IMPORTANT: Per accedir als fitxer de subversion: http://acacha.org/svn (sense password). Poc a poc s'aniran migrant els enllaços. Encara però funciona el subversion de la farga però no se sap fins quan... (usuari: prova i la paraula de pas 123456)

OSI

Model de referència d'Interconnexió de Sistemes Oberts (OSI) llançat el 1984 i va ser el model de xarxa descriptiu creat per ISO. Va proporcionar als fabricants un conjunt d'estàndards que van assegurar una major compatibilitat i interoperabilitat entre els diferents tipus de tecnologia de xarxa produïts per les empreses a nivell mundial. El model de referència OSI s'ha convertit en el model principal per a les comunicacions per xarxa. Encara que existeixen altres models, la majoria dels fabricants de xarxes relacionen els seus productes amb el model de referència de OSI.

  • Organització de est andars internacionals Pila de protocols(OSI) Tenen un nivell que es el mes baix i un nivell que es el mes gran. Quant el nivell es mes baix mes proper a la maquina mes gran el nivell mes aprop a les persones. Nivell usuari hola nivell baix 1001000110(maquina).

7 CAPES

Modelosihelen.png


CapesOSIBitsTramesPaquetsEtc.jpg

1.-Capa física

La capa física és el nivell 1 dels set nivells del model OSI i s’encarrega de realitzar els serveis sol·licitats per la capa d'enllaç de dades.

El nivell físic contempla el maquinari de xarxa, el cablejat físic o una connexió Wi-Fi. També gestiona les especificacions elèctriques, el control de col·lisió i d’altres funcions de baix nivell.

Es considera com la capa de xarxa més bàsica, encarregant-se de la transmissió de bits. Les formes dels connectors elèctrics, quines freqüències cal fer servir i d’altres operacions de baix nivell són especificades en el nivell 1. Una analogia d’aquesta capa en una xarxa de correu física podria ser, per exemple, una especificació per a diversos tipus de paper i de tinta.

Les principals funcions i serveis realitzats per la capa física són:

  • L'establiment i terminació d’una connexió a un medi de comunicació.
  • La participació en el procés en el que els recursos de comunicació són compartits de manera efectiva entre múltiples usuaris (per exemple, resolució de contencions i control de flux).
  • Conversió entre la representació de dades digitals en l’equip de l’usuari i les corresponents senyals transmeses sobre un canal de comunicació.

ResumintEl nivell físic: s'encarrega del cable i del hardware(les targetes de xarxa).El missatge en quina frequencia s'envia si el codifiquem.Estem treballant en bits.Conjunt de dades els bits. Capa física s'ocupa de definir les característiques:

  • Mecanisme

S'encarga de com son els cables

  • Elèctriques

El voltatge

  • Funcionals

Subcapa de senyalització física

En una xarxa d’àrea local (LAN en anglès) o en una xarxa d’àrea metropolitana (MAN en anglès) utilitzant l’arquitectura OSI, es considera a la subcapa de senyalització física com la porció de la capa física que:

  • Interactua amb la subcapa de control d’accés al medi (MAC en anglès).
  • Realitza codificació de caràcters, transmissió, recepció i descodificació.
  • Realitza funcions d’aïllament opcionals.

2.-Capa d'enllaç

La capa d'enllaç de dades correspon al nivell 2 del model OSI i s'encarrega de respondre a peticions de servei de la capa de xarxa i d'entregar les peticions a la capa física.

La capa d’enllaç de dades és la capa encarregada de transferir dades entre nodes de xarxa adjacents en una WAN o entre nodes del mateix segment de LAN. La capa d’enllaç de dades proporciona les funcions i els procediments per a la transmissió de dades entre entitats de xarxa i pot detectar i, fins i tot, corregir errors que poden ocórrer a la capa física. Exemples de protocols d’enllaç de dades són Ethernet per a xarxes d'àrea local i PPP, HDLC i ADCCP per a connexions punt a punt.

L’enllaç de dades proporciona transferència de dades al llarg de l’enllaç físic. Aquesta transferència pot ser o no fiable; molts protocols d’enllaç de dades no disposen de reconeixement de recepció i acceptació de trames amb èxit i, fins i tot, alguns protocols ni tant sols disposen de checksum per tal de comprovar errors en la transmissió. En aquests casos, protocols de més alt nivell han d’encarregar-se de proporcionar control de flux, comprovació d’errors i reconeixement i retransmissió.

Aquesta capa sovint es separa en dues subcapes. La primera subcapa és el Control d’enllaç lògic (o en anglès, Logical Link Control (LLC)). Aquesta subcapa multiplexa protocols funcionant en la capa d’enllaç de dades i, opcional ment, proporciona control de flux, reconeixement i retransmissió.

La segona subcapa és el Control d’Accés al Medi (o en anglès, Media Access Control (MAC)). Aquesta subcapa determina qui té permès accedir al medi en un moment determinat. Generalment hi ha dues formes de control d’accés al medi: distribuït i centralitzat. La subcapa de Control d’accés al medi també determina on acaba una trama de dades i a on comença la següent.

ResumintL'Enllaç:s'encarrega de un en un de que funcioni una maquina i l'altre.(Area local) que a de a segura el nivell d'enllaç que no tingui errors si ha errors que es pugui recuperar.s'ha posar mes informació que s'afegeix s'anomena capçalera mes el bit que h aviam posat abans 101010.(trames) Es establir una linea de comunicació lliure de errors que pugui ser utilitzada per la capa superior.Trames conjunt de dades.Aquest nivell va en ordre que a de porta la capçalera informacions per tal de si hi ha errors corregir-los.

3.-Capa de xarxa

La capa de xarxa, també anomenada capa d'internet, es troba entre la Capa_d'enllaç_de_dades i la capa de transport en el model TCP/IP i s'encarrega d'adreçar missatges i traduir adreces lògiques i noms en adreces físiques. També determina la ruta des de l’origen cap al destí i gestiona problemes de trànsit i controla la congestió de paquets de dades.

Aquesta capa és la que permet als clients posar paquets de dades dins d'alguna xarxa i viatjar als seus destins. És a dir, ofereix el servei d'encaminament dels missatges i de traducció de les adreces lògiques en adreces físiques. També efectua el control de la congestió de la xarxa i la reordenació de paquets un cop arribats a la màquina de destí.

És aquí on es defineix un format de paquet oficial i un protocol anomenat IP.

ResumintLa xarxa:S'encarrega de que funcioni la comunicació de punta a punta. Després tindríem cabezera cabezera dades.(pakets) La capa de xarxa s'ocupa del control de la xarxa i te dos funcions principals. Decidir quin cami elegi el paquet.(encaminament) Aquesta xarxa es comuniqui s'agafa un altre camí si esta saturat.(control de la congestion) Ha d'ha saber ordenador el pakets en la capçalera ve si es el primer el segon o el tercer.

4.-Capa de transport

Es troba entre la capa d'aplicació i la capa de xarxa del model TCP/IP. Dins del model de referència OSI, la capa de transport es trobaria entre la capa de sessió i la capa de xarxa.

ResumintLa capa de transport que la xarxa s'entengui amb l' aplicació i al reves. Cabaçera cabezera cabezera dades.(segment) Objectiu establir una linea de comunicacions sense errors de origen i el destí de la comunicació. Sockets una (maquina)ip i un port que fa que s'estableixi comunicació de un emissor a un receptor.No poden haver dos utilitzant el mateix port.

Funcions capa de transport

La capa de transport és la part del protocol TCP/IP encarregada de garantir la transmissió de les dades.

La capa de xarxa transfereix datagrames entre dos ordinadors per la xarxa utilitzant com a identificadors les adreces IP. La capa de transport és l'encarregada d'afegir la noció de port. Dins d'una mateixa computadora hi pot haver més d'una aplicació que estigui accedint simultàniament a la xarxa (podem tenir l'Emule funcionant, i el Messenger, i la pàgina del correu electrònic, i...). Per aquest motiu, quan s'envia un datagrama no en tenim prou amb l'adreça IP de la màquina de destí, necessitem també indicar a quina aplicació estem enviant la informació. Cada aplicació que estigui esperant un missatge utilitzarà un port diferent; estarà a l'espera d'un missatge en un port concret (escoltant un port). S'utilitzarà també un port concret per a l'enviament de missatges.

Els ports tenen una memòria intermitja (buffer, en anglès) situada entre els programes d'aplicació i la xarxa, de tal manera que les aplicacions transmeten la informació als ports, aquí es van emmagatzemant fins que pugui enviar-se per la xarxa. Un cop transmès arribarà al port destí on s'anirà guardant fins que l'aplicació estigui preparada per a rebre-la.

A més, la capa de transport proporciona un mecanisme per intercanviar les dades entre sistemes finals. El servei de transport orientat a connexió assegura que les dades s'entreguin lliures d'errors, en ordre i sense pèrdues ni duplicacions. És més, la capa de transport pot estar involucrada en la optimització de l'ús dels serveis de xarxa. Es a dir; pot proporcionar la qualitat del servei que s'hagi sol·licitat. Per exemple, l'entitat de sessió pot sol·licitar una tassa d'error determinada, un retard màxim, una prioritat i un nivell de seguretat donat.

Existeixen dos protocols principals dins d'aquesta capa:

  • TCP (Transfer Control Protocol). Ofereix una transferència fiable i orientada a connexió.
  • UDP (User Datagram Protocol). Ofereix una transferència no fiable i no orientada a connexió.

5.-Capa de sessio

Ofereix varis serveis que son crucials per la comunicació, como son: 1 Control de la sessió a establir entre el emissor i el receptor. 2 Control de la concurrencia (que dos comunicacions a la mateixa operació crítica no s'efectuen al mateix temps). 3 Mantenir punts de verificació, que serveixen perquè , davant una interrupció de transmissió per qualsevol causa, la mateixa es pot reanudar des de el últim punt de verificació en lloc de repetir-la des de el principi.El servei previst per aquesta capa es la capacitat de assegurar que, donada una sessió establerta entre dos maquines, la mateixa es pot efectuar per les operacions definides de principi a fin, tornar-les en cas de interrupció. ENmolts casos els serveis de la capa desessio son parcialment, o inclús totalment prescindibles.

S'encarrega de mantenir el enllaç entre les dues computadores que estan translimitin arxius.

6.-Capa de presentació

El objectiu de la capa de presentació es encargar-se de la representació de la informació, de manera que encara que diefernts equips puguin tenir diferents representacions internes de caracters (ASCII, Unicode, EBCDIC), números (little-endian tipo Intel, big-endian tipo Motorola), sons o imátges, les dades arribin de manera que es poguin reconeixer.

Aquesta capa es la primera en treballar mes el contingut de la comunicació que cóm s'estableis ella mateixa. En ella es tratan aspectes com la semántica i la sintaxis de les dades transmesos, ja que diferents computadores poden tenir diferents formes de utilitzar-les.

Aquesta capa es la encargada de utilitzar les estructures de dades abstractes i realitzar les conversions de representació de dades necessàries per la correcta interpretació dels mateixos.

  • Permet xifra les dades i comprimir-les.

7.-Capa d'aplicació

En informàtica, la capa d'aplicació és el nivell més alt del model de capes TCP/IP i també del model OSI, tot i que ofereixen serveis diferents. El model OSI defineix, en els nivells més alts, a part de la capa d'aplicació, les capes de sessió i presentació. A TCP/IP, la capa d'aplicació reflecteix la funcionalitat de les tres capes esmentades del model OSI.

La capa d'aplicació és l'encarregada de fer d'interfície entre l'usuari i la xarxa. Interactua directament amb els programes d'aplicació dels usuaris, fent ús de protocols d'alt nivell que resolen aspectes de representació, codificació i control de diàleg.

En aquesta capa apareixen diferents protocols que donen suport a les tasques de xarxa més comunes. Són els següents:

  • HTTP:Proporciona el servei de pàgines web, mitjançant el qual podem sol·licitar-les a un servidor i visualitzar-les en navega dors clients.
  • FTP:permet l'accés al sistema de directoris d'un ordinador remot, així com l'enviament, la descàrrega i la pujada de fitxers. Com a mesura de seguretat, l'accés a aquests directoris està protegit per un sistema de control d'accès de l'estil usuari-contrasenya.
  • SMTP:Proporciona el servei de correu electrònic, permetent així l'enviament de missatges a altres usuaris de la xarxa. Aquests missatges s'envien primer a uns equip servidors especials (servidors de correu), des d'on poden ser descarregats pel destinatari final.
  • DNS:# Proporciona el servei de traducció de noms de domini en direccions IP reals.
  • TELNET:Servei de Connexió Remota. És un emulador de terminal que permet accedir als recursos i executar
  • TFTP: Trival File Transfer Protocol. Semblant al protocol FTP, però més simple. No implementa el sistema de control d'accès.