IMPORTANT: Per accedir als fitxer de subversion: http://acacha.org/svn (sense password). Poc a poc s'aniran migrant els enllaços. Encara però funciona el subversion de la farga però no se sap fins quan... (usuari: prova i la paraula de pas 123456)

Linux Professional Institute Certificate. LPIC-1

Lpic1 large.gif
Certificat LPIC-1
Examen: 101 (torneu a la resta de temes)
Fitxers: LPI103.3_TasquesBasiquesAdministracioFitxers.pdf (LPI103.3_TasquesBasiquesAdministracioFitxers.odp), EstandardFHS.pdf
Objectius: http://www.lpi.org/eng/certification/the_lpic_program/lpic_1/exam_101_detailed_objectives
Dipòsit SVN: https://svn.projectes.lafarga.cat/svn/lpi/Materials/Examen_101/103.3
Usuari: anonymous
Paraula de pas: qualsevol paraula de pas

Els fitxers són bàsics en sistemes operatius Linux. De fet, normalment un sistema operatiu no és res més que un conjunt de fitxers emmagatzemats en una memòria secundària no volàtil. Normalment el sistema operatiu es guarda al disc dur del sistema, tot i que actualment també podem trobar sistemes Live-CD/DVD o sistemes emmagatzemats en un llapis de memòria USB).

Podem classificar els fitxers que trobem en un sistema en 3 tipologies:

  • Fitxers del Sistema Operatiu: Tot sistema operatiu necessita disposar d'un mínim de fitxers per tal de funcionar. Aquests fitxers poden ser fitxers de configuració, executables i aplicacions bàsiques del sistema, etc. Com veurem més endavant, a Linux, TOT acaba sent un fitxer. Per exemple, els dispositius de maquinari del sistema tenen els seus corresponents fitxers a la carpeta /dev.
  • Fitxers d'aplicacions: Tal i com hem vist als temes relacionats amb la gestió de paquets, les aplicacions també no són res més que un conjunt de fitxers que s'instal·len al sistema.
  • Fitxers d'usuari: Són aquells fitxers que contenen informació pròpia dels usuaris, com documents de text, fitxers multimèdia, fitxers d'aplicacions, etc.

En tots 3 casos, la quantitat de fitxers i tipus de fitxers depèn del tipus de sistema operatiu, de les aplicacions instal·lades i de l'ús que fan del sistema els usuaris.

En temes anteriors (LPI 102.1) hem descrit com preparar un sistema de fitxers mitjançant el particionat del disc dur i preparant, mantenint i muntant el sistema de fitxers escollit. Aquest apartat és la continuació lògica pel que fa la gestió de fitxers del sistema

Com a administrador, saber gestionar els fitxers del sistema és una competència bàsica. En aquest apartat coneixerem les ordres bàsiques per tal de gestionar fitxers en sistema Linux.


Contingut

Objectius del tema

103.3. Realitzar tasques bàsiques d'administració de fitxers
Objective.jpg
  • Objectiu: Els candidats han de ser capaços d'utilitzar les ordres bàsiques de Linux per a administrar fitxers i directoris.
  • Pes: 4
060317 Icon - Theory of Knowledge v01 pdc.jpg

Àrees Clau de Coneixement:

Icon list.jpg

La següent és una llista parcial de fitxers, termes i utilitats utilitzades:

Text-editor.svg

Apunts: LPI 103.3. Realitzar tasques bàsiques d'administració de fitxers

Plantilla

Altres objectius relacionats

  • LPI 104.6. Crear i canviar els enllaços durs i simbòlics

Per coherència, les transparències d'aquest tema inclou l'explicació del objectius indicats en aquest apartat.


104.6. Crear i canviar els enllaços durs i simbòlics
Objective.jpg
  • Objectiu: Els candidats han de ser capaços de crear i gestionar enllaços durs i simbòlics a un fitxer.
  • Pes: 2
060317 Icon - Theory of Knowledge v01 pdc.jpg

Àrees Clau de Coneixement:

  • Crear enllaços.
  • Identificar enllaços durs i/o simbòlics.
  • Diferències entre copiar i enllaçar fitxers.
  • Utilitzar enllaços com a ajuda per a tasques d'administració del sistema.
Icon list.jpg

La següent és una llista parcial de fitxers, termes i utilitats utilitzades:

Text-editor.svg

Apunts: LPI 104.6. Crear i canviar els enllaços durs i simbòlics

Noms del fitxers i conceptes bàsics

Els noms de fitxers en Linux són força similar al sistemes de noms d'altres sistemes operatius, però amb algunes característiques pròpies que aclarirem en aquest apartat. Les principals característiques dels noms de fitxer a Linux són:

  • El nom d'un fitxer no és res més que una seqüència o cadena de caràcters (String) que identifiquen de forma unívoca el fitxer dins del sistema.
  • Els noms de fitxer en Linux poden contenir qualsevol caràcter excepte:
  • Barra (/ forward slash): aquest caràcter està reservat per indicar l'arrel del sistema de fitxers (root) i també és el separador de directoris.
  • Caràcter null: s'utilitza per indicar el final de segments de text
  • La mida del noms dels fitxers en sistemes operatius Linux moderns normalment està compresa entre un mínim d'un caràcter i un màxim de 255 caràcters (255 bytes). La mida màxima depèn del sistema de fitxers utilitzat, els més habituals (ext2fs, ext3fs, ReiserFS, XFS, etc.) utilitzant com a mida màxima 255. Als primers sistemes operatius Unix la mida es trobava limitada a 14 caràcters.
  • Es distingeix entre majúscules i minúscules (case sensitive)
  • Les extensions, tot i que s'utilitzen per comoditat, no són normatives.
  • Els directoris a Linux són un tipus especific de fitxer i com a tals se'ls hi aplica les mateixes característiques que als "fitxers normals". Cal tenir en compte però que la carpeta arrel sempre és anomenada /.

El nom d'un fitxer ha de ser únic dins d'una carpeta concreta, però podem tenir múltiples fitxers amb el mateix nom sempre i quan es trobin a carpetes diferents del sistema.

Tot i que tal com podeu veure podem posar noms de fitxers tant complicats com vulguem, normalment s'apliquen les següents recomanacions a l'hora de donar noms als fitxers:

  • Utilitzar només caràcters alfanumèrics (a-z i 1-9) en minúscules
  • Normalment s'utilitza el guió baix (_ underscore) com a substitut dels espais o alternativament també el guió simple (- hyphen) o el punt (. period)

Com a excepció al comentat anteriorment, alguns noms de fitxers com README, INSTALL, NEWS, AUTHORS, LICENSE s'escriuen típicament en majúscules. Aquest fitxers normalment formen part de la documentació de les aplicacions.

Vegeu Punctuation a la wikipedia per tal d'obtenir més informació sobre els noms del signes de puntuació en anglès.

Altres caràcters com el dolar ($), el percentatge (%), els signes de puntuació, els parentèsis, corxetes, etc, es poden utilitzar però s'eviten per tal d'evitar confusions amb el sentit que tenen aquest per a l'interpret d'ordres.

Els espais estan permesos en els noms de fitxer tot i que sovint no es recomanen per que poden ser incompatibles amb aplicacions antigues o obsoletes.

Tot i que no és obligatori, molts fitxers a Linux tenen extensions. Les extensions permeten identificar a simple vista el tipus de fitxer. Cal tenir en compte que a més, alguns fitxers poden tenir doble extensió, com per exemple:

fitxer_empaquetat_i_comprimit.tar.gz
NOTA: tingueu en compte que el fet de posar una extensió concreta a un fitxer no implica que el fitxer sigui d'aquell tipus. Vegeu l'ordre file, que us permet 
identificar el tipus de fitxer.

Un fitxer no és res més que un conjunt d'informació relacionada entre si que des de la perspectiva del usuari sembla un sol bloc de dades. Els noms de fitxer serveixen per tal que els usuaris puguin identificar els fitxers i facilita la tasca de tornar a trobar els fitxers en el futur. En certa manera és una mecanisme similar als noms de domini d'Internet, que permeten recordar de forma més fàcil l'adreça d'un servidor d'Internet, en compte d'utilitzar adreces IP. Cal recordar, que el sistema operatiu no treballa realment amb els noms de fitxers sinó que utilitza els Sistemes_de_fitxers#inode inodes.

Recursos:

Fitxers ocults i fitxers de còpia de seguretat

Els fitxers (o directoris) que comencen per punt (.) són tractats pel sistema com fitxers ocults. Aquest fitxers no es mostren per defecte en aplicacions com ls o navegadors gràfics com nautilus a no ser que s'indiqui mitjançant paràmetres o opcions de menú concretes.

Per exemple, en el cas de ls, es pot indicat que ens mostri els fitxers ocults amb l'opció -a (all):

$ ls -la
total 371556
drwxr-xr-x 117 sergi sergi     12288 2009-10-27 20:52 .
drwxr-xr-x   6 root  root       4096 2009-09-10 17:31 ..
drwx------   5 sergi sergi      4096 2009-08-23 11:31 .adobe
drwxr-xr-x   3 sergi sergi      4096 2009-05-15 05:57 .ApacheDirectoryStudio
-rw-------   1 sergi sergi    198406 2009-10-27 21:33 .bash_history
-rw-------   1 sergi sergi     10950 2009-06-07 20:15 .bash_history_backup
-rw-r--r--   1 sergi sergi       220 2009-04-26 10:50 .bash_logout
-rw-r--r--   1 sergi sergi      3216 2009-06-10 10:31 .bashrc
-rw-r--r--   1 sergi sergi      3227 2009-06-10 10:29 .bashrc~
drwxr-xr-x   2 sergi sergi      4096 2009-08-17 20:36 bin
drwxr-xr-x   2 sergi sergi      4096 2009-10-24 15:10 .bluefish
drwxr-xr-x  17 sergi sergi      4096 2009-10-24 15:10 .cache
...
NOTA: Tingueu en compte que els directoris especials . i .. són un tipus especific de directoris ocults.

Cal tenir en compte que a diferència d'altres sistemes com DOS (8.3 filename) el punt no s'utilitza només com a separador entre el nom del fitxer i la seva extensió. A més podem trobar més d'un punt en el nom d'un fitxer. De fet com heu vist, a l'inici del fitxer indica fitxer ocult, també s'utilitza sovint com a alternativa a l'espai i evidentment també per a indicar la extensió del fitxer.

El directoris ocults són molt utilitzats per tal d'emmagatzemar les configuracions d'usuari a la seva carpeta d'usuari (la HOME).

Per conveni, alguns programes realitzen còpies de seguretat automàtiques de fitxers. Normalment aquestes còpies de seguretat tenen com a nom el nom del fitxer original + el símbol titlla (~).

Algunes aplicacions (per exemple alguns navegadors de fitxers d'entorn gràfic com nautilus), per defecte no ens mostren aquests fitxers ja que són tractats igual que els fitxers ocults. Per mostrar aquest tipus de fitxers cal indicar-lo als menús de l'aplicació.

Escapament de caràcters. Barra invertida (\)

Tot i que es possible utilitzar espais en els noms de fitxer, a l'hora d'escriure el nom de fitxers amb espai a l'interpret d'ordres és necessari escapar l'espai amb la contrabarra (\ backslash) o posar el nom del fitxers entre cometes dobles ("). Per aquest raó, sovint els espais són subtituits per guions baixos, guions simples o punts.

Ajuda en l'acabament dels noms dels fitxers (file completion)

Consulteu:

LPI_103.1#Ajuda_en_l.27acabament_d.27ordres_.28command_completion.29

Caràcters especials i caràcters de substitució (file globbing)

Alguns caràcters tenen un significat especial i s'ha d'evitar el seu ús en noms de fitxers. Aquests caràcters són:

Asterisc (*):

L'asterisc és el caràcter de substitució, comodí o wildcard més utilitzat i coincideix amb qualsevol caràcter o conjunt de caràcters. Per exemple:

$ ls p*a

Els caràcters de substitució són interpretats per l'interpret d'ordres i passat un cop substituïts a l'ordre que estem utilitzant. A aquest procés se l'anomena file globbing.

Coincideix amb qualsevol nom de fitxer que comenci amb p i acabi amb a, com prova, pap, pepa, padasseraerefaea, o qualsevol altre combinació.

Interrogant (?):

L'interrogant (? question mark) és el comodí que coincideix amb qualsevol caràcter. A diferència de l'asterisc, només coincidirà amb un sol caràcter. Per exemple, p?p, coincidirà amb:

pap
pep
pip
pwp

O qualsevol altre combinació similar.

Valors entre claudàtors

Amb els claudàtors podem indicar rangs de caràcters o combinacions OR. Per exemple:

p[ao]p

coincideix només amb pap o pop.

També és possible indicar rangs amb l'ús del guió. Per exemple:

p[a-z]p

Coincideix amb qualsevol paraula de 3 lletres que comencin i cabin amb p i tinguin un caràcter alfabètic en minúscules a la segona posició. Això és diferent de:

p?p

Ja que el comodí ? és substitueix per qualsevol caràcter, ja sigui alfabètic o no i sense fer distinció entre majúscules i minúscules

Barra invertida (\):

Com hem vist en apartats anteriors, serveix per escapar caràcters especials.

També cal incloure en aquesta llista la barra (/) que com hem dit anteriorment es reserva com a nom de l'arrel del sistema i com a separador de noms de carpetes. De fet és l'únic caràcter que no podreu utilitzar, la resta es poden utilitzar però és recomanable no utilitzar-los per tal d'evitar confusions.

Sistemes de fitxers FAT i NTFS

Tal i com hem vist en temes anteriors, és possible muntar i accedir sistemes de fitxers com FAT o NTFS a Linux.

Filesytem type codes!

  • msdos: Sistema de noms de fitxers de DOS (8.3)
  • vfat: Noms de fitxers llargs a l'estil de Windows
  • umsdos: extensió només per a Linux que suporta el noms de fitxers a l'estil Linux.

Ordres de manipulació de fitxers

En aquest apartat veurem les ordres bàsiques que ens permeten llistar, moure, copiar, canviar de nom i eliminar fitxers.

ls. Mostrar els continguts d'un directori

L'ordre ls és una abreviatura de list (llistar) i ens permet mostrar els fitxers d'un directori. Si executem ls sense paràmetres

$ ls
bin      Documents   examples.desktop  Imatges   Música          Plantilles  provesn  Vídeos            workspace.tar.gz.1
Desktop  Escriptori  highlight.css     ies4linux-latest.tar.gz  Linkat 3  Musiquetes.pls  prova*      Públic   workspace.tar.gz 

ls ens mostra els fitxers no ocults del directori de treball (recordeu que pode saber quin és el vostre directori de treball amb l'ordre pwd o sovint també mitjançant el PROMPT). La següent ordre és idèntica a l'anterior:

$ ls [.]

Com sabeu el punt sempre fa referència al directori de treball actual. La sintaxi completa de ls és:

$ ls [opcions] [fitxers]

és a dir, l'ordre ls suporta un bon grapat d'opcions. Podeu consultar el manual de l'ordre amb:

$ man ls

per obtenir el detall de totes les opcions que suporta ls. Algunes de les opcions més útils es mostren als següents apartats. Podeu obtenir informació extra amb l'ordre info:

$ info coreutils ls

Mostrar tots els fitxers (mostrar els fitxers ocults)

Si voleu que ls us mostri tots els fitxers (ocults i normals) heu d'utilitzar l'opció -a (-all):

$ ls -a
.              .cache      .esd_auth         .gnupg              ies4linux-latest.tar.gz  .mozilla        provesn                    .thumbnails           workspace.tar.gz
..             .compiz     examples.desktop  .gstreamer-0.10     Imatges                  .mplayer        Públic                     .tomboy               workspace.tar.gz.1
.adobe         .config     .fontconfig       .gtk-bookmarks      .java                    Música          .pulse                     .tomboy.log           .Xauthority
.bash_history  .dbus       .gconf            .gvfs               .joe_state               Musiquetes.pls  .pulse-cookie              .update-manager-core  .xsession-errors
.bash_logout   Desktop     .gconfd           highlight.css       .kde                     .nautilus       .purple                    .update-notifier
.bashrc        .dmrc       .gksu.lock        .ICEauthority       Linkat 3                 Plantilles      .recently-used.xbel        Vídeos
.bashrc~       Documents   .gnome2           .ies4linux          .local                   .profile        .ssh                       .VirtualBox
bin            Escriptori  .gnome2_private   ies4linux-2.99.0.1  .macromedia              prova*          .sudo_as_admin_successful  .wapi

Observeu que també es mostren les carpetes especials . i .. (que com comencen per punt són tractades com a carpetes ocultes).

L'exemple anterior mostra els continguts de la HOME d'un usuari. En aquesta carpeta és habitual trobar directoris ocults amb les configuracions de les aplicacions que utilitza l'usuari, per exemple, la carpeta .mozilla conté les configuracions de les aplicacions de Mozilla (Firefox, thunderbird...).

Si no voleu mostrar les carpetes implicites . i .., podeu utilitzar l'opció -A (--almost-all).

Mostrar colors

El paràmetre --color produeix una sortida amb colors que diferencien entre els diferents tipus de fitxers (directoris, fitxers, enllaços, etc). L'esquema de colors per defecte és el següent:

Color Tipus de fitxer
Negre Fitxer normal
Blau Directoris
Vermell Fitxers comprimits
Blanc Fitxers de text
Rosa Imatges
Cyan enllaços
Groc Fitxers especials de dispositiu
Verd executables
Vermell que parpadeja enllaços trencats

Algunes distribucions, com per exemple Ubuntu, configuren l'entorn de l'interpret d'ordres l'usuari per tal de que per defecte s'utilitzin colors amb l'ordre ls. això es fa afegint una alias com el següent:

alias ls=’ls --color=auto’

Al fitxer /etc/profile o al fitxer .bashrc.

Els colors només funcionen en consoles gràfiques (la majoria d'emuladors de terminal) i en algunes consoles remotes o no gràfiques pot no funcionar.

Mostrar recursivament

L'opció -R (--recursive)) mostra els continguts de la carpeta indicada i de totes les subcarpetes.

Mostrar múltiples directoris al mateix temps

Es pot fer indicant els directoris que volem mostrar

$ ls /home /bin
/bin:
bash     bzip2         cp                    dir            fgrep       kbd_mode   mknod       nc              ping      run-parts   sync             uncompress     zforce
bunzip2  bzip2recover  cpio                  dmesg          fuser       kill       mktemp      nc.traditional  ping6     sed         tailf            unicode_start  zgrep
bzcat    bzless        dash                  dnsdomainname  fusermount  ld_static  more        netcat          ps        setfont     tar              vdir           zless
bzcmp    bzmore        date                  dumpkeys       grep        ln         mount       netstat         pwd       setupcon    tempfile         which          zmore
bzdiff   cat           dbus-cleanup-sockets  echo           gunzip      loadkeys   mountpoint  ntfs-3g         rbash     sh          touch            zcat           znew
bzegrep  chgrp         dbus-daemon           ed             gzexe       login      mt          ntfs-3g.probe   readlink  sh.distrib  true             zcmp
bzexe    chmod         dbus-uuidgen          egrep          gzip        ls         mt-gnu      open            rm        sleep       ulockmgr_server  zdiff
bzfgrep  chown         dd                    false          hostname    lsmod      mv          openvt          rmdir     stty        umount           zegrep
bzgrep   chvt          df                    fgconsole      ip          mkdir      nano        pidof           rnano     su          uname            zfgrep

/home:
bego  bego.old  prova  sergi

Mostrar les metadades del fitxers

Els fitxers contenen més informació apart del seu nom i el seu contingut. A aquesta informació normalment se l'anomena metadades. Les metadades són informació sobre el fitxer, com per exemple el propietari del fitxer, els permisos, la mida, etc. Per mostrar les metadades cal utilitzar l'opció -l:

$ ls -l
total 22576
drwxr-xr-x  2 sergi sergi     4096 2007-01-30 22:52 2
drwxr-xr-x 74 sergi sergi     4096 2006-09-16 11:29 2003
drwxr-xr-x 33 sergi sergi     4096 2006-09-25 19:22 2004
drwxr-xr-x  9 sergi sergi     4096 2006-09-25 20:30 2005
drwxr-xr-x 13 sergi sergi     4096 2007-01-30 22:53 2006
...

La primera columna són els permisos del fitxer. El primer bit indica el tipus de fitxer i la resta els permisos. La segona i tercera columna són respectivament l'usuari i el grup propietaris del fitxers. A la quarta columna trobem la mida del fitxer en bytes. La cinquena columna conté la data i l'hora de la última modificació del fitxers i l'última columna és el nom del fitxer.

També es pot utilitzar els equivalents:

--format=long
--format=verbose

Mostrar els inodes

Com ja hem comentat anteriorment, el sistema operatiu Linux internament utilitza els inodes. El nom de fitxer és una ajuda per als usuaris que utilitzen el sistema operatiu, però el sistema operatiu sempre fa una conversió de nom de fitxer a inode, ja que l'inode és realment l'identificador que utilitza el sistema.

$ ls -i
11470530 2     13320504 boda    11468838 MVI_0059.AVI
11468802 2003  13320506 cursa bombers  12058665 NewYork2005

Abans del nom de cada fitxer es mostra l'inode.

Mostrar les mides del fitxer en format llegible pels humans

Ja hem vist que amb l'opció -l podem mostrar la mida del fitxer. La mida es mostra en bytes. En el cas de fitxers grans pot ser bastant més útil per als usuaris mostrar les mides en múltiples de K (KyloBytes), M(Megabytes), etc. Això es pot fer amb la opció -h' (--human-readable):

$ ls -lh
total 23M
drwxr-xr-x  2 sergi sergi 4,0K 2007-01-30 22:52 2
drwxr-xr-x 74 sergi sergi 4,0K 2006-09-16 11:29 2003
-rw-r--r--  1 sergi sergi  22M 2005-10-08 14:06 MVI_0059.AVI
...

Mostrar el tipus (sufix) de fitxer (-F)

Consulteu Tipus de fitxers.

No mostrar els fitxers de còpia de seguretat (~)

L'opció -B (--ignore-backups) no mostra els fitxers acabat en titlla. Aquesta opció és identica a:

--ignore='*~' 

o

--ignore='.*~'

Mostrar només els directoris (-d)

???

Mostrar tota la informació

Es poden combinar paràmetres. Per exemple, per mostrar tota la informació podeu escriure:

$ ls -lia

Que és equivalent a executar:

$ ls -l -i -a

Modificar l'ordre i el mode en que es mostra la sortida

L'ordre per defecte en que es mostren els fitxers és per l'ordre de número ASCII. Podem modificar aquest comportament amb el paràmetre --sort i els seus equivalents:

-S o --sort=size: Ordena per mida de fitxer
-t o --sort=time: Ordena per data de modificació (mtime de l'inode). Els fitxers nous primer
-u o --time=atime: En sortides amb -l ordena per la última data d'accés al fitxer (atime de l'inode)
-U o --sort=none: sense ordre. És útil al mostrar carpetes amb molts fitxers, ja que el fet de no ordenar pot fer més ràpida l'execució de l'ordre.
-v o --sort=version: Ordena per versió
-X o --sort=extension: Ordena per extensió del fitxer.

A més podem utilitzar l'opció -r (--reverse) per invertir l'ordre.

$ touch a
$ touch b
$ touch c
$ touch d
$ touch B
$ touch Ba
$ touch D

L'orde normal és:

$ ls
a  b  B  Ba  c  d  D

I l'ordre per data d'última modificació és:

$ ls -l --sort=time
total 0
-rw-r--r-- 1 sergi sergi 0 2009-10-11 17:51 D
-rw-r--r-- 1 sergi sergi 0 2009-10-11 17:51 Ba
-rw-r--r-- 1 sergi sergi 0 2009-10-11 17:51 B
-rw-r--r-- 1 sergi sergi 0 2009-10-11 17:51 d
-rw-r--r-- 1 sergi sergi 0 2009-10-11 17:50 c
-rw-r--r-- 1 sergi sergi 0 2009-10-11 17:50 b
-rw-r--r-- 1 sergi sergi 0 2009-10-11 17:50 a

També podem modificar la forma en que es mostren les dades de sortida. Per exemple, podem mostrar la sortida en una sola columna:

$ ls -1 
bin
Desktop
Documents
Escriptori
examples.desktop
highlight.css
ies4linux-2.99.0.1
ies4linux-latest.tar.gz
Imatges
Linkat 3
Música
Musiquetes.pls
Plantilles
prova
prova*
provesn
provesnmil
Públic
Vídeos
workspace.tar.gz
workspace.tar.gz.1

O de la forma habitual però en comptes d'ordenar per columnes ordenar per files:

$ ls -x

O mostrar una llista separada per comes:

$ ls -m
bin, Desktop, Documents, Escriptori, examples.desktop, highlight.css, ies4linux-2.99.0.1, ies4linux-latest.tar.gz, Imatges, Linkat 3, Música, Musiquetes.pls, Plantilles, 
prova, prova*, provesn, provesnmil, Públic, Vídeos, workspace.tar.gz, workspace.tar.gz.1

També podem mostrar els noms de fitxers entre comets i combinar paràmetres per per exemple obtenir un fitxer CSV:

$ ls -mQ 
"a", "b", "B", "Ba", "c", "d", "D"

Consultar les marques de temps

Consulteu l'article touch.

Copiar fitxers. cp

L'ordre cp (copy) permet copiar fitxers (o carpetes). La sintaxi de cp és:

$ cp [opcions] origen destinació

L'origen pot ser un o més fitxers (ja sigui indicant una llista o utilitzant comodins com l'asterisc). La destinació pot ser el nom d'un fitxer o una carpeta. En el cas d'escollir una carpeta el fitxer destinació tindrà el mateix nom que l'origen però es trobarà a la carpeta indicada i en el cas d'un fitxer el nom del fitxer de destinació és l'indicat pel paràmetre destinació.

L'ordre suporta un gran nombre d'ocpcions que podeu consultar amb detall al manual:

$ man cp

O utilitzant l'ordre info:

$ info coreutils cp

Fer una còpia recursiva. Copiar carpetes

Per defecte la comanda cp no copia carpetes:

$ cp bin Documents
cp: es descarta el directori «bin»

Cal indicar l'opció -R o -r (--recursive) per tal de copiar la carpeta i tots els fitxers i subdirectoris de la carpeta:

$ cp -r bin Documents

Preservar el propietari i els permisos del fitxer

Normalment un fitxer copiat és propietat de l'usuari que executa l'ordre cp i els permisos són els especificats per la mascara per defecte. L'opció -p (--preserve) manté els permisos i el propietari del fitxer original. Cal tenir en compte que només és realitza l'acció si no entra en conflicte amb els permisos del fitxer d'origen i de la destinació.

Fer una copia exacte (arxiu)

L'opció arxivar (-a o --archive) copia els fitxers tal qual, mantenint els permisos i els propietaris, els enllaços i copia de forma recursiva. És equivalent a:

$ cp -dpR

Copiant enllaços simbòlics

Cal tenir en compte que al utilitzar l'opció -R en comptes de preservar els enllaços simbòlics, es copien els fitxers als quals els enllaços simbòlics apunten.

NOTA: Si el mode no és recursiu, aleshores és manté els enllaç simbòlic. 

Podeu utilitzar l'opció -d per tal de preservar els enllaços simbòlics.

Aquesta opció és equivalent a:

--no-dereference (-P)

o

--preserve=links

Altres paràmetres que mantenen els enllaços simbòlics són:

--archive o -a
-d o --dereference
-L
-H

Copiar tot el camí complet

El paràmetre --parents, crea totes les carpetes necessàries per copiar el path complet d'un fitxer.

~$ cp -r --parents /etc/network ~
~$ ls etc/network/
if-down.d  if-post-down.d  if-pre-up.d  if-up.d  interfaces

Especificar la carpeta de destinació (--target-directory)

Es pot utilitzar l'opció --target-directory (-t) per tal d'indicar la carpeta de destinació.

Actualitzar o copiar només si el fitxer origen és més nou que el de destinació (-u update)

L'opció -u (--update) indica a l'ordre cp que només ha de realitzar l'acció si el fitxer original és més nou que el fitxer de destinació. La comparació es fa per data.

Podeu utilitzar l'ordre rsync per a fer copies d'aquest estil de forma més avançada.

Mode interactiu (-i)

Una qüestió molt important a tenir en compte amb l'ordre cp és que si el fitxer destí ja existeix el substitueix sense preguntar. Podem utilitzar l'opció -i (interactiu) per a que pregunti.

$ cp -i a b

Podem crear un alias per forçar que aquest comportament sigui el per defecte. Afegim al fitxer ~/.bashrc les següents línies:

#------------------------------------------------------------------------------
# Security.
#------------------------------------------------------------------------------
alias rm='rm -i'
alias cp='cp -i'
alias mv='mv -i'
alias ln='ln -i'

Per desfer els alias teniu la comanda unalias.

Augmentar la quantitat d'informació mostrada a la sortida (verbose)

Per defecte l'ordre cp és una ordre silenciosa. De fet, si tot va correctament, no es mostra cap missatge (seguint la premisa de Unix: No News Good News).

Podeu mostrar informació de la còpia amb el paràmetre -v (--verbose):

$ cp -rv /etc/network ~
«/etc/network» -> «/home/sergi/network»
«/etc/network/interfaces» -> «/home/sergi/network/interfaces»
«/etc/network/if-post-down.d» -> «/home/sergi/network/if-post-down.d»
«/etc/network/if-post-down.d/wpasupplicant» -> «/home/sergi/network/if-post-down.d/wpasupplicant»
«/etc/network/if-post-down.d/avahi-daemon» -> «/home/sergi/network/if-post-down.d/avahi-daemon»
«/etc/network/if-post-down.d/wireless-tools» -> «/home/sergi/network/if-post-down.d/wireless-tools»
«/etc/network/if-pre-up.d» -> «/home/sergi/network/if-pre-up.d»
«/etc/network/if-pre-up.d/wpasupplicant» -> «/home/sergi/network/if-pre-up.d/wpasupplicant»
«/etc/network/if-pre-up.d/wireless-tools» -> «/home/sergi/network/if-pre-up.d/wireless-tools»
«/etc/network/if-pre-up.d/dhclient3-apparmor» -> «/home/sergi/network/if-pre-up.d/dhclient3-apparmor»
«/etc/network/if-down.d» -> «/home/sergi/network/if-down.d»
«/etc/network/if-down.d/wpasupplicant» -> «/home/sergi/network/if-down.d/wpasupplicant»
«/etc/network/if-down.d/avahi-autoipd» -> «/home/sergi/network/if-down.d/avahi-autoipd»
«/etc/network/if-down.d/postfix» -> «/home/sergi/network/if-down.d/postfix»
«/etc/network/if-up.d» -> «/home/sergi/network/if-up.d»
«/etc/network/if-up.d/ntpdate» -> «/home/sergi/network/if-up.d/ntpdate»
«/etc/network/if-up.d/wpasupplicant» -> «/home/sergi/network/if-up.d/wpasupplicant»
«/etc/network/if-up.d/avahi-daemon» -> «/home/sergi/network/if-up.d/avahi-daemon»
«/etc/network/if-up.d/openssh-server» -> «/home/sergi/network/if-up.d/openssh-server»
«/etc/network/if-up.d/avahi-autoipd» -> «/home/sergi/network/if-up.d/avahi-autoipd»
«/etc/network/if-up.d/mountnfs» -> «/home/sergi/network/if-up.d/mountnfs»
«/etc/network/if-up.d/postfix» -> «/home/sergi/network/if-up.d/postfix»

Quantes més v indiqueu, major serà la quantitat d'informació mostrada per pantalla.

 $ cp -rvvv /etc/network ~

cp -al

Aquesta és una opció molt interessant ja que crea una copia d'un fitxer o carpeta amb dos opcions interessants:

  • -l: En comptes de fer una còpia crea un enllaç dur.
  • -a: opció archive. Manté els permisos, enllaços, propietaris, etc dels fitxers. Permet fer una còpia exacte tant dels fitxers com de les metadades d'aquest fitxer

El resultat és una còpia exacte però sense ocupar dos vegades l'espai original i sense tardar tant en fer la còpia. Per que la còpia sigui bona l'únic que cal fer és que les operacions sobre la copia només siguin d'afegir fitxers o eliminar (millor dic unlink) els fitxers

Si ho combinem amb rsync es poden fer còpies de seguretat incrementals completes amb la següent seqüència de comandes:

$ rm -rf backup.3
$ mv backup.2 backup.3
$ mv backup.1 backup.2
$ cp -al backup.0 backup.1
$ rsync -a --delete source_directory/  backup.0/

Si aquestes comandes s'executen un cop al dia (per exemple amb cron), les còpies backup.0, backup.1, backup.2, i backup.3 són una còpia de seguretat exacte de la carpeta source_directory/ tal i com és avui, ahir, abans d'ahir i 3 dies abans (excepte que els permisos i els propietaris dels fitxers de les còpies antigues tenen els valors actuals)

També es pot des de la versió rsync-2.5.6, utilitzar --link-dest, canviem les últimes 2 comandes per:

$ mv backup.0 backup.1
$ rsync -a --delete --link-dest=../backup.1 source_directory/  backup.0/

Aquest mètode és millor per que si que manté els permisos i els propietaris.

Recursos:

Moure i renombrar fitxers (mv)

L'ordre mv (move) és utilitzada per moure fitxers o directoris de una carpeta a un altre.

IMPORTANT: A Linux no existeix una ordre per canviar el nom d'un fitxer. S'utilitza l'ordre mv

La sintaxi de l'ordre és:

$ mv [opcions] origen destinacio

Per exemple:

$ mv document.txt /home/sergi/Documents/
NOTA: Fixeu-vos que s'ha utilitzat la barra final (/). Això pot ser útil per tal d'evitar errors, ja que ens assegurem que la destinació és una carpeta i no pas un 
fitxer anomenat Documents. En aquest últim cas el fitxer de destinació seria sobreescrit sense preguntar. 

L'ordre mv compateix amb l'ordre cp molts paràmetres com --interactive, --update, --force o --verbose.

Altres paràmetres com --preserve, --recursive o --archive no s'apliquen a l'ordre mv.

Si els fitxers es mouen dins d'un mateix sistema de fitxers, l'ordre mv només modifica els punters als fitxers fet que fa que l'operació sigui força més ràpida. En canvi, per exemple si movem un fitxer del disc dur a un llapis USB, aleshores l'ordre ha de copiar primer els fitxers a la destinació i després esborrar els fitxers origen.

Per canviar el nom d'un fitxer s'utilitza mv:

$ mv nom_original nom_nou

Es pot canviar el nom i canviar la destinació en una mateixa operació:

 $ mv document.txt /home/sergi/Documents/nou_nom_document.txt

L'ordre mv i els inodes

La comanda move s'utilitza per canviar el nom del fitxer o la seva situació dins del sistema de fitxers. L'acció de moure no modifica l'inode del fitxer ni el fitxer en si, l'únic que es modifica és la seva posició dins del sistema de fitxers.

 NOTA: Hi ha una excepció al comentat anteriorment. Moure un fitxer entre dos particions diferents (cada partició té la seva taula d'inodes.)
$ stat c
  File: «c»
  Size: 0               Blocks: 0          IO Block: 4096   fitxer ordinari buit
Device: 806h/2054d      Inode: 6242497     Links: 1
Access: (0644/-rw-r--r--)  Uid: ( 1000/   sergi)   Gid: ( 1000/   sergi)
Access: 2008-05-10 11:22:58.000000000 +0200
Modify: 2008-05-10 11:22:58.000000000 +0200
Change: 2008-05-10 11:22:58.000000000 +0200

$ ls -lia c
6242497 -rw-r--r-- 1 sergi sergi 0 2008-05-10 11:22 c
$ mv c carpeta

El fitxer és idèntic en metadades:

$ stat carpeta/c
  File: «carpeta/c»
  Size: 0               Blocks: 0          IO Block: 4096   fitxer ordinari buit
Device: 806h/2054d      Inode: 6242497     Links: 1
Access: (0644/-rw-r--r--)  Uid: ( 1000/   sergi)   Gid: ( 1000/   sergi)
Access: 2008-05-10 11:22:58.000000000 +0200
Modify: 2008-05-10 11:22:58.000000000 +0200
Change: 2008-05-10 11:36:59.000000000 +0200

I manté l'inode:

$ ls -li carpeta/c 
6242497 -rw-r--r-- 1 sergi sergi 0 2008-05-10 11:22 carpeta/c

Eliminar fitxers. Ordre rm

Per tal d'esborrar un fitxer (o directori) podem utilitzar l'ordre rm (remove). La sintaxi és:

$ rm [opcions] fitxers

L'ordre mv accepta molts dels paràmetres que accepten les ordres cp i mv. Altres com --preserve, --archive, i --update no s'apliquen a l'ordre rm.

Cal tenir en compte que per esborrar un directori (i tot el seu contingut) cal indicar l'opció --recursive (-r o -R):

$ rm -r directori
IMPORTANT: Cal tenir en compte que amb l'ordre rm no s'utilitza cap tipus de paperera que ens permeti recuperar els fitxers esborrats. Algunes eines gràfiques si que  
envien per defecte els fitxers esborrar a la paperera però rm no. Cal tenir molt de compte amb aquesta ordre sobretot si s'executa com a root, ja que pot inutilitzar el 
sistema molt fàcilment.

Per esborrar sense preguntar podem utilitzar force -f:

$ rm -rf carpeta1

Cal tenir en compte que al superusuari mai li pregunta res...

Crear un fitxer. touch

Els sistemes Linux mantenen 3 marques de temps (timestamps) per a cada fitxer del sistema:

  • Temps de l'últim accés (last acces time o atime): Marca l'últim cop que el fitxer ha estat llegit.
  • Temps de l'última modificació (last modification time o mtime): Marca l'últim cop que els continguts del fitxer van ser modificats.
  • Temps de canvi (change time o ctime): marca l'últim cop que els permisos del fitxer van ser modificats.

Moltes utilitats es basen en aquests temps, per exemple l'ordre cp i l'opció update o l'ordre make, la qual només torna a compilar aquells fitxers la data del fitxer de codi font és més nova que el fitxer compilat.

L'ordre touch permet modificar les marques de temps d'un fitxer. La sintaxi és la següent:

$ touch [opcions] fitxers

Per defecte, l'ordre touch estableix la data de modificació i de l'últim accés al temps actual. Per tant, serveix per actualitzar la data d'un fitxer sense modificar els seus continguts.

L'ordre touch també s'utilitza per crear un fitxer buit, ja que si el fitxer no existeix es crea un fitxer buit. Si no voleu crear el fitxer podeu utilitzar -c o --no-create.

Les marques de temps d'un fitxer es poden consultar amb l'ordre ls. L'ordre:

$ ls -l

Mostra la data d'última modificació (mtime). Podem mostrar les altres dates amb:

$  ls -lu

Mostra el temps de l'últim accés (atime) i:

$ ls -lc

Mostra el temps de canvi (ctime). Per mostrar el temps complet podeu utilitzar l'opció --full-time:

$ ls -l --full-time /
total 96
drwxr-xr-x   2 root  root   4096 2009-07-27 11:02:19.000000000 +0200 bin
drwxr-xr-x   3 root  root   4096 2009-09-01 17:15:16.000000000 +0200 boot
lrwxrwxrwx   1 root  root     11 2009-07-27 09:31:11.000000000 +0200 cdrom -> media/cdrom
drwxr-xr-x  17 root  root   4580 2009-10-10 19:37:54.129417446 +0200 dev
drwxr-xr-x 147 root  root  12288 2009-10-10 19:37:54.000000000 +0200 etc
drwxr-xr-x   6 root  root   4096 2009-08-11 15:24:41.000000000 +0200 home
...

També podeu consultar les marques de temps amb l'ordre stat:

$ stat a
 File: «a»
 Size: 1         	Blocks: 8          IO Block: 4096   fitxer ordinari
Device: 801h/2049d	Inode: 3721307     Links: 1
Access: (0644/-rw-r--r--)  Uid: ( 1000/   sergi)   Gid: ( 1000/   sergi)
Access: 2009-10-11 20:16:24.000000000 +0200
Modify: 2009-10-11 20:16:47.000000000 +0200
Change: 2009-10-11 20:16:47.000000000 +0200

L'ordre find ens permet cercar fitxers segons les seves marques de temps.

Modificar només el temps de l'últim accés (-a o --time=atime)

Per modificar només el temps de l'últim accés:

$ touch -a nom_de_fitxer

Per modificar el temps de l'última modificació (-m o --time=mtime)

Per modificar només el temps de l'últim accés:

$ touch -m nom_de_fitxer

Do not create file ​ If you don’t want touch to create any files that don’t already exist, pass

Establir una marca de temps concreta

Es pot establir una marca de temps concreta amb l'opció -t. El valor s'ha d'especificar en el format:

MMDDhhmm[[CC]YY][.ss]

On

  • MM: Més
  • DD: Dia
  • hh: hora
  • mm:minutes
  • CC[YY]:Any en format 2006 o 06.
  • ss: segons

Un altre manera és replicar les marques de temps d'un altre fitxer amb l'opció -r (reffile) o --reference=reffile.

Tipus de fitxers

A Linux, tot són fitxers, fins i tot els directoris. Però no tots els fitxers són iguals. Els tipus de fitxers que podem trobar són:

  • Fitxers normals (regular files): són els fitxers normals i corrents (ni directoris, ni enllaços, etc.)
  • Directoris: Els directoris a Linux són un tipus especial de fitxers que contenen altres fitxers o directoris.
  • Enllaços simbòlics: Són fitxers que apunten a altres fitxers. Consulteu l'article enllaços simbòlics.
  • Endolls (Sockets): Alguns fitxers poden ser Unix Domain Sockets. Em podeu trobar exemples a la carpeta /var/run.
  • Conductes (Pipes): Són un tipus especific de conductes. Consulteu conductes amb nom.
  • Fitxers especials de dispositiu: Normalment són els que trobem a la carpeta /dev i poden ser de dos tipus, dispositius de bloc (b) i dispositius de caràcter (c).

Les opcions -l i -F de l'ordre ls ens permeten saber de quin tipus és un fitxer.

L'opció -F ens mostra una caràcter addicional al final del nom del fitxer. Per exemple, els descriptors de fitxers de les sortides i entrades estàndard, són enllaços simbòlics:

$ ls -F /dev/st*
/dev/stderr@  /dev/stdin@  /dev/stdout@

el símbol arrova (@) indica que es tracta d'un fitxer de tipus socket. Els símbols utilitzats per als diferents tipus amb l'opció -F són:

Res Fitxer normal
/   Directori
@   Enllaç simbòlic
=   Endoll ( (Domain) Socket)
|   Conducte (Named pipes)
*   Fitxer executable

Hi ha altres tipus de fitxer, els podeu consultar amb:

$ info coreutils ls

Consulteu l'opció -l del manual.

L'opció -l ens mostra a la primera columna el tipus de fitxer seguit dels permisos. Per exemple:

$ ls -la /dev
total 4
drwxr-xr-x  17 root   root          4580 2009-10-10 19:37 .
drwxr-xr-x  22 root   root          4096 2009-10-10 19:27 ..
crw-------   1 root   video      10, 175 2009-10-10 19:27 agpgart
crw-rw----+  1 root   audio      14,   4 2009-10-10 19:27 audio
drwxr-xr-x   2 root   root           660 2009-10-10 19:37 block
drwxr-xr-x   3 root   root            60 2009-10-10 19:27 bus
lrwxrwxrwx   1 root   root             3 2009-10-10 19:27 cdrom -> sr0
lrwxrwxrwx   1 root   root             3 2009-10-10 19:27 cdrw -> sr0
drwxr-xr-x   2 root   root          4120 2009-10-10 19:37 char
crw-------   1 root   root        5,   1 2009-10-11 07:44 console

Els caràcters tenen el següent sentit:

-   Fitxer normal (Regular File)
d   Directori
l   enllaç simbòlic
c   Fitxer especial de dispositiu de caràcter
b   Fitxer especial de dispositiu de bloc
s   endoll ( (Domain) socket)
p   condute ( Named Pipe)

També cal tenir en compte que si utilitzem ls amb l'opció --color, els colors canviaran segons els tipus de fitxer.

Enllaços

Consulteu l'objectiu:

LPI_104.6.Crear i canviar els enllaços durs i simbòlics

Control d'accés als fitxers

Gestionar els propietaris d'un fitxer

chown

Consulteu chown.

Gestionar els permisos d'un fitxer

olic Modes::). But `ls' combines

    multiple bits into the third character of each set of permissions
    as follows:
   `s'
         If the set-user-ID or set-group-ID bit and the corresponding
         executable bit are both set.
   `S'
         If the set-user-ID or set-group-ID bit is set but the
         corresponding executable bit is not set.
   `t'
         If the restricted deletion flag or sticky bit, and the
         other-executable bit, are both set.  The restricted deletion
         flag is another name for the sticky bit.  *Note Mode
         Structure::.
   `T'
         If the restricted deletion flag or sticky bit is set but the
         other-executable bit is not set.
   `x'
         If the executable bit is set and none of the above apply.
   `-'
         Otherwise.

chmod

Consulteu chmod.

Ordres

Ordres bàsiques de manipulació de fitxers

cp

Consulteu cp

ls

Consulteu ls

mkdir

Permet crear un directori. La sintaxi és:

$ mkdir [opcions] directori [mes directoris]

Podeu consultar el manual:

$ man mkdir

o per Internet:

http://linux.die.net/man/1/mkdir

i com forma part del paquet coreutils, podeu consultar info:

$ info coreutils mkdir

Amb la opció -p crea el directori i tota la jerarquia necessària (les carpetes pare que no existeixen també les genera)

$  mkdir -p /carpeta1/carpeta2/carpeta3

També podem indicar amb quina permisos volem crear el directori utilitzant el paràmetre mode. Consulteu l'apartat permisos de fitxers.

mv

Consulteu mv

rm

Consulteu rm

rmdir

Permet eliminar directoris. La sintaxi és:

$ rmdir [opcions] directory-name (directory-name+s)

Per exemple:

$ rmdir carpeta1
NOTA: Només elimina directoris buits.

També té la opció -p (però de totes formes a d'estar buit).

Per esborrar carpetes amb fitxers cal utilitzar la comanda rm amb l'opció -r.

Ordres per arxivar i comprimir fitxers

Algunes comandes permeten arxicar un conjunt de fitxer en un sol fitxer o paquet. Els paquets són útils per mantenir còpies de seguretat, estalviar espai, etc. Linux suporta varies comandes de còpia de seguretat, en aquest apartat veurem les més conegudes: tar i cpio. També veurem ordre que ens permeten comprimir fitxers.

NOTA: Altres formats de compressió i arxivament de fitxer com zip i rar també són suportats amb Linux per ordre com zip, [[unzip], rar o 
unrar. De totes formes, aquest formats no són important per a la certificació LPI.

bzip2

Consulteu bzip2.

gunzip

Consulteu gunzip.

gzip

Consulteu gzip.

tar

Consulteu l'article Eines per arxivar paquets#tar.

Altres

tree

Consulteu tree.

stat

La comanda stat ens mostra la informació (metadades) d'un fitxer:

Una carpeta:

 $ stat /
 File: `/'
 Size: 1024            Blocks: 2          IO Block: 4096   directory
 Device: 801h/2049d      Inode: 2           Links: 25
 Access: (0755/drwxr-xr-x)  Uid: (    0/    root)   Gid: (    0/    root)
 Access: 2006-03-07 16:07:36.851989210 +0100
 Modify: 2006-03-02 20:09:23.000000000 +0100
 Change: 2006-03-02 20:09:23.000000000 +0100

Com podeu veure l'arrel té un inode fixe (2).

Un fitxer:

$ stat d
  File: «d»
  Size: 0               Blocks: 0          IO Block: 4096   fitxer ordinari buit
Device: 806h/2054d      Inode: 6242498     Links: 1
Access: (0644/-rw-r--r--)  Uid: ( 1000/   sergi)   Gid: ( 1000/   sergi)
Access: 2008-05-10 11:23:15.000000000 +0200
Modify: 2008-05-10 11:23:15.000000000 +0200
Change: 2008-05-10 11:23:15.000000000 +0200

Consulteu l'ordre touch per tal de tenir més detalls sobre les marques de temps (timestamps).

cpio

Consulteu cpio.

dd

Consulteu dd.

file

Consulteu file.

find

Consulteu find.

touch

Consulteu touch

Exercicis

Crear una estructura de fitxers complexa. Organització dels apunts del cicle d'informàtica

Estructura de l'arbre de fitxers

+ HOME de l'usuari
|_Informàtica
  |_SMX. Sistemes Microinformàtics i Xarxes
    |_Mòdul 1. Nom mòdul 1
    |_Mòdul 2. Nom mòdul 2
    |_Mòdul 3. ...
  |_ESI. Explotació de sistemes informàtics
    |_Crèdit 1. Nom crèdit 1
    |_Crèdit 2. Nom crèdit 3
    |_Crèdit 3...
  |_DAI. Disseny d'Aplicacions Informàtiques
    |_Crèdit 1. Nom crèdit 1
    |_Crèdit 2. Nom crèdit 3
    |_Crèdit 3...
  |_ASI. Administració de sistemes informàtics
    |_Crèdit 1. Nom crèdit 1
    |_Crèdit 2. Nom crèdit 3
    |_Crèdit 3...

Podeu consultar el nom dels mòduls a:

http://acacha.org/mediawiki/index.php/SMX

Pels cicles antics podeu consultar el noms dels crèdits al currículum:

http://www.xtec.cat/fp/famprof/informatic.htm

Conversió d'imatges

Utilitzar openclipart i les comandes de imagemagick (sobretot l'eina convert)

Visualització de vídeos amb subtítols i mplayer

Navegar per un sistema de fitxers FAT32 i/o NTFS

Gravar sessions de treball

Per a un examen?.

Un programa

Vegeu també

Enllaços externs


Correccions pendents

  • A les transparències apareix la paraula harlink en comptes de hardlink