IMPORTANT: Per accedir als fitxer de subversion: http://acacha.org/svn (sense password). Poc a poc s'aniran migrant els enllaços. Encara però funciona el subversion de la farga però no se sap fins quan... (usuari: prova i la paraula de pas 123456)

Linux Professional Institute Certificate. LPIC-1

Lpic1 large.gif
Certificat LPIC-1
Examen: 101 (torneu a la resta de temes)
Fitxers: LPI102.4_Utilitzar_gestors_paquets_tipus_Debian.pdf (LPI102.4_Utilitzar_gestors_paquets_tipus_Debian.odp)
Objectius: http://www.lpi.org/eng/certification/the_lpic_program/lpic_1/exam_101_detailed_objectives
Dipòsit SVN: https://svn.projectes.lafarga.cat/svn/lpi/Materials/Examen_101/102.4
Usuari: anonymous
Paraula de pas: qualsevol paraula de pas

Objectius del tema

102.4. Utilitzar els gestors de paquets tipus Debian
Objective.jpg
  • Objectiu: Els candidats han de ser capaços de gestionar els paquets de programari utilitzant les eines per paquets de Debian.
  • Pes: 3
060317 Icon - Theory of Knowledge v01 pdc.jpg

Àrees Clau de Coneixement:

Icon list.jpg

La següent és una llista parcial de fitxers, termes i utilitats utilitzades:

Text-editor.svg

Apunts: LPI 102.4. Utilitzar els gestors de paquets tipus Debian

Plantilla

Plantilla102.4

Paquets de programari

Un paquet de programari és una sèrie de fitxers que es distribueixen de forma conjunta. La raó principal per agrupar aquest fitxers sol ser que el funcionament de cadascun complementa o requereix d'uns altres.

Existeixen diversos tipus de paquets de programari com:

Conceptes

Abans de començar a utilitzar les eines de gestió de paquets, es recomanable conèixer els següents conceptes:

  • Paquet binari: són paquets que contenen aplicacions binaries sense el seu codi font. El paquet inclou els fitxers executables/binaris (a les carpetes estàndards segons FHS: /bin/, /usr/bin, /sbin, etc.)
  • Paquets font: paquets que inclouen codi font. Normalment cada paquet font té un paquet equivalent binari
  • Dependència : Es parla de dependència quan un paquet requereix que s'instal·li prèviament una altre paquet o paquets, els quals són anomenats dependències.
  • Gestor de paquets: Són les aplicacions que es permeten gestionar paquets. Són eines que faciliten les tasques més habituals relacionades amb la gestió de paquets (instal·lació, cerques, eliminacions, etc.)
  • Dipòsit: un dipòsit (de l'anglès "repository") és un arxiu que a on s'emmagatzemen paquets. Normalment es troba a Internet. Els dipòsits estan preparats per a ser distribuïts habitualment servint-se d'una xarxa informàtica com Internet, però també els podem trobar en servidors de xarxa LAN (Intranet) o en un mitjà físic com un disc compacte (CD) o DVD.
  • Paquet virtual (tonto o dummy): es tracta d'un paquet buit de continguts amb un nom genèric que proveïx altres paquets mitjançant dependències. (ex. News-reader). Poden haver-hi múltiples aplicacions possibles que es poden configurar amb update-alternatives
  • Tasques: Les tasques són agrupacions de paquets que instal·lats de forma conjunta proveeixin una funcionalitat comuna. Per exemple hi ha tasques per a instal·lar un sistema LAMP o entorns d'escriptori com Gnome o KDE.Es poden gestionar les tasques amb tasksel

Paquets Debian

Un paquet Debian és un fitxer ar estàndard de Unix. Aquests fitxers tenen 3 parts:

  • data.tar.gz: Fitxers a instal·lar al sistema
  • control.tar.gz: Scripts de manteniment i metadades
  • debian-binary: Conté la versió del format de paquets Debian (actualment al 2009 2.0)

Els paquets Debian són utilitzats ens totes les distribucions de la família Debian, com per exemple Ubuntu.

La extensió dels paquets Debian és .deb.

El programa principal (canònic) utilitzat per gestionar aquest tipus de fitxers és dpkg, tot i que sovint dpkg es utilitzat mitjançant el front-end apt-get.

Alguns paquets Debian estan disponibles amb l'extensió udebs (“micro debs”) i són utilitzar per eines com debootstrap per crear instal·lacions Debian bàsiques. Cal destacar però que aquests paquets tenen la mateixa estructura que els paquets Debian "normals", amb l'única diferència que no contenen aquells fitxers que no són imprescindibles (com per exemple la documentació) i no són instal·lables en distribucions normals.

Vegeu també l'article:

Relacions entre paquets

Consulteu:

Creació_de_paquets_Debian#Relacions_entre_paquets

Importància d'un paquet

Consulteu:

Creació_de_paquets_Debian#Importància d'un paquet

Dipòsits

Dipòsits a Debian

Consulteu:

Dipòsits Debian

Dipòsits a Ubuntu

Consulteu:

Dipòsits Ubuntu

Gestors de paquets Debian

dpkg

Consulteu dpkg

apt

Consulteu apt

aptitude

Synaptic

NOTA: No entra al examen 101 de LPI. Recordeu que de fet a aquest examen no entra cap eina gràfica.

Consulteu synaptic.

Update-manager

NOTA: No entra al examen 101 de LPI. Recordeu que de fet a aquest examen no entra cap eina gràfica.

Consulteu update-manager.

software-center

NOTA: No entra al examen 101 de LPI. Recordeu que de fet a aquest examen no entra cap eina gràfica.

Consulteu software-center.

Ordres

dpkg

Consulteu dpkg.

dpkg-reconfigure

Consulteu dpkg-reconfigure.

apt-get

Consulteu apt-get.

apt-cache

Consulteu apt-cache.

aptitude

Consulteu aptitude.

Conversió de paquets

Consulteu alien.

Vegeu també

Enllaços externs