En xarxes petites o poc complexes sovint s'utilitzen encaminament estàtic, és a dir la configuracio de les taules de rutes es dona de forma manual, este tipus es bo per a xarxes que no canviin la seva forma(topologia).
En xarxes grans i complexes solen tenir topologies mes complexes i que poden canviar ràpidament, succeint modificacions en la seva forma i o estat dels enllaços de la xarxa. Aquest tipos de xarxes no es poden gestiona de forma facil amb encaminament estàtic. A més l'encaminament estàtic no és un sistema escal·lable.
Mètrica de la xarxa: valorar el cost d'un camí.
tipus de mètriques:
connected: sense salt pel mig.
static: les que poses a mà que s'han apres de forma statica no els afegit ningú. per defecte els administradors tenen mes força que les aplicacions.
eBGP: protocol de internet
OSPF: protocol de encaminament dinamic mes usat en xarxes grans internes.
RIP:
MIME:
IBGP:
$ sudo route add default gw 192.168.204.1 metric 1 Tabla de rutas IP del núcleo
Destino Pasarela Genmask Indic Métric Ref Uso Interfaz 0.0.0.0 192.168.204.1 0.0.0.0 UG 0 0 0 eth5 0.0.0.0 192.168.204.1 0.0.0.0 UG 1 0 0 eth5 169.254.0.0 0.0.0.0 255.255.0.0 U 1000 0 0 eth5 192.168.204.0 0.0.0.0 255.255.255.0 U 1 0 0 eth5
De numeros de internet n'hi ha de 2 tipos.
Hi ha dos tipus principals d'algorismes:
BGP: Important definir los veïns, es estàtic. s'han de definir els posibles salts.
peers envíen tota la info que tenen, es pasen la taula de rutes. envien actualitzacions. es decideix per la distancia. cada ruta te una distancia. la métrica es el numero de salts. el que tingui menos salts serà la que se instalarà.
cada ruta es un vector.
Es calcula diferent. l'algoritme es més complex. ES posterior, la diferencia es que els veins no tenen importància , defineixes 2 coses quina targeta de xarxa et fiques a escoltar. Si un enllaç cau l'ignora. li pots dir el rang de IP's a la interfície. llavors el vei no desapareix s'implement es posa en off.
OSPF: els veïns es detecten automàticament.
t'envien una grafica de tota la xarxa. el teu veï te dona tota la informació de tota la xarxa. es denomina grafo.
Linux per defecte no suporta res, s'ha d'instal·lar un sofware el sofware mes important es quagga.
Treballarem la versió 3 usarem el cost de la ruta que es la mètrica.
OSPF pot operar amb seguretat utilitzant MD5 per realitzar connexions segures entre encaminadors veïns.
Al contrari que RIP o BGP, OSPF no utilitza ni TCP ni UDP, sinó que utilitza directament el protocol IP (IP 89) i multicast.
Les adreces de multicast utilitzades són 224.0.0.5 i 224.0.0.6.
Avantatges:
Incovenients:
Cada encaminador ell el que fa es recollir informació de les xarxes, el que coneix es un trosset de la xarxa , un cop la recollit els ruters es comuniquen entre ells que s'envien paquets LSA sistema de inundació, o reenvia a tots els seus veïns.
Si no tens canvis , no envies mes paquets LSA , hi ha un moment que si la xarxa es estable , quant detectes un link falla , reenvies un paquets LSA i canviaran la gràfica.
Amb el BGP això no passa.