IMPORTANT: Per accedir als fitxer de subversion: http://acacha.org/svn (sense password). Poc a poc s'aniran migrant els enllaços. Encara però funciona el subversion de la farga però no se sap fins quan... (usuari: prova i la paraula de pas 123456)

Els disc durs (de l'anglès Hard Disk Drive). El seu nom es va posar en contraposició dels floppy discs (discs flexibles).

Característiques:

  • Memòria no volàtil
  • Memòria de lectura/escriptura
  • Memòria d'accés no seqüencial (Random Access Memory RAM)

També eren coneguts amb el nom de Winchester Hard Drive (l'inventor dels primer disc durs d'IBM tenia una Winchester 30/30 i el disc dur Winchester tenia una capacitat de 30Mb) o com a discs rígids o discs sòlids (aquest últim terme poc afortunat per què es pot confondre amb les memòries semiconductores d'estat sòlid).De fet algunes supercomputadores o algunes unitats de baixa capacitat utilitzen discs d'estat sòlid construïts amb semiconductors. Els seu cost, a dia d'avui (--acacha 08:28, 21 nov 2009 (UTC)) és alt però en un futur podrien substituir els discs durs actuals.

Principis de funcionament

Discs magnètics

Extret de:

http://acacha.org/wiki_privada/index.php/Usuari:Sergi/Temari/Tema_6_Sistemas_de_almacenamiento_externo._Tipos._Caracter%C3%ADsticas_y_funcionamiento.#Discs_magn.C3.A8tics

Els discs magnètics actualment tenen una gran importància ja que són el suport més utilitzat com a memòria massiva secundària o externa.

Avantatges:

Inconvenients:

  • Són més costosos que els sistemes de cinta magnètica.

Característiques:

  • Temps accés: De l'ordre d'unitats de milisegon (directament relacionat amb la velocitat de rotació. El més habitual actualment és 7200rpm però ja hi ha discs durs de 10000rpm).
  • Throughput/Transfer rate: Físicament les velocitats estan entre els pocs MB/s a quasi el centenar de MB/s (44.2 MB/s a 111.4 MB/s). La velocitat "real" del disc esta altament lligada a la velocitat del bus de comunicacions. Actualment el més utilitzats és el bus SATA però encara s'utilitza IDE (PATA) i sistemes SCSI. El bus SATA suporta velocitats de 150 MB/s

El suport és un disc recobert d'una fina pel·lícula magnètica que gira a una gran velocitat. El plat pot ser d'un material rígid (HD Hard disk | Disc dur) o d'un material flexible (Floppy Disk). Els elements encarregats de aportar l'energia necessària per modificar l'estat del substrat magnètic s'anomenen transductors d'escriptura. El que són capaços de captar les magnituds físiques del substrat són els transductors de lectura.

Els discs magnètics són sistemes dinàmics on el disc i/o els transductors es desplacen per accedir a les diferents adreces de memòria. Els dispositius magnètics són sistemes amb punt de memòria de bit i cada cel·la magnètica emmagatzema un bit, dos possibles valors:

  • Magnetització amb polarització Nord
  • Magnetització amb polarització Sud

Els transductors a través de corrents elèctriques poden modificar els camps magnètics. Un procés similar s'utilitza durant la lectura on un transductor es capaç de detectar la polarització de la cel·la.

Les cel·les esta situades seqüencialment en la pel·licula magnètica. La densitat de cel·les per unitat d'espai determinarà la capacitat d'emmagatzemament del dispositiu.

La investigació en gravació magnètica ha estat sempre liderada per IBM. Dos tècniques o descobriments han estat cabdals per els avanços en aquestes tecnologies:

  • Efecte magnètic-resistiu: Als principis del 90 IBM va començar a utilitzar aquesta tècnica en els seus discs durs. És la base física de funcionament dels dispositius magnètics.
  • Efecte magnètic-resistiu gegant: Efecte descobert al 1988 i ha estat la base per millorar la capacitat dels dispositius magnètics. Al 2007 van donar el premi Nobel de Física als dos descobridors d'aquest efecte: Albert Fert i Peter Grünberg.

Actualment s'està investigant amb altres mètodes com AFM (Atomic Force Microscopy) o HDS (Holographic_data_storage).

Estructura del disc

Els plats s'organitzen amb els següents components:

  • Cares: Cada plat té dos cares. Cada cara té la seva corresponent pel·lícula magnètica on s'emmagatzemaran les dades.
  • Pistes: Són unes circumferències concèntriques on és guarden les dades del disc. Estan enumerades i es comença a comptar per la pista exterior (Pista 0)
  • Sectors: Les pistes estan dividides en uns arcs anomenats sectors. Totes les pistes tenen el mateix número de sectors i estan enumerats en una seqüència únia per a tot el disc. La mida habitual d'un sector és de 512 bytes
  • Capçals: Els capçals són els transductors que llegeixen i/o escriuen la informació del disc. Cada cara té un capçal o millor dit dos capçals un d'escriptura i un altre de lectura.
  • Cilindres: Cal recordar que cada plat té dues superfícies i que a més cada disc pot tenir més d'un plat. Els capçals giren tots a l'hora sobre un braç motoritzat i es col·loquen sobre la mateixa posició en totes les cares. Les pistes de cada cara a les que s'accedeix de forma simultània són anomenades cilindres.

Estructura física i components dels discs durs

Cilindre Capçals (Headers) i Sectors

Un disc dur esta format pel següents components:

  • Plats (acostumen a tenir entre 2 i 4 plats): estan fets de material rígid (plàstic o al·lumini) i estan apil·lats entre si deixant un espai entre ells per tal que és desplaci el suport dels capçals de lectura i escriptura. Actualment la superfície és d'un color plata molt reflectant.
  • Suport per als capçals de lectura/escriptura. Hi ha un capçal per cada cara dels plats. Tots els capçals és desplacen a l'hora. El suport dels capçals es mou per un electroimant
  • Motor que fa girar els plats: Quant més alta és la velocitat de rotació més petit és el temps d'accés
  • Circuit electrònic de control: Aquest circuit normalment esta fora de la part hermètica que conté els plats i la resta de parts mecàniques. Aquesta circuiteria conté l'interfície de comunicacions amb l'ordinador i memòria cau. També és l'encarregat de moure el suport per als capçals segons l'adreça de memòria que es vulgui llegir o escriure.
  • Bossa petita dessecant: Gel de silici per evitar humitats
  • Caixa metàl·lica i hermètica: protegeix el plats i els capçals de la brutícia. La part hermètica no esta buida i sovint hi ha un petit forat amb un filtre que permet controlar la pressió de l'interior del disc (que es pot veure modificada per la calor i provocar que els capçals toquin els plats)

Els plats estan apilats i giren a l'hora impulsats per un motor. Un suport (també anomenat Actuator Arm) gira de forma que els capçals es poden desplaçar de forma gairebé radial als plats. Cada plat té dues cares i és necessari un capçal de lecto-escriptura per cada cara que estan situats a l'extrem del braç. Tots els capçals es desplacen a l'hora. Els capçals mai toquen la superfície del disc i es mantenen a distàncies mot petites (de l'ordre de nanometres) per l'efecte Air Bearing (coixinet per aire); la velocitat de gir dels discs "enlaire" els capçals. Els capçals no poden tocar la superfície sinó la rallarien i provocarien danys físics al disc. Els disc tenen una zona "d'aterratge" on col·locar els capçals un cop el disc deixa de girar (s'apaga el discs dur).

Una comparació famosa per fer-se una idea de la sofisticació del "vol" dels capçals per sobre els plats és que a escal·la és equivalent a tenir un avió 
comercial volant a 900 Km/h a una distància de micrometres.

A l'últim apartat d'aquest tema es parla de les interfícies de comunicació entre els dispositius d'emmagatzemament secundari i l'ordinador.

Recursos:

Cas pràctic

Les següents imatges són d'un disc dur, marca Seagate, model Barracuda, 7.200 rpm i de 500GB.

DSC 0165 Jaume Genis.JPG
DSC 0166 Jaume Genis.JPG















Una vegada obert, podem veure clarament les parts que conformen un disc dur.

DSC 0167 1 Jaume Genis.JPG


Les que criden més l'atenció són el plat (1), el capçal (2) i l'eix (o motor. 3).

DSC 0167 Jaume Genis 1.JPG


També podem veure l'electroiman (1) que fa moure el capçal.

DSC 0168 1 Jaume Genis.JPG
DSC 0168 Jaume Genis.JPG















DSC 0170 Jaume Genis.JPG
DSC 0172 Jaume Genis.JPG
DSC 0173 Jaume Genis.JPG
DSC 0169 Jaume Genis.JPG
DSC 0171 Jaume Genis.JPG


És interessant veure com hi ha un filtre col·locat en un lateral de la carcassa del disc dur (1). El disc dur no està del tot tancat hermèticament. Sempre hi ha una petita corrent d'aire que fa que hi hagi una ventilació i no agafi una temperatura excesivament alta, que pugui perjudicar els components. Per evitar que amb aquesta corrent entri bruticia, es col·loca en l'entrada d'aire aquest petit filtre.

DSC 0174 Jaume Genis.JPG
DSC 0174 Jaume Genis 1.JPG

































Detall dels capçals

DSC 0175 Jaume Genis.JPG


Disc aturat i disc en moviment (tot i funcionar mecànicament, l'ordinador no el detecta).

DSC 0177 Jaume Genis.JPG
DSC 0176 Jaume Genis.JPG


Disquet

El seu nom angles original és floppy disk (floppy vol dir flexible). En castellà/català és va escollir el nom de disquet per la seva similitud amb casset. Els primers IBM PC i altres ordinador com els Atari o Amiga no disposaven de disc dur i el programari s'executava (incloent el sistema operatiu) des de una unitat de lectura de disquets anomenada en anglès Floppy Disk Drive.

Característiques:

  • Memòria no volàtil
  • Memòria de lectura/escriptura
  • Memòria d'accés no seqüencial (Random Access Memory RAM)

Els disquets són dispositius d'emmagatzematge magnètics que van tenir el seu moment àlgid durant la dècada dels 80 i fins l'aparició a principis dels 90 dels suports d'emmagatzematge òptic (CD-ROM). El nucli del disquet és un un disc de material plàstic recobert d'una pel·lícula magnètica. Aquest disc és similar en concepte al plat d'un disc dur però ha diferencia d'aquest esta fet d'un material flexible i d'aquí el seu nom anglès. El centre d'aquest dis té un nucli metàl·lic amb un forat que permet fer girar el disc. El disc esta protegit per un plàstic (flexible en els primers disquets de 5 1/2 i més rígid als discs de 3 1/2). Els discs de 3 1/2 tenien un forat protegit per un metall que es retira a l'inserir el disquet a la seva unitat de lectura i permet llegir el disc magnètic utilitzant uns capçals lecto-escriptors.

S'ha utilitzat diferents formats de disc (mesurats en polsades) des de 8 polsades a 2 polsades sent els més famosos els primers disquets de 5 i 1/4 de polsada o el disquets de 3 1/2. Aquests últims tot i tenir unes capacitat anacròniques encara es poden trobar en molts ordinadors actuals.

La capacitat d'un disquet de 3 1/2 és de 1.44MB.

Recursos:


Formatat

Abans de poder utilitzar un disc és necessari efectuar unes gravacions prèvies anomenades formatat. Hi ha dos nivells de formatat:

  • Formatat de baix nivell: Consisteix en traçar amb senyals magnètiques les pistes i els sectors. Normalment aquesta operació esta feta de fàbrica.
  • Formatat d'alt nivell: Organitza els sectors per tal que puguin ser utilitzats pel Sistema Operatiu. Diferents sistemes operatius i diferents versions d'aquests sistemes utilitzen diferents sistemes de format (Windows: diferents versions de FAT, NTFS Sistemes Unix: Diferents versions de ext, Reiserfs, etc.).

Durant el formatat físic cal tenir en compte diferents factors.

  • Interleaving: S'utilitzava fins a finals dels 90 per compensar la lentitud de transferència de dades a la CPU. Consisteix en deixar un espai entre sectors "consecutius" a nivell lògic per tal de compensar aquesta lentitud de transferència de dades. Actualment el factor d'interleaving és 1:1 (no s'utilitza) ja que les velocitat de transferència s'han millorat molt

Sistemes d'adreçament

Tot i que la unitat mínima de memòria o punt de memòria és el bit, per tal d'aconseguir un major rendiment en les operacions d'accés al disc i també per reduir la mida de les taules d'assignació d'arxius dels sistemes operatius el blocs d'informació sobre els quals s'apliquen les operacions d'E/S solen estar constituïts per un conjunt de sectors o unitats d'assignació (clusters). Aquesta quantitat varia segons el sistema operatiu i hi ha un compromís entre la velocitat d'accés al disc i l'aprofitament de l'espai en cas dels fitxers petits. Per exemple un cluster (agrupament) de 2 sectors de 512 bytes provocara que els fitxers tinguin un mida mínima de 1024 bytes (1KB).

Hi ha dos tipus d'adreçament:

  • CHS (Cilinder Head Sector): Va ser el primer sistema utilitzat per localitzar una cela de memòria d'un disc dur. Donat els valors de Cilindre, Capçal i sector és té accés a un sector concret del disc.
  • LBA (Logical block addressing): és un sistema d'adreçament molt simple que consisteix en ordenar seqüèncialment els blocs de dades (LBA=0, LBA=1...). És un sistema més general d'adreçament que no pas el CHS que només s'escau en el cas de discs i no funciona per exemple en el cas de cintes. Per tant funciona com una capa d'abstracció del maquinari.

Les dades de adreçament són proporcionades al disc a través de la seva interfície de control (IDE, SCSI o els moderns SATA) a la circuiteria electrònica del disc. Aquesta adreçament s'encarrega de situar el braç amb els capçals a la situació indicada. Un cop situat el capçal nomśe cal esperar a que el disc giri i el capçal és situï a sobre del sector demanat.

Per tant hi han dos aspectes que determinen de forma clara la velocitat d'accés a les dades d'un disc:

  • Temps d'accés: És la suma del temps de col·locació del capçal més la suma del temps que tardi el disc en girar i situar el sector de lectura sobre el capçal:
    • Temps de busqueda: És el temps que tarda el suport en col·locar-se sobre la pista adequada
    • Temps de latència: És el temps que tarda el disc en girar i situar el sector amb el que es vol operar sobre el capçal. Aquest temps és mesura en valors mitjans i depèn de la velocitat de rotació del disc (per a discos de 7200rpm és de 60/(2*7200)=4,16ms).
  • Velocitat de transferència: Ve determinada pel temps que es tarda de transmetre els bits d'un sector. Aquesta temps es diferents segons l'operació (lectura o escriptura). Avui en dia però, els límits venen marcat pels busos de connexió que els veurem a l'últim apartat d'aquest tema.


CHS vs LBA

CHS són les inicials de Cilinder Head Sector, i és un mode d'accés a disc dur per discos menors de 8GB.

Amb CHS una adreça del disc dur s'identifica pel cilindre, el capçal i el sector en que es troba.

a la wikipedia podeu trobar una formula per calcular l'espai disponible en un disc utilitzant CHS.

Inconvenients:

  • No funciona correctament en sistemes que no són discs durs com cintes de còpia de seguretat o dispositius de memòria Flash.
  • Avui en dia (--acacha 09:55, 26 ago 2009 (UTC)) no s'utilitza per el seu límit màxim de 8GB, insuficient per als discs durs actuals i s'utilitza LBA.

LBA són les sigles de Logical Block Addressing, i actualment (--acacha 09:55, 26 ago 2009 (UTC)) és el mètode d'adreçament més utilitzat per a discs durs i altres sistemes d'emmagatzemament secundari. Els blocs lògics dels ordinadors normalment són de 512 o 1024 bytes.

LBA és un mètode força simple que consisteix en enumerar els blocs segons un índex. El primer bloc és el LBA=0, el segon el LBA=1 i així successivament i és una alternativa que no depèn de les característiques físiques del dispositiu a diferència de sistemes com CHS

LBA té un límit de 8ZB.

Recursos:

Tipus

SCSI

Existeixen múltiples definicions d'SCSI ja que hi ha una gran varietat de cables i dispositius que operen a diferents velocitats. Tradicionalment ha estat considerat una interfície superior a IDE, però forá més cara, fet que relegava aquest tipus de dispositius a games altes com servidors.

La majoria de PCs moderns, necessiten d'un dispositiu específic, típicament una placa PCI que fa de controlador SCSI. A diferència del bus IDE, aquest controlador no ve de sèrie en la majoria de PC, i aquesta és una de les raons per les que ha estat menys utilitzat.

Característiques:

  • Hot pluggable: si
  • External: si
  • Protocol: paral·lel
  • Bits ampla de banda: diferents amplades
  • Ampla de banda: diferents velocitats
  • Nº dispositius: 8 (narrow) o 16 (wide) sense comptar la controladora que també ocupa un espai en el bus.

NOTA: la majoria de BIOS no detecten directament els dispositius SCSI, però de totes maneres es pot iniciar un isstema des de un dispositiu SCSI gràcies al suport proporcionat pel controlador SCSI

A Linux éls dispositius SCSI sempre s'ha tractat com es tracten ara tots els dispositius en sistema amb llibreria libata. Són identificats per:

/dev/sd*

Existeix una variant sèrie anomenada SAS (Serial Attached SCSI). També existeixen cintes SCSI i dispositius òptics SCSI.

Recursos:

PATA o IDE

Connectors IDE de la placa mare
Cable IDE de 40 pins

Durant molt de temps, els discos durs IDE van ser els més utilitzats al mon dels PC x86. Avui en dia (2009) encara ens trobem ordinadors amb discs durs d'aquest tipus, però el més utilitzat són els dispositius SATA.

IDE són les inicials de Integrated Drive Electronics o Integrated Device Electronic . Tots els discs durs són similars pel que fa als seus components físics. IDE, com SATA o SCSI són sistemes diferents d'accedir a la informació del disc o el que és conegut també com interfícies d'accés.

És un estàndard mantingut per X3/INCITS, creat al 1986 per Western Digital i que també es conegut com a:

  • ATAPI (Advanced Technology Attachment Packet Interface)
  • PATA (Paral·lel ATA): Amb la introducció dels discs SATA (Serial ATA) al 2003, es van reanomenar aquest tipus de discs. La interfície SATA està substituint IDE des del 2003.

La majoria de chipsets de plaques Mare incorporaven un controlador al Southbridge que permet treballar amb aquest tipus de dispositius. Per tant, a diferència del que passa amb SCSI, no cal cap targeta controladora addicional per tal de treballar amb discos IDE.

IMPORTANT: El bus IDE també s'utilitza en dispositius òptics com lectors de CD o DVD. Poc a poc aquests dispositius també començant a funcionar exclusivament amb SATA

Característiques:

Hot pluggable: no
Extern: no
Protocol: paral·lel de 40 pins
Bits ampla de banda: 16 bits
Ampla de banda: 16 MB/s, 33, 66, 100 i 133 MB/s
  • Nº dispositius: 2 per canal (master/slave). Típicament les plaques mare tenen dos canals IDE.

Tal i com el nom PATA implica, es tracta d'una interfície paral·lela, es a dir, pel bus s'envien multiples bits d'informació de forma simultània. Com podeu veure a la imatge, el bus PATA és un bus ampla, de fet, realment és tracta d'un cable amb múltiples cables al seu interior (40 o 80 línies depenent del tipus d'IDE, sent el més habitual el de 40). Es poden connectar dos dispositius per cada bus (cable), un anomenat master i l'altre esclau, per aquesta raó hi ha 3 connectors: 1 per la placa i dos pels dispositius.

Els dispositius normalment es poden configurar com esclaus o masters mitjançant jumpers. També existeix la possibilitat de configurar el dispositiu com a cable select, que vol dir que el dispositiu és d'un tipus o un altre depenent de la seva posició en el cable (típicament el master és el més allunyat de la placa i l'esclau el que esta al connector del mig).

En la mesura del possible, s'intenta no posar dos dispositius en el mateix cable, o sovint es connectava un dispositiu d'alt ampla de banda (discs durs) al mateix cable que un dispositiu òptic (lector/gravador CD/DVD)

Recursos:

Recursos:

SATA

SATA són les inicials de Serial Advanced Technology Attachment, un estàndard creat al 2003 per substituir IDE.

Característiques:

  • Hot pluggable: si
  • External: si (amb eSATA)
  • Protocol: sèrie (Bits ampla de banda: 1 bit )
  • Ampla de banda: 1.5 Gbit/s (150 MB/s), 3.0 Gbit/s (300 MB/s)
  • Nº dispositius: 1 per canal.

La tendència en busos (USB) és utilitzar protocols sèrie. A altes velocitats es molt complex sincronitzar protocols paral·lels

La majoria de plaques modernes disposen de 4 connectors SATA (o més).

Els dispositius SATA es connecten a la placa mare amb cables independents que no comparteixen amb cap altre dispositiu, d'aquesta manera la seva configuració és més simple i no requereixen de configuració amb jumpers.

Recursos:

Formatat a baix nivell

És el formatat físic del disc. Normalment els discs durs venen formatats de fàbrica i no es tenen que formatar. Alguns casos hi ha programari específic de cada fabricant de discs durs per tal de tornar a fer aquest formatat.

Recursos:

Layout d'un disc dur

Esquema d'un disc dur de 20GB

Habitualment, un disc dur té les següents parts:

El MBR i la regió de compatibilitat de DOS es troben a la primera pista del disc dur. Consulteu bootloader per obtenir més detalls.

A la imatge de la dreta, podeu veure un esquema d'un disc dur de 20G.

Master Boot Record

El Master Boot Record (MBR) o en català registre principal d'arrancada és un sector (els sectors són normalment de 512 bytes) situat a l'inic del disc dur. Conté una seqüència de comandes necessàries per carregar els sistemes operatius del PC. És a dir, és el primer registre del disc dur i conté un programa executable i una taula on estan definides les particions dels disc dur.

L'organització del MBR és:

  • 512 Byte: primer sector físic del disc (sector Cero)
    • 446 Byte: Codi màquina del gestor d'arrancada del sistema (o part, per exemple stage 1 de Grub).
    • 64 Byte: Taula de particions
    • 2 Byte: Firma d'unitat arrancable ("055AAh" en hexadecimal)

Podem obtenir un volcat hexadecimal (hexdump) del MBR executant:

$ dd bs=512 count=1 if=/dev/hda | od -Ax -tx1z -v

o

$ dd if=/dev/sda count=1 | hexdump -C

i obtindríem quelcom similar a :

000000 eb 48 90 d0 bc 00 7c fb 50 07 50 1f fc be 1b 7c  >.H....|.P.P....|<
000010 bf 1b 06 50 57 b9 e5 01 f3 a4 cb be be 07 b1 04  >...PW...........<
000020 38 2c 7c 09 75 15 83 c6 10 e2 f5 cd 18 8b 14 8b  >8,|.u...........<
000030 ee 83 c6 10 49 74 16 38 2c 74 f6 be 10 07 03 02  >....It.8,t......<
000040 80 00 00 80 b8 85 64 00 00 08 fa 80 ca 80 ea 53  >......d........S<
000050 7c 00 00 31 c0 8e d8 8e d0 bc 00 20 fb a0 40 7c  >|..1....... ..@|<
000060 3c ff 74 02 88 c2 52 be 79 7d e8 34 01 f6 c2 80  ><.t...R.y}.4....<
000070 74 54 b4 41 bb aa 55 cd 13 5a 52 72 49 81 fb 55  >tT.A..U..ZRrI..U<
000080 aa 75 43 a0 41 7c 84 c0 75 05 83 e1 01 74 37 66  >.uC.A|..u....t7f<
000090 8b 4c 10 be 05 7c c6 44 ff 01 66 8b 1e 44 7c c7  >.L...|.D..f..D|.<
0000a0 04 10 00 c7 44 02 01 00 66 89 5c 08 c7 44 06 00  >....D...f.\..D..<
0000b0 70 66 31 c0 89 44 04 66 89 44 0c b4 42 cd 13 72  >pf1..D.f.D..B..r<
0000c0 05 bb 00 70 eb 7d b4 08 cd 13 73 0a f6 c2 80 0f  >...p.}....s.....<
0000d0 84 f0 00 e9 8d 00 be 05 7c c6 44 ff 00 66 31 c0  >........|.D..f1.<
0000e0 88 f0 40 66 89 44 04 31 d2 88 ca c1 e2 02 88 e8  >..@f.D.1........<
0000f0 88 f4 40 89 44 08 31 c0 88 d0 c0 e8 02 66 89 04  >..@.D.1......f..<
000100 66 a1 44 7c 66 31 d2 66 f7 34 88 54 0a 66 31 d2  >f.D|f1.f.4.T.f1.<
000110 66 f7 74 04 88 54 0b 89 44 0c 3b 44 08 7d 3c 8a  >f.t..T..D.;D.}<.<
000120 54 0d c0 e2 06 8a 4c 0a fe c1 08 d1 8a 6c 0c 5a  >T.....L......l.Z<
000130 8a 74 0b bb 00 70 8e c3 31 db b8 01 02 cd 13 72  >.t...p..1......r<
000140 2a 8c c3 8e 06 48 7c 60 1e b9 00 01 8e db 31 f6  >*....H|`......1.<
000150 31 ff fc f3 a5 1f 61 ff 26 42 7c be 7f 7d e8 40  >1.....a.&B|..}.@<
000160 00 eb 0e be 84 7d e8 38 00 eb 06 be 8e 7d e8 30  >.....}.8.....}.0<
000170 00 be 93 7d e8 2a 00 eb fe 47 52 55 42 20 00 47  >...}.*...GRUB .G<
000180 65 6f 6d 00 48 61 72 64 20 44 69 73 6b 00 52 65  >eom.Hard Disk.Re<
000190 61 64 00 20 45 72 72 6f 72 00 bb 01 00 b4 0e cd  >ad. Error.......<
0001a0 10 ac 3c 00 75 f4 c3 00 00 00 00 00 00 00 00 00  >..<.u...........<
0001b0 00 00 00 00 00 00 00 00 5f 00 5f 00 00 00 00 01  >........_._.....<
0001c0 01 00 0b fe 7f 97 3f 00 00 00 59 03 64 00 00 00  >......?...Y.d...<
0001d0 41 98 83 fe 7f a4 98 03 64 00 cd 2f 03 00 00 00  >A.......d../....<
0001e0 41 a5 83 fe ff ff 65 33 67 00 fc 08 fa 00 80 fe  >A.....e3g.......<
0001f0 ff ff 0f fe ff ff 61 3c 61 01 1f ed f2 00 55 aa  >......a<a.....U.<

La següent imatge:

La part en negreta és el IPL (vegeu l'article bootloader) o stage1 del gestor d'arrancada i ocupa 446bytes. Amb GRUB aquest codi apunta l'stage 1.5 situat als següents 21 sectors de la primera pista i al stage2

La zona marcada en rosa, és l'identificador de disc que ens pot consultar amb fdisk:

$ sudo fdisk -l /dev/sda

Disc /dev/sda: 203.9 GB, 203928109056 octets
255 heads, 63 sectors/track, 24792 cylinders
Units = cilindres of 16065 * 512 = 8225280 bytes
Disk identifier: 0x0001b3e6
...

També conegut en altres sistemes com 'NT drive serial number'. En Windows Vista i Windows 7 s'ha de preservar aquest número per tal de poder iniciar el sistema.

El següent codi marcat és la taula de particions (4 blocs de 16 byte= 64 bytes totals).

La signatura del disc com a arrancable (bootable disk signature) (aa55) està marcada en blau i ocupa (2 bytes)

La comanda fdisk, per defecte mostra les particions segons el nombre de cilindres:

$ sudo fdisk -l /dev/sda

Disc /dev/sda: 203.9 GB, 203928109056 octets
...

Dispositiu Arrenc.   Inici         Final    Blocs    Id  Sistema
/dev/sda1   *           1       24419   196145586   83  Linux
/dev/sda2           24420       24792     2996122+   5  Estesa
/dev/sda5           24420       24792     2996091   82  Intercanvi Linux / Solaris
IMPORTANT: La primera pista no és la 1 és la 0 i per tant no està sent utilitzada per les particions

Com podeu veure hi ha 63 sectors per pista. Si utilitzeu la opció -u mostrarà la mida de les particions segons el seu nombre de sectors:

$ sudo fdisk -lu /dev/sda

Disc /dev/sda: 203.9 GB, 203928109056 octets
255 heads, 63 sectors/track, 24792 cylinders, total 398297088 sectors
Units = sectors of 1 * 512 = 512 bytes
Disk identifier: 0x0001b3e6 

Dispositiu Arrenc.   Inici         Final    Blocs    Id  Sistema
/dev/sda1   *          63   392291234   196145586   83  Linux
/dev/sda2       392291235   398283479     2996122+   5  Estesa
/dev/sda5       392291298   398283479     2996091   82  Intercanvi Linux / Solaris

Si us fixeu, la primera partició sempre comença al sector 63. Els primers 63 sectors de la primera pista (de 0 a 62) contenen el MBR i la secció de compatibilitat de DOS, i per tant, la primera pista mai forma part de les particions amb independència del sistema de fitxers que s'utilitzi (ext2, ext3, NTFS, FAT...).

Recursos:

Recuperar MBR de Windows

$ sudo apt-get install ms-sys
$ ms-sys --mbr /dev/hdX 

Fer una còpia de seguretat del MBR

$ sudo dd if=/dev/sda of=/home/ubuntu/CopiaMBR.img bs=446 count=1

Per restaurar la còpia:

$ sudo dd if=/home/ubuntu/CopiaMBR.img of=/dev/sda bs=446 count=1

NOTA: Cal tenir en compte que el MBR inclou la taula de particions. Per tant si reparticionem el sistema aquesta còpia seria obsoleta si haguessim copiatels 512 bytes

complets i si la restauressim perdreíem el sistema. Per aquesta raó només s'han copiat los 446 primers.

Si voleu fer una còpia sencera del MBR:

dd if=/dev/xxx of=mbr.backup bs=512 count=1

on xxx és:

  • IDE 1 MASTER: /dev/hda
  • IDE 1 ESCLAU: /dev/hdb
  • IDE 2 MASTER: /dev/hdc
  • IDE 3 ESCLAU: /dev/hdd

Per exemple:

dd if=/dev/hda of=mbr.backup bs=512 count=1

La copia de seguretat es guarda al fitxer mbr.backup. Per restaurar la copia:

dd if=mbr.backup of=/dev/hda bs=512 count=1

LILO fa un backup del MBR amb el nom:

 boot.####, 

On els símbols # (hash) són 4 digits. Normalment la còpia és troba a la carpeta /boot. Per exemple:

$ ls -la /boot/boot.0801 
-rw------- 1 root root 512 2009-08-26 15:19 /boot/boot.0801

Recursos:

Recuperar part del MBR amb grub-install

Consulteu:

Grub#Recuperaci.C3.B3_grub_pas_a_pas

Windows

Desde una línia de comandes MSDOS es pot executar fdisk /mbr

fdisk /mbr

En veritat no et restaura el MBR que tinguessis al disc, sinó que posa el per defecte de Windows (és a dir si tens un gestor d'arrancada com LILO o GRUB l'elimina i posa el de windows). Vegeu la secció Com recuperar una taula de particions eliminada amb Linux per recuperar una taula de particions borrada.

En el cas de fer imatges de disc dur algunes vegades dona un error Paging File is not found. Es pot solucionar executant:

fdisk /fixmbr

Windows Vista

NOTA: El primer sector és el 2047 en comptes del 63

$ sudo losetup -o $((2047*512)) windows.dd

On 512 és la mida d'un sector en bytes.

Taula de particions

Són 64 Bytes organitzats de la següent forma:

  • 16 Byte: Primera partició
  • 1 byte: Marca de arranque si el bit 7 está activo es una partición de arranque, los otros 6 bits deben ser ceros.
  • 3 byte: CHS de inicio
  • 1 byte: Tipo de partición
  • 3 byte: CHS final
  • 4 byte: LBA
  • 4 byte: Tamaño en sectores
  • 16 Byte: Segunda partición
  • 1 byte: Marca de arranque si el bit 7 está activo es una partición de arranque, los otros 6 bits deben ser ceros.
  • 3 byte: CHS de inicio
  • 1 byte: Tipo de partición
  • 3 byte: CHS final
  • 4 byte: LBA
  • 4 byte: Tamaño en sectores
  • 16 Byte: Tercera partición
  • 1 byte: Marca de arranque si el bit 7 está activo es una partición de arranque, los otros 6 bits deben ser ceros.
  • 3 byte: CHS de inicio
  • 1 byte: Tipo de partición
  • 3 byte: CHS final
  • 4 byte: LBA
  • 4 byte: Tamaño en sectores
  • 16 Byte: Cuarta partición
  • 1 byte: Marca de arranque si el bit 7 está activo es una partición de arranque, los otros 6 bits deben ser ceros.
  • 3 byte: CHS de inicio
  • 1 byte: Tipo de partición
  • 3 byte: CHS final
  • 4 byte: LBA
  • 4 byte: Tamaño en sectores
  • 2 Byte: Firma de unidad arrancable ("55AA" en hexadecimal)

Recursos:

Com recuperar una taula de particions eliminada amb Linux

Podeu trobar un pas a pas a:

Altres aplicacions poden intentar recuperar la taula de particions o fitxers perduts:

Regió de compatibilitat de DOS

Dos sistemes:

  • LBA mode: Sistema actual
  • CHS mode: Sistema anterior.

El sistema CHS representa el disc de la següent forma:

  • Sectors per cilindre: 64
  • Bytes per sector:512bytes

La qüestió és que el sistema operatiu DOS imposava una limitació que obligava al sistema (DOS) ha estar instal·lat dins dels marges d'un cilindre. Per tant després del MBR (primer sector del disc dur) queden 53 sectors lliures. Aquesta és la regió de compatibilitat de DOS amb un espai de 63*512=32256 bytes. Aquesta regió s'utilitza actualment per eines com Grub (s'hi s'allotja l'stage 1.5 de grub).


Boot Loader

Consulteu l'article bootloader.

NTLDR

NTLDR (Abreviació de NT Loader o New Tecnology Loader) és el boot loader (gestor d'arrancada) dels sistemes basats en Windows NT (2000/XP/Server 2003).

La nova versió Vista divideix la funcionalitat de NTLDR entre dos nous components (veure la wikipedia ).

NTLDR es pot executar des del disc dur o des de qualsevol dispositiu removible (disquet, USB, CD, DVD, etc.). NTLDR també pot executar altres sistemes operatius que no siguin Windows.

Esta format per dos fitxers:

  • NTLDR: Conté el programa executable d'arranc.
  • boot.ini: Conté la configuració de l'arranc del sistema

Un tercer fitxer ntdetect.com pot estar també present (serveix per detectar on esta el Sistema Windows)

Format del boot.ini

[boot loader]
timeout=30
default=multi(0)disk(0)rdisk(0)partition(2)\WINDOWS
[operating systems]
multi(0)disk(0)rdisk(0)partition(2)\WINDOWS="Microsoft Windows XP Professional" /fastdetect
C:\bootsect.dos="Microsoft Windows 98"

Recursos:

Modificar NTLDR

Consulteu:

GRUB

Consulteu l'article Grub.

LILO

Consulteu l'article LILO.

Sectors d'arrancada (boot sectors)

Segons la terminologia o bibliografia, hi han dos tipus de sectors d'arranc (boot sectors):

  • Volume Boot Record: és el primer sector d'un dispositiu d'emmagatzemament que no ha estat particionat o és el primer sector d'una partició en un dispositiu que si s'ha particionat. És obligatori que tingui dos bytes (0x55AA) anomenats la signatura del sector d'arrancada per tal de ser un sector d'arrancada vàlid.
  • MBR: comentat anteriorment en aquest article.
IMPORTANT: No s'han de confondre els sectors d'arrancada (o VBR) amb el MBR. De MBR només hi ha 1 per disc, però de VBR poden haver-hi tants com volums lògics o particions. A més el MBR mai forma part del sistema de fitxers.

Als PCs les BIOS ignoren la diferència entre entre VBRs i MBRs i inclús ignoren les particions. El firmware de la BIOS simplement carrega el primer sector del disc dur (el MBR) o del dispositiu d'emmagatzemament.

IMPORTANT:

Si el dispositiu és un floppy serà un VBR i si és un disc és un MBR.

És el codi que hi ha al MBR qui entén el que són les particions (vegeu taula de particions) i és l'encarregat de carregar el VBR d'una partició primària.

Normalment el primer sector d'una partició és el 'boot sector'.

Tant el MBR com el sector d'arrancada poden contenir codi del gestor d'arrancada.

Instal·lar el IPL (stage 1 d'un bootloader) a una partició

Per exemple amb grup es pot fer amb:

$ sudo grub-install /dev/sda2

Això no afecta al MBR però aleshores s'ha de modificar el MBR si volem que estigui al cas d'aquesta modificació (utilitzant chainloading).

A Windows (DOS) la comanda:

FIXBOOT

Copia el codi del bootloader de Windows al sector d'arrancada de la partició de Windows.

Còpies del sector d'arrancada

Alguns sistemes de fitxers content còpies de seguretat dels sectors d'arrancada:

  • FAT32: La còpia és troba al sector 6 del sistema de fitxers.
  • NTFS: té el backup al últim sector del sistema de fitxers. Es pot utilitzar l'eina testdisk per recuperar un sector d'arrancada NTFS.

Els sistemes Windows sempre posen sempre posen el codi del gestor d'arranc al boot sector. Per aquesta raó és pot fer chainloading amb GRUB

The FAT32 boot sector can be restored from its backup with Linux commands, see When the bootsector is not the same as its backup - FAT32. We can also use TestDisk for restoring the FAT32 boot sector from it's backup, Advanced FAT Repair - CGSecurity.

Windows operating systems has the bootloader's code written there by default,so we can always chainload Windows by its boot sector. (Well, almost always).

Linux operating systems do not necessarily have any boot code in their first sectors, but a boot loader, (or rather the IPL for one), can be installed there by the user, and in my opinion that's a good idea.

Chain Loading

Consulteu la secció Chain Loading de l'article sobre Grub.

Particions

En informàtica, una partició de disc és el nom genèric que rep cada divisió (o part) existent en un dispositiu d'emmagatzemament de dades. Normalment e concepte s'aplica a dispositius de memòria secundària com discs durs, llapis USB, etc.

Cada partició té el seu propi sistema de fitxers independent, de forma que un sol dispositiu físic, pot esdevenir múltiples dispositius independents a nivell lògic.

Alguns dels avantatges de les particions són:

  • Suport de múltiples sistemes operatius: normalment, cada sistema operatiu ocupa una partició. Per tant, particionar un disc és imprescindible quan volem tenir més d'un sistema operatiu instal·lat al nostre sistema. Nota: En l'actualitat gràcies a eines com les màquines virtuals o ordres com dd podem tenir però múltiples sistemes operatius en una mateixa partició.
  • Poder utilitzar múltiples sistemes de fitxers': Cada sistema de fitxers té el seus pros i contres. Amb un sistema amb múltiples particions podem explotar els avantatges de cada sistema. Per exemple alguns sistemes de fitxers són més ràpids i en canvi altres ofereixen característiques de còpia de seguretat interessants.
  • Gestió de l'espai de disc: Permet organitzar com es guarden les dades de disc. Per exemple, una de les tècniques més utilitzades és disposar d'una partició de disc de dades independent de la instal·lació del sistema operatiu. D'aquesta manera es pot modificar el sistema operatiu sense afectar a les dades dels usuaris.
  • Protecció enfront errors de disc: de tant en tant els discs fallen. Si apareixen errors a una partició de disc no afecten a la resta de particions.
  • Seguretat: Cada partició pot tenir definides polítiques de seguretat diferents. Per exemple una partició de sistema pot estar "congelada" (no pot ser modificada per usuaris normals) i altres poden no.
  • Còpia de seguretat: algunes particions es poden utilitzar per dur a terme còpies de seguretat.

Recursos:

Taula de particions

Consulteu Taula de particions

Tipus de particions

Consulteu Tipus de particions de l'article Dispositius_en_Linux.

Particions Linux

Consulteu Particions de l'article Dispositius_en_Linux.

Particions Windows

En Windows les particions de disc utilitzen lletres de l'alfabet:

  • A: Típicament reservada per a floppies.
  • B: Típicament reservada per a floppies.
  • C: Partició de disc
  • D: Partició de disc

S'indica a quina partició s'assigna cada lletra durant la partició del disc (típicament amb fdisk).

Cada partició conté el seu propi sistema de fitxers que depen del tipus de sistema operatiu i de la versió del sistema operatiu (FAT32,NTFS,ext2, etx3,etc..) Vegeu l'apartat Sistemes de fitxers.

Recursos:

Sistemes de Fitxers

Consulteu l'article Sistemes de fitxers.

BIOS

TODO

UUID (Universally Unique Identifier)

Consulteu UUID

Comandes relacionades amb discs durs

Eines de gestió de discs durs i recuperació de dades

Gestió de particions

Recuperació de dades

hdparm

Consultar la informació del disc (Serial number, Model...) =

$ sudo hdparm -i /dev/sdd 

/dev/sdd:

Model=ST2000DM001-9YN164, FwRev=CC4B, SerialNo=Z1E1HQM7
Config={ HardSect NotMFM HdSw>15uSec Fixed DTR>10Mbs RotSpdTol>.5% }
RawCHS=16383/16/63, TrkSize=0, SectSize=0, ECCbytes=4
BuffType=unknown, BuffSize=unknown, MaxMultSect=16, MultSect=off
CurCHS=16383/16/63, CurSects=16514064, LBA=yes, LBAsects=3907029168
IORDY=on/off, tPIO={min:120,w/IORDY:120}, tDMA={min:120,rec:120}
PIO modes:  pio0 pio1 pio2 pio3 pio4 
DMA modes:  mdma0 mdma1 mdma2 
UDMA modes: udma0 udma1 udma2 udma3 udma4 udma5 *udma6 
AdvancedPM=yes: unknown setting WriteCache=enabled
Drive conforms to: unknown:  ATA/ATAPI-4,5,6,7

* signifies the current active mode


Rendiment. Performance. Benchmarking

Es pot fer un test de la velocitat del disc dur amb hdparm:

$ sudo hdparm -t /dev/sda

/dev/sda:

Timing buffered disk reads:  304 MB in  3.01 seconds = 101.00 MB/sec

Aquesta velocitat és en el millor dels casos ja que l'accés es fa de forma seqüencial i a l'inici del disc (part més ràpida del disc).

A la realitat normalment es fan operacions d'accés aleatori al disc. Podeu provar l'eina seeker per saber quin és el temps d'accés aleatori:

$ wget http://www.linuxinsight.com/files/seeker
$ sudo chmod +x seeker 
$ sudo ./seeker /dev/sda
Seeker v2.0, 2007-01-15, http://www.linuxinsight.com/how_fast_is_your_disk.html
Benchmarking /dev/sda [305245MB], wait 30 seconds..............................
Results: 51 seeks/second, 19.33 ms random access time

Totes les dades:

$ hdparm –giI /dev/hda 

Vegeu també Bonnie

hdparm

$ sudo hdparm -Tt /dev/sda

/dev/sda:
Timing cached reads:   8724 MB in  2.00 seconds = 4366.08 MB/sec
Timing buffered disk reads: 242 MB in  3.09 seconds =  78.39 MB/sec

Per esborrar la cache:

$ echo 3 > /proc/sys/vm/drop_caches

Vegeu també hdparm

Comparativa

Rendiment i ISCSI

Vegeu també ISCSI

SMART

Consulteu: SMART

I vegeu també:

Write cache

Hi ha dos modes d'escriure al disc:

  • write-back (mode amb cache): Les operacions d'escriptura es consideren vàlides un cop la operació d'escriptura s'ha fet a la cache. Les caches per definició són memòries més ràpides i per tant les operacions d'escriptura són més ràpides. En certa manera s'està enganyant al sistema operatiu dient-li que la operació d'escriptura ha acabat quan en realitat encara està pendent de fer-se la operació al disc físic. La operació d'escriptura es fa mé tard en moments més convenients.
  • write-throught (mode sense cache): les operacions es fan al mateix temps a la cahce i al disc. aka write-thru.

NOTA: Cal recordar que els sistemes RAID aporten redundància de dades, HA o altres avantatges però el inconvenient és la penalització en les operacions d'escriptura. Les cache són útils per eliminar aquestes penalitzacions

El problema del mode write-throught és que es poden perdre dades en cas que marxi la llum ja que poden quedar dades pendents a la RAM de ser passades al disc. Això pot provocar no només la pèrdua de dades sinó també la inconsistència del sistema de fitxers i que per tant deixi d'anar el Sistema Operatiu.

BBU o Battery Backup Unit són unes bateries que porten algunes controladores RAID (vegeu també Raid) per tenir una font de backup independent en cas de fallada elèctrica i assegurar que no es perden dades de la cache.

Quin avantatge té un BBU respecte a un SAI o UPS? Doncs que els BBU no depèn de la font d'alimentació del PC. El SAI assegura la electricitat fins a la font però si la font falla el SAI pot servir de ben poc. Un altre problema pot ser l'aturada no controlada del sistema operatiu, per exemple un botó de reset. També donen més robustesa en cas de penjades del sistema.

Per això és molt important que el sistema disposi d'un sistema de protecció contra fallades elèctriques.

Cal tenir en compte que sovint cal activar aquest mode tant en la controladora com en el propi disc (o BIOS)?

Recursos:

TroubleShooting

Discs SATA a Ubuntu i problemes amb BIOS

Al instal·lar Ubuntu a un sistema nou amb un disc dur SATA i un disc dur PATA (àntic) Ubuntu no es carrega després de la instal·lació. Dona un missatge tipus: "Sistema operativo no encontrado"

Sembla ser que el problema es discuteix a https://launchpad.net/distros/ubuntu/+source/grub/+bug/8497 i que de moment la única solució possible és canviar a la bios l'ordre de carrega dels disc durs (Passar de PATA-SATA a SATA-PATA o viceversa)

Ubuntu no es carrega. Waiting for root filesystem

Consulteu la secció Grub#Ubuntu_no_es_carrega._Waiting_for_root_filesystem de l'article sobre Grub.

Problemes amb la Swap a portatils Ubuntu

La Edgy d'Ubuntu utilitza un nou sistema basat en UUID en comptes de la típica notació /dev/hdxx.... Sembla que aquest sistema esta donant problemes ja que hi ha alguns errors (sembla que per exemple al fer un suspend mode) que poden canviar l'identificador de la swap...

Com podem saber si tenim aquest error (la swap no funciona):

$ free
           total       used       free     shared    buffers     cached
Mem:        514964     497800      17164          0       4544      53428
-/+ buffers/cache:     439828      75136
Swap:       0            0           0

Si a swap esta tot a ceros --> no tens swap.

$ cat /proc/swaps

Dona un resultat buit. O al fitxer de log /var/log/kern.log tens missatges del tipus:

Unable Swap Space signature

Els passos per solucionar el problema són:

Determinar quina és la partició de swap amb:

$ sudo fdisk -l
Password: 

Disc /dev/hda: 60.0 GiB, 60011642880 octets
255 capçals, 63 sectors/pista, 7296 cilindres
Unitats = cilindres de 16065 * 512 = 8225280 octets 

Dispositiu Arrenc.   Comença       Acaba    Blocs    Id  Sistema
/dev/hda1               1         383     3076416   12  Diagnòstics Compaq
/dev/hda2   *         384        4744    35029732+   c  W95 FAT32 (LBA)
/dev/hda3            4745        7188    19631430   83  Linux
/dev/hda4            7189        7296      867510    5  Estesa
/dev/hda5            7189        7296      867478+  82  Linux swap / Solaris 

Executar:

$ sudo mkswap /dev/hda5 
Configurant l'espai d'intercanvi versió 1, mida = 888291 kB
no label, UUID=961300c8-4d97-41d9-b917-1eba2dd02af8 

Utilitzar aquest UUID per al fitxer /etc/fstab i /etc/initramfs-tools/conf.d/resume
 
$ sudo gedit  /etc/fstab 
# /etc/fstab: static file system information.
#
# <file system> <mount point>   <type>  <options>       <dump>  <pass>
proc            /proc           proc    defaults        0       0
# /dev/hda1 -- converted during upgrade to edgy
UUID=3007-17F2 /mnt/windows1 vfat umask=0,uid=sergi.tur 0 0
# /dev/hda2 -- converted during upgrade to edgy
UUID=2629-16F0 /mnt/windows vfat umask=0,uid=sergi.tur 0 0
# /dev/hda3 -- converted during upgrade to edgy
UUID=48c396df-f880-4086-8513-7f7992df0929 / ext3 defaults,errors=remount-ro 0 1
# /dev/hda5 -- converted during upgrade to edgy
UUID=961300c8-4d97-41d9-b917-1eba2dd02af8 none swap sw 0 0
/dev/hdc        /media/cdrom0   udf,iso9660 user,noauto     0       0 
$ sudo gedit /etc/initramfs-tools/conf.d/resume
RESUME=UUID=961300c8-4d97-41d9-b917-1eba2dd02af8

Ara cal executar :

$ sudo update-initramfs -u

I ja podeu rebootar la màquina. Un cop rebotada podem executar:

$ sudo swapon -s' 

Per tal de comprovar que la swap funciona correctament.

$ ls -la /dev/disk/by-uuid/

NOTA: Pot haver-hi la tentació de tornar a la notació /dev/hda5 però pot ser un problema per a problemes versions futures....

Recursos:

El que he fet per solucionar-ho:

El que no acabo d'entendre és per que el monitor del sistema no acaba d'anar com hauría d'anar... Entenc que em digues que s'utilitzava un 0% de Swap ja que no tenia Swap però entenc que al menys hauría de veure que estic utilitzant el 100% de la RAM i en cap cas era aixi... O es possible que la swap es comenci a utilitzar abans de consumir el 100% de RAM?

De fet, tan malament funciona un sistema sense swap? tenia entes que era recomanable però no essencial....

Vegeu també

Enllaços externs