els 9KHz i els 3000GHz, destinats a un ús públic (TV i ràdio digital i analògica).
Regula l'ús de l'aire com a canal de transmissió.
Reserva diferents freqüències per a diferents sistemes de comunicacions (navegació marítima, emergències, radioaficionats, ràdio, televisió, mòbils, aeromodelisme...).
IMPORTANT: No tots els canals són iguals d'adequats per a totes les senyals. Per exemple: un senyal acústic pot anar be en el buit, però un senyal elèctric no va be en el buit.
Informació que no es pot entendre. Pot ser de 2 tipus:
Senyal molt similar però que no porta la informació que a tu t'interessa (seria un soroll extrínsec).
És el conjunt d’ECDs i línies de transmissió encarregat de la comunicació entre l'ETD transmissor i l'ETD receptor. Transporta informació.
És el component del circuit de dades que fa de font o de destinació de la informació.
És el component d'un circuit de dades que adequa els senyals que viatgen pel canal de comunicacions convertint-les a un format assequible per a l'ETD.
Funciona simplement amb un receptor i un transmissor de curt abast i actua com un revelador entre un usuari en l'àrea de cobertura.
No requereix un sistema que controli l'equip durant el seu funcionament. És el propi equip el que gestiona l'accés de manera autònoma.
Permet seleccionar el tipus de control de freqüències, el canal, codificador,... Mètode d'accés múltiple.
Dispositius que transformen una senyal en una altra. Exemple: antenes (transformen senyals elèctriques en ones electromagnètiques).
Relació normalitzada entre l'alfabet origen i l'alfabet imatge.
Restauren un senyal analògic retornant-la a la seva amplitud original o amplificant-la.
Reconstrueixen senyals digitals atenuades.
S'encarreguen d'agrupar o repartir diferents senyals entre diversos emissors i receptors.
S'encarreguen d'establir un canal de comunicacions entre dos dispositius.
Transformen les senyals elèctriques en ones electromagnètiques.
Conjunt de símbols de la font d'informació que s'ha de codificar.
Conjunt de símbols utilitzats per representar l'alfabet
Transforma caràcters anglesos a codi binari.
És un estàndard industrial. Codi que representa tots els caràcters possibles en els diferents alfabets del món.
És un tipus de funció que rep un flux de dades de qualsevol longitud com a entrada i torna un valor de longitud fixa com a salida. Els CRC són populars perquè la seva implementació en hardware binari és simple, són fàcils d'analitzar matemàticament i son particularment efectius per a detectar errors ocasionats per soroll en els canals de transmissió.
És un codi per desplaçament. Per exemple: desplaçament de 3 lletres. Quants codis possibles hi ha en un codi del Cèsar? Tantes com lletres té l'abecedari.
Una comunicació símplex és quan estan perfectament definides les funcions de l’emissor i del receptor, i la transmissió de dades sempre s’efectua en una direcció. Exemple: el senyal de televisió (hi ha un únic canal físic i un únic canal lògic unidireccional).
La comunicació pot ser bidireccional, però aquesta bidireccionalitat no pot ser simultània. Quan l’emissor transmet, el receptor ha de rebre. Posteriorment, el receptor pot exercir d’emissor sempre i quan l’emissor es converteixi en receptor. Exemple: ràdio-aficionat. S’utilitza una paraula especial (canvi), per canviar entre emissor i receptor. Hi ha un sol canal físic i un canal lògic bidireccional.
La comunicació és bidireccional i a més a més simultània. L’emissor i el receptor no estan perfectament definits. Exemple: una comunicació telefònica, on els dos interlocutors poden parlar alhora. Hi ha un canal físic i dos canals lògics.
Un emissor i un receptor es posen d’acord sobre l’instant precís en què comença o acaba una informació que s’ha posat en el mitjà de transmissió emprat. Exemple: rellotge de l'ordinador.
El procés de sincronització entre emissor i receptor es realitza en cada paraula de codi transmesa. Això es fa mitjançant uns bits especials que ajuden a definir l’entorn de cada codi.
És quan tots els senyals es transmeten per una sola línia de dades seqüencialment. Els bits es transmeten en cadena per la línia de dades a una velocitat constant negociada pel transmissor i pel receptor. Exemple: port sèrie, USB, SATA, ...
Millor utilitzar-lo en distàncies llargues. Més lent, però més senzill d'implementar.
És quan es transmeten simultàniament un grup de bits, un per cada línia del mateix canal. Els agrupaments de bits poden ser caràcters o altres associacions, en funció del tipus de canal. Exemple: PATA (IDE), ...
És capaç de prendre tots els valors possibles en un rang (línia continua). Exemple: ràdio, rellotge analògic
El senyal tan sols és capaç de prendre un conjunt finit de valors. Exemple: Codi Morse, Rellotge digital
Enviament d'informació des d'un únic emissor fins a un únic receptor. Exemple: telefonia, visitar una pàgina web, ...
Un node emissor envia informació a una multitud de nodes receptors escollit prèviament i que formen un grup.
Un node emissor envia informació a una multitud de nodes receptors de forma indiscriminada. Exemple: TV, ràdio, ...
Tècnica per transportar informació a través d'una ona (normalment sinusoïdal). És una tècnica per acomodar el senyal al canal, poder transmetre més informació de forma simultània i protegir el senyal d'interferències i sorolls.
Una transmissió s'efectua sense passar per un procés de modulació. Es deixa en la seva freqüència.
Quan s'utilitza modulació en una transmissió. Es mou a una freqüència determinada.
Es modifica l'amplitud de la portadora segons la informació que es vol transmetre. La portadora té sempre la mateixa freqüència. Utilitzada per la ràdio, antiga TV VHF, comunicacions entre avions i torres de control, etc.
Es modifica la freqüència de la portadora. La portadora té sempre la mateixa amplitud. Més eficient contra el soroll i les interferències. Millor qualitat. Utilitzada per la ràdio, Televisió, micròfons sense fils, etc.
Es modifica la fase de la portadora. La portadora té sempre la mateixa amplitud i freqüència.
És el dispositiu que s'encarrega de convertir les senyals elèctriques digitals en senyals elèctriques analògiques i viceversa. Els cables de coure estan pensats per a enviar sons (telèfon) però els ordinadors envien bits. Els mòdems el que fan és convertir els bits en tons. Cada to és una freqüència diferent i per tant convertim bits (banda base) en altes freqüències adequades al canal (banda ampla).
A cada canal lògic se li dona una banda de freqüència centrada en un senyal què és el que la fa funcionar.
Els canals lògics s'assignen repartint el temps d'ús del canal físic entre els diferents emissors. El temps en que pot transmetre un emissor concret s'anomena slot o ranura temporal. La velocitat de transmissió es reparteix però cada emissor utilitza en el seu temps tot l'ample de banda disponible. Exemples: Bus de comunicacions, temps de CPU.
Són les vies a través de les quals els circuits de dades poden intercanviar informació. Les línies de comunicació es poden classificar de diferents maneres:
2 equips connectats mitjançant una línia física que no comparteixen amb cap altre equip. Exemple: ADSL-Central Telefònica
Topologia en forma de xarxa troncal constituïda per un bus de comunicacions comú a tots els equips que es connecten a la xarxa. Exemple: Xarxa LAN
Són les línies que tenen un propietari definit. Exemple: línies utilitzades en les xarxes d’àrea local.
Línies de titularitat pública. Propietat de les companyies telefòniques i, per tant, tenen un àmbit nacional i tothom les pot contractar. L’usuari contracta la línia en règim de lloguer. Exemple: xarxes WAN. Lloguer ADSL.
Línia pública o privada reservada de forma exclusiva per a qui la lloga.
Local Area Network. Per exemple: una aula, una oficina, un edifici, etc...
Wide Area Network. Xarxa que comunica equips en un àrea geogràfica molt àmplia. Per exemple: Internet.
Metropolitan Area Network. Xarxa de distribució delimitada per una ciutat.
Personal Area Network. Xarxes entorn a una persona (Bluetooth, WI-FI). Per exemple: cotxe
És un tipus, model i/o norma determinat que concreta el funcionament i les característiques d'alguna cosa. Hi ha de 2 tipus:
Són aquelles especificacions disponibles públicament que permeten assolir una tasca específica. En permetre's a qualsevol obtenir i implementar l'estàndard, es pot augmentar la compatibilitat entre diferents components de maquinari i programari. Per exemple:
Aquells estàndards que són propietat d'alguna companyia i les seves especificacions no són lliures.
Acacha Wiki