IMPORTANT: Per accedir als fitxer de subversion: http://acacha.org/svn (sense password). Poc a poc s'aniran migrant els enllaços. Encara però funciona el subversion de la farga però no se sap fins quan... (usuari: prova i la paraula de pas 123456)

  • Títol UD: Aplicacions específiques de gestió empresarial per a la planificació de recursos de la empresa
  • Crèdit: Implantació d'aplicacions informàtiques i de gestió.

Contingut

Introducció

En les unitats didàctiques precedents heu treballat amb aplicacions ofimàtiques de gestió que són útils per al treball diari en d'oficines o per a treballar a un nivell que podríem anomenar domèstic. Però aquest tipus d'aplicacions ofimàtiques no són sistemes adequats quan es tracta de gestionar grans volums d’informació a la qual han de poder accedir molts usuaris simultàniament mitjançant una xarxa informàtica. A més, el caràcter general d'aquest tipus d'aplicacions no les fa adequades per a gestionar els processos específics de les empreses.

En la unitat didàctica anterior heu treballat amb aplicacions específiques de gestió per a l'empresa, les quals sí que permeten treballar aspectes més específics de l'empresa com la gestió financera i comptable. El problema d'aquestes eines és que no són solucions integrals que incloguin o permetin incloure tots els aspectes organitzatius d'una empresa en un únic sistema d'informació i el resultat no desitjat acostuma a ser una empresa amb múltiples sistemes d'informació independents per a cada departament amb importants problemes per a la coordinació entre departament i la presa de decisions gerencials.

Els sistemes de planificació de recursos de la empresa són un tipus d'aplicació específica de gestió que permet gestionar el conjunt de processos d'una empresa utilitzant un únic sistema d'informació integral. Aquests sistemes també són coneguts per les sigles angleses ERP (Enterprise Resource Planning). Al nucli d'activitat Implantació de sistemes de planificació de recursos de la empresa ens introduirem en el coneixement dels sistemes ERP i veurem quines són les seves principals característiques tant a nivell funcional com a nivell tècnic. En aquest nucli d'activitat també analitzarem en detall quin ha de ser el procés a seguir a l'hora d'implantar un sistema ERP en una empresa.

El nucli d'activitat Instal·lació, configuració i manteniment de sistemes de planificació de recursos de la empresa ...

El nucli d'activitat Procés de migració de dades en sistemes de planificació de recursos de la empresa...

Objectius

En acabar la unitat didàctica heu de ser capaços del següent:

  1. Conèixer les característiques, les propietats, els avantatges i els components de programari de les aplicacions específiques de gestió per a la planificació de recursos empresarials d'una empresa.
  2. Relacionar l'estructura organitzativa d'una empresa tipus, les àrees funcionals, les relacions i els fluxos d'informació que es creen, amb el programari de gestió existent al mercat per a la planificació de recursos empresarials d'una empresa.
  3. Identificar les característiques arquitectòniques, les plataformes de programari, els sistemes operatius, les bases de dades i altres components tècnics de les aplicacions específiques de gestió per a la planificació de recursos empresarials d'una empresa i diferenciar els criteris tècnics i de qualitat que s'han de tenir presents en la valoració del programari estàndard i específic existent en el mercat, segons la funció i les necessitats de l'empresa.
  4. Dissenyar un procediment d'instal·lació, configuració i implantació d'una aplicació específica de gestió per a la planificació de recursos empresarials en una empresa, prenent en consideració les característiques de l'empresa, el programari existent, les bases de dades i les mesures de seguretat de la informació i del sistema.
  5. Interpretar, en els documents i manuals de les aplicacions específiques de gestió per a la planificació de recursos empresarials d'una empresa, les característiques (òptimes i mínimes) que han de reunir els diferents tipus d’equips, tant el servidor com les estacions de treball, per a la instal·lació correcta en una configuració donada.
  6. Determinar les característiques bàsiques de la configuració del maquinari i del programari que s'han de tenir en compte en la instal·lació d'una aplicació específica de gestió per a la planificació de recursos empresarials d'una empresa.
  7. Instal·lar una aplicació específica de gestió per a la planificació de recursos empresarials d'una empresa en un entorn client/servidor i, a continuació, configurar cada lloc de treball per accedir als recursos propis i als recursos compartits determinats en xarxa, a partir de les especificacions establertes en la documentació, manuals i guies d’informació tècnica del programari de l’aplicació, d’acord amb els criteris de seguretat del lloc de treball.
  8. Actualitzar una aplicació específica de gestió en tots els ordinadors d'un entorn client/servidor, fent ús dels manuals i guies d’informació tècnica del programari de gestió, instal·lant noves funcionalitats, versions i/o mòduls que ampliïn o millorin el sistema.
  9. Documentar les actuacions realitzades, reflectint les incidències i el resultat final del procés d'implantació d'un sistema específic de gestió per a la planificació de recursos empresarials d'una empresa, mitjançant un format adequat i fent ús del protocol prèviament establert.
  10. Determinar les actuacions necessàries per donar assistència a la persona usuària, emprant les tècniques de comunicació establertes, per tal de solucionar els problemes que es presenten en l’explotació de les aplicacions específiques de gestió per a la planificació de recursos empresarials d'una empresa, diagnosticant si correspon a una incidència detectada com a errada de l’aplicació, errada del sistema o com un ús incorrecte per part de la persona usuària.
  11. Realitzar les còpies de seguretat dels arxius de l’aplicació específica de gestió per a la planificació de recursos empresarials d'una empresa i de la seva base de dades, mitjançant utilitats aportades pel propi sistema o per utilitats pròpies del sistema gestor de base de dades, segons la periodicitat establerta pel protocol de continuïtat de negoci d'una empresa.


Dubtes

  • Determinar els plans de proves i els jocs de dades que cal organitzar per verificar la instal·lació de l'aplicació en una configuració determinada.
  • Especificar els processos interactius i per lots del sistema, les característiques, el consum de recursos, els avantatges i inconvenients i les mesures d'integritat de la informació.
  • Analitzar les millores tècniques i funcionals que el tractament de dades aporta a l'usuari a partir de l'ús d'un determinat programari estàndard o de gestió existent al mercat.
  • Relacionar les necessitats de l'usuari quant a processos i formes de presentació de la informació amb els programaris estàndards i de gestió existents al mercat i que són d'àmplia aplicació.
  • Definir les compatibilitats del sistema instal·lat amb les ampliacions, modificacions o instal·lacions de programaris estàndards o específics proposats per l'usuari.
  • Valorar les característiques i les condicions tècniques del programari estàndard o de gestió que s'ajusti a les necessitats de l'organització i a les característiques de l'explotació, segons els criteris tècnics i de qualitat establerts.
  • Elaborar de forma clara i concisa les guies d'usuari que facilitin l'explotació eficaç del programari i dels entorns de treball, segons els paràmetres i procediments requerits per l'aplicació.
  • Programar per una determinada aplicació, el contingut de la formació que cal impartir a l'usuari, la metodologia de treball i les activitats i exemples significatius que cal desenvolupar.
  • Resoldre els problemes que planteja l'usuari en l'explotació d'una aplicació, segons les indicacions de manuals, guies d'usuari i serveis de manteniment de l'aplicació.

Nuclis d'activitat

NA 1. Implantació de sistemes de planificació de recursos de la empresa

NA 2. Instal·lació, configuració i manteniment de sistemes de planificació de recursos de la empresa

NA 3. Procés de migració de dades en sistemes de planificació de recursos de la empresa

Implantació de sistemes de planificació de recursos de la empresa

Abans que us introduïu de ple en la implantació d'aplicacions específiques de gestió per a l'empresa és necessari plantejar un seguit de conceptes bàsics relacionats amb el món de l'empresa i, més concretament, en l'ús de les tecnologies de la informació (les TIC) en entorns empresarials.

El "nou" escenari que suposa la Societat de la Informació té importants conseqüències en la forma de treballar de les empreses: la informàtica, les xarxes de comunicacions i el conjunt de noves tecnologies basades en la microelectrònica són els instruments que permeten transformar la informació en coneixements, i aquests coneixements en beneficis per a l'empresa.

Per tant, sembla lògic introduir conceptes previs importants abans d'iniciar-vos en qüestions purament tècniques.

Quadre sobre les TIC:

TIC és l'acrònim de Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

Societat de la informació:

La societat de la informació constitueix el canvi més important que estan experimentant les societats occidentals des de la Revolució Industrial. Els 
canvis afecten la manera de treballar, els costums, l'aprenentatge, la manera com accedim a la cultura i, fins i tot, la manera com ens relacionem 
entre nosaltres. En aquest sentit és obvi que les empreses no són impermeables a aquesta revolució i, de fet, hi juguen un rol molt important. La 
matèria prima és la informació i la gestió que en fa una empresa d'aquesta informació té importants repercussions en el seu correcte funcionament.

Informàtica de gestió

Una de les branques més importants de la informàtica és la coneguda com a Informàtica de Gestió. Per aquesta raó, els estudis universitaris de tot el món tenen una especialitat dedicada a aquesta branca (en el nostre país s'anomena Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió). Així mateix, el crèdit 3 d'implantació d'aplicacions informàtiques i de gestió del estudis de Formació Professional del qual forma part aquest nucli d'activitat també està dedicat a aquesta branca de la informàtica. Els tècnics en informàtica de gestió s'especialitzen en sistemes d'informació orientats a la gestió de petites i mitjanes empreses on desenvoluparan les seves tasques professionals com a especialistes en el món empresarial.

L'obertura dels mercats obliga a les empreses a assumir nous reptes. Un dels reptes més importants és la necessitat d'incrementar la productivitat, fet que exigeix l'ús d'aplicacions informàtiques de gestió que permetin la mecanització i automatització de les activitats empresarials.

Podem distingir dos tipus d'aplicacions relacionades amb la gestió de l'empresa:

  • Aplicacions generals: són totes aquelles aplicacions informàtiques que poden ser útils per a la gestió d'una empresa però que no li són específiques. En són un clar exemple les aplicacions ofimàtiques, que són útils tant en entorns empresarials com en altres entorns. Altres exemples poden ser el navegador d'Internet, el sistema operatiu, el gestor de correu electrònic, etc. També són conegudes com aplicacions de propòsit general o aplicacions horitzontals.
  • Aplicacions específiques: són aquelles aplicacions expressament desenvolupades per a la gestió de l'empresa. Les aplicacions específiques de gestió es poden classificar en:
    • Aplicacions horitzontals: són aquelles aplicacions que dins de l'especificitat del món de l'empresa són prou generals com per poder ser útils a qualsevol empresa de qualsevol sector. Són exemples d'aquest tipus d'aplicacions les aplicacions de gestió financera i/o comptabilitat, terminals punt de venta, ERPs, etc.
    • Aplicacions verticals: són aquelles aplicacions informàtiques de gestió que estan orientades a un sector específic de producció (p. ex. una aplicació de gestió d'un magatzem de productes farmacèutics).

Aquesta unitat didàctica tractarà sobre les aplicacions específiques de gestió d'una empresa i, sobretot, ens centrarem en solucions horitzontals i integrals com els sistemes ERP. El caràcter més general d'aquest tipus d'aplicacions les fa més factibles de ser utilitzades en el vostre futur professional.

Quadre PyMES?

Quadre explicant la no confusió horitzontal/vertical???

Sistemes de planificació de recursos de la empresa. ERP

Els sistemes de planificació de recursos de la empresa són sistemes d'informació gerencials que permeten a un negoci gestionar les parts importants de la seva empresa, incloent la planificació de la producció, l’aprovisionament de material, la gestió d’inventari, la gestió de comandes, la gestió dels recursos humans, la gestió financera i comptable, etc.

Quadre SI

El terme Sistema d'Informació (SI) sovint s'utilitza per a referir-se a un sistema format per persones, dades, activitats i, en definitiva, el conjunt 
de recursos que processen la informació d'una organització. Els Sistemes d'Informació informàtics són el camp d'estudi de les TIC (tecnologies de 
la Informació i Telecomunicacions)

SistemesInformacio.png

Les sigles ERP provenen de l’anglès (Enterprise Resource Planning) i poden traduir-se com “sistemes de planificació de l’empresa” o “programari de gestió integrada”.

Un sistema ERP és el conjunt d’activitats suportades per un programari integral i modular. Això vol dir que en comptes d’utilitzar bases de dades departamentals independents per guardar informació com ara registres de treballadors, dades de clients, ordres de compra o l’inventari, tothom a l’organització treballa amb la mateixa base de dades. Aquest fet permet als treballadors de diferents departaments poder accedir a la mateixa informació.

Un sistema ERP integra tota la informació de l’empresa que es fa servir per a diferents funcions i departaments en un mateix sistema informàtic.

Els sistemes ERP van sorgir de la necessitat d'aglutinar les diferents aplicacions de gestió d'una empresa en un sistema únic integral. El terme ERP va ser creat per la consultora Gartner i té el seu origen en la planificació de necessitats de material (en anglès MRP, manufacturing resource planning). Cal destacar, però, que actualment els ERP no s'utilitzen només en empreses manufactureres sinó que són utilitzats en empreses de tots els sectors i fins i tot en governs, associacions o organitzacions sense ànim de lucre.

Els sistemes de planificació de recursos d'empresa (de l'anglès ERP) són sistemes de gestió d'informació que integren i 
automatitzen gran part de les activitats de negoci associades als aspectes operatius i productius d'una empresa.

Els objectius principals dels sistemes ERP són:

  • Optimitzar els processos empresarials
  • Accedir a tota la informació de la empresa de forma segura, precisa i amb confiament (integritat de les dades)
  • Eliminació de dades i operacions innecessàries (redundàncies)
  • Compartir la informació entre tots els components d'una organització
  • Reducció de temps i costos dels processos
Actualment, els sistemes ERP són la base de gairebé totes les empreses grans i mitjanes-grans del món. Es configuren com una eina de gestió i donen un 
gran avantatge competitiu a les organitzacions.


Normalment, per tal de considerar un sistema com un ERP és necessari que disposi almenys de dos components: nòmines i comptabilitat. De totes maneres el terme ERP normalment es reserva per aquelles aplicacions que integren totes les funcionalitats necessàries per a una empresa, ja sigui integrades en l'aplicació o mitjançant l'ús de mòduls o ampliacions del sistema base.

Nota

Si busqueu més informació sobre els ERP trobareu que sovint s'anomenen Suites de gestió a aquelles aplicacions que només tenen en compte alguns 
aspectes del negoci (per exemple una aplicació de nòmines) i en canvi es reserva el terme de ERP per aquelles aplicacions que engloben tots els  
processos del negoci.

Els sistemes de planificació de recursos d'una empresa intenten cobrir tots els aspectes bàsics d'una empresa amb independència del tipus d'empresa que sigui. Són per tant aplicacions horitzontals.


Idea: comparar un ERP amb el cervell humà
L'òrgan que gestiona i integra tota la resta d'òrgans del cos humà és el cervell del mateix mode que un un sistema ERP en una empresa és capaç de 
gestionar tot el conjunt d'àrees o departaments d'una empresa. En certa forma, igual que el cervell manté les constants vitals del cos humà, el sistema 
ERP manté en vida la empresa de la qual en forma part.

CervellERP.png

Propietats

Les propietats principals dels ERP són:

Integritat:

Permet aglutinar tots els processos d'una empresa considerant que els resultats de les activitats dels diferents departaments de la empresa són un subconjunt del procés global. El resultat d'aquesta filosofia és el que és coneix com a flux de treball (de l'anglès workflow'). Els diferents processos de l'empresa es relacionen entre si formant un flux on el resultat d'un procés és l'inici d'un altre procés.

Considerem el següent exemple de flux de treball on es representen els diferents departaments d'una empresa que intervenen en el procés de gestió d'una comanda formulada per un client:

FluxTreballEmpresa.png

Si una empresa no disposa d'un sistema integrat necessitarà de diferents programes per gestionar tot el flux de treball desencadenat per la comanda del client. El principal inconvenient de tenir diferents aplicacions és la redundància de les dades, que desencadena en duplicacions, errors d'integritat de les dades i en definitiva en una disminució de la productivitat de l'empresa.


Flexibilitat:

Els ERP han de ser dissenyats per tal d'adaptar-se a la idiosincràsia de cada empresa. Normalment aquest objectiu s'assoleix mitjançant un complex sistema de configuració i parametrització dels processos als quals dóna suport l'ERP. Si es pensa bé, és obvi concloure que seria una feina impossible dissenyar un ERP que s'adaptés a les necessitats de qualsevol empresa. La parametrització i les possibilitats de configuració d'un ERP són el valor afegit fonamental d'un ERP. Els ERP més avançats solen incorporar eines de programació de 4a generació que permeten afegir o adaptar nous processos.

Quadre. Programari lliure i accés al codi font
Explicar els avantatges de disposar d'un codi font. Model de negoci del programari lliure no implica gratuïtat. Free no és Gratis és LLIURE
Quadre explicació eines de 4a generació
Les eines de programació de 4a generació utilitzen un llenguatge de programació i/o un entorn de desenvolupament dissenyat per a 
un propòsit específic com per exemple el desenvolupament ràpid d'aplicacions. Sovint, a aquest tipus d'eines també s'anomenen RAD (Ràpid  
Application Development). Alguns sistemes ERP proporcionen eines de 4a generació per tal de facilitar la tasca de disseny de nous mòduls o l'adaptació 
dels existents.

Modularitat:

Els ERP estan desenvolupats tenint en compte que una empresa és un conjunt de departaments que es troben relacionats entre si per la informació que comparteixen i que és generada a partir dels seus processos. La funcionalitat d'un ERP es troba dividida en mòduls els quals poden instal·lar-se d'acord amb els requeriments del client, fet que representa un avantatge tant econòmic com tècnic. Exemples de mòduls habitual són vendes, finances, gestió de magatzem, recursos humans, comptabilitat, terminal punt de venta, gestió de clients, etc. Els components d'un ERP interaccionen entre si consolidant tots els processos de l'empresa.

DepartamentEmpresa.png

Típicament els ERP es basen en un "mòdul" bàsic o nucli de l'ERP a partir del qual s'hi van afegint altres mòduls fins a aconseguir la funcionalitat completa necessària per a una empresa. Podem classificar els mòduls en dos tipus:

  • Mòduls horitzontals: són aquells mòduls més susceptibles de ser utilitzats en qualsevol empresa (p.ex. Comptabilitat o Nòmines)
  • Mòduls verticals: són aquells mòduls que estan orientats a un sector empresarial específic. Un exemple podria ser un mòdul de gestió de magatzem de farmàcia. També són coneguts com a mòduls sectorials.
NOTA: cal tenir en compte que fins i tot els mòduls horitzontals han de ser molt flexibles i altament configurables. És el cas 
de mòduls com Nòmines o Comptabilitat, on cal prendre en compte factors com el país on es desenvolupa el negoci, els canvis de normativa (com nous plans 
comptables), etc.

Altres característiques a destacar dels ERP són:

  • Base de dades centralitzada: amb un sistema ERP les dades s'afegeixen un sol cop i han de ser consistents, completes i compartides.
  • Adaptació del processos de l'empresa a l'ERP: les empreses que implementen un ERP sovint han de modificat els processos per adequar-los al sistema ERP. En empreses mitjanes o grans aquest pot ser un dels processos més costosos i per aquesta raó sovint es contracten els serveis d'una consultoria per tal de fer la implantació de l'ERP.
  • Sistema per rols: els sistemes ERP disposen de diferents rols d'usuari. Cada rol tindrà uns permisos i tasques específics, de manera que l'ERP es comportarà com una aplicació diferent segons el rol de l'usuari.
Reenginyeria de processos
La reenginyeria de processos és una tècnica molt utilitzada actualment en les empreses que permet tornar a dissenyar els passos que es segueixen per a 
dur a terme una activitat. El fet d'implementar un sistema ERP implica haver de tornar a dissenyar parcial o completament els processos d'una empresa. 
Sovint s'utilitzen diagrames de flux per tal de representar els processos d'una empresa.

Avantatges i inconvenients

Avantatges:

  • Millora dels processos i de la cultura de la organització: els ERP influeixen sobre la forma de treballar, millorant aspectes organitzatius i culturals de l'empresa.
  • Accés fiable a la informació: aquest benefici s'assoleix gràcies a l'ús d'una base de dades comuna, a la consistència i exactitud de les dades i a la millora en els informes del sistema.
  • Evitar redundància de dades i operacions: el fet que els diferents mòduls del sistema ERP accedeixin en temps real a la mateixa base de dades central evita els registres duplicats de dades i la duplicació de les operacions per falta d'actualització del registre de les mateixes.
  • Reducció de costos: la reducció s'obté gràcies a l'estalvi de temps i a les millores en el procés de control i d'anàlisi de les decisions empresarials.
  • Reducció del temps de cicle i entrega: la millorar en els processos permet reduir els temps d'entrega.
  • Adaptabilitat: un cop implantat un sistema ERP es pot modificar per tal d'adaptar-lo als nous requeriments del negoci.
  • Escal·labilitat: la modularitat dels ERP permet realitzar afegitons de funcions per tal d'escalar la solució inicial.
  • Millorar la relació entre clients i proveedors: els ERP solen proporcionar mòduls per a la gestió de relacions amb proveïdors (SCM - Supply Chain Management) i clients (CRM - Customer Relationship Management).
  • Comerç electrònic i e-business: la infraestructura tecnològica proporcionada per un ERP facilita la implantació de solucions de comerç electrònic i facilita la cultura de col·laboració entre negocis.
B2B (Bussiness To Bussiness):
B2B són les sigles de la expressió anglesa  Business to (2) Business. Aquest terme s'utilitza per referir-se a les comunicacions de comerç electrònic d'empresa a empresa. També s'utilitzen altres sigles com B2C (Bussiness To Consumer) o 
algunes de menys utilitzades com B2G (Business To Government) i B2E (Business To Employers).

Inconvenients:

La implantació d'un sistema ERP implica no només enormes canvis en la infraestructura tecnològica de la organització sinó que també implica canvis dramàtics en els processos de negoci, en la forma de treballar i en la cultura de la empresa. Les organitzacions que no entenguin i planifiquin que aquests canvis tindran problemes en la implantació d'un ERP.

  • La resistència al canvi: la cultura de l'organització és un factor clau en l'èxit o el fracàs en la implementació d'un ERP. Els responsables han de conèixer com involucrar al personal de l'empresa i evitar que sorgeixi una resistència al canvi que inevitablement sofrirà l'organització.
  • Superació de l'anàlisi cost/benefici: els costos d'un sistema ERP són alts i a més es realitzen i es visualitzen en una fase inicial del projecte. En canvi, els beneficis no s'obtenen fins que el sistema ERP està implementat.
  • Complexitat i inflexibilitat: els ERP tenen certa tendència a ser sistemes complexes, fet que els converteix en sistemes difícils de dominar completament i amb poques persones a nivell mundial amb experiència per a la seva instal·lació i manteniment. A més, un cop establerts, els costos dels canvis solen ser molt alts, reduint la flexibilitat i les estratègies de control.
  • Costos indirectes: les solucions ERP comercials són solucions cares i lligades a costos indirectes. Els proveïdors ERP poden demanar sumes importants de diners per la renovació de les llicències anuals, a més del pagament de contractes de manteniment. Cal tenir en compte la forta relació de dependència que es pot establir entre l'empresa i el proveïdor ERP. Aquests costos, a més, no són proporcionals al nivell de beneficis de l'empresa cosa que provoca que aquests sistemes sovint no siguin assequibles per a les petites i mitjanes empreses.
  • Pèrdua d'avantatges enfront la competència: el fet d'adaptar els processos de l'organització al sistema ERP pot tenir l'efecte secundari no desitjat de perdre el valor afegit que diferencia a l'empresa de la seva competència.
  • Formació: l'èxit depèn de les habilitats i de l'experiència dels treballadors de l'empresa. Moltes companyies redueixen costos en formació i això provoca que els sistemes ERP estiguin operats per personal que no està capacitat per l'ús de l'ERP.
  • Excés de modularitat: la informació organitzada en mòduls pot esdevenir complexa, poc pràctica i poc funcional a l'hora d'utilitzar el sistema.
  • Integració de la informació amb sistemes independents: sovint és inevitable tenir sistemes independents de l'ERP o dependents de tercers (clients o proveïdors). La comunicació i integració de dades entre sistemes pot ser un dels inconvenients principals d'un ERP.
Quadre ROI
En concepte Return Of Investment (retorn de la inversió) és utilitzat en el món empresarial com una formula per mirar de valorar la eficiència d'una 
inversió. La formula per calcular el ROI és:

ROIb.gif

Calcular aquest valor a priori no és una tasca senzilla ja que requereix de certa capacitat per preveure els beneficis i els costos d'una inversió.

De fet, múltiples estudis han demostrat que per a certes organitzacions el model centralitzat dels ERP pot no ser la millor forma d'operar. Certes empreses no necessiten del nivell d'integració que proporcionen els ERP.

La clau de l'èxit en la implantació d'un ERP sol ser el compromís i la dedicació de l'organització en la inversió de futur que suposa implantar un ERP. Es tracta doncs d'un procediment molt important, la correcta o incorrecta implantació del qual pot arribar a marcar la diferència entre una empresa operativa i eficaç o una empresa en fallida. L'empresari ha de valorar, doncs, les oportunitats i els riscos de la decisió d'implantar un ERP.


Mòduls d'un sistema de planificació de recursos

Organizacion empresarial.png

Els sistemes ERP són sistemes integrals de gestió d'una empresa i es caracteritzen per estar compostos per diferents parts (mòduls) integrades en una sola aplicació. Els mòduls responen a diferents necessitats de l'empresa i sovint coincideixen completament o parcialment amb els departaments organitzatius de la mateixa. En aquesta secció explicarem quins són els mòduls més comuns d'un sistema ERP amb l'objectiu que sapigueu relacionar l'estructura organitzativa d'una empresa tipus amb el programari de gestió existent al mercat.


Gestió financera i comptabilitat

Comptabilitat.jpg

Un dels mòduls que tot sistema ERP conté (sovint formant part del nucli del sistema) és l'encarregat de gestionar les finances i la comptabilitat d'una empresa.

La comptabilitat és la disciplina que serveix per proporcionar informació útil en la presa de decisions econòmiques. 
L'objectiu de la comptabilitat és l'estudi i la representació del patrimoni d'una empresa, tant des d'un punt de 
vista estàtic com dinàmic. Per aquesta raó, la comptabilitat sovint també és anomenada Ciència del Patrimoni.
Les finances estudien el flux de diners entre individus, empreses, organitzacions, estats, etc. Les finances són una
branca de l'economia que estudia les fonts per obtenir i gestionar el fons necessaris i els actius que necessita una 
empresa per tal de complir amb els seus objectius.

Com podeu veure, finances i comptabilitats són dos conceptes que estan íntimament lligats. El producte final de la comptabilitat i les finances són tots els estats comptables i financers que resumeixen la situació econòmica i financera de l'empresa. Aquesta informació resulta útils per als gestors de l'empresa i per a la presa de decisions gerencials. A més, cal tenir en compte que cada país imposa una sèrie de lleis que regulen la comptabilitat que ha de dur una empresa.

Entre d'altres, les funcionalitats més importants que ofereix un model de comptabilitat i gestió financera són:

  • Gestió dels assentaments comptables: permeten gestionar tant les entrades com sortides de diners que afecten al patrimoni d'una empresa.
  • Gestió dels diferents llibres comptables: els llibres comptables són els registres on s'enregistren els assentaments comptables. Són anomenats llibres per raons històriques, ja que aquestes dades s'emmagatzemaven (i encara s'emmagatzemen) en diferents llibres. Els sistemes ERP emmagatzemen aquestes dades en una base de dades.
  • Gestió d'informes comptables: permeten mostrar informes relacionats amb els llibres comptables.
  • Integració amb altres mòduls: la gestió financera està molt relacionada amb altres mòduls com per exemple la gestió de vendes o la gestió de facturació. Els sistemes ERP faciliten la navegació entres els diferents mòduls a partir de conceptes relacionats.

Cal diferenciar entre un programari de gestió comptable i un mòdul de gestió comptable i financera d'un ERP. Al mercat existeixen múltiples aplicacions de gestió comptable (tant lliures com privatives) que permeten gestionar les finances d'una empresa. Tot i que algunes d'aquestes eines han evolucionat tant com per a tenir en compte aspectes propis d'un sistema ERP, el seu mercat potencial és el mercat personal o domèstic i/o el mercat low-end (aplicacions que permeten gestionar la comptabilitat de petits negocis).

Classificació dels programaris comptables segons el mercat al qual està dirigit

La competència per a establir la legislació comptable correspon a cada estat. Cal destacar, però, que existeixen certs estàndards internacionals i que la Unió Europea ha marcat algunes pautes de convergència a nivell europeu. L'organisme que regula la normativa comptable a Espanya és l'Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) que depèn del Ministeri d'Economia i Hisenda. La comptabilitat espanyola es regulada en el Pla General de Comptabilitat, aprovat pel Reial Decret 743/1990 de 20 de desembre.

Termes anglesos: Accountings, Financials: General Ledger, Cash Management, Accounts Payable, Accounts Receivable, Fixed Assets.

Recursos:

Gestió de magatzem i provisió de materials

WareHouse.gif

L'objectiu del mòdul de gestió de magatzem es proporcionar una sèrie de procediments automatitzats per ordinador per tal de gestionar la gestió de l'entrada i sortida d'estocs en un magatzem. Tot i que l'objectiu principal és controlar les entrades i sortides d'un magatzem, els sistemes més moderns poden proporcionar eines per tal de modelar el millor sistema per emmagatzemar físicament els estocs, millorar la logística del magatzem, els sistemes d'empaquetament, etc.

Els avantatges d'automatitzar al màxim el procés de gestió de magatzem tenen implicacions òbvies en la reducció de temps i costos per a l'empresa.

Entre d'altres, les funcionalitats que ofereixen els sistemes de gestió de magatzem són:

  • Sistema d'identificació automàtica d'estocs: combinant tecnologies com els lectors de codis de barres, dispositius mòbils com PDAs, Tablet-PC o ordinadors mòbils ultra-portàtils, xarxes WI-FI, etc., el sistema de gestió de magatzem pot automatitzar la identificació dels productes del magatzem.
  • Gestió de la cadena de subministrament: s'encarrega d'automatitzar l'inventari de materials del magatzem, anotant les ordres de compra de nous materials i les vendes de productes a clients.
  • Gestió d'informes: els informes ens permeten obtenir informació útil sobre els magatzems a partir de les dades emmagatzemades pel sistema ERP.
  • Integració amb altres mòduls: tal com passa amb altres mòduls, la gestió de magatzem està íntimament relacionada amb altres mòduls com el de vendes. La venda d'un producte ha d'implicar un canvi automàtic en les dades del sistema de gestió del magatzem.
  • MRP i B2B: l'origen dels mòduls de gestió de magatzem i de provisió de materials són els sistemes de planificació de materials o MRP (de l'anglès Material Requirements Planning). Una important funció d'aquest mòdul és la comunicació amb altres empreses o el que s'anomena el B2B.
Quadre.Actualització per lots vs Actualització en temps real
Si el maquinari que recull la informació del magatzem (lectors de codi de barres, dispositius mòbils, etc.) disposa de la tecnologia necessària (per 
exemple WI-FI) per tal de connectar-se directament al sistema ERP l'actualització de les dades és en temps real. En cas que això no sigui possible la 
solució és actualitzar les dades per lots (el dispositiu emmagatzema temporalment tots els canvis del magatzem fins que pot descarregar aquestes dades 
al sistema ERP).
Quadre Estàndards de comunicació B2B
Els estàndards de comunicació entre empreses permeten automatitzar tasques de la cadena de subministrament com la petició de noves comandes entre una 
empresa i el seu proveïdor. Sistemes com Electronic Data Interchange (EDI) són molt 
utilitzats en sectors com l'automobilístic. La tendència actual en B2B és l'ús de Serveis Web que 
mitjançant Internet estandarditzen l'intercanvi de missatges entre negocis utilitzant XML.   

Recursos:

Gestió de vendes i facturació

Handshake 01.png

Aquest mòdul tracta de donar suport al departament de vendes d'una empresa. L'organització típica d'una empresa té dues vessants:

  • Front-office: el front-office normalment està compost pels departaments de vendes i pel departament comercial (també anomenat de marketing). El front-office és el departament que treballa de cara al públic o de cara als clients potencials. També és anomenat departament de gestió externa.
  • Back-office: en contraposició amb el front-office trobem aquell departament que no treballa de cara el públic i que s'encarrega de gestions internes de l'empresa (Departaments de gestió interna). En aquest apartat s'inclouen la resta de departaments de l'empresa.

Entre d'altres, les funcionalitats que ofereixen els sistemes de gestió de magatzem són:

  • Gestió de vendes: permet a la companyia enregistrar les comandes dels clients i les vendes realitzades.
  • Gestió de factures: permet gestionar les factures associades a les vendes de l'empresa.
  • Gestió d'informes de vendes: els informes ens permeten obtenir informació útil sobre les vendes i les comandes realitzades a partir de les dades emmagatzemades pel sistema ERP.
  • Integració amb altres mòduls: el departament de vendes és sovint el desencadenant de la majoria de processos. Una venda o comanda engega una sèrie de processos que afecten a tota la resta de departaments de l'empresa. Hi ha un lligam força important entre el departament de vendes i el departament comercial (de fet, moltes empreses no fan distinció entre els dos departaments).
  • Noves tendències en vendes: els sistemes ERP sovint ofereixen opcions per explotar noves formes de negoci utilitzant les noves tecnologies. Aquesta explotació es pot dur a terme amb mòduls propis del sistema ERP o mitjançant la coordinació amb eines externes.
    • Comerç electrònic: Internet ha permès a molts comerços obrir botigues virtuals a partir de les quals vendre els seus productes. Els productes o serveis es venen mitjançant antigues tècniques de venda per catàleg com l'ingrés en compte o el contra reembossament o mitjançant noves tecnologies com el pagament amb targeta de crèdit mitjançant TPV Virtuals, SMS, o sistemes de pagament per Internet com PayPal.

Un altre component important del departament de vendes i que solen proporcionar les solucions ERP són el Terminal Punt de Venda del qual en parlem al següent apartat.

Recursos:

  • Paraules angleses: Factura=Invoice. Invoice Managment. clients/customers
  • Billing

Terminal punt de venta (TPV)

Cassa negozio architetto 01.svg

TPV són les sigles de Terminal Punt de Venda (en anglès Point Of Sale -POS- ) i s'utilitza per referir-se tant al programari com al maquinari que s'utilitza en els caixers de les empreses. Un TPV és un sistema informàtic que gestiona el procés de venda mitjançant una interfície que sigui la més ràpida i fàcil d'utilitzar possible per als venedors. Els TPV permeten la creació i impressió del tiquet de venda, proporcionen una referència als productes de l'empresa i estan connectats a la base de dades de productes del negoci.

El sistema té dues parts:

  • Components de maquinari: és el conjunt de dispositius físics del TPV. Hi ha múltiples solucions de TPV al mercat i amb diferents components (monitor, impressora de tiquets, teclat, calaix portamonedes, lector de codi de barres, lector de targetes magnètiques, etc.)
  • Component de programari: el nucli del sistema TPV és el programa de gestió que incorpora. Sovint el programari va lligat al dispositiu de maquinari que s'ha comprat. Hi ha dos tipus:
    • A mida: són específics per a cada empresa. Solen ser més cars i costos de desenvolupar.
    • Comercials: existeixen múltiples solucions TPV fetes a mida per a diferents sectors verticals com les botigues de roba, la restauració, ferreteries, farmàcies, videoclubs, etc. Solen ser solucions més econòmiques que les fetes a mida.

Recursos:

Gestió comercial i Marketing

Marketing icon.jpg

El departament de gestió comercial és un dels departaments del front-office d'una empresa. L'objectiu d'aquest departament és trobar clients per al negoci i tractar de convèncer-los de la necessitat de comprar els productes o serveis de l'empresa. Entre d'altres, aquest departament s'encarrega de les relacions amb els clients, d'elaborar estudis sobre el mercat potencial de l'empresa, de decidir els preus dels productes o serveis i, en definitiva, de molts dels aspectes que actualment s'associen al Màrqueting.

Existeixen múltiples definicions del Màrqueting però potser una de les més clares és la que el defineix de la següent forma:

El Màrqueting és l'art o la ciència de satisfer les necessitats dels clients i obtenir-ne beneficis al mateix temps.

Entre d'altres, les funcionalitats que ofereixen els sistemes de gestió comercial són:

  • Gestió de la cartera de clients: mantenir informació actualitzada i de confiança sobre els clients és un dels objectius de mòdul de gestió comercial
  • Gestió d'informes: permet obtenir informes amb informació valuosa sobre comandes, albarans, clients, etc.
  • Integració amb altres mòduls: com succeïx amb la resta de mòduls, els processos resultants d'aquest mòdul són entrades d'informació per a altres mòduls i viceversa.
  • Suport per a maquinari específic: alguns ERP permeten dur a terme part de la gestió comercial en dispositius mòbils com PDAs.

Els detalls sobre els clients que conté un mòdul de gestió comercial, poden ser consultats per qualsevol departament de la empresa com vendes, recursos humans, gestió de magatzem, etc.

Les empreses que organitzen la seva gestió al voltant de la seva relació amb el client s'anomenen empreses orientades al client.

Sabíeu que...

El terme anglès CRM (Customer Relationship Managment) és un terme que s'utilitza per referir-se al conjunt de processos 
implementats per una empresa o organització per tal de gestionar la relació amb els seus clients. El programari que dona suport a aquests processos 
també és conegut com a CRM.

Recursos:

Gestió de Recursos Humans

En administració d'empreses, el terme Recursos Humans (de l'anglès Human Resources) s'utilitza per referir-se al treball que aporta el conjunt d'empleats o col·laboradors d'una organització. També s'utilitzen altres termes com capital humà.

L'objectiu del departament de recursos humans, és gestionar tot lo referents als treballadors d'una empresa. Típicament, d'entre altres feines, aquest departament s'encarrega de gestionar les dades dels treballadors, els seus contractes, les nòmines, la gestió de les vacances i permissos, la selecció de personal, formació, etc.

Entre d'altres, les funcionalitats que ofereixen els sistemes de gestió comercial són:

  • Gestió de personal: permet enregistrar a la base de dades centralitzada la informació dels treballadors de la empresa
  • Gestió de nòmines i contractes: permet gestionar tota la informació referents a la gestió de pagaments als treballadors.
  • Gestió d'informes: permet obtenir informació gerencial sobre el capital humà de l'empresa.
  • Integració amb altres mòduls: com succeïx amb la resta de mòduls, els processos resultants d'aquest mòdul són entrades d'informació per a altres mòduls i viceversa.

Termes anglesos:

  • Payroll=nòmina
  • Recursos Humans= Human resources

Característiques tècniques del programari específic de gestió

Evolució històrica

Els sistemes ERP moderns provenen dels primers sistemes de planificació de requeriments (MRP, Material Requirements Planning) utilitzats en grans empreses manufactureres (p. ex. el sector de l'automòbil). L'arquitectura d'aquests sistemes es basava en l'ús de grans grans computadores o mainframes, a les quals els treballadors de l'empresa podien accedir utilitzant minicomputadors. Aquests minicomputadors també eren coneguts com a "terminals ximples" (de l'anglès dump terminals) perquè es caracteritzaven per ser utilitzats simplement per a l'entrada i sortida de dades, deixant les tasques més complexes al mainframe al qual estaven connectats.

L'aparició dels primers ordinadors personals o PC (Personal Computers) i la ràpida evolució del maquinari va provocar un canvi radical en l'arquitectura dels sistemes informàtics. Els ordinadors personals van substituir les minicomputadores, i gran part de la "intel·ligència" dels processos es va desplaçar dels mainframes cap als ordinadors personals, donant pas a una arquitectura més descentralitzada. Tot i aquesta descentralització, un dels principals objectius dels ERP continuava sent la integritat de les dades, objectiu que s'assoleix utilitzant una base de dades centralitzada. Aquest nou model arquitectònic és el conegut com a Client-Servidor on múltiples clients es connecten a un servidor comú utilitzant la xarxa.

Abans de l'esclat d'Internet, els clients eren aplicacions específiques que calia instal·lar, mantenir i configurar dins dels sistemes operatius de cada client. Actualment, però, la majoria de sistemes ERP ofereixen l'opció d'accedir al sistema utilitzant com a client un simple navegador web que sovint ja es troba instal·lat amb el sistema operatiu de forma que es redueixen molt els costos de manteniment dels clients.

Des d'una perspectiva tècnica els sistemes ERP actuals són dissenyats utilitzant dos elements:

  • Arquitectura client/servidor: és l'encarregada de dur a terme les operacions del sistema ERP.
  • Base de dades relacional: és el component que permet emmagatzemar totes les dades necessàries per suportar les operacions abans comentades.

En els següents apartats parlarem amb més detall d'aquests dos elements.

Quadre mainframes

http://en.wikipedia.org/wiki/Mainframes
http://en.wikipedia.org/wiki/Computer_terminal#Dumb_terminal

Quadre VPN:

VPN són les inicials de Virtual Private Network. VPN és una tecnologia de xarxa que permet 
incrementar l'extensió d'una xarxa d'àrea local (LAN) utilitzant una xarxa pública com Internet. Els nodes "externs" a la xarxa local poden 
accedir a aquesta última com si es tractessin de nodes interns. Aquesta tecnologia és sovint utilitzada en les empreses per tal de permetre l'accés 
a la xarxa local a aquells treballadors que requereixen de mobilitat i també dóna suport al teletreball.


Arquitectura client-servidor

El model arquitectònic client-servidor defineix la relació que s'estableix entre dues entitats, el servidor que ofereix un recurs de qualsevol tipus (físic, de programació, de dades...) i el client com a entitat que en treu un profit o avantatge. Les entitats client-servidor també són conegudes com a nodes i es comuniquen a través d'una xarxa informàtica.

Aquest model arquitectònic s'ha utilitzat reiteradament en múltiples disciplines informàtiques com les xarxes, les bases de dades o el disseny de maquinari; però pel que fa a l'enginyeria del programari una aplicació client-servidor és un sistema distribuït amb dos components: el programa client i el programa servidor. Les principals característiques d'aquest sistema són:

  • Els usuaris finals del sistema només interactuen amb les aplicacions client mitjançant una Interfície Gràfica d'Usuari (GUI).
  • Els servidors s'encarreguen del processament i emmagatzemament de les dades i mai interactuen directament amb els usuaris finals. La comunicació entre aquest i el servidor sempre ha de ser mitjançat les aplicacions client.
  • La relació més habitual entre servidor i clients és d'un servidor a molts clients (1-N). Els clients se solen connectar a un nombre petit de servidors alhora; en canvi, els servidors poden donar resposta a multitud de clients al mateix temps.
  • Habitualment, client i servidor s'executen en nodes diferents de la xarxa, tot i que també és possible que client i servidor s'executin a la mateixa màquina.
  • Els clients són els que inicien les peticions i esperen a rebre una resposta per part del servidor. En canvi, els servidors estan sempre a l'espera de rebre peticions.
  • Els requeriments de maquinari dels servidors solen ser més alts que els dels clients. Els servidors han de ser capaços de treballar amb múltiples clients a la vegada, executant múltiples processos al mateix temps i emmagatzemant les dades d'aquests processos. En dimensionar un servidor cal tenir en compte qüestions com la velocitat de la CPU, la quantitat de memòria RAM o l'espai disponible d'emmagatzematge en disc.

Els múltiples avantatges d'aquest model fan que actualment sigui un dels més utilitzats en l'enginyeria del programari. Concretament, pel fet de ser un model clarament centralitzat i pels avantatges que se'n deriven, és el model més habitual en sistemes ERP moderns ja que proporciona:

  • Seguretat i control d'accés a les dades: totes les dades es troben emmagatzemades als servidors, fet que garanteix l'accés segur a les dades per part dels clients. A més, els servidor normalment disposen de sistemes de control d'accés i còpies de seguretat més avançats que els dels clients.
  • Integritat i actualització de les dades: les dades s'emmagatzemen en un únic lloc evitant així redundàncies que puguin esdevenir en problemes d'integritat o d'actualització d'aquestes dades.
  • Facilitat de manteniment: els sistemes client servidor faciliten les operacions de manteniment ja que és possible reemplaçar, reparar, actualitzar o fins i tot reallotjar un servidor sense necessitat de fer cap canvi en els clients. Tenint en compte que la relació entre servidors i clients és d'un (o pocs) a molts, és obvi endevinar que és molt més simple mantenir una sola màquina que no pas n màquines.
  • Diversitat de clients: els sistemes client-servidor estan més capacitats per a treballar amb diferents tipus de clients, amb diferents capacitats, maquinari, sistemes operatius, etc. En aquest sentit, cal destacar l'alta interoperabilitat que ofereixen els sistemes que utilitzen navegadors web com a clients.
  • Maduresa: l'arquitectura client-servidor és una arquitectura amb molt de temps a les seves espatlles i amb multitud de tecnologies i aplicacions disponibles.

L'inconvenient principal d'aquest model es troba precisament en la font principal dels seus avantatges: la centralització. Els sistemes centralitzats són molt susceptibles a la congestió del tràfic de xarxa ja que a mesura que augmenta el nombre de clients que accedeixen de forma simultània al servidor també augmenta de forma exponencial les possibilitats de sobrecarregar el servidor disminuint les capacitat d'escal·labilitat d'aquests sistemes. L'altre principal inconvenient és la robustesa del sistema. En una arquitectura client-servidor tot el sistema depèn del correcte funcionament del servidor. Si el servidor falla tot el sistema es veu compromès.

Quadre Client-servidor vs Peer To Peer

En contrast amb els sistemes client-servidor, actualment, cada cop trobem més aplicacions que utilitzen un model descentralitzat anomenat Peer To Peer (P2P). Com el seu propi nom indica (la traducció podria ser d'Igual a Igual) es tracta d'un model on no hi ha diferències entre els diferents nodes de la xarxa; tots compleixen el mateix rol sense distincions entre clients i servidors. Tot i tractar-se d'un model més complex d'implementar, el seu principal avantatge rau en el fet que l'ample de banda d'aquest tipus de sistemes augmenta proporcionalment amb el nombre de nodes de la xarxa, tot el contrari del que succeïx amb els sistemes client-servidor. Per aquesta raó, els sistemes P2P s'estan utilitzant en sistemes amb grans requeriments d'escalabilitat com són la compartició de fitxers per Internet.

Sistemes multicapa

Una arquitectura molt comuna, evolució dels sistemes client-servidor simples, són els sistemes multicapa. En el sistemes multicapa, client i/o servidor es descomponen en diferents capes que s'executen de forma independent. El model multicapa més conegut, i el més utilitzat en sistemes ERP, és el model de 3 capes representat en el següent gràfic:


ClientServidor3CapesNoWeb.jpg


En aquest model el servidor es descompon en dues capes: el servidor d'aplicacions i la base de dades. Podeu observar que es tracta d'un sistema client-servidor en cadena on els clients es connecten a un servidor d'aplicacions i aquest, al seu torn, es connecta a un servidor de base de dades. En certa manera podem dir que el servidor d'aplicacions té dos rols: el rol de propi de servidor d'aplicacions i el rol de client de la base de dades.

Actualment existeix al mercat del programari una tendència clara cap a l'ús d'aplicacions web que aprofitin els avantatges de les xarxes informàtiques tant públiques (Internet) com privades (xarxes LAN). Arquitectònicament parlant, les aplicacions web segueixen sent un model de 3 capes però amb algunes diferències que podeu observar en el següent gràfic:

ClientServidor3Capes.jpg

Com podeu observar, el fet d'utilitzar un model web no implica cap canvi en la capa de base de dades però sí en les altres dues capes:

  • Clients: un dels avantatges clars de les aplicacions web és que no cal dissenyar des de zero els client sinó que es pot utilitzar qualsevol dels navegadors webs que actualment incorporen tots els sistemes operatius de base. Es redueixen costos en temps de disseny però també en temps de manteniment (no cal fer instal·lacions, ni actualitzacions ni cap mena de manteniment extra en els clients).
  • Servidors d'aplicacions: en aquest pas parlem de servidor d'aplicacions específics anomenats servidors d'aplicacions web que utilitzen els protocols estàndards de comunicació d'Internet (HTTP, HTML...) per tal de comunicar-se amb els clients (navegadors web). Hi ha múltiples plataformes de programari se servidors d'aplicacions web els quals veurem amb més detall en apartats posteriors.


Però quan utilitzem una arquitectura web, no tot són avantatges, entre els inconvenients podem destacar-ne dos:

  • Tot i l'existència d'estàndards web regulats per consorcis internacionals com el W3C, la veritat és que existeixen diferències en la forma en que els navegadors interpreten les pàgines web. És de domini públic, que sovint, certes empreses monopolístiques del sector de la informàtica com Microsoft utilitzen la tècnica d'Adoptar, Estendre i Extingir (coneguda com les tres E, de l'anglès, Embrace, Extend and Extinguish) per imposar els seus propis estàndards. En la pràctica, aquestes pràctiques acaben provocant que sigui una feina prou complicada crear una aplicació web que funcioni perfectament en tots els navegadors web del mercat.
  • Les característiques tècniques i les limitacions intrínseques dels protocols web, provoquen que les interfícies gràfiques d'usuari siguin més lentes. És important destacar que moltes d'aquestes carències estan sent resoltes utilitzant noves tècniques com AJAX.

Sabíeu que...

El World Wide Web Consortium (W3C) és un consorci internacional que produeix estàndards per a la web. Esta dirigit per Tim Berners-Lee (creador 
de molts dels estàndards inicials de la web). Entre d'altres, el W3C s'encarrega de definir els estàndards HTTP (Hyper Text Transfer Protocol), HTML (Hyper Text Markup Language ) i XML (eXtensible Markup Language).

Sabíeu que...

1. Adoptar: La empresa anuncia públicament que dona suport fins i tot assignant recursos i especialistes a organitzacions com el W3C o la IETF.
2. Estendre: Els productes de l'empresa implementen l'estàndard, al menys parcialment,  però afegeixen extensions pròpies que només funcionen amb els seus productes. Aquest pas és justifica dient que és un valor afegit que estan demanant els seus clients.
3. Extingir: Aprofitant el domini del mercat, s'imposa l'ús de les extensions no estàndards, fins al punt que els competidors que no implementen 
aquestes extensions no poden competir-hi i desapareixen. El "nou estàndard" es converteix aleshores en l'únic rellevant a la pràctica (estandard de 
facto) i permet a la companyia controlar el mercat gracies al control de l'estàndard. 
http://es.wikipedia.org/wiki/Adoptar,_extender_y_extinguir

A partir del model client-servidor bàsic de 2 capes obtenim un model de 3 capes més complex però més flexible del qual destacarem 3 dels seus principals avantatges:

  • Robustesa, eficiència i seguretat: el servidor de base de dades es pot executar en una màquina independent del servidor d'aplicacions augmentant el grau de distribució del sistema. D'aquesta forma es pot distribuir la càrrega del sistema millorant-ne l'eficiència. Al mateix temps, el fet d'emmagatzemar les dades en un servidor independent del servidor d'aplicacions augmenta la robustesa i la seguretat global del sistema.
  • Independència entre l'emmagatzemament de les dades i el seu processament: aquesta independència s'assoleix mitjançant l'ús de Sistemes Gestors de Bases de Dades (SGBD).
  • Interoperabilitat: el fet de separar clarament les dades del seu processament ens facilitarà l'ús de diferents plataformes tant de programari com de maquinari.

En els següents apartats parlarem amb més detall de les característiques i possibilitats que ens ofereixen els sistemes gestors de bases de dades i de les plataformes informàtiques més utilitzades en sistemes ERP.


El principal producte de la companyia és el software SAP ERP, llamado hasta mediados de 2007 como SAP R/3, en el que la R significa procesamiento en 
tiempo real y el número 3 se refiere a las tres capas de la arquitectura de proceso: bases de datos, servidor de aplicaciones y cliente. El predecesor 
de R/3 fue R/2. 


Recursos


La forma de treballar que tenen els usuaris finals en una aplicació client-servidor no és gaire diferent de la forma en que es treballa amb aplicacions ordinàries. De totes maneres cal observar algunes diferències en el cicle d'una d'una sessió de treball client-servidor:

  • L'usuari executa l'aplicació client i aquesta s'encarrega d'iniciar una sessió de comunicació amb el servidor. Prèviament, l'administrador del sistema ha de garantir que el client pot accedir al servidor i controlar-ne l'accés.

Fitxer:SessioTreballClientServidor.png


Quadre enginyeria del programari

Definició. Patrons de disseny.

Quadre

Sistemes distribuïts?

Quadre Model-Vista-Controlador

Bases de dades

Tal com hem vist, el model de 3 capes ens permet separar tot allò referent a les dades en una capa dedicada a tal efecte. El programari encarregat de gestionar aquesta capa és conegut com a Sistema Gestor de Base de Dades (SGBD), en anglès Database management system (DBMS). Existeixen diferents models de bases de dades però, en l'actualitat, el model més utilitzat tant per ERPs com per la resta de programari és el model relacional, i el programari encarregat de gestionar aquest tipus de bases de dades s'anomena Sistema Gestor de Base de Dades Relacional (SGBDR).

Quadre Models de bases de dades

A part de model relacional, existeixen altres models menys utilitzats com el model de xarxa, el model jeràrquic, el multidimensional o el orientat a objectes. 

Les bases de dades, i en conseqüència els SGBDR, juguen un important paper en l'arquitectura dels sistemes ERP. Cal distingir entre dos tipus de sistemes gestors de bases de dades:

  • SGBD d'ús personal: existeixen múltiples solucions de programari que permeten treballar amb bases de dades. Un exemple d'aquest tipus de bases de dades són les proporcionades pels paquets ofimàtics més importants com és el cas de l'OpenOffice amb l'aplicació de gestió de base de dades BASE o l'Access de Microsoft Office.
  • SGBD professionals: les bases de dades d'ús personal no estan pensades per ser utilitzades per múltiples usuaris al mateix temps i són poc escalables. Per aquesta raó, no són recomanables per ser utilitzades en sistemes ERP. En aquests casos cal utilitzar SGBDR més potents.

Tal com succeïx amb la resta de programari, els SGBD es poden classificar en lliures i propietaris. Els SGBD més importants de programari lliure són:

  • MySQL: possiblement el SGBDR lliure més conegut i utilitzat, sobretot perquè és un dels components bàsics de les aplicacions web dissenyades utilitzant una arquitectura LAMP (la M és de MySQL).
  • PostgreSQL: es tracta d'un SGBDR lliure molt potent força utilitzat en diversos sistemes ERP lliures. La majoria d'aplicacions web LAMP poden utilitzar tant MySQL com PostgreSQL.
  • SQLite: utilitzat com a SGBD personal per múltiples aplicacions de programari lliure com OpenOffice, Amarok, Yum, etc. La seva lleugeresa també el fa molt útil per a l'ús en plataformes per a dispositius mòbils com Symbian.

Pel que fa a les solucions propietàries només destacar que les més utilitzades per sistemes ERP propietaris són Oracle Database, Microsoft SQL Server i d'altres com el SGBDR DB2 d'IBM.

És possible que un sistema ERP suporti treballar amb diferents sistemes gestors de base de dades o, en tot cas, que si pugui adaptar fent-hi modificacions relativament senzilles. Això és possible gràcies a que tots els SGBDR utilitzen un mateix llenguatge, el Standard Query Language (SQL), i a l'ús de llibreries de programació (Application Programming Interface) estàndards que permeten canviar fàcilment la connexió a una base de dades sense haver de canviar al codi font del programa ERP.

Però és de justícia comentar que el nivell d'independència entre els diferents SGBDR no és perfecte i que sovint els ERP estan dissenyats per funcionar només amb un SGBDR o, com a màxim, amb un conjunt limitat de SGBDR.

L'arquitectura de 3 capes permet que el servidor de base de dades es localitzi en la mateixa màquina que el servidor d'aplicacions o en un servidor independent. Decidir la localització del servidor de base de dades és una de les responsabilitats dels administradors del sistema. Per prendre aquesta decisió cal tenir en compte el següent:

  • En sistemes de proves, normalment el més còmode és instal·lar totes les 3 capes (client, servidor d'aplicacions i servidor de base de dades) en una mateixa màquina.
  • El rendiment del servidor disminueix quan més serveis ha d'executar alhora. Cal, doncs, provar si és factible executar el servidor d'aplicacions i el servidor de base de dades en la mateixa màquina quan està sent utilitzat concurrentment pel nombre d'usuaris previst per al sistema.
  • Cal tenir en compte el retard que implica l'ús d'una xarxa de comunicacions a l'hora de situar el servidor de base de dades. Sempre és molt més ràpida la connexió que hi ha entre el servidor d'aplicacions i la base de dades si tots dos es troben a la mateixa màquina, però sovint en sistemes en explotació és més que suficient que base de dades i servidor d'aplicacions estiguin dins de la mateixa xarxa local. De totes formes, per a cada sistema s'han de realitzar provés de càrrega específiques i decidir quina és la millor opció.

Com administradors d'un sistema ERP heu de tenir en compte que la base de dades conté la informació de l'empresa i que per tant és la part més sensible del sistema. Múltiples empreses poden utilitzar el mateix sistema ERP, però el fet que la diferencia és la informació que aquest sistema emmagatzema en una base de dades. Una empresa pot tornar a instal·lar o recuperar un programari ERP que deixi de funcionar però no pot recuperar la informació de la base de dades si no disposava d'una còpia de seguretat. Per tant, una de les activitats més importants de l'administrador de base de dades és assegurar la continuïtat de la base de dades utilitzant tots els mitjans que es creguin necessaris (còpies de seguretat, sistemes redundants, control d'accés al sistema, etc.).

Finalment, també cal tenir en compte que l'empresa té certes responsabilitats civils i que ha de complir amb les lleis específiques de cada país. A Espanya, pel que fa al tractament de la informació que conté la base de dades d'un sistema ERP, cal tenir en compte les següents lleis:

  • Llei Orgànica de protecció de dades(LOPD)': l'objectiu d'aquesta llei és regular l'ús de la informàtica per tal de garantir l'honor i el dret a la intimitat dels ciutadans. Aquesta llei regula quines dades de caràcter personal i de quina forma es poden emmagatzemar en una base de dades.
  • Llei de Serveis de la Societat de la Informació (LSSI): aquesta llei regula l'ús de les noves tecnologies i la prestació de serveis relacionats amb la Societat de la Informació. Les empreses han de tenir en compte els aspectes normatius d'aquesta llei a l'hora de prestar serveis a través d'Internet o en utilitzar el correu electrònic.

Les agències governamentals que regulen el compliment d'aquestes lleis són l'Agència Espanyola de Protecció de Dades pel que fa a Espanya i l'Agència de Protecció de dades de Catalunya respecte a Catalunya.

Quadre

http://es.wikipedia.org/wiki/Plan_de_continuidad_del_negocio

Recursos


Datawarehouse i altres models de bases de dades

Plataformes de programari. Interoperabilitat

Quadre amb el concepte de plataforma de programari

*http://en.wikipedia.org/wiki/Software_platform. *Concepte de plataforma en informàtica. NOTA IMPORTANT. Quan parlem d'interoperabilitat no parlem 
només de diferents tipus de sistemes operatius (per exemple GNU/Linux vs Windows) sinó que també parlem de les possibles diferències que hi ha entre 
versions d'un mateix S.O (p.ex. les diferents versions de Windows o les diferents distribucions GNU/Linux).

Interoperabilitat: d'aquesta forma és perfectament plausible utilitzar un servidor d'aplicacions amb sistema operatiu GNU/Linux, corrent sobre una plataforma de maquinari Sun, i utilitzant Java com a servidor que accedeixi a una base de dades Oracle situada permet utilitzar diferents plataformes


Es podria dir que actualment existeixen gairebé tantes plataformes de programari diferents com solucions ERP podeu trobar al mercat. Aquest fet té tant una vessant positiva com negativa. La vessant positiva és que s'estimula la competència i la llibertat a l'hora d'escollir i/o trobar una solució per a cada tipus d'empresa. La vessant negativa és que aquesta diversitat d'oferta pot esdevenir fàcilment en un excés que faci molt complicat l'elecció d'una solució concreta i, a més, pot augmentar la percepció de complexitat que ja de per si tenen els sistemes ERP. En aquest apartat, intentarem posar una mica d'ordre en aquest maremàgnum d'opcions per tal de proporcionar-vos un coneixement més profund sobre el tema que us permeti poder decidir quina és l'opció que s'adapta millor a les necessitats específiques d'una empresa.

Cal tenir en compte que quan parlem de plataforma informàtica no només ens referim al programari. En la actual conjuntura del mercat, cada cop s'està fent més clar per a les empreses la necessitat de poder accedir a la informació des de qualsevol lloc (ubiqüitat), en qualsevol moment (disponibilitat) i des de qualsevol tipus de dispositiu (interoperabilitat), ja sigui un ordinador personal, un dispositiu mòbil com una PDA, un telèfon mòbil, un ordinador portàtil o, fins i tot, un electrodomèstic.

Actualment les solucions ERP tendeixen a oferir tot tipus de facilitats per tal de garantir la interoperabilitat del sistema. En els següents subapartats analitzarem quins són els ítems que cal considerar a l'hora d'avaluar la interoperabilitat d'un sistema ERP.

Sistemes operatius

Quants més sistemes operatius suporti un sistema ERP més gran és la seva potencial interoperabilitat. Els sistemes ERP que es poden executar en múltiples sistemes operatius són anomenats multiplataforma. Un dels inconvenients dels sistemes ERP privatius és que sovint es troben lligats als interessos comercials de les empreses que els desenvolupen i per aquesta raó només ofereixen suport a sistemes operatius afins a aquests interessos comercials. D'aquesta manera, disminueix considerablement la interoperabilitat del sistema i l'empresa que contracta aquests sistemes ERP es veu exposada a una força dependència envers al proveïdor. Hi ha diferents graus i formes d'implementar un sistema multiplataforma:

  • Sistemes basats en màquines virtuals: l'exemple més conegut és el de Java. Java és un llenguatge de programació multiplataforma que es pot executar en qualsevol sistema operatiu prèvia instal·lació d'un programari de suport. Aquest programari és el que s'anomena màquina virtual ja que permet interpretar les instruccions del llenguatge de programació Java i convertir-les en instruccions específiques del sistema operatiu subjacent.
  • Sistemes web: un dels avantatges dels sistemes web és que no requereixen de la implementació d'un client específic, ja que utilitzen directament els navegadors web que proporcionen de sèrie els sistemes operatius. Aquests sistemes es poden considerar multiplataforma pel que fa al client (fet que no implica que el servidor sigui multiplataforma).
  • Diferents versions del programari: possiblement la solució més costosa. El fabricant del programari ERP ha de dissenyar i mantenir tantes versions del programa com sistemes operatius vol suportar, però es pot considerar que és l'única solució 100% multiplataforma.

Plataformes de maquinari

El domini del mercat durant molts anys de l'arquitectura Intel x86 en el món dels ordinadors personals ha dut a segon terme altres plataformes de maquinari com Sun Sparc, Alpha Alpha, ARM, MIPS, etc. En certa forma, l'adveniment de l'arquitectura de 64 bits i d'arquitectures específiques per a sistemes mòbils ha tornat a ressorgir el tema de la compatibilitat del programari amb múltiples plataformes de maquinari. Que un programari suporti o no una plataforma de maquinari específica depèn en gran manera del sistema operatiu en que és pugi executar. Els sistemes operatius són els responsables d'adaptar-se a diferents plataformes de maquinari.


Llenguatge de programació

Com ja hem comentat amb el cas de Java, el llenguatge de programació pot tenir molt a veure amb la potencial interoperabilitat del sistema. Hi ha llenguatges de programació que estan més lligats a certes plataformes que a d'altres. A més, cal tenir molt en compte que en el cas dels sistemes ERP és molt possible que calgui modificar el codi del sistema per adaptar-lo a les especificitats de l'empresa. Per aquesta raó, molts sistemes ERP faciliten aquesta adaptació i proporcionen eines de programació de 4a generació que permeten desenvolupar mòduls propis o adaptar mòduls existents. En aquest sentit, un dels avantatges més importants del programari lliure és el fet de disposar del codi font de l'aplicació i de la llibertat que tenim a l'hora de modificar-lo. Aquesta llibertat ens permet disminuir la dependència del proveïdor ja que la pròpia empresa pot modificar el programari o contractar a tercers per a que ho facin.

Quadre llenguatges 4a generació

???


Gestors de bases de dades suportats

A l'hora de decidir quin sistema gestor de base de dades escollir, cal tenir en compte múltiples consideracions que depenen de cada cas especific. Algunes de les més importants són:

  • Coneixements tècnics del sistema gestor: el nivell de coneixements que tinguin els tècnics informàtics sobre el sistema gestor de base de dades és un factor important a l'hora de decidir. De fet, aquest exemple és aplicable a qualsevol altre del ítems tècnics que estem considerant (Sistema Operatiu, llenguatge de programació, etc.).
  • Maduresa i eficiència del SGBD: és important assegurar-se que escollim un sistema gestor de base de dades madur i que s'estigui executant de forma eficient i amb èxit en en altres sistemes existents.
  • Compatibilitat entre SGBDR i ERP: cal tenir en compte que no tots els ERP són compatibles amb tots els SGBD. Sovint, l'elecció del SGBD vindrà condicionada per l'elecció del sistema ERP.
  • SGBD implementats en l'empresa: per tal de reduir costos de manteniment i augmentar la integració dels diferents sistemes d'informació, les empreses tendeixen a escollir SGBD que ja tinguin implementats. D'aquesta forma, es poden estalviar els costos de tornar a instal·lar, configurar i mantenir un nou SGBDR i només es fa necessari afegir una base de dades específica per a l'ERP al SGBDR ja existent.
  • Flux d'informació amb altres sistemes d'informació: en el cas que l'empresa disposi de sistemes d'informació externs a l'ERP cal tenir en compte les possibles incompatibilitats entre aquests sistemes i l'ERP a implantar.

Quadre know-how

http://es.wikipedia.org/wiki/Know_how

Llibreria gràfica per a la creació d'Interfícies Gràfiques d'Usuari

Com hem comentat anteriorment l'única opció multiplataforma 100% és crear versions específiques d'un mateix programa per a diferents sistemes operatius. Aquesta tasca pot ser més o menys costosa depenent del llenguatge de programació que s'utilitzi però també depenen de les llibreries que s'utilitzin per a crear les Interfícies Gràfiques d'Usuari (GUI). Alguns sistemes ERP moderns, i múltiples aplicacions de programari lliure multiplataforma, comencen a utilitzar llibreries multiplataforma com GTK+ o Qt per a la creació d'aquestes interfícies. Aquestes llibreries estan creades en llenguatges de programació específics com C o C++ però disposen de bindings que permeten utilitzar aquestes llibreries en altres llenguatges de programació.

Arquitectura web

Una de les solucions més utilitzades en la actualitat per millorar la interoperabilitat dels sistemes és adoptar una arquitectura web de 3 capes. Però cal prendre en compte les diferències entre les diverses arquitectures web existents. Actualment al mercat hi ha dues tendències:

  • Arquitectures web basades en sistemes lliures': són aquelles que utilitzen programari lliure en els diferents components de l'arquitectura. Exemples d'aquest tipus d'arquitectuda són LAMP i arquitectures Java.
  • Arquitectures web basades en sistemes privatius': són aquelles que utilitzen programari privatiu en els diferents components de l'arquitectura. Les arquitectures més conegudes són les derivades dels productes de Microsoft com Active Server Pages (ASP) o .NET.

NOTA sobre Java

????

Inconvenients de web vs aplicacions simples.

    • Solucions més avançades com incorporar AJAX
    • Falsa compatibilitat: Navegadors+connectors específics: Java, ActiveX, etc.

Anem a analitzar amb més detall dues de les arquitectures lliures més utilitzades i que trobarem en alguns dels productes ERP lliures amb els quals treballarem en aquesta unitat didàctica:

Sistemes LAMP

L' acrònim LAMP fa referència a un conjunt de subsistemes de programari necessaris per a crear un servidor d'aplicacions web dinàmiques. El conjunt de subsistemes que formen un servidor d'aplicacions web LAMP són:

  • Linux com a sistema operatiu
  • Apache com a servidor web
  • MySQL com a gestor de base de dades
  • PHP com a llenguatge de programació.

Aquesta combinació és molt popular degut al seu baix cost d'adquisició i a la ubiqüitat del seus components que sovint, venen preinstal·lats en la majoria de distribucions Linux.

Sistemes Java

Una de les plataformes més utilitzades per al desenvolupament d'aplicacions web dinàmiques és la plataforma Java. Java és un llenguatge de programació multi-plataforma que a més proporciona una sèrie de tecnologies orientades al desenvolupament d'aplicacions web. Java pot treballar amb diferents gestors de bases de dades i disposem de múltiples mplementacions de servidors d'aplicacions Java, entre les quals podem destacar Tomcat, JBoss o Glassfish.

Requisits de maquinari i programari

  • Objectiu: característiques bàsiques de la configuració del maquinari i del programari:

Maquinari

  • Impressores
  • Impressores específiques de tiquets
  • Pantalles tàctils
  • Terminals punt de venta

Procés d'implantació

El procés d'implantació d'un sistema ERP en una empresa és un procés complex que es realitza per fases. Com a responsables d'aquest procés heu de ser capaços de dissenyar tant el procediment d'instal·lació com la configuració, el manteniment, la formació dels usuaris i, en general, tot el procés complet d'implantació. En aquest apartat veurem quines qüestions heu de considerar durant aquest procés i n'analitzarem les fases més comunes.


Objectius:

  • Dissenyar un procediment d'instal·lació, configuració i implantació d'una aplicació, prenent en consideració la situació actual del maquinari, programari existent, dades del sistema i mesures de seguretat de la informació i del sistema.
  • Determinar els plans de proves i els jocs de dades que cal organitzar per verificar la instal·lació de l'aplicació en una configuració determinada.

Fase d'anàlisi

La fase d'anàlisi és una de les fases crítiques del procés d'implantació. D'aquesta fase en depèn tota la resta de procés i és on hem de d'intentar obtenir la major quantitat possible d'informació per tal de prendre una decisió correcta sobre el sistema ERP a implantar. Per tal d'obtenir aquesta informació podem recórrer a diferents fonts:

  • Revistes, llibres i altres publicacions especialitzades del sector
  • Organismes públics de suport a les empreses
  • Associacions empresarials (cambres de comerç, patronals, gremis, etc.) o col·lectius liberals com els col·legis professionals
  • Internet

Com no podia ser d'una altra manera, en la Societat de la Informació en la que ens veiem submergits en l'actualitat, una formació adequada que ens proporcioni els coneixements base sobre els sistemes ERP és la clau per garantir l'accés a la informació. És primordial que coneguem els aspectes principals dels ERP i que coneguem els termes claus (en el nostre idioma i en altres idiomes, com l'anglès).

Durant la fase d'anàlisi cal tenir en compte les següents qüestions:

Definició del projecte

Posar en marxa un sistema ERP representa, en general, una substitució total de la columna vertebral de la companyia. Es tracta per tant d'una decisió estratègica i, per aquest motiu, l’estratègia que s’ha de seguir ha de mirar més enllà de les necessitats actuals i ser prou flexible per poder incorporar altres mòduls en el futur proper, no solament com a necessitats pròpies sinó també com a exigències del mercat per poder continuar sent competitiu.

Implantar un ERP no consisteix només a automatitzar una sèrie de tasques i integrar totes les bases de dades en una de sola. Si l’empresa es limita a això es pot trobar que ha automatitzat una sèrie de processos que no aporten cap valor, i la millora de la productivitat serà inapreciable.

S’ha de començar per concretar l’equip de persones que tindran la responsabilitat de gestionar la implantació, amb una assignació de recursos suficients i amb un calendari d’execució definit. A continuació s’iniciarà el que potser és la tasca més important de totes, que és la descripció de la situació actual de l’organització i, en especial, de les àrees en les quals s’han identificat oportunitats de millores o canvis que es volen aconseguir amb el nou sistema.

Cal fer una anàlisi conceptual de com quedarà l’organització després de la implantació i especificar-hi les noves tasques, les funcionalitats, els processos i les responsabilitats. Això implica definir, racionalitzar i simplificar els circuits actuals i futurs, per poder fer-ne l’automatització en un pas posterior.

A aquesta fase del projecte normalment no se li dedica el temps que seria desitjable, tot i que d’ella en depèn en bona part el resultat final.

Quadre. Estratègia vs tàctica
Quadre DAFO
http://es.wikipedia.org/wiki/An%C3%A1lisis_DAFO

Càlcul dels costos d'implantació d'un sistema ERP

Quan ens decidim a implantar un sistema ERP a la nostra organització hem de tenir en compte tots els costos que ens podem trobar. Generalment, només es pensa en les factures que es paguen, però s’han de considerar altres costos igualment importants. Els costos es poden classificar en:

  • Costos externs:
    • Llicències de l'aplicació, si s'escau
    • Necessitat de comprar o renovar maquinari existent per a la implantació de l'ERP
    • Costos d'implantació, que poden ser:
      • Costos d'un desenvolupament a mida
      • Serveis de consultoria per a la definició del projecte
      • Serveis de consultoria del serveis d'implantació de l'ERP escollit
  • Costos d’actualització, manteniment i suport tècnic. Aquests costos solen rondar el 15-20 % del preu de les llicències i cal tenir en compte que són costos periòdics
  • Costos interns:
    • Hores dedicades pel personal de l’organització abans, durant i després de la implantació
    • Problemàtiques associades al canvi organitzatiu
    • Nous models de treball
    • Nous requeriments de formació tecnològica i de gestió
    • Migració de dades històriques
    • Costos d’integració amb altres aplicacions de l'empresa

Com a regla general i amb caràcter orientatiu, el cost de la implantació sol ser de magnitud similar al cost de les llicències. Al mercat es poden trobar productes entre una gamma molt àmplia de preus que poden anar des dels 25.000 euros fins a altres preus que, amb llicències i implantació, poden superar els 400.000 euros. També podem trobar al mercat proveïdors que ofereixen un sistema preconfigurat ja parametritzat, de manera que no s’han de realitzar canvis, amb una implantació amb un cost zero per al client. Aquestes solucions, però, només són possibles en sectors on ja existeixen solucions ja implementades i que s'adapten a les necessitats de la nova empresa (cas que només es dóna de forma molt excepcional).

En el cas de les solucions de programari lliure sovint es poden eliminar els costos per llicències, o aquests costos són més reduïts que els costos dels productes privatius. Però cal saber que continua sent necessari tenir en compte els costos d'implantació.

Paquet estàndard o un desenvolupament a mida

Una de les primeres decisions que cal prendre en el moment de triar un sistema d’informació que integri tots els departaments i les funcions d’una empresa és l’elecció entre un paquet estàndard dissenyat per ser més adaptable a l’entorn i amb un preu i temps d’implantació menors, o bé un desenvolupament a mida que s’ajusti als requisits específics de l’organització. Cal tenir molt en compte la dimensió de la nostra empresa per tal d'evitar un sobredimensionament de la solució adquirida. Sovint petites o mitjanes empreses, després d'adquirir solucions cares que han estat pensades per a grans empreses, se n'adonen que no treuen prou profit del sistema.

El fet d’optar per un programari fet a mida o un paquet estàndard ERP porta lligades certes implicacions. A la taula següent podem veure les principals diferències entre cada opció:

Inserir aquí el quadre comparatiu!!

Cal prendre en compte, que en el cas que s'esculli una solució ERP lliure, com que disposem del codi font de l'aplicació i de la llibertat per a modificar-lo, podem adaptar aquesta aplicació a les necessitats de l'empresa. Aquesta és una solució intermèdia entre escollir una solució desenvolupada a mida de zero i una solució privativa que elimina molts dels inconvenients de les solucions a mida:

  • El procés de desenvolupament no és tant llarg.
  • Els sistemes ERP són sistemes integrals per a tota l'empresa i, per tant, amb una bona implantació es pot evitar l'ús de tecnologies en diferents departaments.
  • El desfasament tecnològic és molt menor ja que les aplicacions ERP lliures estan sota un constant procés de desenvolupament i millora.
  • La dependència en especialistes del sistema disminueix. Les solucions ERP lliures del mercat estan suportades per empreses de serveis, i les possibilitats de trobar personal amb coneixements del sistema augmenten.
  • Els sistemes ERP lliures solen tenir molt en compte l'ús d'estàndards que poden facilitar la integració amb altres eines, com per exemple diferents solucions de comerç electrònic.
  • La documentació del sistema no parteix de zero.

Quadre: Les quatre llibertats del programari lliure

Actualment, cada cop és més freqüent trobar solucions intermèdies entre el desenvolupament a mida i la solució del paquet estàndard ERP mitjançant l’adaptació d’un sistema ERP del mercat a les necessitats concretes de la PIME.


Integració del sistema ERP amb altres mòduls

El sistema ERP constitueix el cor del sistema d’informació d’una empresa atès que incorpora aspectes clau com ara la gestió de la producció, la facturació i la comptabilitat. Al voltant del sistema ERP s’hi incorporen altres mòduls que poden ser del mateix proveïdor o bé fets a mida. Aquests mòduls donen suport a la cadena de subministrament (SCM), a la gestió de clients (CRM), a projectes de negoci electrònic (e-business) i a eines per a la gestió d’informes, explotació de dades i quadres de comandament (Business Intelligence).

Aquest sol ser un factor molt més important del que pot semblar inicialment i, de fet, sovint sol ser un dels factors que decanta la balança cap a una solució o una altra. El nivell de maduresa de l'empresa on es vol implementar el sistema ERP i les aplicacions de les que ja disposa poden acabar provocant l'elecció d'un sistema ERP que en sigui compatible. Les empreses noves o les que porten poc temps en funcionament encara no estan lligades a cap producte concret i poden escollir entre un ventall més ampli de sistemes ERP.

Tipologia del sistema ERP

Un dels aspectes que cal tenir en compte a l’hora de triar un ERP és el tipus d’indústria on s’ha d’implementar, ja que existeixen funcionalitats específiques per cada tipus de negoci. Per exemple, les necessitats d’una empresa distribuïdora difereixen força de les d’una empresa productora, i dins de les productores podem trobar tipologies força diferents entre si.

El sistema ERP ha de tenir una arquitectura de sistema obert, on qualsevol mòdul es pot adequar o afegir al sistema sense afectar els altres.

Selecció d'un sistema ERP

Metodologia de selecció

La selecció d’un sistema ERP s’ha de fer amb molta cura. L’anàlisi conceptual, feta en la fase de definició del projecte, serà la base sobre la qual es compararan els diferents ERP i es farà la tria final.

S’han de prioritzar les funcionalitats que l’ERP ha de suportar, tenint en compte quines són realment irrenunciables i quines, simplement, serien desitjables. I tot això, prendre en compte la plataforma tecnològica que ho haurà de suportar.

A continuació s’estudiaran diverses solucions ERP existents al mercat per escollir; i, finalment, la solució que s’adapti millor a les necessitats i les prioritats definides.

Però, a més del producte ERP, s'haurà d’escollir el responsable de la implantació, tot i que en alguns casos el mateix proveïdor ofereix també aquest servei.

Les PIME, en certs casos, s’estimen més treballar amb empreses del seu mateix nivell i amb proximitat territorial que no pas amb empreses molt més grans. Però també s’haurien de tenir en compte alguns altres criteris a l’hora d’escollir el proveïdor implantador, com per exemple:

  • Experiència en el sector de l’implantador
  • Coneixement i experiència del cap de projecte en l’eina
  • Proximitat geogràfica de l’implantador
  • Solidesa econòmica de l’implantador
  • Cost de la implantació

Selecció del contracte

Normalment, un sistema ERP implica la signatura de dos contractes, un de llicència i un de serveis que és el relatiu a les tasques d’implantació, parametrització i, en alguns casos (és recomanable limitar aquests casos al mínim), la modificació del mateix ERP per adaptar-se als requeriments de l’empresa.

La majoria de contractes d’adaptació del sistema ERP o contractes d’integració es redacten sota la fórmula de contracte de prestació de serveis, quan allò que realment haurien de demanar les empreses és un contracte d’obra o contracte de producte acabat. Això passa perquè normalment se signa el contracte abans d’haver desenvolupat una fase completa de requeriments funcionals on l’empresa ha de deixar per escrit què és el que demana pel que fa al projecte d’implantació. Aquests contractes de prestació de serveis s’orienten més a una prestació de serveis per un temps pactat que no pas a un resultat, que és el que realment vol l’empresari quan fa una inversió d'aquest estil.

Per tant, la millor solució és desenvolupar una fase funcional profunda i robusta que doni com a fruit la redacció d’unes especificacions funcionals i acords d’implantació (especialment dates i compromisos tant del client com de l’empresa proveïdora del sistema ERP) que s’afegeixin al contracte legal signat per ambdues parts.

Els aspectes relatius a les reunions de progrés del projecte, gestió de les modificacions, processos de conversió, involucració del personal de la mateixa empresa, etc. són menys crítics, però també necessaris a l’hora d’evitar problemes en les instal·lacions de sistemes ERP.

Un contracte entre l’empresa i el proveïdor descriu les responsabilitats d’ambdues parts, millora la confiança, facilita el repartiment de tasques i evita riscos de fracàs durant la implantació dels sistemes ERP.

Sistemes de demostració

Per tal d'avaluar el potencial d'un sistema ERP sovint se'ns ofereix la possibilitat d'accedir a una demostració de les capacitats del programa. Els sistemes de demostració més utilitzats són:

  • Demostracions web: en el cas d'ERP amb arquitectura web, sovint és possible accedir a un sistema de demostració a través d'Internet. Es pot accedir a aquest tipus de sistemes utilitzant un usuari genèric (tipus usuari: demo, contrasenya: demo) i disposem d'accés complet a un conjunt de dades preparades pel proveïdor del sistema ERP. Normalment és possible modificar dades i treballar amb el sistema de demostració però de forma compartida amb la resta d'usuaris que estan connectats al sistema en aquell moment. Aquest tipus de sistemes reinicien les seves dades de forma periòdica.
  • Màquines virtuals: es tracta de sistemes ERP preconfigurats que es troben disponibles mitjançant la descàrrega d'un màquina virtual. Aquestes màquines virtuals no són més que un conjunt de fitxers que permeten executar tot un sistema operatiu conjuntament amb el sistema ERP preinstal·lat.
  • Descàrrega d'un programari limitat: aquest tipus de solució sol ser la més habitual en el cas de programari privatiu, i permet descarregar de forma gratuïta una demo del programa ERP. Aquestes demos solen tenir capacitats limitades (només funcionen durant un temps limitat, algunes funcions vitals no estan disponibles, el nombre d'usuaris concurrents està limitat, etc.).
  • Presentacions animades o captures de pantalla: per demostrar les possibilitats del programari sovint disposem de vídeos o animacions Flash que ens mostren com és una sessió de treball real amb el sistema ERP.

Cal tenir en compte que sigui quina sigui la solució utilitzada ha de ser atractiva i fàcil d'usar. No s'ha d'oblidar que l'objectiu d'aquestes demostracions és convèncer a possibles clients del potencial del sistema.

Documentació i eines de suport

La documentació d'un projecte és sempre un indicador important de la maduresa d'un producte de programari. En el cas d'un sistema ERP, tant si es delega la implantació del sistema a un empresa externa, com si aquesta és realitzada pel propi departament d'informàtica de l'empresa, és transcendental disposar d'una correcte documentació i d'un servei de suport que us permeti desenvolupar en èxit el procés d'implantació

Un dels avantatges del projectes ERP basats en programari lliure és que la seva documentació també és lliure i de fàcil accés. En el cas de les solucions ERP privatives, normalment no es pot accedir a la documentació fins que no es compra el producte. També es força comú haver de realitzar cursos de formació de pagament que només us pot oferir l'empresa proveïdora del producte, o empreses delegades.

!! És molt important, que abans de decantar-vos per un programari concret, conegueu quines eines de suport us proporciona i valoreu la qualitat de la 
seva documentació

Actualment hi ha dos tendències a l'hora de realitzar la documentació d'un projecte:

  • Documentació impresa o en format digital: juntament amb el programari es proporcionen manuals de referència impresos o en format digital.
  • Documentació web: actualment hi ha una clara tendència cap a publicar la documentació a través d'Internet o d'una xarxa privada o amb control d'accés (Intranet). A més, aquesta tendència no es limita a oferir documents en format digital, sinó que utilitza noves eines informàtiques orientades al suport del procés de documentació.

Vegem doncs, quines són les eines de suport i documentació més utilitzades actualment:

  • Manuals: Hi ha diferents tipus de manuals segons el públic objectiu al qual estiguin dirigits (manuals d'usuari, d'administrador, de referència, etc.). Els manuals els podeu trobar tant en format escrit, com digital o web.
  • Wiki: Una wiki és una aplicació web dissenyada per permetre, de la forma més ràpida i possible, la modificació o contribució de nous continguts. Les wikis en comptes d'utilitzar HTML, utilitzant llenguatges de marques simplificats que agilitzen el procés de creació de continguts web. Per les seves característiques, estan esdevenint l'estàndard de facto a l'hora de documentar tot tipus de projectes. Cal destacar que, precisament un d'aquests projectes, la enciclopèdia online col·laborativa Wikipedia, és en gran part l'artífex del gran èxit que estan tenint les wikis.
  • Llistes de distribució per correu electrònic: És una eina que facilita la comunicació en una comunitat mitjançant el correu electrònic. Qui vol formar part d'aquesta comunitat és registre en una llista de correu i rep tots els correus que s'envien a aquesta llista. Els projectes de programari lliure utilitzen les llistes de distribució per difondre novetats, per donar suport en cas d'errors, per coordinar els desenvolupadors d'un projecte, etc.
  • Gestors d'incidències i errors: són aplicacions dissenyades per gestionar els errors d'una aplicació. Permeten millorar el procés de qualitat d'un programa, enregistrant els errors, assignant-ne desenvolupadors a la solució d'errors, prioritzant les incidències, etc.
  • Repositoris de control de versions: permeten accedir al codi font. Treball col·laboratiu de desenvolupament. CVS i Subversion són dos dels programes més utilitzats.

The Revision Control System (RCS) is a software implementation of revision control that automates the storing, retrieval, logging, identification, and merging of revisions. RCS is useful for text that is revised frequently, for example programs, documentation, procedural graphics, papers, and form letters. RCS is also capable of handling binary files, though with reduced efficiency and efficacy. Revisions are stored with the aid of the diff utility.

  • Forja de programari: un forja de programari és un plataforma col·laborativa que permet el desenvolupament de codi de forma col·laborativa a través d'Internet. Les forges de programari són aplicacions web que aglutinen un conjunt d'aplicacions útils per al desenvolupament de programari. Solen oferir totes les eines que em vist anteriorment (wikis, repositoris de control de versions, llistes de distribució, sistemes gestors d'incidències, etc). La forja més coneguda és SourceForge, però n'existeixen d'altres com BerliOS, GNU Savannah, Gna, Tigris o Google Code.
  • Repositori d'arxius i gestió de descàrregues:
  • Blogs i planetes:

En informática, se emplea el término planeta para referirse a un sitio web cuyo contenido está exclusivamente compuesto por los mensajes de un conjunto de bitácoras o blogs que normalmente comparten una temática común. Los blogs agregados en un planeta pueden pertenecer a una comunidad de usuarios que comparten algún interés, pertenecer a un mismo ámbito regional, etc.

Un planeta es un caso particular de agregador.

Wiki vs HTML
Els llenguatges de marques de les wikis són més fàcils i ràpids d'utilitzar que no pas HTML. Per exemple... 
Sabíeu que...
 Concepte de comunitat...
Sabíeu que...
Wiki és una paraula hawaiana que significa ràpid. 
NOTA: Les forges són aplicacions web que es poden descarregar. Programari lliure

Sabíeu que...

Sourceforge.net allotja projectes de programari tan importants i coneguts com Azureus,Emule, Ares, 7-zip, Azureus o Gimp http://sourceforge.net/top/toplist.php?type=downloads

Sabíeu que...

La paraula bug vol dir bitxo ... Dibuix

Implantació

La manera d'implantar un sistema ERP és tan important com la qualitat de la solució obtinguda. Una implantació ajustada a les necessitats reals del negoci hauria de permetre un futur creixement i convertir el sistema ERP en la millor eina per gestionar l’empresa i en una «primera pedra» per a posteriors desenvolupaments que el mercat vagi demanant progressivament.

El procés d’implantació comença per l’anàlisi dels components que cal instal·lar en una primera fase, partint dels mòduls base, per després anar perfilant les adaptacions necessàries d’acord amb els requeriments prèviament acordats. Paral·lelament es formarà l’equip informàtic sobre el nou entorn i l’administració del nou sistema. Mentre s’implanten la resta de components es contrasta la feina ja realitzada amb les funcionalitats acordades i les expectatives generades. Aquesta avaluació l’han de portar a terme usuaris clau de cada àrea afectada, usuaris capacitats per prendre decisions.

Un cop implantats tots els components, el que es té és el prototipus amb la personalització feta especialment per a aquesta empresa, amb les seves dades, i preparat per fer simulacions de funcionament i una primera validació. Del resultat d’aquesta validació s’obtindrà la llista d’ajustaments que cal fer al sistema.

Quan ja es té l’aplicació funcionant en un entorn de proves sense problemes arriba el moment de fer les proves finals. En aquestes proves es posen en marxa tots els sistemes de manera definitiva i es treballa amb dades reals. Sempre és recomanable (tot i que no sempre és factible) fer un paral·lelisme amb el sistema antic per veure possibles desviacions i corregir-les al més aviat possible.

Passat un temps prudencial, s’ha de decidir d’abandonar definitivament l’antic sistema i passar el nou ERP a l’entorn real.

Periòdicament arribaran actualitzacions de programari bé sigui per adaptacions a la legislació vigent o bé per noves funcionalitats o adaptacions a diferents entorns tecnològics que s’hauran de valorar i planificar-ne la integració.

Proves

Finalment, però no per això menys important, cal determinar els plans de proves i els jocs de dades que utilitzarem per tal de verificar la instal·lació de l'aplicació en una configuració determinada. És molt important que aquesta fase és planifiqui en cura i que involucrem als usuaris finals de l'aplicació. Cal que la fase de proves simuli en la mesura del possible les condicions reals de treball.

Manteniment i actualització

  • Procés d'actualització
  • Parlar dels gestors de paquets

Instal·lació, configuració i manteniment de sistemes de planificació de recursos de l'empresa

Un cop superada la fase d'anàlisi i seleccionada una eina ERP per a la nostra empresa, ja ens trobem en disposició d'iniciar el procés d'instal·lació i configuració de l'eina escollida. Aquest procés normalment es pot subdividir en les següents fases:

  • Anàlisi dels requeriments del sistema: cal conèixer a priori les necessitats de maquinari i de programari per tal de fer funcionar correctament l'aplicació.
  • Proveïment de maquinari i programari: un cop es coneixen les necessitats cal comprar el maquinari necessari i les llicències de programari.
  • Instal·lació de les plataformes de suport i del sistema ERP: un cop tenim els programari i el maquinari necessari, la següent fase es instal·lar el programari en el maquinari adquirit. La fase d'instal·lació pot incloure des de la instal·lació del sistema operatiu, fins a la instal·lació del sistema ERP escollit, passant per la instal·lació del programari de suport com poden ser els sistemes gestors de base de dades o els servidors d'aplicacions.
  • Configuració del sistema ERP: els sistemes ERP són sistemes altament parametritzables i que requereixen d'un gran esforç de configuració per tal d'adaptar el sistema als paràmetres de cada empresa.

Un cop tenim l'aplicació instal·lada i correctament configurada, també caldrà planificar el servei de manteniment. Haurem de tenir en compte qüestions com el suport tècnic als usuaris finals i la gestió d'incidències, la formació permanent dels usuaris finals i la gestió de les actualitzacions i el manteniment del sistema.

Anàlisi dels requeriments del sistema

L'arquitectura més utilitzada en aplicacions ERP és l'arquitectura client-servidor. A diferència de les típiques aplicacions d'escriptori on només heu de tenir en compte els requeriments de la màquina de treball on s'instal·larà la aplicació, en sistemes client-servidor heu de tenir en compte els:

  • Requeriments del/s servidor/s: els components de servidor de l'aplicació ERP han d'executar-se en màquines amb unes característiques especifiques anomenades servidors. Els requeriments d'aquests servidors i de la seva infraestructura de suport dependran de múltiples factors com la seguretat, el rendiment desitjat o els nivells de disponibilitat que es vulguin garantir.
  • Requeriments de les estacions de treball: la meteòrica evolució en els últims anys de les característiques del maquinari en estacions de treball, ha provocat que cada cop sigui més fàcil disposar d'ordinadors personals amb les funcionalitats necessàries per a executar les aplicacions client. De totes maneres, haurem de tenir en compte qüestions com la quantitat d'estacions de treball necessàries, el sistema operatiu o el suport tècnic i de manteniment.
  • Requeriments dels sistemes de comunicacions: tan important com el servidor o les estacions de treball és el sistema de comunicacions que connectarà tots 2 components.

No totes les aplicacions client-servidor són iguals. Depenen de les tasques que realitza el client podem classificar les aplicacions client-servidor en:

  • Client lleuger: l'aplicació client només és una interfície gràfica que interactua amb el servidor i tots els els processos es realitzen al servidor. El client pot ser una aplicació específica desenvolupada a mida, però la tendència actual és utilitzar navegadors web per accedir a aplicacions web.
  • Client pesat: un client pesat és aquell que realitza el processament de les dades i només utilitza el servidor com a repositori centralitzat de dades. Aquest tipus de clients utilitzen el servidor com a base de dades compartida entre els diferents clients.
  • Client autònom: és una cas extrem de client pesat, el qual no té ni tant sols les dades centralitzades. Cada client realitza totes les tasques i fins i tot, té les seves pròpies dades.
TipusClients.png

Els inconvenients d'un client lleuger són els inconvenients relacionats amb els sistema de comunicació entre client i servidor. La velocitat, el rendiment de l'aplicació, la estabilitat i el cost de l'aplicació depenen del sistema de comunicacions. En canvi, el gran avantatge dels clients lleugers, és que al tractar-se de sistemes centralitzats, són molt més fàcils de mantenir.

Com podeu observar, depenent del tipus de client, desplaçarem les necessitats de processador i d'espai d'emmagatzemament de dades cap al servidor (clients lleugers) o cap al client (clients pesats).

Requeriments del/s servidor/s

El servidor és un component crític de l'arquitectura del nostre sistema ERP. Normalment podem identificar 2 tipus de servidors:

  • Servidor d'aplicacions: En el cas de clients lleugers, gran part del processament es realitza en el servidor. Els servidors d'aplicacions són el software
  • Servidor de base de dades: . En els cas dels clients autònoms, és possible que la base de dades sigui l'únic component

Cal tenir en compte que quan parlem de servidor d'aplicacions o de servidors de base de dades ens referim a components de programari. De fet, sovint és habitual tenir instal·lats en un mateix servidor físic (a la mateixa màquina), tant el servidor de base de dades com el servidor d'aplicacions web. De totes maneres, també és possible distribuir la càrrega de feina dels components del servidor i tenir en màquines separades servidor d'aplicacions i servidor de base de dades.

Servidor de base de dades i servidor d'aplicacions. 
Quan és millor tenir els servidors de base de dades i d'aplicacions en màquines diferents o en una mateixa màquina? Doncs cal 
arribar a un compromís entre el nivell d'ús de recursos de sistema (ús de la CPU, espai en disc, etc.) i l'ús del sistema de  
comunicacions. Si tenim en màquines diferents el servidor de bases de dades i el servidor d'aplicacions tindrem un millor 
rendiment dels sistemes però a canvi tindrem la penalització d'haver de transportar les dades del servidor de base de dades al 
servidor d'aplicacions. 

Els servidors s'han d'allotjar en màquines amb una sèrie de requisits i en un entorn especial que normalment anomenem centre de processament de dades o CPD. Les empreses tenen dues opcions:

  • Centre de processament de dades propis: si la empresa ja disposi d'un CPD propi pot aprofitar-lo per a incorporar els servidors del nou sistema ERP. També pot ser que aprofiti l'avinentesa per a crear el CPD. Els avantatges d'un CPD propi són que es disposa d'una millor autonomia i control del CPD i a més, no es depèn de proveïdors d'accés a xarxa externs per tal de connectar les estacions de treball i servidors ja que tots dos sistemes formen part de la xarxa de l'empresa.
  • Externalitzar el CPD: sovint, els costos d'implantació i manteniment d'un CPD propi són inviables per a una petita o mitjana empresa i aleshores la opció es contractar aquests serveis a una empresa especialitzada. Aquestes empreses poden oferir aquest serveis a preus molt competitius, ja que ofereixen aquests serveis a múltiples empreses, abaratint els costos pel fet de compartir recursos entre diferents empreses (espais, ). En aquest cas és molt possible que compartiu el CPD (de forma transparent) amb altres empreses.

Amb independència de si el CPD està a la pròpia empresa o en una empresa externa, els serveis de manteniment del CPD els poden dur a terme el propi equip informàtic de la empresa o es poden externalitzar. De qualsevol de les maneres, cal encabir els costos de manteniment del CPD dins del cos global d'implantació i manteniment del sistema ERP.

A l'hora d'escollir un servidor cal tenir en compte els següents factors:

  • Sistema operatiu: Sovint els servidors executen sistemes operatius pensats especialment per aquest tipus de màquines. escollir un sistema operatiu pot tenir importants implicacions. Els sistema operatius pot ser lliure o propietari, i en aquest cas tindreu que tenir en compte la compra de llicencies d'ús. Amb independència de si el sistema operatiu és lliure o privatiu, pot ser força recomanable contractar un servei de manteniment i de suport per al sistema operatiu. Una opció ha tenir en compte actualment són els sistemes virtualitzats.
  • Concurrència d'usuaris i requeriments de processament': En gran mesura, les característiques mínimes necessàries de la velocitat de processament de la CPU, la RAM i altres característiques de maquinari vindran determinats pel volum de càrrega que s'espera que tingui el servidor. El volum de càrrega del servidor vindrà determinat pel tipus de tasques que haurà de desenvolupar el servidor i pel nombre d'accessos concurrents d'estacions de treball. No existeixen formules màgiques per a calcular les característiques mínimes i sovint caldrà realitzar testos de càrrega per tal de comprovar si els servidors compleixen amb els nostres requeriments.
  • Requeriments d'espai: A l'hora de calcular les necessitats d'espai cal tenir en compte tant l'espai necessari per al sistema d'explotació, com l'espai necessari per a possibles sistemes de proves i de còpia de seguretat. Cal fer una bona planificació ja que tot i que els costos del maquinari d'espai d'emmagatzematge són actualment molt baixos, els costos derivats d'haver de tornar a configurar un sistema d'emmagatzematge que s'ha quedat obsolet solen ser força més costosos. En aquest sentit, cal tenir en compte eines com el RAID o LVM.
  • Espais i infraestructura: Els Data centers són uns espais que requereixen de certes condicions específiques. Normalment l'espai ha de disposar de sistemes de ventilació que garanteixen unes condicions de funcionament òptimes (temperatures entre 20-25ºC i nivell d'humitat entre un 40-55%), així com sistemes de seguretat tant física com lògica. Segons els nivells de disponibilitat que vulguem garantir i segons el nivell de criticitat de les dades que emmagatzemem necessitarem de sistemes de seguretat actius com extintors d'incendis o passius com detectors de fums, control d'accés, guàrdies de seguretat, videovigilancia, etc. També són important els sistemes que garanteixen la disponibilitat de servei com els sistemes d'alimentació ininterrompuda (SAIs o fins i tot en casos extrems generadors dièsel) i altres sistemes de redundància que evitant la fallada del sistema. Tots aquests sistemes s'implementen per tal de garantir el pla de continuïtat d'una empresa en cas de desastres ja siguin naturals o provocats.
RAID i LVM
Virtualització: 
Foto d'un servidor en rack! http://en.wikipedia.org/wiki/Data_center
business continuity:

La implementació d'un sistema complex com un ERP, pot requerir de diferents subsistemes que donin suport a les diferents fases del procés d'implantació del ERP:

  • Sistema de proves: la implantació d'un sistema ERP sempre requereix d'una fase de proves. Durant els inicis del procés d'implantació caldrà realitzar proves de funcionament, migracions de dades i formació dels usuaris finals. Tots aquest processos s'ha de poder realitzar amb dades reals de l'empresa, però aquesta fase és una fase delicada durant la qual és molt factible que hi hagin errors o es perdin dades. Per aquesta raó, els sistemes de proves són sovint còpies completes o parcials del sistema real.
  • Sistema en explotació: el sistema d'explotació és el sistema que ha de contenir les dades reals de l'empresa i el qual dona suport al treball diari de l'empresa. Cal garantir en la mesura del possible la coherència de les dades que si emmagatzemen i a diferència del sistema de proves, s'ha de garantir la màxima disponibilitat i rendiment possibles del sistema d'explotació

Requeriments de les estacions de treball

Abans d'implantar el nou sistema ERP a l'empresa cal avaluar si el parc d'estacions de treball existent a l'empresa compleix amb els requeriments necessaris per al correcte funcionament del ERP.

  • Característiques del maquinari: en l'actualitat, les altes capacitats del maquinari emprat en estacions de treball garanteix gairebé en un 100% que no trobarem problemes de rendiment per tal de poder executar clients ERP. De totes maneres, cal tenir en compte que segons el tipus de client (lleuger o pesar) aquests requeriments poden ser més o menys exhaustius i influir en el rendiment de les aplicacions client. Segurament serà més necessari avaluar la necessitat de maquinari especific com poden ser lectors de codis de barres, impressores, etc.
  • Sistema operatiu de les estacions de treball: Cal tenir en compte si el sistema operatiu de les estacions de treball és compatible amb el nostre sistema ERP. En alguns casos caldrà recordar que les estacions de treball poden tenir altres utilitats més enllà de l'ús del sistema ERP. Algunes solucions multiplataforma com l'ús d'aplicacions web, poden facilitar molt la tasca de desplegament del ERP.
  • Nombre d'estacions de treball: caldrà avaluar quantes estacions de treball es requeriran per tal de dur a terme les tasques diàries de l'empresa. Cal recordar que si s'augmenten el nombre d'estacions de treball, s'haurà d'augmentar també la capacitat del servidor si és vol garantir la escalabilitat del sistema.
  • Pla de desplegament del client ERP: l'aplicació o aplicacions client del sistema ERP s'hauran d'instal·lar a totes les estacions de treball. Aquest procés pot ser més o menys complex depenent del tipus de client. El cas extrem és el cas dels clients lleugers que poden arribar a no requerir de cap instal·lació a les estacions de treball, pel fet d'utilitzar aplicacions genèriques com els navegadors web. Cal tenir en compte que durant el cicle de vida del sistema ERP poden haver-hi actualitzacions de l'aplicació client i que aquestes actualitzacions poden tenir uns costos de manteniment directament proporcionals amb el nombre d'estacions de treball.

Requeriments del sistema de comunicacions

Sovint només pensem ens els requeriment necessaris de servidors i estacions de treball i ens oblidem d'un component crític com és el sistema de comunicacions que comunica tots dos components.

En alguns casos, els sistemes de comunicacions dels qual disposi l'empresa poden ser determinants en el correcte funcionament del sistema. Una empresa que no tingui un serveis de connexió exteriors ràpids i fiables, pot haver de decantar-se per tenir els servidors en una data centre propi que formi part de la xarxa interna de l'empresa.

Un altre cop, el tipus de client escollit influirà molt en l'ús que es faran de les comunicacions en el sistema ERP. Cal tenir en compte que els clients lleugers basats en aplicacions web fan un ús intensiu de la xarxa.


Instal·lació d'aplicacions

  • Instal·lar el sistema operatiu
  • Instal·lar la plataforma web:
    • Instal·lació del servidor web: IIS de Windows i Apache
    • Instal·lació del servidor d'aplicacions: Java o suport per a un llenguatge de programació de webs dinàmiques. PHP com a mòdul de . Servidor propis
  • Instal·lació del gestor de base de dades

Plataformes

Instal·lació des de binaris precompilats

Instal·lació des de repositoris de paquets

Instal·lació des del codi font

Configuració i posada a punt de l'aplicació

Manteniment

.

Procés de migració de dades en sistemes de planificació de recursos de l'empresa