IMPORTANT: Per accedir als fitxer de subversion: http://acacha.org/svn (sense password). Poc a poc s'aniran migrant els enllaços. Encara però funciona el subversion de la farga però no se sap fins quan... (usuari: prova i la paraula de pas 123456)

Asynchronous Transfer Mode (ATM) és una tècnica de commutació estàndard dissenyada per unificar les xarxes de telecomunicacions amb les xarxes informàtiques.

Utilitza un sistema de multiplexació asíncrona codificant les dades en celes petites de mida fixa (cela ATM). En aquest sentit és molt diferent als sistemes de commutació de paquets com Internet Protocol (protocol IP) o Ethernet que utilitzen una mida variable de paquets o trames.

ATM és un protocol de nivell d'enllaç (data link layer) que s'executa sobre una amplia varietat de enllaços de capa física (cables de coure, fibra òptica, xarxes sense fils, etc.). ATM és té funcionalitat similars a les xarxes commutades per circuits (commutació de circuits) i les xarxes commutades per paquets (commutació de paquets).

ATM va ser dissenyat per tal de treballar tant amb serveis de gran throughput (p.ex. transferència de fitxers), com serveis de temps real i baixa latència (low-latency) com la veu o el vídeo.

ATM utilitza un model orientat a connexió el qual estableix un circuit virtual entre dos punts remots. ATM és un protocol principal en el backbones SONET/SDH de la xarxa PSTN i Integrated Services Digital Network (ISDN) però també treballa amb IP

VCI i VPI

Consulteu els articles VCI i VPI.

Aquesta tecnologia va ser l'aposta de la indústria tradicional de les telecomunicacions per a les comunicacions de banda ampla. Es va plantejar com l'eina per a la construcció de xarxes de banda ampla (B-ISDN) basades en commutació de paquets en comptes de la tradicional commutació de circuits.

Història

TODO:

La primera referencia del ATM (Asynchronous Transfer Mode) tiene lugar en los años 60 cuando un norteamericano de origen oriental perteneciente a los laboratorios Bell describió y patentó un modo de transferencia no síncrono. Sin embargo el ATM no se hizo popular hasta 1988 cuando el CCITT decidió que sería la tecnología de conmutación de las futuras redes ISDN en banda ancha (rec I.121). Para ello, el equipo detrás del ATM tuvo primero que persuadir a algunos representantes de las redes de comunicaciones que hubieran preferido una simple ampliación de las capacidades de la ISDN en banda estrecha. Conseguido este primer objetivo y desechando los esquemas de transmisión síncronos, se empezaron a discutir aspectos tales como el tamaño de las celdas. Por un lado los representantes de EEUU y otros países proponían un tamaño de celdas grande de unos 64 bytes. Sin embargo para los representantes de los países europeos el tamaño ideal de las celdas era de 32 bytes (Según Tanenbaum), y señalaban que un tamaño de celda de 64 bytes provocaría retardos inaceptables de hasta 85 ms. Este retardo no permitiría la transmisión de voz con cierto nivel de calidad a la vez que obligaba a instalar canceladores de eco. Después de muchas discusiones y ante la falta de acuerdo, en la reunión del CCITT celebrada en Ginebra en junio de 1989 se tomó una decisión salomónica: “Ni para unos ni para otros. 48 bytes será el tamaño de la celda”. Para la cabecera se tomó un tamaño de 5 bytes. Un extraño número primo 53 (48+5) sería el tamaño definitivo, en octetos, de las células ATM. Un número que tuvo la virtud de no satisfacer a nadie, pero que suponía un compromiso de todos los grupos de interés y evitaba una ruptura de consecuencias imprevisibles.

Perspectives de la tecnologia ATM

El desplegament de la tecnologia ATM no ha estat l'esperat pels seus promotors. Les velocitats per a les que estava ideada (fins a 622 Mbps) han estat ràpidament superades; no està clar que ATM sigui l'opció més adequada per a les xarxes actuals i futures, de velocitats del l'ordre del gigabit. ATM s'ha trobat amb la competència de les tecnologies provinents de la indústria de la informàtica, que amb projectes tals com VoIP semblen oferir millors perspectives de futur. En l'actualitat, ATM és àmpliament utilitzat alla on es necessita donar suport a velocitats moderades, como és el cas de l'ADSL, encara que la tendència és substituir aquesta tecnologia per d'altres com Ethernet.

ATM en DSLAMs

Consulteu DSLAM

ATM a Linux

El suport està força verd (--acacha 09:35, 11 abr 2010 (UTC)). Consulteu:

Cal tenir en compte però que la majoria d'encaminadors ADSL es poden configurar en mode Bridge/monolloc i aleshores la part d'ATM la fa el router (bridge) i la part de connexió amb ppp (pppoe o pppoA) la fa la màquina Linux.

Vegeu també

Enllaços externs